Vincles...
Sovint
dic que les relacions, del tipus que siguin, s'han de cuidar.
Les
amistats, per poc que ens veiem, conservem l'afecte, però sense aquell soparet
de tant en tant, aquell missatge de mòbil amb algunes lletres afectuoses, les
trucades als aniversaris... són moments, per petits i espaiats que siguin, que
donen caliu a les relacions.
Establim
vincles amb persones, de vegades, ben diferents de nosaltres, de caràcter, de
pensament i tot, però pel motiu que sigui creix l'afecte, la relació creua
lligams i de vegades per poc temps, però tenim amistats arrelades a les nostres
vides, que formen part de nosaltres.
Les
parelles, aquí sempre dic que això és com l'hortet, si no es rega, a poder ser
sovint, les flors es marceixen, la falta de tacte, de pell, de tendresa, acaba
amb la relació més estable.
El
principi de qualsevol relació és passional, molt, si fos sempre així, no hi
hauria cos que aguantés....
De mica
en mica, les coses es normalitzen, vivim el dia a dia, impliquem els fills i
filles i si va bé, i en sabem, en saben, creem una relació estable, una relació
per anys, i panys.
Però...
aquesta mena de comoditat del dia a dia, aquest acostumar-se a estar junts no
ha d'implicar perdre aquests moments especials, s'han de saber tenir, de saber
buscar, amb ganes i molta constància, es pot aconseguir, ja ho crec.
No deixem
que la mandra, el costum, el pas del temps, apagui, ofegui, limiti, la nostra
passió, la il·lusió de veure arribar la persona estimada, de cuinar per ell o
ella aquell plat que el va encaterinar, aquell somriure que tant li agrada,
aquella carícia, tendresa i com no, atac de passió general, que faci, també
sovint, que perdem el senderi.
Gaudim,
creem i cultivem vincles i sobre tot això, estimem. Ens pot donar grans
instants a les nostres vides.
Jo he
estat, exactament deu anys, amb les portes tancades, i un dia vaig pensar…. I
si fos possible?, vés per on, abans ho dic i abans passa.
Visqueu
aquest estiu de manera diferent, allibereu els vostres esperits, sortiu,
prengueu alguna copeta i sobretot, gaudiu, de qui teniu a prop i de qui
conegueu, passa, tot, massa ràpid.
Joana Torres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada