MARATÓ DEL LLAC NESS
Ja estava avisat. Sabia que era una cursa trencacames
,amb molts tobogans i que cap al final hi havia unes pujades que podien fer
mal, molt de mal. Peró a vegades hi ha curses que corres més amb els sentiments
que amb el cap i aquesta marató del llac Ness a passat a ser una d´elles.
D´entrada tot perfecta.Una cinquantena d´autocars ens
esperent a Inverness per a portar-nos a tots els corredors a fer una ruta
turística per el llac Ness i les seves
muntanyes. La sortida no és ni més ni
menys que en un lloc solitari de les muntanyes on hi ha unes vistes
magnifiques.Fa fred, molt de fred, tots ens esperem fins a l´últim moment per a
aquipar-nos per a correr i deixar la
motxilla a n´els camions. Unes gaites alegren el fred matí d´aquest diumenge.
Son quasi les deu, hora de sortida ,quan quatre gotes mal comptades fan que es
desperti un magestuós Arc de Sant Martí!.
No hi han
calaixos. Jo em poso com
sempre,en el cartell que posa 3 h 30¨.Ja és la costum. Som prop de
4000 corredors.
Hem trobo molt bé, i a més de baixada faig els
primers kms ràpits, massa ràpits!.
Unes passes curtes i escandaloses em segueixen tota
l´estona. Veig que és una anglesa baixeta i primeta i d´una certa edat....bé més o menys com la meva. No
ens confongem ¡.En anglés crec que em diu
que si podem anar junts,i tal dit tal fet,van passant els kms i formem
un bon tàndem ¡
El que em fa anar una mica de bólit és el tema dels
habituallaments,doncs al anar amb milles em descontrola una mica a l´hora de pendrem els gels .
Pujades i baixades contínues ,i com tira la paia ¡.El
paisatje fabulós, i al anar ben acompanyat no m´he n´adono que aquest no és el
ritme que hauria de portar per aquesta marató.
Passem per la mitja en 1 h 43 ´.Tot normal si fos una
marató normal.
Hem trobo amb tres corredors del club atletisme de
Baza.Els únics espanyols o catalans que
he trobat en tota la carrera. A l´esquerra
durant bona part de la marató el magestuós llac Ness.”Beautiful “!Al no
passar per cap lloc habitat no hi ha
animació.
Milla 19,primera pujada sostinguda i que no s´acaba. Jo
ja li dic a la Sarah (l´anglesa ) que
segueixi sola que les cames em fallen;i la pujada segueix amb la milla 20. Jo ja vaig afluixant perqué les
cames no em responen i em fan mal alguns muscles que mai me n´havien fet.
Les darreres sis milles sobre 6´30´´ el km,em passa
tothom,fins i tot la meva hombra. No
m´en ser avenir,vull pero no puc!. Una
sensació molt extranya que mai m´havia passat.
Les darreres dues milles, ja dins Inverness,ja hi ha
molta gent animant.:.Ja veig l´arc d´arribada;desplego l´estelada i som-hi!!!
Els darrers metres maquíssims, la gent aplaudint i animant i jo ...intentant
donar unar mica d´espectacle.
Ja he arribat!!! 3 h 50 ¨.La segona marató d´asfalt amb
pitxor temps de totes les vint i vuit
que porto.
L´Esther ja
començava a estar preocupada per la meva tardança.
De totes maneres
de la marató del llac Ness em quedo
amb totes les coses bones que n´hi han
hagut moltes, ja que és una marató excelent en tots els aspectes i que
la recomano a tothom, peró que s´ha de
saber correr i....avui jo no n´he
sapigut!.
Josep Pons Puigdefàbregas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada