LA RAMBLA
Per als
barcelonins no és la Rambla, és les Rambles, hi ha la del Estudis o Canaletes,
la de les Flors o Sant Josep, el Pla i la de Santa Mònica. Cada tros té el seu
nom.
Les Rambles
han estat un lloc d’esbarjo de sempre, és a dir, des de fa segles. Fins al
segle XIV era el passeig fora muralla, se sortia per la Porta Ferrissa (on hi
ha el carrer del mateix nom). El Rei Pere III va ampliar la muralla per
incloure el Raval i la Rambla va esdevenir el que ara és: el cor de Barcelona.
La font de
Canaletes és un lloc de cita per amics i enamorats, un lloc per beure aigua per
assegurar la tornada a Barcelona.
No podria dir
quantes vegades he passat per les Rambles, de vegades apressada per fer un
encàrrec o assistir a una reunió, altres vegades per anar de compres, a passeig amb amics o la canalla, per
celebrar festes ciutadanes. Durant anys cada dia he baixat del metro a Liceu
per anar a treballar a la plaça de Sant Jaume.
Recordo un
passeig molt especial que s’esdevingué una nit de gener quan tenia dinou anys.
M’havia trobat amb un grup d’amics que solíem cantar junts. Vam estar prenent
pastis a un bar i després vam decidir pujar la Rambla cantant a quatre veus
cançons catalanes (això sí sense cridar, no volíem molestar ningú). Era
mitjanit, algunes persones encara
passejaven i la nit era serena i dolça, paladejàvem l’amistat i la companyonia.
És aquest plaer de passejar o de passar o de treballar
que alguns han decidit carregar-se en
nom d’un Déu venjatiu, en nom de l’Islam.
La comunitat
musulmana de Catalunya ha condemnat l’atemptat
i ha demanat que no hi hagi islamofòbia. Però jo. li demano quelcom més: que
lluiti contra l’islamisme, amb eficàcia.
Tots volem que
no hi hagi islamofòbia (que molts paguin pel que han fet uns quants), tots
coneixem gent musulmana excel·lent i pacífica, però alhora tots hauríem de dir
que aquesta versió de l’Islam no la volem, no volem la justificació teològica
que fa l’Islam del terrorisme. I això no és islamofòbia, no ho és.
Vull que els
musulmans condemnin i diguin que han deixat de tenir validesa certes sures de
l’Alcorà coma ara la 8,12-13: “Jo terroritzaré els cors dels no creients. Talla
els seus colls i tots els seus dits. I això serà perquè estan en contra d’Alà i
el seu missatger. Si algú està en contra d’Alà i el seu missatge, Alà el
castigarà severament”
Un reformista
musulmà egipci, Islam el-Beheiry, va dir que la insistència de la tradició sunnita
molt consensuada que diu que els
cristians poden ser matats impunement i que una vida musulmana és superior a
una no musulmana és una afirmació
malvada.
La
conseqüència és que el-Beheiry ha estat sentenciat l’any 2015 a cinc anys de
presó per difamar la religió amb una reducció posterior a un any. Finalment
després d’haver complert la major part de la pena ha estat alliberat per un
perdó presidencial.
Per a mi el
gran problema és que una cultura de tolerància que tenim al nostre país i que
no ha estat fàcil d’aconseguir pugui ser
canviada per una cultura intolerant, que menysprea la dona, antisemita i
supremacista. El perill és que la major part de les escoles religioses
islàmiques defensen aquet tipus de cultura.
El terrorisme
que estem patint no és un tema de pobresa i opressió (com podia ser
l’anarquisme) és un problema de instigació a l’odi, d’una ideologia destructiva
que té molts diners i medis per escampar-se.
Hem de lluitar
i dir les coses pel seu nom, tancar els ulls o ser bons i amables amb es
islamistes només fa que se sentin superiors i vencedors.
La democràcia
i la tolerància han de vèncer, però cal actuar ja amb les idees clares,
altrament quan ens adonem serà massa tard. Fem pinya per la democràcia i la
tolerància, salvem la pau de la Rambla i la de totes les Rambles del món,
onsevulla siguin.
Maria Teresa
Massons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada