dimarts, 24 de gener de 2017

REVISTA SKORPIO Nº 31 LA PRIMERA INDEPENDENT DEL MARESME GENER 2017 PÀG. 0 PUBLICITAT-- SUMARI


ATENCIÓ!!! LECTORS REVISTA SKORPIO:

S’ACAVA D’EDITAR LA REVISTA DIGITAL SKORPIO Nº 31 GEN. 17 GUARDONADA EN POESIA!. DESDE 2009 ES LA PRIMERA REVISTA MENSUAL INDEPENDENT! Q’ES PUBLICA A S. SUSANNA PINEDA, CALELLA SANT POL I ARREU DEL MARESME, EN EL SEU BLOG:

escacseskorpio.blogspot.com LA PODEU GAUDIR AMB EL VOSTRE                                                        MOVIL I TAMBÉ AL GOOGLE.   EL SUMARI ES EL SEGUENT:                                                                     1- FOTOS I NOMS PLOMES COL-LABORADORES.                                 2- EDITORIAL:       “ EL CATALÀ “                              JOSEP GARRIGA                                                                              3- ESSENCIA          “DIFUNTS AMICS”                      JOSEP PONS              4-                           “ EM SENTO JOVE “                     JOSEP GARRIGA 5-                            LA DONA, PÉRDUES D’ORINA                                                                               6- CARTES D’AMOR “POLS D’ESTRELLES”              JOSEP GARRIGA                                                                                                 7-                             PENSIONES DATOS EMPÍRICOS                                                                               8-  CARTES D’AMOR “CANTS DE SIRENA”              JOSEP GARRIGA                                                                                                     9-      “ SANT TORNEM-HI “                                       MAITE MASSONS                           10      “ DISCURS DEL REI “                                        COTARELO                                                                                                       11-     “ ELS CASTELLERS “                                         JOSEP GARRIGA                                                                                        12-  “BAETULO“  CIUTAT ROMANA  BADALONA  JOSEP GARRIGA                                                           13-          ECONOMIA                                                 NIÑO BECERRA               14-          “ IHSANLULU “                                           JOSEP GARRIGA                                                                                              15-    LA CUINETA DE L’AVIA “PITA SALENTINA”  ROSA MUNUERA                                                                                                                            16-           “ LOS IDIOTAS “  MUNDO EMPRESARIAL                                                                  17-  SENDERISME  “ MASIS DE LA PICA “                GAVINA                     18          CONCERTS                                                      JOSEP GARRIGA                                      19          EDUCACIÓ SEXUAL   “ ELS JOVES “            GAVINA                      20          HUMOR         TREN----DOS MONJAS

“ QUE LA FELICITAT US PERSEGUEIXI ”     BON ANY!!!

CREADOR I DIRECTOR      JOSEP GARRIGA        TEL/ 663 552 830

 

REVISTA SKORPIO Nº 31 LA PRIMERA INDEPENDENT DEL MARESME GENER 2017 PÀG. 1 PORTADA FOTOS I NOMS COL-LABORADORS


07 31 PORTADA “ BON ANY 2017 “

PRIMERA REVISTA INDEPENDENT DEL MARESME “SKORPIO” Nº 31 GENER 2017.      GUARDONADA EN POESIA!!!

AQUESTE REVISTA DIGITAL ES PUBLICA MENSUALMENT DESDE 2009.

AMB EL VOSTRE MOVIL LA PODREU GAUDIR.

I PER EL GOOGLE LA TROVAREU EN EL SEU BLOG:  escacseskorpio.blogspot.com                       

LES SEVES PLOMES SON:

MARIA TERESA MASSONS

ROSA MUNUERA

JOANA TORRES

JOSEP PONS TOLL

JOSEP PONS PUIGDEFÀBREGAS

GAVINA

JOSEP GARRIGA

 

AGRAIM A TOTS ELLS LA SEVA COL-LABORACIO TOTALMENT DESINTERESSADA.

EN AQUESTES, LES PRIMERES SETMANES DE L’ANY 2017, US DESITGEM A TOTS:  “ QUE LA FELICITAT US PERSEGUEIXI “

CREADOR I DIRECTOR  JOSEP GARRIGA








REVISTA SKORPIO Nº 31 LA PRIMERA INDEPENDENT DEL MARESME GENER 2017 PÀG. 2 EDITORIAL " EL CATALÀ " JOSEP GARRIGA


EL CATALÀ”

El Català

D’on vens?, on vas?,

amb tantes dificultats?.

Tres segles perseguit,

amenaçat, insultat, renegat, prohibit.

A pesar de tot, ho em aconseguit!.

La nostra llengua es l’essència,

és la mare, és l’orgull de la terra,

la seva bandera, l’enteniment del seu poble,

és la seva pell, el seu conviure.

El dubte és inadmissible.

És la satisfacció de la paraula.

És l’herència d’un país, i la seva història,

és el bategar de cada dia.

És la construcció d’una població.

Sens dubte, és el seguiment d’una devoció,

l’efervescència de la seva cultura,

és l’afany, la saviesa i el seny, que la mira.

Va ser creada per ésser independent,

parlada per la seva gent.

La constància de la seva utilització,

farà que el vent escampi la seva transformació.

Som lluitadors, el coratge i l’enteresa,

ens aportarà llibertat i fermesa.

Endavant doncs, demostrem al món,

la nostra convicció i fortalesa.

 

Si l’espai posseeix estrelles,

si les constel·lacions planetes,

si el sol és amo del sistema,

i la terra n’és de la lluna,

no tindrà el nostre poble fortuna?.

La llengua de la gent,

és saviesa i fortuna permanent.

Silenci, sento parlar català!!!

Josep Garriga

 

 

REVISTA SKORPIO Nº 31 LA PRIMERA INDEPENDENT DEL MARESME GENER 2017 PÀG. 3 ESSENCIA " DIFUNTS AMICS " JOSEP PONS


DIFUNS i AMICS de les SARDANES.

 

Avui de nou ens retrobem,

a les portes de Nadal,

familiars i amics pregarem

aplegats i guiats per un estel.

 

Els amics de les Sardanes,

recordem, qui aquesta vida deixa,

i oferim de tot cor, unes pregaries,

qui la nostre dansa, tan Estima.

 

Totes les nacions, tenim folklores,

recordant un temps, no molt llunya,

estimats per tots els pobles,

igualment pel patriòtic, ciutadà.

 

La Sardana, la fem nostre Pubilla,

i ens dona, molta serietat,

agafa’n les mans fem la grant rotllana,

i posem tot el cor, en motiu de llibertat.

 

Per al que no és aquí, reunits preguem,

que el seu esperit, no pari de ballar,

és la il·lusió que tots i posem,

serà que la Sardana, ens vol agermanar.

 

Amics, als qui féreu tantes ballades,

 de Sardanes, el cel el teniu guanyat,

ja que Sant Pere, pels Sardanistes,  ,

te les portes obertes, ben de bat a bat!

 

La mans ben agafades, fent la rotllana,

i la Sardana, tindrem plena d’amor,

que no la trobem buida, i llunyana,

seria un fracàs, de la bona Estimació.

 

 

L’enyorança, ens dona molta vida,

i l’esperit, de seguir sempre endavant,

el records, solen ser per companyia,

i Sardanistes, igualment acompanyant.

 

Avui aplegats, preguem i recordem,

com si aquí, estiguérem tots junts,

algun Nadal, ens retrobarem,

i farem las Sardanes, de la Pau i amistats,

i misèries, mai més no en parlarem.

 

Josep pons i els Amics de les Sardanes,

 


 

REVISTA SKORPIO Nº 31 LA PRIMERA INDEPENDENT DEL MARESME GENER 2017 PÀG. 4 " EM SENTO JOVE " JOSEP GARRIGA


“EM SENTO JOVE”

Em sento jove

Des que et conec, cada dia em sento més jove.

No sé que tinc, que la sang em bull com mai,

Com no ho feia fa tans I tans anys!.

Perquè tinc moltes més il-lusions per viure,

per cantar, per ballar, per somriure,

per fer coses, per fer plans,

per escoltar-te, per sentir-te, per estimar-te,

per gaudir de cada instant, per trovar-te.

Perquè tú ets el motiu del meu present,

del meu futur, del meu amor.

Per que tú ets sempre dins el meu cor.

Josep Garriga

REVISTA SKORPIO Nº 31 LA PRIMERA INDEPENDENT DEL MARESME GENER 2017 PÀG. 5 LA DONA -PÉRDUES D'ORINA


LA DONA  PÈRDUES D’ORINA

La incontinencia urinària, que és més freqüent en les dones, acomplexa i preocupa qui la pateix. Pensin per favor en el que subjau a l’expresió “em pixo de riure”. Doncs aixó: que moltes s’orinen a sobre sense poder evitar-ho. Aquest tema és un assumpte que no te cap glamur i del qual gairabé no es parla. Els problemas associats al debilitament del sòl pelvià són el vaginisme (coits dolorosos, impossibilitat o dificultat per arribar al orgasme), prolapse, restrenyiment i incontinencia urinària. La incontinencia consisteix en la pèrdua involuntària d’orina, una cosa que acomplexa i preocupa els que la pateixen, que influeix en la seva activitat normal i redueix la seva qualitat de vida.        Pel seu fort impacte social i higiènic, obliga a adoptar determinades estratègies, com l’ús de compreses especials i de roba fosca que pugui dissimular una fuga. No obstant, encare que s’eludeixi, per vergonya, masclisme o ignorancia, existeix i la prova d’això és que s’ha desenvolupat al seu voltant tota una industria de productes especifics.       La incontinència es més freqüent en les dones, especialmente durant l’embaràs, la menopausa o després de parts múltiples o traumàtics. També en persones amb obesitat, tos crónica, restrenyiment o sotmeses a determinades cirugies, que realitzen esports d’impacte o de salt, que treballen amb instruments musicals de vent, que practiquen cant, o que dintre dels seus hàbits quotidians s’aguanten les ganes d’orinar de forma persistent o van vestides amb robes ajustades. N’hi ha de diversos tipus tots vinculats a la debilitat del sòl pelvià. Els músculs del sòl pelvià están situats a la zona inferior de la pelvis, al voltant de l’anus i la vagina. Han de ser flexibles i forts al mateix temps, per permetre i ajudar a controlar la micció, la defecació i el part. La incontinència per estrès o càrrega: casos en què, devant un esforç com tossir, esternudar o riure, s’escapen gotes d’orina. Les campanyes publicitàries no només ens intenten convencer que és normal pixar-se, sinó que, a més, ens diuen que és normal fer-ho sent jove. Això és fals. L’uròleg Javier Sánchez, al 72 Congrés Nacional d’Urologia, va dir que és una “llegenda negra” que la dona, quan arriba a una edat, “no té més remei” que tenir-ne i va asegurar que ja existeixen tractaments “bastant eficaços” Segons Sol Hergueta, de l’Institut de Fisioteràpia Pelviana Integral, “l’únic mètode d’entrenament que soluciona aquest problema i el prevé, és la GAH”. Un altre tipus menys reconegut és la incontinencia d’emergencia. La pateixen dones i homes que necesitan anar al lavabo amb molta frecüència, però que, quan orinen, no evacuen una quantitat d’orina proporcional a les “enormes ganes de fer pipí” que tenien. Això és incontinencia i no es cura sola, però sí amb l’ajuda d’un fisioterapeuta o un entrenador format en GAH. Tots els profesionals titulats en aquesta especialitat, apareixen a la página del seu creador, Marcel Caufriez (www.marcelcaufriez.net). Es tracta d’un fisioterapeuta belga, especialitzat en urología, que va advertir que les dones, que s’entrenaven amb ell per recuperar la figura després de l’embaràs, amb els abdominals tradicionals, en lloc de millorar, empitjoraven. Els abdominals hipopressius s’han adaptat al fitness.

REVISTA SKORPIO Nº 31 LA PRIMERA INDEPENDENT DEL MARESME GENER 2017 PÀG. 6 " POLS D'ESTRELLES " JOSEP GARRIGA


CARTES D’AMOR  “POLS D’ESTRELLES”

AQUESTA ÉS LA LLUNA,

ARA M’HA DEMANAT PER TU,

LI HE DIT QUE ESTÀS FENT BRILLAR EL SOL,

AMB EL TEU RESPLENDOR.

OH, QUINA LLUNA!, ÉS PLENA?

NO ÉS PLENA ENCARA,

HO SERÀ QUAN ESTIGUI SATISFETA,

O SIGUI, QUAN ET VEGI I ET MIRI,

SEGUR!, JO HE PARLAT AMB ELS DE DALT,

I M’HAN ASSEGURAT,

QUE LES ROSES MES BELLES,

LES PENTINEN AMB CLAVELLS,

I UN D’ELLS,

LES PERFUMA AMB POLS D’ESTRELLES,

QUE FAN LES DONZELLES.

JOSEP GARRIGA

REVISTA SKORPIO Nº 31 LA PRIMERA INDEPENDENT DEL MARESME GENER 2017 PÀG. 7 PENSIONES DATOS EMPÍRICOS


31 SK PENSIONES

OJO!!! PENSIONISTA. ¿Qué DICEN LOS DE BRUSELAS?.

La indignación ante esta injusta medida ha ido creciendo:

El cobro de la pensión debe ser excluido del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas (IRPF) por las siguientes razones:

1ª- No es un rendimiento del trabajo.

2ª- Estas pensiones actuales se fueron generando durante la vida laboral que con el cobro de los salarios mensuales/anuales, fueron sometidas ya al I.R.P.F. Es decir; Ya tributaron por el impuesto.

3ª- Por lo tanto al ser sometidas al I.R.P.F. están siendo gravadas nuevamente por el mismo impuesto, osea dos veces. Cayendo claramente en la figura de     “ doble imposició “ que se debe corregir haciendo que la pensión quede excluida del I.R.P.F.

4ª- En toda la pensión podría tener cabida como rendimiento de capital mobiliario, con una fiscalidad mucho menor y que va disminuyendo progresivamente de manera notable con la edad del jubilado.

5ª- Tendría sentido esta figura toda vez que el jubilado fue acumulando ese capital a lo largo de su vida laboral y (otra vez) pagando el correspondiente I.R.P.F. para cobrar al final de ella la pensión.

6ª- Esta figura está contemplada en la Ley de la cual se benefiacian las entidades financieras privadas con el producto de Renta Vitalicia Inmediata aplicada a un capital del cliente (que en nuestro caso sería el capital acumulado por nosotros durante la vida laboral) para eso una renta vitalicia inmediata (asimilable al concepto de nuestra pensión).

7ª- Concluyendo:  Nuestra pensión “ NO ES UN RENDIMIENTO DEL TRABAJO Y YA FUE SOMETIDA AL IMPUESTO DURANTE NUESTRA VIDA LABORAL, POR LO QUE SE HACE NECESARIO CORREGIR ESTA INJUSTICIA “

Pero como és posible que paguemos dos veces!!!.

¿Porqué a los jubilados, se les retiene el I.R.P.F. de la pensión?.

¿No la paga el Estado?

Ya pagaron el I.R.P.F. cuando trabajaban y durante más de 40 años, para tener derecho a esa pensión limpia de polvo y paja.

A los cargos políticos del gobierno, parlamento, senado, etc. etc. No se les aplica la retención del I.R.P.F. y todos ellos también cobran del Estado!!!.

Estas intolerables injusticias se tienen que parar!!!.

REVISTA SKORPIO Nº 31 LA PRIMERA INDEPENDENT DEL MARESME GENER 2017 PÀG. 8 " CANTS DE SIRENA " JOSEP GARRIGA


CARTES D’AMOR: CANTS DE SIRENA

 

CANTS DE SIRENA ENTRE PETXINESS I ARENES.

AQUESTA NIT DORMIRÉ AMB LA FINESTRA OBERTA,

PER ESCOLTAR ELS CANTS DE SIRENA,

QUE EM PORTEN ELS VENTS EMBOLICATS,

DE LES PROFUNDITATS DE LA TERRA,

COM MISSATGES D’AMOR,

IMPREGNATS DE PURESA,

ENTRE ONES I MARS,

PERCEBENT AMB CLAREDAT,

COM UN XUXIEIG DELS TEUS LLAVIS,

LES TEVES DOLCES, TENDRES I SUAUS PARAULES ENAMORADES.

JOSEP GARRIGA

REVISTA SKORPIO Nº 31 LA PRIMERA INDEPENDENT DEL MARESME GENER 2017 PÀG. 9 " SANT TORNEM-HI " MAITE MASSONS


SANT TORNEM-HI O LA CANÇÓ DE L’ENFADÓS

Un jutge d’Alacant ha requerit a la Generalitat de Catalunya que tradueixi al castellà un escrit aportat a un procediment judicial perquè el català no és cooficial a València, atès que l’idioma cooficial a Alacant és el valencià.

Dit d’altra manera, si el document hagués estat escrit en valencià, no caldria traduir-lo. Com que distingir el català del valencià és força difícil, potser és que el jutge ha estudiat filologia, però com que resulta que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha determinat que valencià i català  són dos noms per al mateix idioma, prou sabria. atesos els seus estudis de filologia. que un escrit en català és un escrit en valencià.

També no fa gaire un lletrat de Barcelona va demanar al Consell de les Llengües Oficials de Madrid que aclareixi si considera que el valencià i el català són dos idiomes diferents. Ja sabem l’invent del PP, amarat d’anticatalanisme, que sosté que valencià i català són llengües diferents. Hi ha qui té a més la barra d’afirmar que dir català a la llengua que es parla a València és “imperialisme català”.

El català té aquest nom, es parli on es parli, perquè va néixer a Catalunya, a l’igual que el castellà es diu així perquè va néixer a Castella. És clar que el castellà ha decidit canviar el nom per dir-se “espanyol”, i això sí que és imperialisme. Si el castellà és l’espanyol, la resta d’idiomes que es parlen a Espanya no existeixen o només poden ser dialectes de l’únic idioma, el que mereix tots els respectes. Castella té ànima imperialista. Ja ho deia l’eminent filòleg Joan Solà, ”un idioma és fort si té un exèrcit al darrere”.

Altres estats més respectuosos amb la història i amb altres nacions mai han fet cosa semblant. L’anglès no ha esdevingut el “britànic”, el flamenc no és el “belga” i tampoc existeix l’idioma suís, perquè no cal.

El lletrat de Barcelona no ha rebut cap resposta del Consell de Llengües Oficials i ha hagut d’acudir al Tribunal Suprem que ha sentenciat que el Consell ha de donar una resposta. El Consell té un problema: no vol reconèixer la realitat i tampoc  vol donar una resposta que, tot i agradar-li, el faria fer el ridícul davant de les universitats del món sencer i, a més, els polítics que manen ara al País Valencià no accepten la dualitat d’idiomes. Té mala peça al teler.

El lletrat barceloní ha fet la demanda al Consell de Llengües Oficials per evitar precisament  el que ha fet el jutge d’Alacant, obligar a fer traduccions inútils que endarrereixen i encareixen els procediments judicials.

La independència té raons econòmiques sobrades, però també és tenir la possibilitat  que, al menys al Principat, hi hagi seny i dignitat pel que fa al català i confiem que llavors  invents esperpèntics com el “lapao” (lengua aragonesa pròpia de la àrea oriental) per no dir català a la Franja o el menorquí o l’eivissenc com a idiomes diferents no siguin sostenibles. Que el PP s’ocupi “d’allò que interessa la gent”, com ells mateixos diuen, i ens deixin tranquils.   Maria Teresa Massons

REVISTA SKORPIO Nº 31 LA PRIMERA INDEPENDENT DEL MARESME GENER 2017 PÀG. 10 " DISCURS DEL REI " COTARELO


El problema el tenen ells

"No hi haurà prou furgons policials ni trens per traslladar milers d'independentistes a l'Audiència Nacional, imitació del Tribunal d'Ordre Públic de Franco"

Ramón Cotarelo 27/12/2016

El nucli del discurs de Felip VI la nit de Nadal, el menys vist de la història d'aquests missatges, va ser que la democràcia descansa sobre el compliment de la llei. En la seva curtesa mental, el monarca no arriba a veure que està repetint com un lloro les paraules de Rajoy, el representant de la dreta neofranquista més obstinat. O potser sí, i li sembli molt bé posar la corona al servei de la perpetuació d'una teoria i una pràctica autoritàries i antidemocràtiques.

Perquè, com sap tothom, excepte un grapat de franquistes governants, la democràcia no sorgeix de la llei sinó de la voluntat del poble de la qual, al seu torn, sorgeix la llei. Si el contrari fos veritat, a Espanya seguiria governant Franco, encara que fos des del més enllà. En certa manera, és el que està passant.

El discurs real tot just vetllava el seu contingut amenaçador per als que no acatin aquests postulats autoritaris. Molt especialment, els independentistes catalans. Són ells els destinataris de l'ordre-amenaça de complir la llei. Una llei iniqua i injusta en el cas de Catalunya, sotmesa a la tirania d'una majoria espanyola fundada en una Constitució, utilitzada com a arma de part i que, en el fons, ningú respecta.

Quaranta-vuit hores després de les amenaces televisades del Borbó, comença l'activitat repressiva de l'Estat. La policia deté al regidor independentista Joan Coma i el trasllada a un furgó a l'Audiència Nacional. Aquest fet té un enorme valor simbòlic. Quan ETA matava, l'Estat assegurava que, si hi hagués pau, podria parlar-se de tot. Mentrestant, la imatge dels telenotícies era el trasllat d'independentistes bascos en furgó a l'Audiència Nacional de Madrid. A Catalunya ningú ha disparat un tret, però tampoc es pot parlar de res. Ja s'ha posat en marxa la llançadora de furgons d'independentistes cap a l'Audiència Nacional de Madrid sense que hi hagi hagut més indici de diàleg que la campanya de propaganda del govern d'estar disposat a emprar-lo sempre que els altres claudiquen.

Darrere de Joan Coma vindran altres, no ho dubteu i, atès l'arrelament de l'independentisme a Catalunya, els repressors hauran de substituir els furgons per trens. Esperem que no de mercaderies.

Coma afirma en un vídeo que són ells, els repressors, l'Estat, el nacionalisme espanyol, els que tenen un problema. És cert, i amb l'agreujant que ho ignoren i, a més, no poden fer res diferent perquè pel seu tarannà franquista i la seva falta de legitimitat (tant del govern com de l'oposició) no tenen marge de maniobra. És veritat que el contenciós català es podria resoldre mitjançant una simple negociació i un referèndum pactat, però el nacionalisme espanyol no negocia perquè no sap, no vol i no pot. No sap perquè no ho ha fet mai; no vol perquè està mogut per una catalanofòbia profunda; i no pot perquè l'oligarquia tem quedar-se sense Estat al qual seguir espoliant.

Per això són ells els que tenen un problema, ja que estan condemnats a posar en marxa les mesures que acaben amb l'escassa autoritat de règim de la tercera restauració que volen defensar. La Corona –ben clar ho ha deixat la intervenció real– descansa en un bloc de poder dinàstic format per dos partits que s'alternen, un de dretes i un altre més de dretes, com sempre a Espanya. La Constitució –que mai ha estat un text en vigor llevat per prohibir, reprimir i oprimir– manca d'autoritat, reduïda a la funció d'una fulla de parra per dissimular les activitats antidemocràtiques del poder central. El Tribunal Constitucional, intèrpret d'aquella, no és altra cosa que la corretja de transmissió de les arbitrarietats del govern al servei del qual es troba. El Parlament, amb una aclaparadora majoria del nacionalisme espanyol, és un altre bloc decidit a preservar el "lligat i ben lligat de Franco". Aquesta és la llei que el Borbó vol imposar.

El problema el tenen ells, sens dubte, per tancar-se en un cercle viciós d'acció / repressió.      No hi haurà prou furgons policials ni trens per traslladar milers d'independentistes a l'Audiència Nacional de Madrid, imitació del Tribunal d'Ordre Públic de Franco.


 

REVISTA SKORPIO Nº 31 LA PRIMERA INDEPENDENT DEL MARESME GENER 2017 PÀG. 11 " ELS CASTELLERS " + FOTO JOSEP GARRIGA


“ELS CASTELLERS“

 

Els Castellers.

col-lectiu viu, emprenedors, lluitadors,

perseverants en les seves conviccions, tradicions.

Els castellers no són només un espectacle,

No són només una joia cultural,

un patrimoni immaterial,

són l’expressió de la raça,

són l’empenta, el coratge, la força.

Són la construcció d’un món diferent,

on domina la gent.

No són només el caràcter d’un poble independent,

també són la tendresa,

la bellesa d’una esculptura,

d’una imatge creixent.

L’esperit i l’essència,

d’una nació ardent!!!

Josep Garriga

REVISTA SKORPIO Nº 31 LA Iª INDEPENDENT DEL MARESME GENER 2017 PÀG. 12 BAETULO CIUTAT ROMANA BADALONA JOSEP GARRIGA


31    SK  BADALONA CIUTAT ROMANA

Badalona Ciutat Romana

La ciutat de BAETULO va ser fundada pels romans als primers decennis del segle I  aC. I va perdurar fins al segle VI dC. Situada en un petit turó, ocupava una extensió de 10 ha i estava emmurallada.

Baetulo fou una de les primeres fundacions de la provícia Hispania Tarraconensis i apareix esmentada en els textos d’autors clássics com P. Mela, C Plini i C. Ptolomeu.

Les restes de la ciutat romana es conserven al barri de Dalt de la Vila i van ser declarades l’any 1995 Bé Cultural d’Interés Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya.

A Badalona es conserven nombrosos testimonis del passat romà de la ciutat, com la Casa del Dofins, el Jardí de Quint Licini, el conducte d’aigües, la Casa de l’Heura o els funaments del teatre; però els principals vestigis es troven al subsòl del Museu de Badalona, on es poden visitar les Termes i el Decumanus, conjunt urbà proper a la zona del fórum.

La visita d’aquestes restes és del tot imprescindible per coneixer el món romà a Catalunya.

 

MUSEU DE BADALONA- TERMES I DECUMANUS

Al subsòl del Museu s’hi conserven 3.400 m. cuadrats de restes de la ciutat romana de Baetulo, un conjunt excepcional tant per la seva extensió com per l’espectacularitat d’alguns elements i la seva innovadora museografía. Es poden veure les termes i seguir un itinerari pels principals carrers de Baetulo, propers al fórum.

El conjunt mostra la ciutat i la vida quotidiana dels seus habitants a l’época de máxima esplendor, en temps de l’emperador August (27 aC-14 dC), tot i que també hi ha restes d’algunes edificacions posteriors.

JARDÍ de QUINT LINICI

Restes d’un estany o piscina del jardí d’una casa de Baetulo, construïda a finals del segle I dC, que molt probablement pretany al patrici Quint Linici.

La visita permet observar peces singulars, com ´’oscillum de marbre. I ens submergeix en l’ambient d’un jardí romà, gràcies a la il-luminació, a la incorporació de sons i a una espectacular projecció en realitat virtual.

 

 

 

CASA dels DOFINS

Domus o casa benestant romana de finals del segle I aC, situada a la part alta de l’antiga ciutat de Baetulo.

És un clar exemple d’arquitectura domèstica d’época romana i l’única casa d’aquestes caracteristiques museïtzada a Catalunya.

Destaquen els mosaics, d’una gran qualitat, les restes de pintures murals i les recreacions audovisuals i de mobiliari. Incorpora sons que ens fan sentir inmersos en l’época romana, i disposa de mòduls de percepció táctil.

 

CONDUCTE D’AIGÜES

Conducció que fou utilitzada en época de l’emperador Tiberi (14-37 dC) per tal de proveir d’aigua la ciutat de Baetulo.

Està coberta amb volta de canó i pavimentada amb opus signinum (calç i cerámica).

Aquest conducte, del qual es poden recorrer 40 m, és l’únic d’aquest tipus que es pot visitar a Catalunya.

Sí amics meus, és un Museu espectacular, especialmente interessant per el que li agradi el coneixament de l’historia i el nostre passat.

Us aconsello no deixeu de visitarlo. Gaudireu de debó!!!.

Anualment el Museu de Badalona organitza la “ Magna Celebratio “, un festival romà destinat a difondre i a donar a coneixer la importancia del llegat dels romans a Badalona.

Josep Garriga

REVISTA SKORPIO Nº 31 LA Iª INDEPENDENT DEL MARESME GENER 2017 PÀG. 13 ECONOMÍA SANTIAGO NIÑO BECERRA


30   SK   ECONOMIA  Santiago Niño Becerra

“ El 2020 serà inevitable una renda básica universal “

El catedràtic d’estructura económica ha estat una de les veus més mediàtiques de les causes de la crisi.

Autor de la trilogía El crash del 2010, más allá del crash, i Diario del crash, torna are a la palestra amb el cinqué llibre: Mails. Amb ell parlem avui de la seva conferencia; La gestió de la crisi.

“ Encare queden sis, set o vuit anys de crisi económica. La crisi pot durar fins el 2025. “ Es aixi?.

Aquesta crisi és semblant a la depresió dels anys trenta.  Si es manté la mateixa dinámica, passarà aixó; L’institut IFO alemany també ho diu.

Estem en crisi perqué vivim un camvi de model. Quiné s aquest model?.

El sistema capitalista va començar a principis del segle XIX i tindrà una durada, com tots els sistemes; els models són com el sistema opera en cada momento. Una crisi sistemática ve perqué el model s’ha esgotat. El consum, l’individualisme i el crèdit s’han esgotat i estar redefinint-lo ès dramàtic.

Els crítics consideraven que les tevés tesis no eren certes. Tu parlaves, fa temps, de taxes d’atur del 20 i el 30 %. El temps t’ha donat la raó?.

Sí, m’ha donat la raó. Es veía que passaria. A l’Estat español el PIB està lligat a l’ocupació, perqué hi ha inversions baixes, i poca productivitat, i se supleix en persones treballant. Si are baixa l’atur és perqué s’ha incrementat la precarietat amb salaris molt baixos. Ens em d’anar acostumant a un atur estructurat i sostingut en el temps.

Amb els 16.000 millons que Catalunya no recupera de l’Estat español, es podrien fer moltes coses que no es fan.

Les pensions no son sostenibles a llarc termini. Tots ens haurem de jubilar més tard, o fins i tot mai.

30   SK   ECONOMIA  Santiago Niño Becerra

“ El 2020 serà inevitable una renda básica universal “

El catedràtic d’estructura económica ha estat una de les veus més mediàtiques de les causes de la crisi.

Autor de la trilogía El crash del 2010, más allá del crash, i Diario del crash, torna are a la palestra amb el cinqué llibre: Mails. Amb ell parlem avui de la seva conferencia; La gestió de la crisi.

“ Encare queden sis, set o vuit anys de crisi económica. La crisi pot durar fins el 2025. “ Es aixi?.

Aquesta crisi és semblant a la depresió dels anys trenta.  Si es manté la mateixa dinámica, passarà aixó; L’institut IFO alemany també ho diu.

Estem en crisi perqué vivim un camvi de model. Quiné s aquest model?.

El sistema capitalista va començar a principis del segle XIX i tindrà una durada, com tots els sistemes; els models són com el sistema opera en cada momento. Una crisi sistemática ve perqué el model s’ha esgotat. El consum, l’individualisme i el crèdit s’han esgotat i estar redefinint-lo ès dramàtic.

Els crítics consideraven que les tevés tesis no eren certes. Tu parlaves, fa temps, de taxes d’atur del 20 i el 30 %. El temps t’ha donat la raó?.

Sí, m’ha donat la raó. Es veía que passaria. A l’Estat español el PIB està lligat a l’ocupació, perqué hi ha inversions baixes, i poca productivitat, i se supleix en persones treballant. Si are baixa l’atur és perqué s’ha incrementat la precarietat amb salaris molt baixos. Ens em d’anar acostumant a un atur estructurat i sostingut en el temps.

Amb els 16.000 millons que Catalunya no recupera de l’Estat español, es podrien fer moltes coses que no es fan.

Les pensions no son sostenibles a llarc termini. Tots ens haurem de jubilar més tard, o fins i tot mai.