dijous, 10 de novembre del 2016

REVISTA SKORPIO Nº 29 LA PRIMERA INDEPENDENT DEL MARESME PÀG. 13 SENDERISME " ALT EMPORDÀ " GAVINA


29   SK  SENDERISME

Ens agrada l’Alt Empordà. Ei, i també el Baix! Però aquest cop parlem de l’Alt. La seva diversitat paisatgística i la seva gent la fan captivadora. El seu litoral és magnífic, tot i algunes agressions urbanístiques de temps passats, i no parlem ja de les seves muntanyes i boscúries, així com la seva plana agrària esquitxada de petits poblets on val la pena perdre-s’hi, ja sigui a peu, en bicicleta, en cotxe… però aquest cop hem anat a una zona, com en diríem, de transició.

 

Concretament, a Terrades, a l’anomenada “Garrotxa d’Empordà” (quina millor transició que la que proposa aquesta denominació!), un petit poblet de poc més de 200 habitants on hi destaquen dos elements: les seves cireres i el santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades. Precisament aquest santuari és cap a on ens dirigim, accedint-hi per pista asfaltada des de la carretera que uneix Terrades amb Boadella d’Empordà. També s’hi pot accedir a peu per l’anomenada “Drecera del Santuari”, que és el camí per on actualment transcorre el sender GR-2, que seria una manera molt més elegant i atlètica d’arribar-hi.

Un cop allà ens trobarem en un dels tres santuaris del Bisbat de Girona que compten amb serveis d’hostatgeria i restaurant (els altres dos són el dels Àngels i el de la Salut de Sant Feliu de Pallerols) i que s’agrupen a la Xarxa Santuaris de Girona. Gaudirem de la pau, la placidesa, dels encants del seu conjunt arquitectònic i religiós i del seu interessant emplaçament, a 312 metres d’altitud al vessant nord-est de la Muntanya de Santa Magdalena, amb unes vistes fantàstiques de l’obaga d’aquesta muntanya i, mirant cap al nord, de les serretes que, talment com petites ones, van delimitant petites valls que amaguen riuets, camps i poblets (entre d’altres, la vall de la Muga i l’embassament de Darnius-Boadella, que són ben visibles) que de mica en mica guanyen altitud fins a assolir els més de 1.400 metres dels cims més alts del Massís de les Salines.

 

El propi aparcament del santuari és el punt de sortida i arribada de la nostra ruta a peu, que comencem de baixada per pinedes mig cremades, mig talades, mig en regeneració després del violent incendi de l’Alt Empordà del juliol del 2012, que va assolir precisament en aquest indret, una de les màximes expansions del perímetre calcinat per l’oest. No se sap ben bé si aturat per la bona feina dels bombers, per les majors humitats d’algunes obagues de la zona i la proximitat del pantà de Darnius-Boadella o per intercessió de la Mare de Déu de la Salut, que acabem de visitar, o per una combinació de tots aquests factors, però la qüestió és que just aquí es va poder evitar que les flames avancessin sense aturador per les grans extensions boscoses que just aquí comencen cap a l’oest, cap a l’Alta Garrotxa.

 

Seguint la ruta, perfectament senyalitzada tota ella amb marques de pintura groga i pals senyalitzadors de la xarxa de camins Itinerànnia, arribem al fons d’una petita vall on trobem alguns camps i algun mas abandonat (Can Xec), delimitats al nord per una serreta anomenada Serrallonga. I tot caminant cap a l’oest arribem a la cruïlla amb el camí de la Muga, de la xarxa Caminos Naturales del Ministerio de Medio Ambiente, que segueix el curs d’aquest riu des de Sant Llorenç de la Muga fins a la seva desembocadura a Empuriabrava (són poc més de 40 km) i que podem seguir a la dreta (sentit mar) per anar a veure el pantà de Darnius-Boadella al bonic indret de la Presa Petita, per després desfer el camí (sentit capçalera del riu) i continuar cap a Sant Llorenç de la Muga, passant per l’abandonat Mas Perafita i resseguint la riba sud del pantà i els meandres inundats de la Muga, sempre que hi hagi prou aigua embassada; però, en tot cas, sempre gaudirem dels secrets que poden aparèixer de sota l’aigua quan aquesta escasseja (ponts, esglésies, antigues construccions i camps…) i del bonic entorn dels Penya-segats de la Muga.

Abans de prendre el nostre camí de tornada cap al Santuari de la Salut per la Muntanya de Santa Magdalena però, recomanem seguir poc menys de 2 quilòmetres la pista principal i visitar el poble de Sant Llorenç de la Muga, arribant-hi pel seu interessant pont medieval. El nucli antic d’aquest poble, acaronat per un bell revolt de la Muga, és una petita joia medieval molt ben arranjat amb nombrosos elements defensius i de fortificació i uns carrerons i places per on val la pena deixar-hi perdre els passos i gaudir de la màgia del seu recinte emmurallat i de la frescor que li aporta la Muga i el canal que travessa el poble i fer-hi un beure i un mos, per exemple, com hem fet nosaltres, a la terrassa del cafè-bar de la Societat La Fraternitat. I com que l’excursió no ha estat llarga ni feixuga fins ara, per acabar de rematar la visita al poble podeu creuar el riu pel pont metàl·lic i pujar les escales de pedra de l’altra banda que en menys de 10 minuts us portaran a la torre de guaita cilíndrica que domina el poble i des d’on s’obté una visió general del nucli urbà i del seu entorn senzillament inoblidable. A més, si podeu gaudir d’una de les visites guiades de Sant Llorenç de la Muga que organitza periòdicament l’Ajuntament (una d’elles en el marc de la Jornades Europees del Patrimoni 2015, el dia 12 d’octubre), no us en penedireu.

Tornant al camí de la Muntanya de Santa Magdalena que havíem deixat abans, arriba el moment de tornar a gaudir de la solitud de la muntanya tot remuntant una magnífica carena amb panoràmiques cada cop més àmplies de tota la comarca i més enllà, caminant per rasclers calcaris que ens acaben portant al punt més alt de la muntanya, coronada per la bonica ermita de Santa Magdalena, on no podeu deixar passar l’oportunitat de reposar i deixar-vos extasiar pel paisatge que ens envolta i entrar al recollit interior de l’ermita i signar el seu llibre de registre, per mantenir viva aquesta bonica tradició de deixar empremta escrita de la nostra visita. Ah, i si voleu, també podeu estirar la corda que trobareu penjant al frontal del temple i fer de campaners fins que us en canseu o fins que els vostres desitjos viatgin amb el vent juntament amb el so de les campanes.

Per acabar de tancar el cercle, només cal emprendre la curta baixada que ens conduirà a l’exuberant bosc de l’obaga de la muntanya seguint un corriol a estones força dret novament fins al santuari, per completar una bonica jornada caminaire, si heu anat tranquil·lament gaudint de tots els detalls que se us ofereixen als vostres sentits, o bé d’una bonica matinal si sou d’anar més per feina.

Per últim, i ja de tornada cap a Figueres, podeu acabar d’arrodonir la jornada o el cap de setmana visitant Terrades i Llers, o bé Boadella i les Escaules i el seu interessant salt d’aigua de la Caula, o acabar reblant el clau tot gaudint dels encants d’aquesta terra per la carretera que, des de Terrades, passa per Vilarig, Cistella, Vilanant, Avinyonet de Puigventós… i més i més pobles i indrets. Segur que us quedareu amb ganes de tornar i conèixer millor aquesta terra. A nosaltres ens ha passat i per això us ho recomanem!’

Gavina




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada