ESSÉNCIA El meu pais de Miquel Martí i Pol Revista Skorpio nº 1 pag. 9


Gener 2.010                                           SKORPIO “                                                      PAGINA9



                         ESSÈNCIA

                         ---------------

El meu país, de Miquel Martí i Pol

-------------------------------------------

Tots els anys que he agut de viure                                         No estimo res com la dolcesa

allunyat del me3u pais                                                           del cel blau del meu pais;

han estat una nit fosca,                                                           are en sóc lluny, però Meehan recordo

un camí `ple de neguit.                                                          dia i nit.

Penso en tot allò que enrera                                                   Si un dia hi torno, el vent que em rebi

vaig deixar quan vaig partir                                                   esborrarà tots els neguits

i amb els ulls de l’esperança                                                  i oblidaré els anys que he viscut

torno encara al meu país                                                        tan sol i trist.

No estimo res com la dolcesa                                                Abans que la mort m’arribi

del cel blau del meu pais :                                                     vull tornar al meu pais;

ara en sóc lluny, però m’en recordo                                      trepitjar la terra amiga,

dia i nit .                                                                                caminar pels vells camins.

Si un dia i torno, el vent que em rebi                                    Vull sentir les veus que estimo,

esborrarà tots els neguits                                                       vull  plorar pels vells amics

i oblidaré els anys que he viscut                                            i morir quan sigui lora

tan sol i trist.                                                                         sota el cel del meu pais.

No hi ha res que no em recordi                                             No estimo res com la dolcesa

cada instant el meu país,                                                       del cel blau del meu país;   

tot em fa pensar en els dies                                                   ara en sóc lliny, però me’n recordo

que hi vaig viure tan feliç.                                                    dia i nit.

Quan camino el vent em porta                                              Si un dia hi torno, el vent que em rebi

veus que el temps no ha pas marcit;                                      esborrarà tots els neguits

si m’adormo el que somio                                                     i oblidaré els anys que he viscut

es només el meu país.                                                            Tan sol i trist.





Alegria-i-Amistad, de Josep Pons Toll

-----------------------------------------------



Mira les roses, quin plaer

elles parlen i resplendeixen

       a la taula o al roser,

     el florir les roses portin                                                              POM DE ROSES

PAU-I-AMOR  per totarreu,

L’ESTIMACIÓ per el NADAL

I el NOU ANY que entrarem.