SANT TORNEM-HI O LA CANÇÓ DE L’ENFADÓS
Un jutge d’Alacant ha
requerit a la Generalitat de Catalunya que tradueixi al castellà un escrit
aportat a un procediment judicial perquè el català no és cooficial a València,
atès que l’idioma cooficial a Alacant és el valencià.
Dit d’altra manera, si
el document hagués estat escrit en valencià, no caldria traduir-lo. Com que
distingir el català del valencià és força difícil, potser és que el jutge ha
estudiat filologia, però com que resulta que l’Acadèmia Valenciana de la
Llengua ha determinat que valencià i català
són dos noms per al mateix idioma, prou sabria. atesos els seus estudis
de filologia. que un escrit en català és un escrit en valencià.
També no fa gaire un lletrat de Barcelona va demanar al Consell de les
Llengües Oficials de Madrid que aclareixi si considera que el valencià i el
català són dos idiomes diferents. Ja sabem l’invent del PP, amarat d’anticatalanisme,
que sosté que valencià i català són llengües diferents. Hi ha qui té a més la
barra d’afirmar que dir català a la llengua que es parla a València és
“imperialisme català”.
El català té aquest nom, es parli on es parli, perquè va néixer a
Catalunya, a l’igual que el castellà es diu així perquè va néixer a Castella.
És clar que el castellà ha decidit canviar el nom per dir-se “espanyol”, i això
sí que és imperialisme. Si el castellà és l’espanyol, la resta d’idiomes que es
parlen a Espanya no existeixen o només poden ser dialectes de l’únic idioma, el
que mereix tots els respectes. Castella té ànima imperialista. Ja ho deia
l’eminent filòleg Joan Solà, ”un idioma és fort si té un
exèrcit al darrere”.
Altres estats més respectuosos amb la història i amb altres nacions mai han
fet cosa semblant. L’anglès no ha esdevingut el “britànic”, el flamenc no és el
“belga” i tampoc existeix l’idioma suís, perquè no cal.
El lletrat de Barcelona no ha rebut cap resposta del Consell de Llengües
Oficials i ha hagut d’acudir al Tribunal Suprem que ha sentenciat que el
Consell ha de donar una resposta. El Consell té un problema: no vol reconèixer
la realitat i tampoc vol donar una
resposta que, tot i agradar-li, el faria fer el ridícul davant de les
universitats del món sencer i, a més, els polítics que manen ara al País
Valencià no accepten la dualitat d’idiomes. Té mala peça al teler.
El lletrat barceloní ha fet la demanda al Consell de Llengües Oficials per
evitar precisament el que ha fet el
jutge d’Alacant, obligar a fer traduccions inútils que endarrereixen i
encareixen els procediments judicials.
La independència té raons econòmiques sobrades, però també és tenir la
possibilitat que, al menys al Principat,
hi hagi seny i dignitat pel que fa al català i confiem que llavors invents esperpèntics com el “lapao” (lengua aragonesa pròpia de la àrea oriental)
per no dir català a la Franja o el menorquí o l’eivissenc com a idiomes
diferents no siguin sostenibles. Que el PP s’ocupi “d’allò que interessa la
gent”, com ells mateixos diuen, i ens deixin tranquils. Maria Teresa Massons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada