Oda a Espanya de Joan Maragall
Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana:
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en 'questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.
T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.
On són els barcos. - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;
que el plo' et torni feconda, alegre i
viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els
núvols.
On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla
entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
Aquí teniu un resum del nostre
comentari:
1. INRODUCCIÓ
o
Joan Maragall va escriure “Oda a Espanya” el 1898.
o
Aquest poema forma part d’ “Els tres cants de la guerra”, que juntament amb
“Els adéus” i “Cant del retorn” forma “Visions i Cants (1900).
Aborda el tema nacionalista des de la
perspectiva que prenia la política catalana a l’inici de segle XX.
2. AUTOR
o
1860-1911
o
Era burgès, va estudiar dret i es va fer periodista.
o
Va passa per diverses etapes vitalistes i decadentistes.
o
La seva obra té una temàtica molt àmplia.
o
És el poeta més important del modernisme.
o
La seva obra mostra un concepte únic de la poesia i de la missió de poeta
(guia per a la societat).
JOAN MARAGALL
3. MOVIMENTS LITERARIS
o
Proposta de modernitzar la societat catalana.
o
Canviar a través de l’acció cultural.
o
Trencament amb la cultura oficial espanyola.
o
Incorporació dels corrents d’Europa.
o
Conflictes entre l’artista i la societat.
o
Nacionalisme
o
Natura i paisatge reflexen l’estat d’ànim.
o
Inconformisme i voluntat de lluita.
MODERNISME
4. ESTRUCTURA
o
Oda dividida en sis quintets i dos sextetes de versos octosíl·labs amb
cesura d’art menor.
§
Estofes 1 i 3: diàleg entre Catalunya i Espanya.
§
Estrofes 2 i 4: referència a la visió antiquada dels governants.
§
Estrofes 5 i 6: Reflexió sobre la mort inútil dels soldats en batalla.
§
Estrofes 7 i 8: Crida a la modernització de l’estat o a la possible
independència catalana.
5. ARGUMENT
o
Catalunya parla a Espanya en català.
o
Record de que Espanya no té glòria.
o
Perquè matar si la sang és vida?
o
Record de que Espanya no té honor.
o
Reflexió de la mort inútil dels soldats en el front cubà a través de la
interrogació.
o
Crida a que Espanya es salvi (modernització).
o
Comiat d’Espanya per una possible independència.
6. MÈRTICA
o
Vuit estrofes.
o
Versos octosíl·labs amb cesura (4+4), hi ha algunes irregularitats.
o
Versos d’art menor.
o
Rima - -AA-, amb irregularitats a les sextetes. La majoria són versos
blancs.
o
Rima assonant.
7. FIGURES RETÒRIQUES
o
Personificació: diàleg entre Catalunya i Espanya.
o
Enumeració: “tràgica duies –a mort els fills,/ te satisfeies –d’honres
mortals,/ i eren tes festes –els funerals”
o
Interrogació retòrica: “On són els barcos? –On són els fills?”
o
Anàfora: “Espanya, Espanya...”; “Salva’t, oh salva’t...”
o
Interrogació retòrica : “On ets, Espanya?”
- Epifonema: “Adéu, Espanya!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada