Per pensar
diferent, per sentir diferent, per veure les coses d'una altra manera, per
pensar que falta diàleg i ganes, no, jo no sóc l'enemic.
Sóc l'amiga i
companya que tants cops has compartit sopars, caminades, cafès, jornades de gresca,
també algunes estones de dolor i abraçades en situacions complicades.
La que t'ha
escoltat. La que tu has escoltat i consolat, acompanyat i abraçat.
Sóc la mateixa
persona que un dia et va fer confiança i et va donar el número del seu mòbil,
aquest que tan poca gent té. Per tal que en fessis un bon ús, perquè em
trobessis si et calia que hi fos, escoltar-te quan et calgués, hi crec que
sempre he estat aquí.
Sóc aquella que un
dia vas trucar de matinada, desanimat/da per penes d'amor o de feina, la que
mai ha rondinat per ser fora d'hores.
Sóc l'amiga que
t'estima, et respecte, la que malgrat treballar en el "tema", mai
t'ha fet campanya, mai ha intentat canviar les teves opinions, mai, però
mai.... ni tan sols ha mencionat que ho pensis.
No, no sóc l'enemic,
i ara, que em sento atacada, agredida, incompresa, estressada amb aquesta
situació, jo, que ni tan sols em manifesto a casa, la llibertat per sobre de
tot!, ara, deia, em sento, del tot violentada en la meva intimitat.
Camino, poc, però
quan ho faig i trobo persones com tu, que em busqueu, em cerqueu, gairebé em
perseguiu, per dir-me el malament que ho fan, que no pensar com vosaltres és
dolent, que els "meus" tal i tal... no és pitjor el que tu fas
enviant-me centenars d'imatges, de vídeos, de "memes", i veient que
no et responc, que no vull entrar a debatre, que segueixo sent la punyetera
Joana, bo i així, insisteixes, insistiu.
I resulta que no
m'he de sentir així, que sols vols, voleu, que vegi la "llum"....
Democràcia dius?,
tu, vosaltres, que no em respectes?, que m'assetges contínuament?, que després
de tants anys em veus com de l'equip de les "ombres"? Quina
democràcia voleu?
NO, democràcia és
una altra cosa. I el respecte, lo primer de tot. És el lliure pensament. És
parlar sense estridències, sense avasallar, sense insultar, tan sols, per
pensar d'una altre manera.
Si no us deixen
votar, no és pas culpa meva no?. Us sentiu agredits per l'estat, dieu, i jo?,
per vosaltres.
Jo, no sóc
l'enemic. No m'agredeixis més.
Vindran temps,
millors... espero.... de moment, sols veig núvols negres.
(Ja tinc
silenciades 7 persones i 3 grups al mòbil, trist, molt trist)
Joana Torres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada