dimecres, 10 d’agost de 2016

REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 27 AGOST 2016 PÀG. 1 PORTADA FOTOS COL-LABORADORS







REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 27 AGOST 2016 PÀG. 1 PORTADA FOTOS COL-LABORADORS I TEXTE


27 PORTADA

REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 27 AGOST 2016.

AQUESTE REVISTA DIGITAL ES PUBLICA MENSUALMENT DESDE 2009.

ES LA 1ª I ÚNICA REVISTA INDEPENDENT DE SANTA SUSANNA I EL MARESME.

DESDE EL VOSTRE MOVIL LA PODREU GAUDIR.

LA TROVAREU EN EL SEU BLOG:  escacseskorpio.blogspot.com                       

LES SEVES PLOMES SON:

MARIA TERESA MASSONS

ROSA MUNUERA

JOSEP PONS TOLL

JOSEP PONS PUIGDEFÀBREGAS

GAVINA

JOSEP GARRIGA

 

AGRAIM A TOTS ELLS LA SEVA COL-LABORACIO TOTALMENT DESINTERESSADA.

DIRECTOR  JOSEP GARRIGA

REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 27 AGOST 2016 PÀG. 2 EDITORIAL " LA VEU DEL POBLE " LA VERITAT DE SANTA SUSANNA JOSEP GARRIGA



 ESTEU SEGURS QUE RECTIFICAR ÉS DE SAVIS?

LA DARRERA DECISIÓ QUE HA PRES L’AJUNTAMENT DE SANTA SUSANNA HA SIGUT DE APROXIMACIÓ.AL POBLE MITJANSANT UN COMUNICAT ENVIAT ALS VEINS.

SÍ, AMICS MEUS, LA JOIA DE SANTA SUSANNA SENSE CAP MENA DE DUBTES SEMPRE HA ESTAT, ÉS I SERÀ EL SEU POBLE, SÍ, ELS SEUS CIUTADANS, I NO ES POT CONTINUAR DONANT L’ESQUENA AL POBLE!!!.

ELS LECTORS DE LA REVISTA SKORPIO RECORDAREU QUE A LA  SECCIÓ “ LA VEU DEL POBLE “ DES DE LA REVISTA Nº 12 DE L’ANY 2012 I ALS NÚMEROS SEGÜENTS EL POBLE DEMANAVA UNA “BÚSTIA” COL.LOCADA A LA FAÇANA DE L’AJUNTAMENT PER TAL QUE EL CIUTADÀ POGUÉS COMUNICAR AMB EL CONSISTORI.

POGUÉS SUGGERIR, PARTICIPAR, OPINAR, ACONSELLAR, INFORMAR, QUEIXAR-SE, DIR-HI LA SEVA, INQUIETUDS, ETC. EN UNA PARAULA, FER RECORDAR ALS QUE DIRIGEIXEN L’AJUNTAMENT, QUE EL POBLE EXISTEIX, ELS CIUTADANS ESTAN VIUS, I SEGUR QUE AMB AQUESTA COMUNICACIOÓ, AMB AQUESTA INFORMACIOÓ, MILLORARIA NO SOLAMENT EL POBLE I LA QUALITAT DE VIDA DELS CIUTADANS, SINO TAMBÉ EL CONSISTORI, SÍ, SÍ, ELS SEUS DIRIGENTS, SENSE CAP MENA DE DUBTE. PER QUÈ ENTRE ALTRES COSES “LA UNIÓ FA LA FORÇA”, I L’EDUCACIÓ I L’ETICA S’ENCOMANEN, ES FORGEN, S’ESTENEN.

 D’ALGUNA MANERA S’HAN DE GUARIR D’AQUESTA OBSESSIÓ MALALTISSA,

CONSTANTMENT DIUEN QUE TREBALLEN PER MILLORAR EL GOVERN. DONCS, NO SENYORS, ESTEU COMPLETAMENT EQUIVOCATS!!! “ TREBALLEM TOTS PLEGATS PER UN POBLE MES PRÓSPER ”

HI HA UN CONCEPTE QUE EN GENERAL ELS POLÍTICS NO TENEN GAIRE CLAR.

LA FUNCIÓ DEL POLÍTIC ARREU DEL MÓN ÉS  “INTENTAR MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA DELS CIUTADANS”. NO OBLIDEM QUE ELS TRIEN ELS CIUTADANS I ELS PAGA EL POBLE.

DONCS BÉ. DURANT MÉS DE QUATRE ANYS HEM REIVINDICAT AQUESTA IDEA, PER TAL QUE ELS CIUTADANS FACIN PINYA AMB LA PART DIRIGENT.

SÍ, LA REVISTA SKORPIO HO VA DEMANAR A PETICIÓ DEL POBLE I S’HA REIVINDICAT PER ACTIU I PER PASSIU A SUCCESIVES REVISTES, PERÒ SENSE RESULTAT. L’ALCALDE I EN DEFINITIVA L’AJUNTAMENT, MIRAVEN CAP UN ALTRE CANTÓ, SEMBLA COM SI LA PARTICIPACIO DEL POBLE ELS HI FES POR!!!. AIXÒ VOL DIR FALTA DE CONFIANÇA, INSEGURETAT, I ENCARA QUE SEMBLI MENTIDA, FALTA D’EXPERIÈNCIA POLÍTICA, PERQUÈ LA POLÍTICA QUE HAN DESENVOLUPAT DURANT TANTS I TANTS ANYS HA ESTAT CEGA, NOMÉS S’HAN VIST A ELLS MATEIXOS.

 AQUESTA PETICIÓ CONSTANT, NO VA AGRADAR ALS DIRIGENTS.

TAL ES AIXÍ QUE EL DIRECTOR D’AQUESTA REVISTA ES VA VEURE PERJUDICAT, QUASIBÉ PERSEGUIT I PRIVAT DEL CÀRREC DE REGIDOR QUE DES DE FEIA UN ANY LEGALMENT I CONSTITUCIONALMENT LI CORRESPONIA DE PLE DRET. DIVERSOS DIARIS VAN PARLAR D’AQUESTA GREU INJUSTICIA CONDENADA PEL CODI PENAL.

BÉ, AIXÓ ES AIGUA PASSADA. EL RENCOR NOMÉS PORTA AL FRACÀS.

 TAMBÉ RECORDAREU QUE EL CLUB D’ESCACS SKORPIO FA POC VA DESAPARÈIXER.

SÍ AMICS, L’ÚNIC CLUB D’ESCACS DE TOT EL MARESME QUE ENSENYAVA A JUGAR ESCACS GRATUÏTAMENT. L’ENTITAT DE SANTA SUSANNA QUE MÉS ESDEVENIMENTS DESENVOLUPAVA DURANT TOT L’ANY, PARTICIPAVA AL CAMPIONAT DE CATALUNYA, FOMENTAVA I PRACTICAVA TORNEIGS INDIVIDUALS, COL.LECTIUS I DE CLUBS, ORGANITZAVA PARTIDES SIMULTÀNIES AMB PERSONALITATS DESTACADES DEL MÓN ESCAQUISTA.

HAVIA ACONSEGUIT PORTAR A SANTA SUSANNA CAMPIONS D’ESPANYA I D’EUROPA. CADA ANY I DURANT SIS ANYS ES VA CELEBRAR A UN HOTEL DE SANTA SUSANNA EL CAMPIONAT DE CATALUNYA D’ESCACS DE VETERANS.

HAN ESTAT VUIT ANYS D’OR DELS ESCACS A SANTA SUSANNA, QUE DIFÍCILMENT ES TORNARAN A VIURE. EL MÓN CULTURAL I ESPORTIU ES VA ENRIQUIR!.

ARA QUE CADASCÚ TREGUI LES SEVES PRÒPIES CONCLUSIONS, QUE BEN SEGUR SERAN SÀVIES.

  MIREM SEMPRE CAP ENDAVANT, ESPECIALMENT PER EDIFICAR, PER CONSTRUIR, SIGUEM PRÀCTICS. GENEREM FEINA, NO HI HA RES IMPOSSIBLE!!!.

 DESPRÉS DE QUATRE ANYS, CONCRETAMENT EL 1-8-16, L’AJUNTAMENT DE SANTA SUSANNA RECTIFICA DE MANERA ENMASCARADA,  A LA MATEIXA BASE I FONS DE LA QUESTIÓ.

 EL SEU BUTLLETÍ DIGITAL ANUNCIA:

-PARTICIPA A L’ALTAVEU CIUTADÀ;

ELS HABITANTS DE SANTA SUSANNA MAJORS DE 15 ANYS PODRAN OPINAR SOBRE EL MUNICIPI MITJANÇANT DIVERSOS QÜESTIONARIS QUE ES FARAN ARRIBAR PER INTERNET ALS VEÏNS I VEÏNES QUE VULGUIN PARTICIPAR VOLUNTÀRIAMENT EN EL PROJECTE DURANT UN PERIODE DE 2 ANYS.

-REGIDOR DE PROXIMITAT:

ELS VEÏNS I VEÏNES DE SANTA SUSANNA PODEN ADREÇAR-SE AL REGIDOR DE LA SEVA ZONA PER FER ARRIBAR QUALSEVOL SUGGERIMENT, QUEIXA O INQUIETUD.

--AQUESTA ÉS, AMICS MEUS DESPRÉS DE MÉS DE 4 ANYS, LA RECTIFICACIÓ DE L’AJUNTAMENT.

EP!! NO OS HO PERDEU!!!, ACABO DE REBRE A CASA MEVA UN FULLET DE L’AJUNTAMENT DE SANTA SUSANNA, QUE SEGURAMENT VOSALTRES TAMBÉ HEU REBUT, ON COMENÇA DIENT:  TREBALLEM PER UN GOVERN MÉS OBERT.

 PERÒ HAURIA DE DIR-HI: “ TREBALLEM PER UN POBLE MES PRÓSPER “.

VOLEU DIR QUE ALGÚN DIA ELS GUARIREM D’AQUESTA MALALTIA EGOCÈNTRICA?

JOSEP GARRIGA

REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 27 AGOST 2016 PÀG. 3 " MAÑANA, SIESTA " MARIA TERESA MASSONS


MAÑANA, SIESTA

 

He viatjat per motius professionals fora d’Espanya i més d’un cop. I especialment al Regne Unit. Quan deia d’on venia i deia que d’Espanya, sovint de manera automàtica em deien “mañana,  siesta”. Eren les dues paraules que resumien d’alguna manera el que era Espanya i llavors jo cuitava a dir que era catalana. I arribava la segona part, perquè Catalunya era una cosa generalment desconeguda, i havia de dir  Barcelona, perquè s’entengués.

 

Un cop era a Philadelphia, a Estat Units, i vaig fer la visita  quasi obligada a aquella ciutat: veure el lloc on es va decidir la independència de Nord-Amèrica. Era una sala no gaire gran, el públic seia en uns bancs de fusta i un senyor explicava amb entusiasme els fets històrics. Deia que en aquell lloc havia esdevingut  l’esdeveniment més important de la història de la humanitat. La prova? Hi venia gent d’arreu del món (certament el guia no havia estat al Maresme, aquí també  ve gent d’arreu  i no tenim un esdeveniment històric fonamental).

 

Va començar a assenyalar gent

-          D’on veniu?

-          Del Japó

-          Del Japó en venen! I vos, d’on veniu?

-          De Califòrnia.

-          De la Costa Oest en venen! I vos, d’on veniu?

-          D’Itàlia

-          D’Itàlia en venen! I vos?

 

I així va anar fins que em va arribar el torn.

-          Where do you come from?

-          Spain.

-          Spain...?

-          Barcelona

-          Ah..! Barcelona!

 

Això és la marca Espanya.. i quan se sap el que  és, et diuen “mañana, siesta”.

 

Quan sento dir “Yo soy español, español, español! Recordo que Cánovas del Castillo, Primer Ministre d’Espanya al segle XIX, nascut a Málaga va dir que “ Español es el que no puede ser otra cosa”. Certament viure a una Catalunya lliure és una solució per poder deixar de ser espanyol, per poder ser altra cosa.

 

Darrerament les coses han canviat i els espanyols viatgen i aprenen a l’estranger, però no fa massa no era així. Quan l’any 1982 vaig anar a Glasgow (Escòcia) amb una beca del Consell d’Europa per estudiar els Children’s Hearings  (sistema judicial de menors escocès) vaig dir: Oi que soc la primera persona d’Espanya que ha vingut a estudiar això?

 

-          Sí, com ho saps?

-          Sé que soc la primera  persona de Catalunya i, per tant, soc la primera d’Espanya.

 

Era així i és per això que actualment les empreses que exporten més d’Espanya són les catalanes, és una manera de ser i de funcionar.

 

I pel que fa a paraules, alguns mots catalans  han passat a l’anglès, concretament, per exemple, els relacionats amb la marina, atès que la marina catalana,  des de l’Edat Mitjana i fins que Espanya  la va acabar,  sobresortia  en el món. 

 

En anglès per dir mariners, diuen marines (si vingués del castellà seria “marinos”) i així tenen un seguit de paraules: embark (embarcar), disembark (desembarcar) board (bord) i unes quantes més.

 

Hi ha persones de parla castellana que no volen la independència de Catalunya perquè no volen deixar de ser espanyols, jo els dic que no estan obligats a canviar de nacionalitat (la meva àvia i la meva mare van ser nord-americanes  vivint aquí  i no van tenir cap problema), però si han vingut ells o els seus pares va ser perquè  van haver de marxar  de l’Espanya castellana i  Catalunya va ser terra d’acollida: van trobar feina i oportunitats, a Espanya ja la van deixar fa temps, no cal continuar depenent d’un lloc  amb una marca internacional que es resumeix en “mañana , siesta”.

 

Catalunya a pesar d’Espanya, funciona, i sense Espanya  tots podem viure millor,  tots tenim un deure amb els nostres pares, amb nosaltres, amb els nostres fills i amb els nostres néts.

 

Visca Catalunya lliure!

Maria Teresa Massons

REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 27 AGOST 2016 PÀG. 4 CARTES D'AMOR " GAVINA " JOSEP GARRIGA


Cartes d’amor: ‘Gavina’

Per Josep Garriga, a Ficcions29 de juny de 2016

.

Es mou el temps, o només són les muntanyes
que arrosseguen cels i terres?

Fa ja un any que vas voler provar una altra
manera de volar, solcant els teus mons, els
teus mars, els teus cims.

Vas voler travessar fronteres entre altres
continents, vas voler aconseguir nous
descobriments, viure noves experiències,
altres vivències.

Dius que ets feliç, quin goig!, però m’agradaria
saber dels teus dolors, de les teves passions.
Sé que tens prou virtuts, per embolicar l’ànima
de qualsevol ésser vivent.

.

Vola gavina meva, ara és el moment;
continua, no paris, segueix volant,
fins que et manqui l’aire, fins que no puguis més,
fins que em trobis, sí, allà… al firmament,
allà on els somnis es fonen en un esquitx màgic,
permanent, envoltat de somriures alegres, senzills,
transparents.

Si mai un cop en els teus recorreguts, plàcids,
impecables, sorgeix un motiu d’angoixa, o desviament, per manca de forces, o cecs pensaments, no dubtis mai a buscar-me, sempre tindràs el meu ajut, el meu suport, el meu amor; la meva mà serà a
la vora, per servir-te, recolzar-te i estimar-te.

.

Que el teu vol, únic, sublim, espectacular, inimitable,
superi totes les estrelles, totes les expectatives.
Vola gavina meva, l’univers t’està esperant;
sorprèn el món amb un instant.

Josep Garriga

REVISTA INDEPENDENT SKORPIO AGOST 2016 PÀG. 5 " SOMNIS D'ESTIU " JOSEP GARRIGA


27  SK C  X.  “SOMNIS D’ESTIU”

“SOMNIS D’ESTIU”

LA PARELLA HA QUEDAT,

S’HA TROVAT,

PER PASAR UNA NIT VORA MAR,

AMB EL CEL A TOCAR.

LA LLUNA I LES ESTRELLES SON ESPECTADORES

D’AQUEST MÀGIC MOMENT .

DOLCES HORES COM JOIES A RECORDAR,

I MOLTES MES NITS APROFITAR.

L’AIRE ES CALENT,

LES PASIONS ENS ENVOLTEN,

LES NOSTRES MIRADES ES FONEN,

COM SI D’UNA ABRAÇADA ES TRACTARA,

L’IMATGE ENS ABRUMA,

COM SI LES OLES DEL MAR FOSIN PINTURES,

OBRES MESTRES, ESCULTURES.

UN SENTIT, UNA SENSACIÓ,

Q’ENS ENERVA LA PELL

I ENS FON EN UN PETO.

JOSEP GARRIGA

 

REVISTA INDEPENDENT SKORPIO AGOST 2016 PÀG. 6 ESSENCIA POEMA " LA CITA " JOSEP PONS


LA CITA

 

Tots dies al mig dia, deixo els amics,

haig d’anar, a la cita de la dona,

però si fa temps que no et coneix?

Ja ho se!  Però, jo si conec a ella!

 

Les circumstancies de la vida,

portar-les amb valentia i amor,

posant la meva estimació al dia,

a les promeses, fetes de tot cor.

 

Si dormit un dia em quedes?

Que ningú desperti el meu són,

somiaria la cita de tots els dies,

a la enyorada millor del mon!

 

Deixeu-me que us parli de pau,

i bellesa en el camí de la cita,

al sortir la llum del dia nou,

demano a Déu fer-lo amb alegria.

 

Gaudeixo del que porto al cor,

si l’estimació és viva, no temem,

tots els dies de la cita, és amor,

gaudint de la família que tenim.

 

Prego amics, no em jutgeu?

L’estimació em podríeu llàstima,

si al meu lloc us poseu,

comprendreu, tota la vida d’estima.

 

No em doneu consells, si amics sou?

Si voleu dieu-me, com sou vosaltres,

defineix el que faries tu,

si a la vida així et trobares,

respectaré sempre la teva vida.

 

El cor de records se m’emplenà,

i els ulls mullats els tinc,

 una veu em diu, si no et coneix ja!

 Però jo ha ella si! I aquí la tinc!

 

Josep Pons-Toll

 

 

REVISTA INDEPENDENT SKORPIO AGOST 2016 PÀG. 7 INSÓLITO! NOTA HISTÓRICA SORPRENDENTE JOSEP GARRIGA


INSÓLITO NOTA HISTÓRICA SORPRENDENTE

Abraham Lincoln fue elegido al congreso en 1.846. John F. Kennedy fue elegido al congreso en 1.946. Abraham Lincoln fue elegido Presidente en 1.860. John F. Kennedy fue elegido Presidente en 1960. Ambos estuvieron muy interesados en mejorar los derechos civiles. Las esposas de ambos perdieron hijos cuando todavía estaban en la Casa Blanca. Ambos Presidentes fueron asesinados en un viernes. A ambos Presidentes les dispararon en la cabeza. La secretaria de Lincoln era de apellido Kennedy, y la secretaria de Kennedy era de apellido Lincoln. Ambos fueron asesinados por sureños, y ambos fueron reemplazados por sureños con el mismo apellido; Johnson.

 Andrew Johnson, quien reemplazó a Lincoln, nació en 1.808. Lyndon Johnson, quien reemplazó a Kennedy, nació en 1.908.

John Wilkes Booth, quien asesinó a Lincoln, nació en 1.839. Lee Harvey Oswald, quien asesinó a Kennedy, nació en 1.939. Ambos asesinos usaban y se les conocía por sus 3 nombres, algo no muy practicado en la cultura norteamericana. La suma de las letras de ambos nombres dan el mismo número: 15. A Lincoln le dispararon dentro de un teatro llamado “Ford”. A Kennedy le dispararon estando dentro de un coche “Lincoln”, hecho por la compañía “Ford”. Booth y Oswald fueron asesinados antes de ir a juicio. Una semana antes que lo mataran, Lincoln estuvo en Monroe, Maryland, y una semana antes que lo mataran, Kennedy estuvo con Marilyn Monroe.

Es muy fuerte, se te ponen los pelos de punta, ¿verdad?. ¿Creeis que tiene alguna explicación, o es simplemente una serie concadenada de casualidades?.

Tengo la sensación de que se podría situar dentro del terreno paranormal.

 En la historia difícilmente se ha dado o se dará nunca un caso semejante, con tantísimas coincidencias.

Aunque parezca mentira, todos y cada uno de los datos han sido comprobados y son auténticamente correctos.

Josep Garriga

REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 27 AGOST 2016 PÀG. 8 COMO SE HACEN LAS PERLAS


COMO SE HACEN LAS PERLAS

Una ostra que no ha sido herida no puede producir perlas. Las perlas son producto del dolor, el resultado de la entrada de una sustancia extraña e indeseable al interior de la ostra, como un parásito o un grano de arena. En la parte interna de la ostra se encuentra una sustancia lustrosa llamada nácar. Cuando un grano de arena penetra en la ostra, las células de nácar comienzan a trabajar y cubren el grano de arena con capas y capas y más capas de nácar para proteger el cuerpo indefenso de la ostra. Como resultado, se va formando una hermosa perla. Una ostra que no haya sido herida de algún modo, no puede producir perlas. Porque la perla es una herida cicatrizada.

¿Te has sentido lastimado por palabras hirientes?. ¿Has sido acusado de haber dicho o hecho cosas que nunca dijiste o hiciste?. ¿Tus ideas fueron rechazadas o mal interpretadas?. ¿O quizás fueron tomadas por alguien para presentarlas como propias?. ¿Has sufrido golpes de los que adquieren ideas preconcebidas indebidamente?. ¿Has sido objeto de la indiferencia?. Entonces produce una perla!.      Cubre cada una de tus heridas con varias capas de amor. Muchas personas sólo aprenden a cultivar resentimientos, dejando sus heridas abiertas, alimentándose con sentimientos pobres, los cuales impiden que las lesiones cicatricen. En la vida real vemos muchas “ostras vacias”, no porque no hayan sido heridas, sino porque no han sabido perdonar, comprender y transformar el dolor en amor. Vale la pena enfrentar las heridas. No seas vencido por lo malo, sino vence con el bien.. ¿Cómo está tu perla?.

 

REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 27 AGOST 2016 PÀG. 9 CARTES D'AMOR "DEMA ES UN DIA ESPECIAL" JOSEP GARRIGA



DEMÀ ÉS UN DIA ESPECIAL,

T’ESPERA UN DESCANS, UN ALLEUJAMENT, UN SOMRIURE.

AQUESTA ROSA LLUIRÀ AMB TOT EL SEU RESPLENDOR,

SERÀ EL MOMENT DE L’AMOR?

SERÀ L’EXEMPLE DE TEMPLE I SABIDURIA.

HA SABUT ESPERAR EL SEU MOMENT,

ARA ÉS L’HORA, ANEM A SANAR LA MENT.

PER QUE EL COS ÉS INTEL.LIGENT.

JOSEP GARRIGA

dimarts, 9 d’agost de 2016

REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 27 AGOST 2016 PÀG. 10 LA CUINETE DE L'AVIA " FRICANDO " ROSA MUNUERA


27  SK   LA CUINETA DE L’AVIA

LA CUINETA DE L’AVIA

FRICANDÓ AMB BOLETS I PRUNES

INGREDIENTS:  1/2 KG. DE CARN DE VEDELLA TALLADA A FILETS FINS.                                   2 TOMÀQUETS MADURS.  1 CEBA.  ½ LITRE D’AIGUA.  1 FULLA DE LLORER.  4 PRUNES.  100 G. DE BOLETS BARREJATS.  1 COPA DE VI BLANC O NEGRE.  OLI D’OLIVA.  1 GRA D’ALL.  AMETLLES TORRADES.  FULLES DE JULIVERT FRESC.  FARINA. SAL I PEBRE.

SALPEBREU I ENFARINEU LA CARN. FREGIU LLEUGERAMENT ELS FILETS. RESERVEU.   EN UNA CASSOLA A LA CASSOLA , DAUREU LA CEBA RATLLADA AMB UN RAIG D’OLI.  AFEGIU ELS TOMÀQUETS PELATS I RATLLATS.

POSEU-HI LA CARN I DEIXEU A LA CASSOLA 1 MINUT.  DESPRÉS EL VI, LA FULLA DE LLORER I, REDUÏT L’ALCOHOL.  CUBRIU AMB AIGUA DEIXANT-HO COURE 1 HORA I QUART.  PREPAREU LA PICADA: ALL, AMETLLES, JULIVERT I AIGUA DE LA COCCIÓ.     AFEGIU A LA CASSOLA AMB ELS BOLETS I LES PRUNES. UNS MINUTS MÉS DE COCCIÓ I LLEST.

ES UN PLAT QUE ES PRESENTA, ENGUANY, A LA V MOSTRA GASTRONÒMICA DE CUINA D’ESTANY.

ROSA MUNUERA

REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 27 AGOST 2016 PÀG. 11 " POESIA MUSICAL " JOSEP GARRIGA


itle='maig 2013' href='http://diarimaresme.com/2013/05/' />

dilluns, 20 de juny de 2016



Cartes d’amor: ‘Poesia musical’

Per Josep Garriga, a Ficcions20 de juny de 2016


.

La melodia es converteix en poesia,
quan les seves notes bateguen de passió.

Les notes musicals són xiuxiueigs
que embelleixen la il·lusió dels sentits,
com cants de sirena entre mars i rius.

La poesia i la música van néixer com germans,
passejant, agafats de les mans.


.

El piu-piu dels ocells,
el cant de les sirenes,
el vol de les gavines;
el sol i les estrelles,
musiquegen les nostres ànimes vives i eternes.

La majestuosa llum de l’estiu,
l’intens ocre de la tardor,
obren les portes als nostres sentits,
sensibles de lletres i sons,
convertint en màgia els senzills versos i tons.


.

Amants de la música, us convidem a viure
amb nosaltres dies més lluminosos,
acolorint el vostre jardí de notes i pensaments formosos.

Josep Garriga

REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 27 AGOST 2016 PÀG. 12 SENDERISME BISAURA--BELLMUNT--LA VALL DEL GES GAVINA


Passejarem pel Bisaura, el santuari de Bellmunt i la Vall del Ges

Sortim a trepitjar els camins entapissats de fulles seques de tardor de les seves fagedes i rouredes.

I ens posem en marxa fent una petita excursió circular per conèixer la Serra de Bufadors, accedint-hi a través de la pista formigonada que uneix Santa Maria de Besora amb Ripoll per Llaers, a l’indret del Coll de Beví. Després d’una plàcida primera part de la ruta tot seguint els peus del vessant sud de les cingleres de la serra, caminant per petits camps i prats que, cada cop menys, esquitxen la gran extensió boscúries de la zona, arribem a la cruïlla de l’ermita de Sant Moí, on hem de començar a aguditzar el sentit de l’orientació i la lògica per anar trobant l’encadenament de corriols que ens porten fins a les raconades de conte de fades dels Bufadors de Beví.

 

Els Bufadors, en realitat, són una sèrie d’esfondraments i escletxes de grans blocs de roca separats de la cinglera principal de la serra que ha generat un microclima i un ecosistema ben peculiar on, afavorit per una elevada humitat ambiental i una frescor que es fa ben patent en gran contrast amb la calidesa del vessant solell que hem recorregut fins fa poca estona, proliferen espècies de flora molt interessants, alhora que fràgils, com l’orella d’ós i diverses molses i falgueres. A més, si s’està de sort i es donen les condicions ideals, es pot sentir l’aire xiular o bufar entre les escletxes de la roca amagades en les diverses cavitats i avencs de la magnífica raconada, per on val molt la pena deixar-se portar per la curiositat i gaudir-ne tota l’estona que sigui necessària fins a sadollar els sentits. Però val a dir que quan en marxeu no s’acabaran les emocions, ja que la tornada per la carena us oferirà grans moments de plaer sempre que us acosteu a alguns caps de cingle que, talment com proes de vaixells, us oferiran belles estampes fotogèniques de la contrada.

 

I com que al llarg de l’excursió l’hem anat veient i cada cop ens ha semblat més atractiu, no hem dubtat en visitar la no gaire llunyana “ermita al cel suspesa” que deia Mossèn Cinto Verdaguer: el Santuari del Bellmunt. La carretera que hi puja des de Sant Pere de Torelló ja ofereix, de per si, un traçat espectacular que condueix gairebé cap al cel, donant la raó a la descripció de Verdaguer, però val molt la pena pujar-hi per algun dels diversos camins que, sumats a les diverses variants, ens poden servir per entrar en calor i assolir el clímax quan arribem al capdamunt de la serra, on ens rep el bell santuari marià penjat a la roca a 1.246 m d’altitud.

 

Nosaltres aprofitem els serveis de restaurant i allotjament del santuari, on sopem una deliciosa crema de carbassa, un bon assortiment d’embotits de la terra amb pa amb tomàquet i una molt recomanable crema catalana, per anar ben tips a arraulir-nos dins dels nostres sacs al refugi col·lectiu (també hi ha servei d’hostatgeria, per a qui vulgui més comoditats), no sense abans vagarejar per l’esplanada del santuari i gaudir de la tranquil·litat de la nit d’aquí a dalt, observant un formidable cel estrellat mentre la “pubilla” de la Plana de Vic (és a dir, la boira) es comença a assentar fent de mica en mica més difícil reconèixer els pobles i viles de la plana, fins que els llumets nocturns acaben desapareixent del tot sota el seu espès vel.

 

L’endemà al matí el dedicarem a caminar per la bona xarxa de camins, senyalitzats o no, que recorren la contrada. N’hi ha un munt i per això ens consta decidir-nos, però finalment optem per baixar cap a la pregona vall del Ges i visitar racons tan emblemàtics i singulars com la Tosca de Degollats, el Salt del Molí i el Molí del Salt (ves, quina complicació de noms…), el Pont Romà o Pont de Salgueda i el Forat Micó, on l’aigua ha creat belles formacions com salts d’aigua, degotalls de pedra tosca, estrets i congostos ideals per perdre-s’hi i gaudir de cada racó i de tots els raconets. A més, nosaltres ens hem animat a recórrer també vells (i bells, molt bells) camins de la valleta del Torrent de Salgueda i de la Serra de Curull, que us animem també a conèixer ajudats d’un bon mapa excursionista de la zona, per acabar rematant la jornada retornant a Sant Pere de Torelló pel sender de la vora del Ges.

Allà, si encara no n’heu tingut prou, us recomanem seguir una ruta urbana pel poble gaudint de la seva arquitectura històrica i singular i visitar les diverses escultures que conformen la Ruta de la Torneria, que us permetrà acostar-vos a un dels oficis tradicionals de la contrada que s’està perdent i que cal conèixer.

 

A nosaltres ens agrada acabar les nostres escapades de cap de setmana en un poble i aquesta recomanació no havia de ser-ne pas una excepció. Us recomanem gaudir sempre del patrimoni natural i cultural d’allà on aneu, però no deixeu mai de gaudir també de la vida dels pobles i viles de la contrada.

GAVINA