MAÑANA, SIESTA
He viatjat per
motius professionals fora d’Espanya i més d’un cop. I especialment al Regne
Unit. Quan deia d’on venia i deia que d’Espanya, sovint de manera automàtica em
deien “mañana, siesta”. Eren les dues
paraules que resumien d’alguna manera el que era Espanya i llavors jo cuitava a
dir que era catalana. I arribava la segona part, perquè Catalunya era una cosa
generalment desconeguda, i havia de dir Barcelona, perquè s’entengués.
Un cop era a
Philadelphia, a Estat Units, i vaig fer la visita quasi obligada a aquella ciutat: veure el
lloc on es va decidir la independència de Nord-Amèrica. Era una sala no gaire
gran, el públic seia en uns bancs de fusta i un senyor explicava amb entusiasme
els fets històrics. Deia que en aquell lloc havia esdevingut l’esdeveniment més important de la història
de la humanitat. La prova? Hi venia gent d’arreu del món (certament el guia no
havia estat al Maresme, aquí també ve
gent d’arreu i no tenim un esdeveniment
històric fonamental).
Va començar a
assenyalar gent
-
D’on veniu?
-
Del Japó
-
Del Japó en venen! I vos, d’on
veniu?
-
De Califòrnia.
-
De la Costa Oest en venen! I vos,
d’on veniu?
-
D’Itàlia
-
D’Itàlia en venen! I vos?
I així va anar
fins que em va arribar el torn.
-
Where do you come from?
-
Spain.
-
Spain...?
-
Barcelona
-
Ah..! Barcelona!
Això és la marca Espanya.. i quan se sap el que és, et diuen “mañana, siesta”.
Quan sento dir “Yo soy español, español, español! Recordo que Cánovas
del Castillo, Primer Ministre d’Espanya al segle XIX, nascut a Málaga va dir
que “ Español es el que no puede ser otra cosa”. Certament viure a una
Catalunya lliure és una solució per poder deixar de ser espanyol, per poder ser
altra cosa.
Darrerament les coses han canviat i els espanyols viatgen i aprenen a
l’estranger, però no fa massa no era així. Quan l’any 1982 vaig anar a Glasgow
(Escòcia) amb una beca del Consell d’Europa per estudiar els Children’s
Hearings (sistema judicial de menors
escocès) vaig dir: Oi que soc la primera persona d’Espanya que ha vingut a estudiar
això?
-
Sí, com ho saps?
-
Sé que soc la primera persona de Catalunya i, per tant, soc la
primera d’Espanya.
Era així i és per això que actualment les empreses que exporten més
d’Espanya són les catalanes, és una manera de ser i de funcionar.
I pel que fa a paraules, alguns mots catalans han passat a l’anglès, concretament, per
exemple, els relacionats amb la marina, atès que la marina catalana, des de l’Edat Mitjana i fins que Espanya la va acabar, sobresortia
en el món.
En anglès per dir mariners, diuen marines (si vingués del
castellà seria “marinos”) i així tenen un seguit de paraules: embark
(embarcar), disembark (desembarcar) board (bord) i unes quantes
més.
Hi ha persones de parla castellana que no volen la independència de Catalunya
perquè no volen deixar de ser espanyols, jo els dic que no estan obligats a
canviar de nacionalitat (la meva àvia i la meva mare van ser
nord-americanes vivint aquí i no van tenir cap problema), però si han
vingut ells o els seus pares va ser perquè
van haver de marxar de l’Espanya
castellana i Catalunya va ser terra
d’acollida: van trobar feina i oportunitats, a Espanya ja la van deixar fa
temps, no cal continuar depenent d’un lloc
amb una marca internacional que es resumeix en “mañana , siesta”.
Catalunya a pesar d’Espanya, funciona, i sense
Espanya tots podem viure millor, tots tenim un deure amb els nostres pares,
amb nosaltres, amb els nostres fills i amb els nostres néts.
Visca Catalunya lliure!
Maria Teresa
Massons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada