dimecres, 28 de juny del 2017

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 36 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JUNY 2017 PÀG. 00 SUMARI

ATENCIÓ!!! LECTORS REVISTA SKORPIO:
S’ACAVA D’EDITAR LA REVISTA DIGITAL SKORPIO Nº 36 JUNY 17 GUARDONADA EN POESIA!. DESDE 2009 ES LA PRIMERA REVISTA MENSUAL INDEPENDENT! Q’ES PUBLICA A S. SUSANNA PINEDA, CALELLA SANT POL I ARREU DEL MARESME. EN EL SEU BLOG:escacseskorpio.blogspot.com LA PODEU GAUDIR AMB EL VOSTRE MOVIL I AL GOOGLE I FACEBOOK EL SUMARI ES EL SEGUENT:            --SUMARI.                                                                      --ÚLTIMA HORA:—RECTA FINAL?          MARIA TERESA MASSONS
1- FOTOS I NOMS PLOMES COL-LABORADORES.                                 2- ATENCIÓ! 5-7 PRESENTACIÓ “PASSIONS” BIBLIOTECA CALELLA    3 “ ALCOR ” 3º CAPITOL NO TE MUERAS TONTO DR. SERRABONA                                                                                                   4- SENDERISME “ VIA DEL NICOLAU ” (AMB FOTOS)  GAVINA    GA            5-         “ VINCLES “                                                      JOANA TORRES                                                                                                      6-         “ ELS REIS CATOLICS I EL FALS MITE “         JOSEP GARRIGA                                                                                                                                      7-         “  CATALUNYA INDEPENDENT “                                                                                                         8-         “ MALLORCA ILLA DELS CICLISTES “             GAVINA                                                                                                    9-   “CUANDO ME AMÉ DE VERDAD” 4ª PARTE CHARLES CHAPLIN                                                           10       “ ESSENCIA DE L’INJUSTICIA “                       JOSEP GARRIGA                                                                                                   11- CUINA DE L’AVIA “CIGRONS AMB TARONJA“ ROSA MUNUERA  12-   “ PIRÁMIDES EN LA ANTÁRTIDA “                    GAVINA                                                                                                                13-       “ SEXE ENMIG D’UN AVIÓ “                                                    14- ATENCIÓ!!! TROBADA A CÁCERES PARROQUIA DE CALELLA                                           15-  CURIOSIDADES: SAHARA—HORMIGAS—EN EL ESPACIO                                                                                                           16- ACUDITS  EL SR. JOSEP—GRIPE—DOS TONTOS--CARABELAS                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                             
CREADOR I DIRECTOR      JOSEP GARRIGA        TEL/ 663 552 830

QUE LA FELICITAT US PERSEGUEIXI!!!.

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 36 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JUNY 2017 PÀG. ÚLTIMA HORA " RECTA FINAL? " MARIA TERESA MASSONS

RECTA FINAL?

Queden menys de 100 dies per a l’1 d’octubre, cent dies que seran una carrera d’obstacles i en comptes de recta final un camí ple de giragonses.

Algú coneix una empresa que sabent que si obté  una comanda,  cobrarà segur i no s’escarrassi a aconseguir la comanda i especialment quan és important? Doncs resulta que les empreses que havien de fer les urnes no  s’han espavilat per tenir els requisits legals per tenir la comanda. Dit d’altra manera, si obtenien la comanda cobrarien, però la multa que els hi posaria l’estat espanyol les podia arruïnar.

Això és la democràcia a l’espanyola, que no fa més que repetir que democràcia és respectar la llei, encara que la llei no s’adapti al que volen els ciutadans.

Sí, arreu s’obeeix la llei, no hi ha altra manera de viure i conviure, però una llei democràtica s’adapta a la demanda, no s’imposa peti qui peti. Segurament a l’Iran (on la població vota regularment) deuen dir que tenen democràcia islàmica i que les lleis s’han de complir, que això és la democràcia.

Espanya vol i vol, vol construir una Espanya en funció de les elits de Madrid, dels seus interessos particulars i la resta del país ja s’ho farà. I com que Catalunya  es resisteix amb tota la raó, parlen de problema català i volen resoldre’l a cop de bastó, perquè de pastanagues si en tenen no les ensenyen.

El problema és Espanya, aquesta Espanya construïda per la cort de Madrid. Una Espanya que vol construir una terminal marítima a Ciudad Real (400 Km. terra endins) que ha de ser el més gran d’Europa i que combinarà amb el corredor “madriterrani” a través del port de València. Si Catalunya queda arruïnada, per a ells ha acabat el problema català. Són així.

Els negocis de l’elit madrilenya són indescriptibles, per dir-ho suau. Per exemple, quan es va construir la línia de l’AVE Madrid Barcelona, l’estació de Guadalajara es va construir a 13 Km. del nucli urbà, al municipi de Yebes (217 habitants). Això va fer que l’estació  es construís a uns terrenys propietat del marit de  Esperanza Aguirre (presidenta de la Comunitat de Madrid pel PP). Per fer l’estació es va pagar una molt cara expropiació, es va desviar el traçat original del tren 60 Km. Fent-lo passar per una zona molt més muntanyosa i, de pas, els terrenys van esdevenir urbans per fer una urbanització de luxe per a unes 35.000 persones. És a dir, la malversació de l’AVE s’ha fet a benefici d’interessos particulars (empreses constructores dels amics i revalorització molt alta de terrenys de certes persones)

Sabeu que us dic? Cal fer el referèndum i marxar. Que a Catalunya hi ha lladres, sí, com a tot arreu. Però entre pagar els xoriços d’aquí i els d’allà, jo en tinc prou amb els d’aquí i un país petit és mes fàcil de controlar.

Ho torno a dir: no veig el moment de marxar.



Maria Teresa Massons

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 36 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JUNY 2017 PÀG. 1 PORTADA TEXTE I FOTOS COL-LABORADORS

PORTADA

REVISTA SKORPIO JUNY 2017.
PRIMERA REVISTA MENSUAL INDEPENDENT DEL MARESME.

AQUESTE REVISTA DIGITAL ES PUBLICA DESDE 2009.
AMB EL VOSTRE MOVIL LA PODREU GAUDIR.
I TAMBÉ PER EL GOOGLE I FACEBOOK. LA TROVAREU EN EL SEU BLOG: 

escacseskorpio.blogspot.com                       









LES SEVES PLOMES SON:
MARIA TERESA MASSONS
ROSA MUNUERA
JOANA TORRES
JOSEP PONS TOLL
JOSEP PONS PUIGDEFÀBREGAS
GAVINA
DR. SERRABONA
JOSEP GARRIGA

AGRAIM A TOTS ELLS LA SEVA COL-LABORACIÓ TOTALMENT DES-INTERESSADA.
US DESITGEM :  “ QUE LA FELICITAT US PERSEGUEIXI “


CREADOR I DIRECTOR  JOSEP GARRIGA

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 36 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JUNY 2017 PÀG. 2 PRESENTACIÓ DE "PASSIONS" EL DIA 5-7 A LES 19H. A LA BIBLIOTECA DE CALELLA

08  36 ATENCIÓ!!! PRESENTACIÓ DE “ PASSIONS “

El proper 5 de juliol a les 19h. a la Biblioteca de Calella és ferà la presentació de l’últim llibre d’en Josep Garriga dedicat a la poesía catalana “ Passions “

Esteu tots invitats.


En l’acte i en molt de carinyu l’autor us el dedicarà.

LLIBRERIES    ON TROVAREU
“ PASSIONS “  D’EN JOSEP GARRIGA :
L’última de les seves obres dedicada a la poesia catalana.

-SANTA SUSANNA:   ESTANC NOGUERAS    
-PINEDA DE MAR:  L’ARBRE VERD    I    ANA.
-CALELLA:   LA LLOPA.
-MALGRAT:   LA PILONA.
-CANET DE  MAR:   TRAÇOS.
-ARENYS DE MAR:   EL SET CIÈNCIES.
-MATARÓ:   DORIA        I        MARESME.
-BADALONA:   EL FULL.
-BLANES:    SANT JORDI.
-SANT CUGAT: ALEXANDRIA   I   EL CELLER
-CERDANYOLA: L'ARANYA.

dimarts, 27 de juny del 2017

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 36 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JUNY 2017 PÁG. 3 EDITORIAL " ALCOR " 3º CAPITOL DE "NO TE MUERAS TONTO" DR. SERRABONA

ALCOR
De pequeño yo era monaguillo. Pero se tardaba demasiado en subir el escalafón y
lo dejé. Era la época en que los curas sabían latín. Hoy en día, aparte de algunos
cuantos, normalmente empleados del Vaticano, ya no saben latín. Y los chavales
como yo, entre liturgias y colegios (el latín era obligatorio), bastante aprendimos de
esa lengua, que era viva hasta que la echaron del culto católico.
Saber algo de latín me ha servido bastante para ir cursando Derecho.
Especialmente Derecho Romano. Es por ese motivo que, una frase, se me quedó
grabada. “Consensus facit nupcias”. “El consenso crea el matrimonio”. Así de fácil.
Nadie podía intervenir en el pacto matrimonial, porque lo consideraban un acto
personalísimo, en el que nadie tenía derecho a intervenir. Sea para aprobarlo o
reprobarlo.
La unión era libre, y la disolución también. Nadie podía casar ni descasar. Si
meditáis un momento, comprobaréis que, hace casi 25 siglos, existía mucha mayor
libertad personal, que hoy en día. La causa es que, en un momento dado,
religiones, y después los estados, han querido sancionar tanto el matrimonio como
los divorcios.
Sancionar matrimonios y divorcios, es toda una industria. Da trabajo a
funcionarios y a todo lo que cuelga de ello. La boda se convierte en un show alegre,
que cuesta mucho dinero. Y el divorcio, en una batalla que engorda abogados y
demás funcionarios públicos. En definitiva, hemos de pedir permiso, tanto para
casarnos como para descasarnos.
Y, la pregunta racional, es: ¿Quién es, alguien o algo, para darnos permiso para
ser felices amando y sintiéndonos amados? ¿Es que alguien es tan prepotente como
para creerse que tiene autoridad para darnos licencia de ir a la cama con quien
queramos? Y, posteriormente, al divorciarnos, para decir que ya no debemos ir a
esa cama.
¡Hasta qué punto te están manipulando! Fíjate en que toda tu vida está
teledirigida. Los demás, los que no son tú, te dicen lo que tienes y no tienes qué
hacer. Llegado ese punto, y principiando el siglo XXI, estarás de acuerdo conmigo
en que: “libera matrimonia esse antiquitas placuit”. Que lo podríamos traducir por:
“matrimonios libres, como querían en la antigüedad”.
No quiero cambiar tus convicciones, tan sólo hacerte reflexionar, para que no te
mueras tonto del todo. Y para que no te quedes tan preocupado, te recordaré aquel
axioma de Grouxo Marx: “el matrimonio es la primera causa de divorcios”. Lo
ves, como saber latín da para mucho…

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 36 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JUNY 2017 PÀG. 4 SENDERISME " VIA DEL NICOLAU " AMB FOTOS GAVINA

SENDERISME VIA DEL NICOLAU

Caminada entre Guardiola de Berguedà, Bagà i Sant Joan d’Avellanet.
Sortirem de les Cases Noves del Collet, poc abans de Guardiola, per arribar-nos fins a Guardiola, on esmorzarem.

El camí discorre al costat del Llobregat, i podrem admirar les boniques formacions que fa i l’aiguabarreig d’aquest riu amb el Bastareny.

Després pujarem al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, del segle X, on hi farem una visita guiada, inclosa al preu de l’excursió.( + 2 euros)

Continuarem pujant per pista, i després la seguirem força de pla amb molt bones vistes sobre la vall del Bastareny i les muntanyes del Moixeró.

Pel camí trobarem fonts que ens permetran descansar i refer-nos. Arribarem a l’Ecomuseu de Sant Joan d’Avellanet, inaugurat ja fa anys, però que no ha entrat mai en funcionament.

A sobre hi ha l’ermita de Sant Joan d’Avellanet, romànica del segle X i al costat una àrea de pícnic, on podrem dinar.

La tornada la farem tota en baixada suau i ombrívola seguint la Via del Nicolau,
un ferrocarril de transport de fusta, construït fa just cent anys, abandonat i recuperat fa pocs anys com a camí de passejada.

És un itinerari atractiu i divertit.
Sortida a les 7:30 h al lloc habitual.
Unes 5 hores de caminada real

Arribada a Sant Cugat a les 19:00 aproximadament
fàcil
19 km
300 m de desnivell Esmorzar al començar i dinar de carmañola.












Gavina

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 36 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JUNY 2017 PÀG. 5 " VINCLES " JOANA TORRES

Vincles...

Sovint dic que les relacions, del tipus que siguin, s'han de cuidar.

Les amistats, per poc que ens veiem, conservem l'afecte, però sense aquell soparet de tant en tant, aquell missatge de mòbil amb algunes lletres afectuoses, les trucades als aniversaris... són moments, per petits i espaiats que siguin, que donen caliu a les relacions.

Establim vincles amb persones, de vegades, ben diferents de nosaltres, de caràcter, de pensament i tot, però pel motiu que sigui creix l'afecte, la relació creua lligams i de vegades per poc temps, però tenim amistats arrelades a les nostres vides, que formen part de nosaltres.

Les parelles, aquí sempre dic que això és com l'hortet, si no es rega, a poder ser sovint, les flors es marceixen, la falta de tacte, de pell, de tendresa, acaba amb la relació més estable.

El principi de qualsevol relació és passional, molt, si fos sempre així, no hi hauria cos que aguantés....
De mica en mica, les coses es normalitzen, vivim el dia a dia, impliquem els fills i filles i si va bé, i en sabem, en saben, creem una relació estable, una relació per anys, i panys.

Però... aquesta mena de comoditat del dia a dia, aquest acostumar-se a estar junts no ha d'implicar perdre aquests moments especials, s'han de saber tenir, de saber buscar, amb ganes i molta constància, es pot aconseguir, ja ho crec.

No deixem que la mandra, el costum, el pas del temps, apagui, ofegui, limiti, la nostra passió, la il·lusió de veure arribar la persona estimada, de cuinar per ell o ella aquell plat que el va encaterinar, aquell somriure que tant li agrada, aquella carícia, tendresa i com no, atac de passió general, que faci, també sovint, que perdem el senderi.

Gaudim, creem i cultivem vincles i sobre tot això, estimem. Ens pot donar grans instants a les nostres vides.

Jo he estat, exactament deu anys, amb les portes tancades, i un dia vaig pensar…. I si fos possible?, vés per on, abans ho dic i abans passa.

Visqueu aquest estiu de manera diferent, allibereu els vostres esperits, sortiu, prengueu alguna copeta i sobretot, gaudiu, de qui teniu a prop i de qui conegueu, passa, tot, massa ràpid.

Joana Torres


REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 36 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JUNY 2017 PÁG. 6 " CATALUNYA INDEPENDENT "

36 SK CATALUNYA INDEPENDENT

Xina va fer una inversión al port de bcn. De 500 millons d’euros, a canvi el govern español és va comprometre a fer arribar una terminal del tren de mercaderies al port.
Evidenment el govern español, com sempre, no va cumplir el tracte.              

Fa dues setmanes un inversor xinès del sector de l’automoció va anunciar la inversión de 80m € a Catalunya. El soci d’aquest inversor és el propi estat xinès.

Fa pocs dies el partit comunista xinès es posiciona a favor del referéndum d’autodeterminació a Catalunya. Casualitat?.

La televisió pública Russa és una de les que més i millor informa sobre el procés d’independencia de Catalunya. Casualitat?.

Seat (Wolgswagen) apropa una inversión de 2.000 M €, BASF planteja la creació d’una terminal propia de mercaderies per enllaçar amb eix mediterrani, a l’hora que saben que el govern español no el farà. Casualitat?.

Amazon crea el centre de distribució al sud d’Europa a Catalunya i necesita l’eix mediterrani que sap que el govern español no farà. Casualitat?.

Qui cregui que el procés d’independència és una dèria d’uns catalans bojos potser que comenci a rumiar amb tot el cúmul de casualitats.

Potser la jugada és molt més gran del que alguns volen creure. Sinó al temps ens ho dirà.


VISQUE CATALUNYA INDEPENDENT!!!. 

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 36 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JUNY 2017 PÀG. 7 " ELS REIS CATOLICS I EL FALS MITE " JOSEP GARRIGA

Isabel
Ferran
Corria l’any 1469 i els infants Ferran i Isabel, de les cases reials de Catalunya-Aragó i de Castella-Lleó van ser casats en secret. Ni pompa ni boato. Si bé és cert que Europa encara ranquejava pels terribles efectes de la pesta negra, sorprèn el fet que els dos pretesos artífex de la unitat hispànica -tòtems de l’espanyolitat contemporània- fossin casats a corre-cuita i d’amagat. Una situació estrambòtica que posa al descobert la fabricació del fals mite de la unitat espanyola, edificada sobre la unió matrimonial de Tanto Monta i Monta Tanto. El fals mite de "la nación más antigua de Europa" sempre en boca dels mandataris espanyols actuals i passats.
El viatge al poder
Per arribar als respectius trons Ferran i Isabel van haver d'esquivar incomptables obstacles en un camí de costes i revolts digne d’una bona història d’espies. Quan els van casar cap dels dos ostentava la condició d’hereus. Si més no, reconeguda. A Castella els partidaris d’Isabel van anar liquidant –físicament- a tots els qui la precedien. A Catalunya, en canvi, els partidaris de Ferran van teixir una xarxa d’aliances -negociades amb tots els sectors de la societat- per a imposar el seu candidat. La celebrada transversalitat catalana inspirada en la finezza italiana. La cultura del “pas al costat” que ha perdurat en el temps. Detalls que expliquen, també, l’oposada cultura política que diferenciava –i diferencia- Castella i Catalunya.
El 1474 –cinc anys després del casori exprés- Isabel ja havia enterrat a tots els seus rivals. Va ser coronada reina de Castella i de Lleó. Tot en un pack. En canvi, Ferran va haver d’esperar cinc anys més –els obligats tempus que imposen els pactes- fins que el seu pare –la darrera condició- se’n va anar per causes naturals. El 1479 –cinc anys més d’espera- Ferran era coronat rei d’Aragó, rei de València i comte de Barcelona. Significatiu, perquè explica que els estats catalano-aragonesos s’organitzaven de forma diferent. Ferran no ho va poder enllestir amb un cop. Va haver de jurar el càrrec a Barcelona, a Saragossa i a València, davant les Corts respectives.
Tu a Londres i jo a Califòrnia
A partir d’aquest fet se’ls va girar la feina i se’ls va complicar la vida. Es van convertir en una versió post-medieval del “Tu a Londres i jo a Califòrnia". La raó d’estat encara no havia estat explicada, però els reis ja exercien plenament. Isabel, a Toledo –Madrid no seria capital fins vuitanta-dos anys més tard-; i Ferran, a Barcelona. Una separació d’estat que ja era efectiva des de l’endemà de les noces i que explicaria, a més a més, l’absència de descendència de la catòlica parella durant aquells anys. Si més no, de plançons catòlicament legítims. Ferran no va ser mai rei de Castella. Ni coronat ni considerat. I quan va enviudar, el 1504, la cort castellana li va tancar la porta als nassos amb la solemne expressió “viejo catalanote, vete a tu nación”.

Divisió política d'Europa a finals de l'Edat Mitjana
Els casos de Granada i de Navarra
Abans d’enviudar, però, Ferran es va ocupar de la conquesta de Granada. El 1492, Granada era l’últim reducte musulmà a la Península. Ocupava el territori que avui correspon a la meitat oriental d’Andalusia. Era un focus de cultura. Un oasi de producció artística. I també una societat marcada per unes diferències molt acusades. Granada va ser incorporada per la força. Res de negociacions, ni pactes, ni matrimonis. Una conquesta militar amb totes les conseqüències. Amb l’acció conjunta de les armes de Ferran i d’Isabel. No obstant això, curiosament, va ser constituïda en una mena d’entitat autònoma integrada en l’Estat castellà. Ferran tampoc va tenir mai poder sobre Granada.
El cas de Navarra no és gaire diferent. El 1512 Ferran ja era vidu i vell. Passava els dies a Barcelona. Però la nova reina de Castella –la seva filla Joana- havia estat marginada dels grans afers d’Estat. Es deia –falsament- que era boja. La noblesa castellana que vetllava armes el va cridar. Ferran era un parent llunyà dels reis navarresos i es volia que amb la seva presència quedés legitimada la conquesta de Navarra. Ferran, que tenia molt interioritzada la cultura del pacte, es va avenir a liderar l’exèrcit castellà. Navarra seria castellana -per la seva filla Joana-. I a canvi, ningú posaria inconvenients a la pretensió de convertir un dels seus fills il·legítims en l’hereu de la corona de Catalunya i Aragó.

Ferran a les Corts catalanes
El cas dels jueus i els banquers alemanys
Òbviament els pactes no es van respectar. Navarra va ser incorporada a Castella -el 1516-, amb un estatus similar al de Granada. Però Ferran no va poder fundar una dinastia pròpia que hauria canviat el curs de la història catalana. I no tant per l’oposició de la noblesa castellana, sinó per les maniobres polítiques dels banquers alemanys que administraven la fortuna de la seva filla Joana.
El buit provocat per l’expulsió de la comunitat jueva –pocs anys abans- havia estat ocupat pels poderosos banquers alemanys. La cort financera del flamenc Felip, el marit. Llavors Castella era una font inesgotable de recursos. Aliens. L’or i la plata americana arribaven a Sevilla sense parar. I marxaven cap a Alemanya, també, sense parar. Els negocis no han estat mai amics dels projectes ambiciosos. Escenaris inestables, en diuen. I els interessos alemanys van convertir els pactes de Navarra en paper mullat.
Qui va impulsar el matrimoni dels Reis Catòlics?
Aquesta qüestió sempre ha estat coberta d’un halo de misteri. Sabem que la gran rival d’Isabel va ser la seva neboda -casada amb un rei portuguès-. A priori, tot apunta l’existència de dos focus oposats –Catalunya i Portugal- que rivalitzaven per devorar Castella. Això explica el caos i la fractura que imperava a Castella. El partit aragonès i el partit portuguès. Però els matrimonis que Ferran va concertar pels seus fills ens revelen l’existència d’un projecte que anava molt més enllà d’una pretesa unitat hispànica: el vell somni de la unificació europea. Un projecte que, amb el temps, va acabar arruïnat als camps de batalla europeus.
Els descendents dels Reis Catòlics mai es van titular reis d’Espanya. Hauria estat abstracte i hauria resultat pretensiós. Els estats que governaven s’organitzaven a la manera catalano-aragonesa. Gràficament es podria il·lustrar com l’existència de múltiples corones de diverses mides i de materials diferents superposades –amb equilibris i dificultats que desafiaven la gravetat– sobre una mateixa testa. El primer que va fondre totes les corones i es va titular rei d’Espanya va ser el Borbó de la Nova Planta, el 1715. Per aconseguir-ho va haver de conquerir militarment els estats de la corona de Catalunya i Aragó. I reduir-los a la categoria de simples províncies de Castella.

De Aragón, se dice corona de Aragón, nada de Catalunya y Aragón ni catalano aragonesa.
Llas fuentes documentales son inmutables, otra cosa es la interpretación que se haga de ellas, o puedan ser suceptibles de nuevas interpretaciones por pruebas sobrevenidas (difícil después de 6 siglos); después de contrastadas y estudiadas el consenso de historiadores da su veredicto.
Lo que está claro es que la mayoría de comentaristas que critican las fuentes historiograficas de los artículos por Internet (ya sean defendiendo unas posturas u otras) tampoco suelen ser historiadores y por lo tanto dejan la subjetividad de sus comentarios a sus inclinaciones ideológicas o nacionales.
La Història oficial castellana està plena de mentides i trampes. No té cap sentit que els reis catòlics visquessin separats. El més probable, es que Ferran i Isabel residissin a València i des d'aquesta ciutat governessin. Va ser Felip II qui va fer substituir el nom de València en els escrits històrics per Valladolid, Toledo o Sevilla per tal de fer desaparèixer la història catalana. València va ser la primera capital de les Espanyes!
Los condados fueron títulos creados por los visigodos (Sigl. V-VIII) para el gobierno de las ciudades, así como los ducados lo fueron para el gobierno de las regiones. Sus titulares ejercían sus funciones como tales, siendo luego títulos nobiliarios hereditarios (edad media) con sus prebendas y en la actualidad honorificos. No tiene implicaciones en el tema Josep.
 El rei té el títol de Rei d'Aragó separat del Comte de Barcelona. Llavors són dos regnes diferents!
 El Rei d'Espanya té múltiples títols, entre ells comte de Barcelona. Un rei no pot ser compte d'una zona del regne (ja que ell és qui els atorga), però si pot ser-ho d'altre regnes (països). 2- Això vol dir que el títol de comte de Barcelona ha de ser equivalent a rei. 3-Això vol dir que el comtat de Barcelona (anomenada Catalunya) era un regne independent.
Els bons comptes fan els bons amics. "Les bons comptes font les bons amis." En castellà no tenen aquesta expressió tan catalana i francesa, i prou que ho patim. "Tanto monta, monta tanto" vol dir: si són tants diners, tants diners són. Altrament dit: separació de béns, i si em deus tant, tant em deus. Es lo que hay.

Aquesta afirmació és absurda. Catalunya ha sigut independent molt més temps que no pas Castella. Catalunya esdevé sobirana simultàniament al naixement de França com a regne, al final de l'imperi carolingi. Castella era llavors un comtat de Lleó. El naixement del regne de Castella és qüestionable, i un cop establert va ser governada per monarques que reunien diverses corones: no era més independent o sobirana que Catalunya, sinó MENYS (fins al 1714).

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 36 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JUNY 2017 PÀG. 8 " MALLORCA ILLA DELS CICLISTES " GAVINA

36 SK MALLORCA L’ILLA DE LES BICIS

És una bogeria. Desenes i desenes de pilots, milers de cicloturistes, centenars de bicicletes aparcades als suports que figuren a les places de molts pobles mallorquins, com Bunyola, a la serra de Tramuntana.

Abril i maig són els mesos clau, la temporada de l’any en què canvia totalment el perfil del turista que visita Mallorca.
Fins a 200.000 ciclistes, entre ells profesionals, van a Mallorca cada any per entrenar-se per les seves carreteres.

En un dia d’abril o maig se citen diariament 10.000 cicloturistes, la majoria d’ells estrangers.
“Les bicis deixen 200 milions d’euros a l’any a Mallorca”.
Els principals hotels d’enclavament com Can Picafort es mantenen a ple rendiment durant la temporada.

La major part dels seus clients són ciclistes i disposen d’un garatge per guardar la bici, servei de mecànica I de fisioterapia I en molts casos, per si no volen viatjar des dels seus països amb la bicicleta, la poden llogar a la recepció, on disposen d’un catàlec amb bicis de gamma alta o mitjana, amb diverses talles i tipus de pedals segons el sistema de les seves sabatilles esportives.

Gavina


REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 36 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JUNY 2017 PÀG. 9 " CUANDO ME AMÉ DE VERDAD " 4ª PARTE CHARLES CHAPLIN

36  SK  CUANDO ME AMÉ DE VERDAD CHARLES CHAPLIN 4ª PART

Cuando me amé de verdad, comencé a comprender por qué es ofensivo tratar de forzar una situación o a una persona, solo para alcanzar aquello que deseo, aún sabiendo que no es el momento o que la persona (tal vez yo mismo) no está preparada.


Hoy sé que el nombre de eso es………..Respeto.

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 36 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JUNY 2017 PÀG. 10 " L'ESSENCIA DE LA INJUSTICIA " JOSEP GARRIGA

36  SK 19-6-17 NOTICIES!!! L’ESSÉNCIA DE L’INJUSTICIA
Escàndol corrupte, l'esséncia de l’injusticia.
Confirmació de q’ens van enredar:
Fa uns anys que rescatavem el sistema bancari.
El govern és va omplir la boca dient que seria una catástrofe no salvar als bancs, q’habia aconseguit un gran credit per salvar entitats bancaries i que aixó no li custaria ni un euro al consumidor.
I que els bancs tornarien fins l’últim centim.
Dons bé, el recient passat dia 19-6-17 el banc d’Espanya, 48 hores després, de la moció de censura a Rajoi, no 48 hores avans!, 48 hores després, ens va dir que no, que s’han esfumat 60 mil millons d’euros públics.
60 mil millons d’euros, per que els bancs no els tornaràn.
Osigui 1.300 €. De cada español, nens inclossos.
Una familia de 4 persones son 5.200€. regalats als bancs.
60 mil millons d’euros son els diners que els hi han anat rascant a les pensions desde el 2011, i que ha fet tema que ja no es puguin pagar les pensions als jubilats.
S’enten la indignació dels qui els han destrossat la vida.
Els qui per els deutes els hi han tallat la llum, etc.
Els qui per els deutes els han fet fora de casa.
Els qui per els deutes han hagut de tancar la butiguete o la petita empresa.
Els qui per els deutes els han deixat sense feina, i que veuen que d’altres amb despatchos enormes i amb vistes, als qui deutes és una paraule que sembla es poden pasar per el forro de l’Arc del Triomf.
Els que la crisi els ha destrossat la vida.
Un cop més, és la mentida, la que trionfa en aquest govern corrupte, ignorant i inaceptable en qualsevol país mitjanament inteligent, democràtic, al que els valors i la justicia siguin la principal imatge de la convivencia.

Sí amics meus, fins quan durarà aquest acós?, aquest amasacre?, aqueste essencia de la injusticia!!!?.  

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 36 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JUNY 2017 PÀG. 11 " PIRÁMIDES EN LA ANTÁRTIDA " GAVINA

Tremenda sorpresa! Qué válida suena aquella famosa
sentencia "sólo sé que no se nada".-
LAS FOTOS NO HEMOS PODIDO COPIARLAS. EL SISTEMA NO NOS LO HA PERMITIDO. POLO SUR. Sentimos no poder reflejarles con las fotos la veracidad de este documento.
El derretimiento de los glaciares en la Antártida están
dejando ver, pirámides.
Tres pirámides antiguas han sido descubiertas en la
Antártida por un equipo de científicos
estadounidenses y europeos.
Dos de las pirámides fueron descubiertas a 16 kilómetros tierra adentro,mientras que
la tercera estaba muy cerca de la costa.
Los primeros informes sobre las pirámides apareció en los medios de comunicación
occidentales el año pasado. Unas cuantas fotos se publicaron en
algunos sitios web con un comentario que las extrañas estructuras podrían servir de
prueba de que el continente cubierto de hielo solía ser lo suficientemente
caliente como para haber tenido una antigua civilización viviendo allí.
Imagen aérea tomada a través del hielo del Polo Sur
parecen mostrar dos o posiblemente
tres pirámides en una fila en similar formación a las
pirámides de Giza.
Hasta el momento se conoce poco acerca de las pirámides
y el equipo sigue manteniendo silencio
sobre el increible descubrimiento. La única información
fiable proporcionada por los científicos
era que ellos estaban planeando una expedición a las
pirámides para investigar más a fondo y
determinar a ciencia cierta si las estructuras eran
artificiales o naturales.
No se ofrecieron detalles sobre la expedición.
En caso de que los investigadores prueben que las
pirámides son estructuras hechas por el hombre,
el descubrimiento podría llevar a cabo la mayor revisión
de la historia de la humanidad como jamás
se ha hecho.
Miembros de la expedición tratando de acercarse a la
pirámide.
La imagen muestra una estructura piramidal rodeada de hielo justo en el centro de
la foto, en la costa. Imagen: Integrated Ocean Drilling Program
Mientras tanto, una serie de extraños pero interesantes
descubrimientos se han hecho últimamente
en la Antártida. En 2009 los científicos del clima han
encontrado allí partículas de polen, que
posiblemente podría afirmar que los árboles de palma,
una vez crecieron en la Antártida y las
temperaturas de verano alcanzaron los 21C. Tres años
más tarde, en 2012, los científicos del Instituto
de Investigación del Desierto de Nevada identificaron 32
especies de bacterias en muestras de aguas
del Lago Vida en la Antártida oriental.
Una posible civilización que la historia oficial no tomo
en cuenta
¿Será posible que la Antártida era una vez lo
suficientemente caliente en el pasado reciente como para
tener una civilización antigua viviendo allí? Y aún más
sorprendente es la cuestión de que si una cultura
avanzada se desarrolló allí ¿Existirá algunas estructuras
restantes que todavía estén enterrados debajo
del hielo?
Los estudiosos y egiptólogos han sospechado durante
mucho tiempo que la esfinge es mucho más antigua
de lo estimado, posiblemente tiene más de 10.000 años de
antigüedad.
Los científicos descubrieron que la evidencia de la
erosión del agua sobre la antigua estatua, siendo la
mayor del mundo, cuenta una historia de cambio
climático desde una selva lluviosa al calor del desierto en
unos pocos miles de años.
Si el clima en Egipto ha cambiado tan rápidamente, ¿Es
igualmente posible que el clima antártico también
podría haber cambiado drásticamente en el mismo
tiempo?
De acuerdo con la teoría de la correlación de Robert
Bauval y Adrian Gilbert, la construcción de las
pirámides de Giza habría tenido lugar en un período
anterior a los 10,500 a 12,500 años BC, motivando
esta retroactividad con la correlación entre la ubicación
de las tres principales pirámides de la necrópolis
de Giza y las tres estrellas de la constelación de Orión, y
que esta correlación fue intencionalmente creada
por personas que construyeron las pirámides.
Las pirámides de Giza y las tres estrellas de la
constelación de Orión
La referencia a la fecha de hace 12.500 años es
significativo para Hancock, ya que la posición de las
pirámides indica el momento preciso en que una anterior
civilización avanzada ha visto su ocaso debido
a un cataclismo global.
En su libro Las Huellas de los Dioses, Graham Hancock
ha encontrado pistas que llevan a todos hacia un
punto preciso. Según Hancock, las pirámides fueron
construidas en todas las culturas del planeta y sus
monumentos contienen configuraciones astronómicas
más o menos evidentes.
A partir de antiguos testimonios de numerosas
poblaciones — la gran esfinge de Egipto, los misteriosos
templos de Tiahuanaco, las gigantes líneas de Nazca de
Perú, las pirámides masivas del Sol y la Luna de
México — y al ponerlos en comparación con los mitos y
leyendas universales, con el estudio de los mapas
que datan de tiempos antiguos, el erudito sugiere la
existencia de un pueblo con una posesión de inteligencia
superiores de tecnologías sofisticadas y un conocimiento
científico detallado, cuya “huella”, sin embargo,
fueron exterminados por completo por un desastre de
enormes proporciones.
Cada cultura ha adorado a sus reyes como dioses. Sus
religiones fueron todos dirigidos a la búsqueda de la
inmortalidad del alma y sus sacerdotes eran los
astrónomos, con un conocimiento anticipatorio de los
movimientos celestes.
La serpiente-reptil es una figura simbólica presente en
todas las culturas y es considerado sagrado.
Esta gran unidad cultural, según Hancock, sugiere que la
civilización humana no nació de repente de la nada,
sino que fue “ayudado” por alguien con conocimientos
tecnológico y cultural de avanzada.
La evidencia que apoya esta teoría es la expansión de la
agricultura.
Resultó que la agricultura nace simultáneamente en al
menos seis zonas del mundo sin ninguna relación
aparente entre ellos: Centro y Sur América, la Media
Luna Fértil, África Central, China Oriental y el
Sudeste Asiático.
EN CONCLUSION :
Si miramos con alarma los informes del calentamiento
global que advierten que tanto las regiones
del Ártico y la Antártida se están derritiendo.
Muchos de nosotros podríamos vivir para ver el día en
que estará expuesto todo el continente de la Antártida,
al igual que todas las edificaciones antiguas que alguna
vez existieron allí.
Si se encuentra una pirámide gigante va a cambiar la
forma de pensar del mundo para siempre.
Aun no hemos logrado volver a crear las grandes
pirámides. Nosotros simplemente no tenemos la
tecnología.
Así que la pregunta es: quién, o qué, hizo estas pirámides
en la Antártida? ¿Y qué dejaron atrás?

Si el clima en Egipto ha cambiado tan rápidamente, ¿Es
igualmente posible que el clima antártico también
podría haber cambiado drásticamente en el mismo
tiempo?
De acuerdo con la teoría de la correlación de Robert
Bauval y Adrian Gilbert, la construcción de las
pirámides de Giza habría tenido lugar en un período
anterior a los 10,500 a 12,500 años BC, motivando
esta retroactividad con la correlación entre la ubicación
de las tres principales pirámides de la necrópolis
de Giza y las tres estrellas de la constelación de Orión, y
que esta correlación fue intencionalmente creada
por personas que construyeron las pirámides.
Las pirámides de Giza y las tres estrellas de la
constelación de Orión
La referencia a la fecha de hace 12.500 años es
significativo para Hancock, ya que la posición de las
pirámides indica el momento preciso en que una anterior
civilización avanzada ha visto su ocaso debido
a un cataclismo global.
En su libro Las Huellas de los Dioses, Graham Hancock
ha encontrado pistas que llevan a todos hacia un
punto preciso. Según Hancock, las pirámides fueron
construidas en todas las culturas del planeta y sus
monumentos contienen configuraciones astronómicas
más o menos evidentes.
A partir de antiguos testimonios de numerosas
poblaciones — la gran esfinge de Egipto, los misteriosos
templos de Tiahuanaco, las gigantes líneas de Nazca de
Perú, las pirámides masivas del Sol y la Luna de
México — y al ponerlos en comparación con los mitos y
leyendas universales, con el estudio de los mapas
que datan de tiempos antiguos, el erudito sugiere la
existencia de un pueblo con una posesión de inteligencia
superiores de tecnologías sofisticadas y un conocimiento
científico detallado, cuya “huella”, sin embargo,
fueron exterminados por completo por un desastre de
enormes proporciones.
Cada cultura ha adorado a sus reyes como dioses. Sus
religiones fueron todos dirigidos a la búsqueda de la
inmortalidad del alma y sus sacerdotes eran los
astrónomos, con un conocimiento anticipatorio de los
movimientos celestes.
La serpiente-reptil es una figura simbólica presente en
todas las culturas y es considerado sagrado.
Esta gran unidad cultural, según Hancock, sugiere que la
civilización humana no nació de repente de la nada,
sino que fue “ayudado” por alguien con conocimientos
tecnológico y cultural de avanzada.
La evidencia que apoya esta teoría es la expansión de la
agricultura.
Resultó que la agricultura nace simultáneamente en al
menos seis zonas del mundo sin ninguna relación
aparente entre ellos: Centro y Sur América, la Media
Luna Fértil, África Central, China Oriental y el
Sudeste Asiático.
EN CONCLUSION :
Si miramos con alarma los informes del calentamiento
global que advierten que tanto las regiones
del Ártico y la Antártida se están derritiendo.
Muchos de nosotros podríamos vivir para ver el día en
que estará expuesto todo el continente de la Antártida,
al igual que todas las edificaciones antiguas que alguna
vez existieron allí.
Si se encuentra una pirámide gigante va a cambiar la
forma de pensar del mundo para siempre.
Aun no hemos logrado volver a crear las grandes
pirámides. Nosotros simplemente no tenemos la
tecnología.
Así que la pregunta es: quién, o qué, hizo estas pirámides
en la Antártida? ¿Y qué dejaron atrás?

Sentimos no haber podido añadir las imágenes recibidas en este riguroso artículo.
Pero el sistema no nos ha permitido copiarlas.