Passejarem pel
Bisaura, el santuari de Bellmunt i la Vall del Ges
Sortim a
trepitjar els camins entapissats de fulles seques de tardor de les seves
fagedes i rouredes.
I ens posem en
marxa fent una petita excursió circular per conèixer la Serra de Bufadors,
accedint-hi a través de la pista formigonada que uneix Santa Maria de Besora
amb Ripoll per Llaers, a l’indret del Coll de Beví. Després d’una plàcida
primera part de la ruta tot seguint els peus del vessant sud de les cingleres
de la serra, caminant per petits camps i prats que, cada cop menys, esquitxen
la gran extensió boscúries de la zona, arribem a la cruïlla de l’ermita de Sant
Moí, on hem de començar a aguditzar el sentit de l’orientació i la lògica per
anar trobant l’encadenament de corriols que ens porten fins a les raconades de
conte de fades dels Bufadors de Beví.
Els Bufadors,
en realitat, són una sèrie d’esfondraments i escletxes de grans blocs de roca
separats de la cinglera principal de la serra que ha generat un microclima i un
ecosistema ben peculiar on, afavorit per una elevada humitat ambiental i una
frescor que es fa ben patent en gran contrast amb la calidesa del vessant
solell que hem recorregut fins fa poca estona, proliferen espècies de flora
molt interessants, alhora que fràgils, com l’orella d’ós i diverses molses i
falgueres. A més, si s’està de sort i es donen les condicions ideals, es pot
sentir l’aire xiular o bufar entre les escletxes de la roca amagades en les
diverses cavitats i avencs de la magnífica raconada, per on val molt la pena
deixar-se portar per la curiositat i gaudir-ne tota l’estona que sigui
necessària fins a sadollar els sentits. Però val a dir que quan en marxeu no
s’acabaran les emocions, ja que la tornada per la carena us oferirà grans
moments de plaer sempre que us acosteu a alguns caps de cingle que, talment com
proes de vaixells, us oferiran belles estampes fotogèniques de la contrada.
I com que al
llarg de l’excursió l’hem anat veient i cada cop ens ha semblat més atractiu,
no hem dubtat en visitar la no gaire llunyana “ermita al cel suspesa” que deia
Mossèn Cinto Verdaguer: el Santuari del Bellmunt. La carretera que hi puja des
de Sant Pere de Torelló ja ofereix, de per si, un traçat espectacular que
condueix gairebé cap al cel, donant la raó a la descripció de Verdaguer, però
val molt la pena pujar-hi per algun dels diversos camins que, sumats a les
diverses variants, ens poden servir per entrar en calor i assolir el clímax
quan arribem al capdamunt de la serra, on ens rep el bell santuari marià penjat
a la roca a 1.246 m d’altitud.
Nosaltres
aprofitem els serveis de restaurant i allotjament del santuari, on sopem una
deliciosa crema de carbassa, un bon assortiment d’embotits de la terra amb pa
amb tomàquet i una molt recomanable crema catalana, per anar ben tips a
arraulir-nos dins dels nostres sacs al refugi col·lectiu (també hi ha servei
d’hostatgeria, per a qui vulgui més comoditats), no sense abans vagarejar per
l’esplanada del santuari i gaudir de la tranquil·litat de la nit d’aquí a dalt,
observant un formidable cel estrellat mentre la “pubilla” de la Plana de Vic
(és a dir, la boira) es comença a assentar fent de mica en mica més difícil
reconèixer els pobles i viles de la plana, fins que els llumets nocturns acaben
desapareixent del tot sota el seu espès vel.
L’endemà al
matí el dedicarem a caminar per la bona xarxa de camins, senyalitzats o no, que
recorren la contrada. N’hi ha un munt i per això ens consta decidir-nos, però
finalment optem per baixar cap a la pregona vall del Ges i visitar racons tan
emblemàtics i singulars com la Tosca de Degollats, el Salt del Molí i el Molí
del Salt (ves, quina complicació de noms…), el Pont Romà o Pont de Salgueda i
el Forat Micó, on l’aigua ha creat belles formacions com salts d’aigua,
degotalls de pedra tosca, estrets i congostos ideals per perdre-s’hi i gaudir
de cada racó i de tots els raconets. A més, nosaltres ens hem animat a recórrer
també vells (i bells, molt bells) camins de la valleta del Torrent de Salgueda
i de la Serra de Curull, que us animem també a conèixer ajudats d’un bon mapa
excursionista de la zona, per acabar rematant la jornada retornant a Sant Pere
de Torelló pel sender de la vora del Ges.
Allà, si encara
no n’heu tingut prou, us recomanem seguir una ruta urbana pel poble gaudint de
la seva arquitectura històrica i singular i visitar les diverses escultures que
conformen la Ruta de la Torneria, que us permetrà acostar-vos a un dels oficis
tradicionals de la contrada que s’està perdent i que cal conèixer.
A nosaltres ens
agrada acabar les nostres escapades de cap de setmana en un poble i aquesta
recomanació no havia de ser-ne pas una excepció. Us recomanem gaudir sempre del
patrimoni natural i cultural d’allà on aneu, però no deixeu mai de gaudir també
de la vida dels pobles i viles de la contrada.
GAVINA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada