RESPECTE
JOSEP PONS
Soc dels que creuen, fermament,
i respecto els que no ho fan,
sentin la Dolors Miquel,
en la seva ofensiva, llibertat,
i faltar el respecta, la portat,
un acte cultural,el feu irrellevant.
Alguns viuen feliçment,
amb la seva doble moral,
l’insuls, és el seu manament,
no creu ni respecte cap Déu.
L’esport que més practiquen,
en diuen el pijoproguesisme,
a d’islam no planten mai cara,
solen cambia sovint de camisa.
El poema de la tal senyora,
amb un recitar, molt blasfem,
burlant la mare? Sempre sagrada,
deixant la dona, com un femer?
El que creu, en la Mare de Déu,
el seu contingut,fou molt detriment.
La llibertat d’expressió, estimada
a estat una gran conquesta?
Però l’insuls a les creences,
és un crit que el
cel aclama.
És necessari fer-se el progre?
Cal ser tan esfereïdor i agressiu?
Que s’esculli aquest poema,
per el repartiment de premis,
en un saló de Cent, tan bonic.
Estimar sempre a tothom,
sigui nostre
forma de ser,
la mare no ens em burlem?
per estètica, i ètica! Sagrada és!
Tan si creus, com si no creus,
ens dona l’amor més sincer,
volem ser
respectats, i respectem,
L’estimació, mai mal ens pot fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada