REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 37 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JULIOL 2017 PÀG. 0 SUMARI

ATENCIÓ!!! LECTORS REVISTA SKORPIO:

S’ACAVA D’EDITAR LA REVISTA DIGITAL SKORPIO Nº 37 JULIOL 17 GUARDONADA EN POESIA!. DESDE 2009 ES LA PRIMERA REVISTA MENSUAL INDEPENDENT! Q’ES PUBLICA A S. SUSANNA, PINEDA, CALELLA, SANT POL, I ARREU DEL MARESME. EN EL SEU BLOG:escacseskorpio.blogspot.com LA PODEU GAUDIR AMB EL VOSTRE MOVIL I AL GOOGLE I FACEBOOK. EL SUMARI ES:                                                                               

1-PLOMES COL-LABORADORES, NOMS I FOTOS.                                 2-     “ ALLÓ QUE NINGÚ DIU “                              MAITE MASSONS   3-       LLIBRERIES ON TROVAREU                         “ PASSIONS “         4-      “ SENSE BATERIA “                                         JOANA TORRES    5-      “ CLAVAGUERA “  SENSA FICCIÓ  I  CONTES                              6-   PRIMER TREN RESTAURANT DE CATALUNYA  JOSEP GARRIGA  7-    FESTE MAJOR DE SANT CUGAT                                                    8-  “ ENTRE LA LOCURA Y EL DESCONTROL “         LIZARRAGA       9-  LA CUINETA DE L’AVIA “BACALLÀ I OUS PI.     ROSA MUNUERA  10-     PENSAMENT                                                     JOSEP GARRIGA   11-       “ MY SWEET LORD “  VIDEO GENIAL                                                12-       “ ODA ESPAÑA “                                           JOAN MARAGALL 13- ECONOMIA “ESCÁNDALO MUNDIAL“            JOSEP GARRIGA      14- CUANDO ME AMÉ DE VERDAD 5ª PARTE CHARLES CHAPLIN    15-                     “ IMAGINA “                                    JON LENON                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                

CREADOR I DIRECTOR      JOSEP GARRIGA        TEL/ 663 552 830

QUE LA FELICITAT US PERSEGUEIXI!!!.

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 37 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JULIOL 2017 PÀG. 1 PORTADA COL-LABORADORS + FOTOS

PORTADA

REVISTA SKORPIO JULIOL 2017.

PRIMERA REVISTA MENSUAL INDEPENDENT DEL MARESME.

AQUESTE REVISTA DIGITAL ES PUBLICA DESDE 2009.

AMB EL VOSTRE MOVIL LA PODREU GAUDIR.

I TAMBÉ PER EL GOOGLE I FACEBOOK. LA TROVAREU EN EL SEU BLOG: 

escacseskorpio.blogspot.com                       

LES SEVES PLOMES SON:

MARIA TERESA MASSONS

ROSA MUNUERA

JOANA TORRES

GAVINA

DR. SERRABONA

JOSEP GARRIGA

AGRAIM A TOTS ELLS LA SEVA COL-LABORACIÓ TOTALMENT DES-INTERESSADA.

US DESITGEM :  “ QUE LA FELICITAT US PERSEGUEIXI “

CREADOR I DIRECTOR  JOSEP GARRIGA

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 37 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JULIOL 2017 PÀG. 2 " ALLÓ QUE NINGU DIU " MARIA TERESA MASSONS

ALLÒ QUE NINGÚ DIU

El terrorisme islamista amoïna tothom i amb raó, tots podem en ser víctimes en qualsevol moment i a qualsevol lloc.

Combatre’l? És clar!  I per fer-ho cal veure-hi el que hi ha, no allò que ens fa veure la ideologia o la bona voluntat.

1.       El terrorisme islamista es basa en una determinada visió del món fanàtica i tancada. Com es va iniciar? L’Islam va tenir una edat d’or en els dos primers segles de la seva existència. Va transmetre teories filosòfiques, estudi i debat, tota la nostra civilització en deu molt. Però a partir del segle X s’inicia un tancament que no permet la lliure discussió ni l’expressió dels pensaments. Al segle XVI a Europa es va inventar la impremta que va ser essencial per a la difusió de les idees i els avenços científics i filosòfics. però 50 anys més tard l’Imperi Otomà la va prohibir al seu territori. El primer llibre que es va arribar a imprimir  en un país musulmà va ser a l’Iran a les acaballes del segle XIX. El tancament a les idees i les novetats va afavorir l’integrisme religiós que va triomfar molt especialment a la península aràbiga.

2.       Europa va envair  i conquerir diversos països musulmans. Això va fomentar òbviament  el nacionalisme que barrejat amb l’integrisme religiós i a partir del descobriment del petroli, van fer que el fanatisme i el menyspreu i odi a l’Occident esdevinguessin majoritaris.

3.       Als països musulmans hi havia fanatisme, injustícia social i pobresa. Molta gent va immigrar a Europa però portant amb ells el menyspreu a Occident. Es van sentir humiliats i es va desenvolupar el victimisme i arreu hi veien islamofòbia (que existia, però no com  es practica ara que qualsevol cosa crítica a l’Islam és “islamofòbia”).

4.       Els països europeus van reconèixer que el colonialisme és il·legítim i van desenvolupar un sentiment de culpa que va més enllà de la reparació i la justícia i això els va confondre.

5.       El fanatisme és violent sempre i el fanatisme islamista ho és molt.

Què es pot fer?

1.       Deixar de dir que l’islam és una religió de pau i que els islamistes no són musulmans. Ho són igual que la Inquisició era catòlica.  Això no treu que la major part dels musulmans són gent pacífica, però n’hi ha prou amb un 10% perquè el perill sigui màxim. El que és, és.

2.       Hem de defensar els valors occidentals: la democràcia i la tolerància i hem de deixar de ser indiferents a la persecució dels cristians als països musulmans. Al Pròxim Orient l’únic lloc on la població cristiana és acceptada i creix és Israel, als altres països els cristians han passat de ser un 20% a un 4%. Es poden respectar totes les cultures però mai, mai al preu de limitar els drets humans. Hi ha feministes que s’obliden de defensar, en nom del “respecte a la cultura”, les dones musulmanes oprimides.

3.       Hem de denunciar sense embuts tot allò que considerem inacceptable sigui on sigui. Entre altres,  l’esclavitud oficial amb els seus mercats no clandestins (Aràbia, Mauritània, Sudan, etc.). Hem d’entendre que el burquini, per exemple, no és una moda, és una opressió que l’Islam consenteix a Europa i prohibeix allà on mana. La sharia no és acceptable.

4.       Pel que fa al jovent, cal donar ideals i manera de practicar-los. Ideals de pau i constructius, amb valors positius. Han d’aprendre a estimar la vida i el proïsme. Conèixer l’alegria de donar, de participar. Aquests valors no són exclusivament cristians, els tenen altres religions i les persones laiques. Aquesta és la única vacuna contra ideals totalitaris i destructius.

5.       Vigilar que es diu i predica a les mesquites. Molts imams venen de l’Aràbia Saudita que els forma i els paga i, per això,  prediquen l’integrisme religiós i l’odi a Occident. I també inculquen un masclisme intolerable.  Si no és acceptable el que diuen han de marxar.

6.       Finalment cal l’acció policial i de Govern. Vigilar que certs donatius i subvencions no financin el terrorisme (amb noms que ho dissimulen).

7.       Hem de deixar de protestar quan s’incrementen els controls per motius de seguretat. La llibertat és un bé importantíssim, però quan està en risc la vida, cal acceptar els controls.

Segur que moltes persones no estan d’acord amb el que he dit, però farien bé de reflexionar-hi un xic. Hi ha llibres, per exemple, ”La república islámica de España” de Pilar Rahola que ens poden ajudar a obrir els ulls.

Maria Teresa Massons

Juliol 2017

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 37 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JULIOL 2017 PÀG. 3 LLIBRERIES ON TROVAREU " PASSIONS "

LLIBRERIES    ON TROVAREU

“ PASSIONS “  D’en  JOSEP GARRIGA

L’última de les seves obres dedicada a la poesia catalana.

-SANTA SUSANNA:   ESTANC NOGUERAS    

-PINEDA DE MAR:  L’ARBRE VERD    I    ANA.

-CALELLA:   LA LLOPA.

-MALGRAT:   LA PILONA.

-CANET DE  MAR:   TRAÇOS.

-ARENYS DE MAR:   EL SET CIÈNCIES.

-MATARÓ:   DORIA        I        MARESME.

-BADALONA:   EL FULL.

-BLANES:    SANT JORDI.

-SANT CUGAT: ALEXANDRIA   I   EL CELLER

-CERDANYOLA:  L’ARANYA.

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 37 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JULIOL 2017 PÀG. 4 " SENSA BATERIA " JOANA TORRES + FOTO

SENSE BATERIA

Arriben les vacances, no per tothom, és evident, però a Mataró, d'ençà que jo tinc memòria, i amb 55 anys ja en tinc una mica, sempre s'han començat les vacances per la festa major, Les Santes!

Arriba la forta calor, ni que ara mateix, mentre escric això, ja en fa un munt, arriben les ganes de gresca, de soparets, de xerrades en família i amics, sense patir per l'hora... en fi, arriben uns dies de goig, almenys ho són per mi.

Ara, ja fa uns anys, no és tan tradicional, les vacances, es reparteixen en moltes empreses, ara tu, ara jo, per sort, a la meva, tanquem portes.

I sort que és així!

Ja fa un temps, diria uns anys, arribo sense forces, esgotada, psicològicament feta un "guiñapo", tinc una feina on regnen les tensions, el dia a dia, de vegades, em resulta esgotador, del tot. I sort, que de moment, no hi ha eleccions!

Vas acumulant, veient, escoltant, i just en plegar, peto, del tot.

He, literalment, acabat la bateria, les piles, les forces i sobretot, la paciència!

I tinc sort, sí... en tinc, m'agrada la meva feina, malgrat tot, em considero afortunada, ni que de vegades.... bé, com diria algun polític... "Ara no toca"...

La primera setmana de vacances no desconnecto, estic sempre en tensió, però a partir de la segona, i com diu una bona amiga, a viure i oblidar.

De normal, arribo a vacances amb molts projectes, idees, lectures pendents, ganes de mil coses. Entre d'elles, quedar amb tanta gent com li dec un cafè, pagui qui pagui, la falta de temps, ni que sembli una excusa, de vegades és un greu impediment. I cuinar!

No cal dir que també ganes de caminar, aquest esport quasi "olímpic" que practico i que interrumpeixo, sovint, per fer imatges com la que encapçala aquest escrit. Què n'és de bonic el Maresme!

Estic esgotada, del tot, em calen vacances i de les bones, d'apagar el mòbil i no mirar correus, no mirar gaire bé premsa, no saber, quan torni seré un xic més vella, que no "bella", ja em posaré al dia.

Ara mateix, ja em perdonareu, perdo el món de vista!

Bon estiu a tots i totes.

Ens llegim al setembre!

Joana Torres

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 37 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME. JULIOL 2017 PÀG. 5 " CLAVAGUERA " SENSA FICCIÓ I CONTES.

CLAVAGUERA SENSA FICCIO

Dimarts dia 18-7-17 a TV3 al programa Sense Ficció a les 21h55  El documental que cap cadena de TV
estatal vol passar.
19/7/17, 11:44 -Ens ho acaba d'enviar Núria de Gispert:

Que es conegui: estic mirant TV3 desde Budapest en directe pel mobil el programa de les clavagueres de l.estat i just començar s.ha
tallat sortint un avís que deia: emisió no autoritzada fora de l'estat espanyol".
Aqui tenim l'exemple de l'existencia de la clavaguera.

22/7/17,: ESTIMADO PRESIDENTE DEL TRIBUNAL de CUENTAS:
Ruego pedir al Gobierno y concretamente al Sr. Rajoy y al Sr. Montoro que devuelvan los 60.000.000.000 € (60 Mil Millones regalados
a la Banca Privada (es dinero nuestro)

Que me devuelvan mi parte de los 1.400.000.000 €(1.400 Millones) regalados al sr Florentino Perez por compensar su proyecto fracasado Castor.

Que me devuelvan mi parte como contribuyente de los 3.000.000.000 € (3.000 Millones) del rescate de las autopistas radiales de Madrid.

Que me devuelvan mi dinero malgastado en los proyectos publicos/privados subvencionados por el gobierno en un parque tematico en
Valencia y un aeropuerto de Castellón.
Tambien la parte proporcional del dinero gastado por sr Aznar en la guerra no deseada en Irak.

En caso de no poder cobrarlo a los responsables del despilfarro de mi dinero, ruego embargar los bienes de los implicados.

Atentamente.

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 37 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JULIOL 2017 PÀG. 6 " PRIMER TREN RESTAURANT DE CATALUNYA " JOSEP GARRIGA

37 PRIMER TREN RESTAURANT

Menjador amb vistes.

FGC inaugura el primer tren restaurant a Catalunya sobre rails.

El Montserrat Classic Express 1890 és el primer tren restaurant turístic de Catalunya, impulsat com una experiencia singular per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i Trentur.

El comboi és una joia ferroviària modernista totalment restaurada, amb cuatre vagons restaurant de finals del segle XIX, amb taules, barra i servei de bar.

Els cotxes són de fusta i els arrossega una locomotora Alstom del 1955.

La capacitat total de viatgers és de 157. ”Serà una experiencia d’éxit. Permetrà que FGC torni a tocar l’excelència”, va assenyalar Josep Rull, conseller de Territori, que va inaugurar el passat dia 3-6-17 aquest recorregut que es programa els dimecres i diumenges.

El tren surt de Sant Boi, cap a Martorell, on s’ofereix un tast de productes catalans i un recorregut pel Museu del Vapor, i a Monistrol, on es visita el Monestir. 

Josep Garriga

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 37 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JULIOL 2017 PÀG. 7 FESTE MAJOR DE SANT CUGAT + FOTOS

37 Revista Skorpio Juliol Feste major de Sant Cugat:

37 Concurs de Paelles: 2_7_17,

Amb l'asistencia de mes de 4 mil participants
i la presentació al jurat de 200 paelles.

Fotos del Primer premi. I d'altres paelles bunísimas.

Cinc dies plens de joia, amb esdeveniments
de tots tipus, gaudin de la millor música arreu, per petits, joves i grans.

Amb tots els ritmes posibles: Llatina, Moderna, Rock,

Jazz, Swing, a càrrec de genis com Ricard Gili, Oriol Romani.

Lindy hop en concert, ballat per multitud de joventut.

També les Havaneres han participat en aqueste Feste.

Conjunts
com Anchovetes i seitons (amb fotos).

Ha nascut una sardana dedicada a S. Cugat composta per Els Nois de l'eixida. Em pogut gaudir amb ninus desde 2 anys en el ball de bastons. Etc. Etc.

Una gran Feste i espectacles dignes de no perde-çels, creatius, participatius  i per recordar.

Josep Garriga.

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 37 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JULIOL 2017 " ENTRE LA LOCURA Y EL DESCONTROL " LIZARRAGA

Entre la locura y el descontrol

6 julio, 20176 julio, 2017 Eduardo LizarragaComment(0)

La percepción se confirma y el precio medio de la vivienda continúa subiendo, en concreto un 2,7% interanual, alcanzando ya los 1.245 euros por metro cuadrado. Cataluña y la Comunidad de Madrid, con un 11,3% y un 9% respectivamente, se sitúan en la parte alta de la tabla de incremento de precios. En todo caso, como decía Pío Baroja, la estadística es la ciencia más inexacta que existe –tenía un amigo que se había ahogado en un río de 0,2 mts de profundidad media-. Y así, mientras Madrid y Cataluña inician una escalada de precio en la que inversores y alquiler turístico tienen mucho que ver, otras regiones, como País Vasco, La Rioja o Murcia, marcan descensos interanuales en éste primer cuatrimestre.

Estamos viviendo el nacimiento de una nueva burbuja inmobiliaria, muy localizada geográficamente y que ya está comenzando a originar problemas en las zonas afectadas. Seguimos sin entender que la vivienda no puede ser un bien especulativo, sino un derecho de todos los españoles, y si dejamos al mercado que regule su situación, cosa que le encanta a nuestro Gobierno actual, estamos abocados de nuevo al desastre. Y es que el mercado inmobiliario no es un mercado endógeno que pueda regularse a sí mismo, sino que está abierto a los altibajos económicos europeos y mundiales. Y si la rentabilidad de nuestro mercado es alta, el flujo de capitales se intensificará y desvirtuará la situación.

Las capitales de provincia con mayores afluencias turísticas están experimentando un fenómeno de crecimiento de los precios de alquiler de dos dígitos, resultado de las altas rentabilidades ofrecidas por el alquiler turístico.

La LAU impulsada por el Gobierno del Partido Popular cambió las condiciones en el mercado del alquiler para hacerlo más atractivo a los propietarios frente a los inquilinos. Se sacó a los alquileres del IPC y se disminuyó el tiempo de arrendamiento. Si a ello le sumamos el auge de los alquileres vacacionales y la entrada de capital buscando altas rentabilidades el cóctel es explosivo y ya está en la “coctelera agitando”. Los alquileres suben de forma desmesurada por encima del IPC, los salarios y pensiones bajan en relación a ese índice, entra dinero y el precio de la vivienda, en las zonas afectadas por estas causas, se dispara. Como complemento a la situación, ha vuelto a incrementarse el número de desahucios, sobre todo los producidos por impago de alquiler.

Pero en otros lugares el precio sigue descendiendo. Así, mientras que en Madrid, Cataluña, Canarias y Galicia el crecimiento en el precio es moderado, en otros como País Vasco, La Rioja, Castilla y León o Castilla la Mancha, se padece una caída interanual casi tan fuerte como son las subidas.

Si observamos los precios por provincias, las diferencias son todavía más acusadas. La mejor evolución de precios se dio en Barcelona, Madrid y Álava, con incrementos del 11,9%, 9% y 6%, respectivamente, respecto al segundo trimestre de 2016, mientras que hasta en 19 provincias se han registrado caídas. Castellón (-5,9%) y Segovia (-5,1%) lideraron los descensos.

Castellón puede ser el paradigma de la situación. Encontrándose en la costa mediterránea debería estar en zona positiva, pero décadas de corrupción urbanística al servicio de los de siempre, han dejado en la ruina inmobiliaria a los pequeños propietarios. Aunque parezca imposible, puede encontrarse un piso moderno, en buenas condiciones, “para entrar a vivir”, en la provincia de Castellón, por poco más de 20.000 euros.

El precio medio más caro de los pisos y chalets en el segundo trimestre se registró en la Comunidad de Madrid, hasta los 1.925 euros por metro cuadrado. Le siguen País Vasco e Islas Baleares, con 1.919 euros/metro cuadrado y 1.914 euros/metro cuadrado, respectivamente. Por su parte, Extremadura (774 euros/metro cuadrado), Castilla-La Mancha (788 euros/metro cuadrado) y La Rioja (819 euros/metro cuadrado) son las comunidades autónomas más baratas.

Las diferencias que existían hace un año en el mercado residencial, en cuanto a ventas y precios, no sólo prosiguen, sino que se están incrementando. Y la causa son todos esos factores exógenos sin control y leyes favorables a nuevas burbujas inmobiliarias localizadas.

Muchos propietarios de las zonas afectadas por los descensos no entienden lo que está sucediendo. Cuando el año pasado vieron que en su zona los precios subían se las prometieron muy felices, sacaron brillo a sus carteles de venta e incluso subieron un poco el precio. Hoy, un año después, les dicen que los precios de sus casas han vuelto a bajar. Y no se lo creen, sobre todo porque en la prensa se dice que suben los precios medios, pero no que bajan en determinadas zonas. Papelón el de las agencias inmobiliarias de esas zonas, explicando a los propietarios que su piso está fuera de precio y que tienen que volver a bajarlo.

Por provincias, los precios medios más altos se localizan en Guipúzcoa (2.089 euros/metro cuadrado), Barcelona (1.963 euros/metro cuadrado) y Madrid (1.925 euros/metro cuadrado). Por el contrario, los pisos y chalets más baratos de media se encuentran en Ciudad Real (714 euros/metro cuadrado), Toledo (722 euros/metro cuadrado), Cáceres (748 euros/metro cuadrado) y Teruel (753 euros/metro cuadrado). En cuanto a capitales, Barcelona tiene el precio de vivienda más elevado del país, con hasta 3.094 euros por metro cuadrado, y adelanta a San Sebastián (2.984 euros/metro cuadrado). Madrid y Bilbao superan la cota de los 2.000 euros en este segundo trimestre del año, mientras que Castellón (797 euros/metro cuadrado), Lugo (892 euros/metro cuadrado) y Ávila (917 euros/metro cuadrado) son las más baratas.

Baleares sigue siendo la comunidad autónoma donde es más difícil acceder a una vivienda de tipo medio, hasta los 15,1 años de sueldo íntegro, según datos de Sociedad de Tasación (ST). El Índice de Esfuerzo Inmobiliario (años de sueldo íntegro que un ciudadano medio necesita destinar para la compra de una vivienda tipo medio) se sitúa en 7,5 años. En cuanto al Índice de Accesibilidad (referencia de 100 puntos en los casos donde la capacidad de endeudamiento es suficiente), que mide la capacidad de endeudamiento, ST lo sitúa en los 105 puntos, dos puntos más en comparación al mismo periodo del año anterior. No obstante, en Madrid, Cataluña y Baleares continúa siendo “insuficiente” la capacidad de endeudamiento, al contrario que en La Rioja, Murcia y Extremadura, regiones donde este índice registra los valores más altos.

Ante la pasividad o complacencia de la administración, a la que la palabra regulación le saca sarpullidos, los precios del alquiler en estas zonas especulativas van a continuar subiendo e impulsando el precio de las viviendas, que cada vez se tornarán más inasequibles a los ciudadanos medios. La despoblación de los centros de las grandes ciudades es un hecho incontestable y si prosigue mucho tiempo la situación, estos centros urbanos se perderán para la población y se convertirán en parques temáticos dedicados al turismo. No parece que éste sea el mejor modelo de ciudad habitable y sostenible. El nuevo equilibrio de fuerzas en el Parlamento puede hacer cambiar la situación este otoño. Ya hay varios partidos, entre ellos el PSOE, comprometidos a conseguir un cambio. ¡Esperémoslo!

Eduardo Lizarraga

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 37 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JULIOL 2017 LA CUINETA DE L'AVIA " BACALLÀ I OUS PICOLATS " ROSA MUNUERA

37 LA CUINETA DE L’AVIA BACALLÀ I OUS PICOLATS

“BACALLÀ I OUS PICOLATS”

Racions: 5, Temps: 60 minuts., Dificultat: Facil.

Ingredients.

5 Lloms de bacallà dessalats de 250 g. cadascun aprox., farina, oli d’oliva, sofregit de tomàquet, 4 ous bullits, julivert picolat.

En un cassó amb aigua i sal, bullim durant deu minuts els ous.

I quan són cuits, els refredem, els pelem, els picolem i els reservem.

Seguidament, en una paella ambo li d’oliva, fregim els lloms de bacallà fins que estiguin ven fregits, i els reservem damunt un paper de cuina.

A continuación, en una cassola marinera, posem a coure sis cullarots de sofregit de tomàquet, i quan arrenqui el bull, efegim els lloms, i deixem que cogui uns dotze minuts a foc baix.

Tot seguit, afegim els ous picolats, corretgim de sal, ho expolsem amb força julivert picolat.

I ja ho podrem servir a taula en la mateixa cassola amb uns estalvis a sota.

Rosa Munuera   

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 37 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JULIOL 2017 PÀG. 10 PENSAMENT JOSEP GARRIGA

37 PENSAMENT

Si el passat ha sigut complicat,

aprèn el que t'ha ensenyat.

Viu el dia i gaudeix-lo com si fos l'últim moment.

Endavant!

No hi ha imposibles,

aquelles coses que no has fet,

i encare trovés a faltar,

també són posibles.

Somnia, somriu, i viu.

Els anys no es tenen,

és viuen!.

El temps és la teva joia,

aferrat a ell.

Que no hi ha res més hermós

q’el estimar el moment,

i gaudir el present.

Comparteix el carinyu.

L’amor entre dos,

és efervescent,

i millora la gent.

Josep Garriga

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 37 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JULIOL 2017 PÀG. 11 " MY SWEET LORD " VIDEO GENIAL .

MY SWEET LORD

Un video genial.

8/7/17: • En la guitarra acústica: Eric Clapton;
• En la guitarra eléctrica: El hijo de George Harrison;
• En el piano: Paul McCartney;
• En la primera batería: Ringo Star;
• En la segunda batería: Phill Collins;
• En la segunda guitarra eléctrica: Tom Petty;
• En el órgano e interpretando la primera voz lo increíble: Billy Preston;
Entre las vocalistas del coro está Linda Eastman, esposa de Paul McCartney.
También estaban presentes en ese concierto:
- Bob Dylan;
- Ravi Shankar, padre de Nora Jones, fruto de su relación con la cantante de jazz Etta Jones;
- Jethro Tull y un número enorme de amigos y colegas de los Beatles, así como también, todo el grupo 'The Cream', del espectacular
Eric Clapton.
Todos encarnando lo mejor de lo mejor de representativo de los años 70.
Billy Preston llegó a ser conocido como el quinto Beatle. Fue él quien
siempre tocó el piano y el órgano en todas las grabaciones de los Beatles.
My Sweet Lord es hasta los días actuales, el single de mayor éxito de la historia musical, cuyas ventas jamás han sido alcanzadas!
¡Disfrútenlo!

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 37 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JULIOL 2017 PÀG. 12 " ODA ESPAÑA " JOAN MARAGALL

Oda a Espanya de Joan Maragall

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill

que et parla en llengua - no castellana:

parlo en la llengua - que m'ha donat

la terra aspra:

en 'questa llengua - pocs t'han parlat;

en l'altra, massa.

T'han parlat massa - dels saguntins

i dels que per la pàtria moren:

les teves glòries - i els teus records,

records i glòries - només de morts:

has viscut trista.

Jo vull parlar-te - molt altrament.

Per què vessar la sang inútil?

Dins de les venes - vida és la sang,

vida pels d'ara - i pels que vindran:

vessada és morta.

Massa pensaves - en ton honor

i massa poc en el teu viure:

tràgica duies - a morts els fills,

te satisfeies - d'honres mortals,

i eren tes festes - els funerals,

oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxar replens

dels fills que duies - a que morissin:

somrients marxaven - cap a l'atzar;

i tu cantaves - vora del mar

com una folla.

On són els barcos. - On són els fills?

Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:

tot ho perderes, - no tens ningú.

Espanya, Espanya, - retorna en tu,

arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;

que el plo' et torni feconda, alegre i viva;

pensa en la vida que tens entorn:

aixeca el front,

somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?

Has desaprès d'entendre an els teus fills?

Adéu, Espanya!

Aquí teniu un resum del nostre comentari:

1.    INRODUCCIÓ

o    Joan Maragall va escriure “Oda a Espanya” el 1898.

o    Aquest poema forma part d’ “Els tres cants de la guerra”, que juntament amb “Els adéus” i “Cant del retorn” forma “Visions i Cants (1900).

Aborda el tema nacionalista des de la perspectiva que prenia la política catalana a l’inici de segle XX.

2.    AUTOR

o    1860-1911

o    Era burgès, va estudiar dret i es va fer periodista.

o    Va passa per diverses etapes vitalistes i decadentistes.

o    La seva obra té una temàtica molt àmplia.

o    És el poeta més important del modernisme.

o    La seva obra mostra un concepte únic de la poesia i de la missió de poeta (guia per a la societat).

JOAN MARAGALL

3.    MOVIMENTS LITERARIS

o    Proposta de modernitzar la societat catalana.

o    Canviar a través de l’acció cultural.

o    Trencament amb la cultura oficial espanyola.

o    Incorporació dels corrents d’Europa.

o    Conflictes entre l’artista i la societat.

o    Nacionalisme

o    Natura i paisatge reflexen l’estat d’ànim.

o    Inconformisme i voluntat de lluita.

MODERNISME

4.    ESTRUCTURA

o    Oda dividida en sis quintets i dos sextetes de versos octosíl·labs amb cesura d’art menor.

§  Estofes 1 i 3: diàleg entre Catalunya i Espanya.

§  Estrofes 2 i 4: referència a la visió antiquada dels governants.

§  Estrofes 5 i 6: Reflexió sobre la mort inútil dels soldats en batalla.

§  Estrofes 7 i 8: Crida a la modernització de l’estat o a la possible independència catalana.

5.    ARGUMENT

o    Catalunya parla a Espanya en català.

o    Record de que Espanya no té glòria.

o    Perquè matar si la sang és vida?

o    Record de que Espanya no té honor.

o    Reflexió de la mort inútil dels soldats en el front cubà a través de la interrogació.

o    Crida a que Espanya es salvi (modernització).

o    Comiat d’Espanya per una possible independència.

6.    MÈRTICA

o    Vuit estrofes.

o    Versos octosíl·labs amb cesura (4+4), hi ha algunes irregularitats.

o    Versos d’art menor.

o    Rima - -AA-, amb irregularitats a les sextetes. La majoria són versos blancs.

o    Rima assonant.

7.    FIGURES RETÒRIQUES

o    Personificació: diàleg entre Catalunya i Espanya.

o    Enumeració: “tràgica duies –a mort els fills,/ te satisfeies –d’honres mortals,/ i eren tes festes –els funerals”

o    Interrogació retòrica: “On són els barcos? –On són els fills?”

o    Anàfora: “Espanya, Espanya...”; “Salva’t, oh salva’t...”

o    Interrogació retòrica : “On ets, Espanya?”

• Epifonema: “Adéu, Espanya!”