30 SK VA DE TEATRE LA CUBANA
TEATRE “ GENTE
BIEN “ (COLISEUM 19-11-16):
Estrenada al 1917 al teatre Novedades de Barcelona, és un
sainet (potser massa curt per fer-ne un musical). Un divertiment on Santiago Rusiñol retrata i ridiculitza els
nous rics de la burguesía industrial sorgida a la Barcelona modernista, que ha
estat la excusa per construir la base argumental d’aquest espectacle.
S’ha respectat al màxim el text original i s’ha creat un
viatge en el temps on es fa parlar als personatges que va crear Rusiñol en
cuatre èpoques diferents, descobrint que la necessitat d’aparentar no té data
de caducitat.
ARGUMENT .
Al 1917. Una familia que ha fet molts diners a la
industria de la carn i els embotits, vol integrar-se als cercles de la burguesía
catalana de la ciutat. Per demostrar
tot el seu “poderío” es compren un títol nobiliari i malgrat no saber-ne gaire,
s’apunten a la moda de parlar castellà perquè fa més fi.
Organitzen reunions i festes selectes al seu palauet per
poder exhibir tot el que posseixen i guanyar-se una bona reputació social. Però
amb això no n’hi ha prou, per ser algú i què tothom parli d’ells, han de tenir
escàndols extramatrimonials.
Al 1951. Som en ple franquisme durant la vaga de tramvies
de Barcelona. Tenir títol nobiliari encare dóna prestigi i parlar castellà are
és una obligació. A les festes i saraus conviden els cercles influents del “
Régimen.“ El negoci de les botifarres tira, però a més procuren aprofitar-se
dels negocis de l’estraperlo i els “planes de desarrollo”. És l’època del “qué
hay de lo mío?” on impera la doble moral i els “queridos” i les “queridas” están
a l’ordre del dia, però es combaten amb cops al pit i el rosari a la mà.
Al 1980. Franco ha mort. Tarradellas ja és aquí!.
Democràcia embrionària. Suarez
està a punt de ser defenestrat pel seus i la pana socialista està cada cop més
de moda. Els nou rics “nobles” ja no
utilitzen el título nobiliari: Ara es fan dir només senyors. Comença a estar ben vist parlar el
català de cara a la galería. Tots són més moderns i han canviat de costums : calcen espardenyes i porten
cistell de vímet sota el braç, continúen
organitzant festes per aparentar, porò are ho fan cantant havaneres i prenent
cremat.
Els negocis familiars s’expandeixen al món inmobiliari i
les influències continúen. Els escàndols matrimonials, igual que l’idioma,
s’han normalitzat.
Al 2017. Les corrupteles están al ordre del dia. No se’n
salva ningú. El món s’ha
glovalitzat i els protagonistas també. Les llonganisses les exporten per tot el
món i fins i tot están a punt d’obrir una factoria a la Xina. El títol
nobiliari s’amaga i no s’utilitza ni a les targetes de visita. Perquè hisenda
no els busqui les pessigolles, la riqueza es gaudeix, però no s’exhibeix gaire.
El català el parla tothom. El que està de moda és
l’anglès. I el castellà només quan
s’agafa l’Ave per anar a Madrid a fer negocis.
La moda és ser independentista, però tots acaben
votant el PP, Per ser distingit ja no cal un títol
nobiliari, ni escàndols matrimonials, sinó haber estat a la presó, sortir al
Wikileaks i tenir empreses “offshore”.
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada