42 “ CERCLES “
JOANA TORRES
Cercles...
Hi ha una
cosa que crec és ben significativa quan et fas gran, que no vella, vells els
mobles i les sabates, aquesta cosa, per mi i al meu entendre, és que limites
els teus cercles vitals.
Que són
els cercles vitals?, les persones que t'envolten, les amistats que freqüentes,
la gent amb qui penses i tens ganes d'estar i compartir.
Trobo que
quan ets més jove, t'agrada conèixer molta gent, entrar i sortir amb tothom, la
gresca sorollosa i ara, passats els cinquanta, doncs valoro unes altres coses i
persones.
No vol
dir que abans no les valorés, no pas, vull dir que gaudeixo amb altres coses i
sobretot, en més "petit comitè".
Cada
vegada gaudeixo més de la meva família, sempre ho he fet, ara és com una
celebració cada trobada, amb aquests néts que no paren, i esgoten, però que
sempre em treuen un somriure.
M'agraden
els soparets petits, de poc soroll, on els i les assistents poden dir suaument
què pensen o senten.
M'agraden
els somriures sincers i compartits.
Les estones
de conversa íntima i assossegada, sense estirabots.
El meu
cercle s'ha reduït, ho reconec i accepto, no tinc necessitat de tenir moltes
amistats, he de poder confiar en les que sé ho són de cor.
No
suporto la hipocresia, les capelletes, el fet de xiuxiuejar per no ser
escoltat.
Vull
poder parlar clar i amb sinceritat, no vull freqüentar gent que ni m'aporta, ni
hi confio.
Vull un
cercle, estic gairebé obsessionada a tenir-lo, de confiança, d'amistat sincera,
no cal que sigui diària, ni setmanal, ni tan sols mensual, ha de ser,
senzillament, el meu cercle estimat.
No em
calen sopars cars, ni grans despeses per compartir, per ser feliç i sentir-se
estimat, no cal gastar diners. Podem passejar, mirar, parlar, caminar, sentir
l’aire del mar...
Pocs però
bons i bones.
No em
demaneu falsedat, la meva cara paga, no vull que siguem cent, vull que els i
les que siguem, ho siguem de cor.
Vaig pel
bon camí.
Joana
Torres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada