dissabte, 4 de juny del 2016

REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 26 JUNY 2016 PÀG. 10 SENDERISME RUPIT--LLENGUADOC I FOTOS GAVINA


26 SK 6 SENDERISME TIÓ

‘Els catalans som dels europeus més escatològics i, per Nadal, ens eixalabrem una mica més, deixant-nos anar. Una de les activitats més friks que es fan per Nadal al nostre continent és, sens cap mena de dubte, fer ‘cagar’ un tros de tronc d’arbre a cops de pal, bastó o qualsevol altre tipus d’eina ‘picatòria’.

 

Tradicionalment, moltes famílies havien sortit al bosc a buscar el tió tot i que, amb el temps i l’urbanització de la societat, s’ha anat perdent paulatinament. Ara, una gent de Rupit s’ha motivat i ens proposen ajudar-nos per tal que, amb les facilitats del segle XXI, poguem aconseguir el nostre tió tot fent una passejada pel bosc. No només és una activitat lúdica de cacera, sinó que també és educativa i esportiva ja que ens obliguem a visitar un entorn forestal i fer cames abans de trobar la recompensa.

 

Aquesta gent es fa dir Rupit Viu i la gestiona en Llorenç Vallès, un antic urbanita que va transplantar-se a ell i la seva familia al poble de Rupit, al Cabrerès. Allà va muntar una empresa dedicada a les activitats a la natura i per a la família i, una de les activitats que es va empescar va ser la de promoure la cacera de tions. Cal entrar al web de Caçations i fer tres senzills passos:

 

1- Comprar el tió

2- Rebre la localització

3 - Anar-lo a buscar

 

Es pot triar entre diferents boscos escampats pel país, des d’Escornalbou o Navarcles, passant per les vinyes del Penedès o el Parc de Montnegre-Corredor. A més, pots fer que deixin un missatge personalitzat penjat del tros de fusta per a l’infant caçador i, per mail, t’envien tota la informació d’on i com trobar el tió i, fins i tot mapa i coordenades geogràfiques.

 

Nosaltres ho hem fet en família i amics i, sincerament, ens ha agradat força. I després, a fer un bon dinar a una fonda de muntanya, clar!’

GAVINA

26 SK 6 SENDERISME LLENGUADOC – L’AUDE

Aquest agost hem visitat durant uns dies una part del Llenguadoc, a Occitània. Concretament l’Aude, una regió administrativa que pren el nom del riu homònim, el més important de la zona i que neix al Puig Carlit (el Capcir, Catalunya Nord) i mor a la Mediterrània (al Grau de Vendres).

 

Aquest nom us sonarà a molts perquè durant anys, l’organisme de turisme de l’Aude ha invertit molts diners en publicitat en molts llocs de casa nostra, sobretot aprofitant el tema del catarisme com a esquer. Déu ser per això que, pràcticament arreu, es pot trobar informació turística també en la nostra llengua, apart de francès, anglès o espanyol.

 

El riu Aude (que fa de columna vertebral del territori) passa per bonics pobles amagats a cavall dels Pirineus i la plana de Carcassona, la qual és parada obligada pel visitant (malgrat les riuades de turistes que fan mandra) però no l’única. El paisatge és, en general, pla amb ondulacions amables tacades de clapes quan no de bosc, de camps de conreu, i una densitat de castells i altres vestigis càtars, impressionant. La part de la costa ja és una altra cosa, remarcable igualment. Nosaltres ens hem concentrat bàsicament en el Carcassonès, una plana que no deixa de ser una vall molt oberta d’est a oest, eminentment rural, circumscrita entre les estrivacions meridionals del Massis Central (al nord) i les Corberes (al sud).

 

Si us ve de gust fer estada per aquí, us recomano que agafeu un cap de setmana llarg al llarg de l’any. Tindreu temps de visitar la ciutat de Carcassona, algun castell càtar com el de Saissac, Las Tors o les abadies de Sant Pàpol, la de Vilallonga o la d’Alet. Us podeu comprar una mena de passi per a entrar en totes aquestes edificacions càtars i moltes més a un preu reduït.

 

ON FER NIT. Precissament, just tocant literalment el que queda de l’abadia de Vilallonga (dins el municipi de Sant Martin le Vièlh), es troba la casa d’hostes Villelongue Costé Jardin que pertany a la (una mica rònega) Gîtes de France i que us recomano per a pernoctar-hi.

 

 Aquest establiment que està regentat per dues germanes, la René i la Claude Antoine, només disposa de tres cambres (extraordinàriament enormes, per cert), una cuina també prou gran on s’hi serveix l’esmorzar amb productes locals i un gran jardí mig deixat però que pren matisos màgics i romàntics al capvespre, quan els arbres belluguen al desig del vent mentre van espolsant les parets gòtiques de l’abadia del segle XIII. Cal destacar l’hospitalitat, el sentit de l’humor i la sabiduria d’aquestes dues dones, la grandiositat i comoditat dels llits i l’esmorzar que hi serveixen, amb xarcuteria i formatges del país. Malgrat això, no us espereu grans luxes.

 

Més aviat, aquest hospedatge és mitjanament humil i senzill però autèntic i perfecte per a aquells que busquen tranquil·litat, natura, cultura i a un preu més que raonable. villelongue coté jardin

 

ON FER UN MOS I PASSEJAR HAVENT SOPAT. A tan sols sis quilòmetres de carretera estretíssima de Vilallonga es troba la gran troballa de la zona: Montoliu. Aquesta petita vila medieval va experimentar un creixement espectacular cap al segle XVIII gràcies a la indústria tèxtil i paperera. Malauradament, el XIX va ser un segle de migracions vers les ciutats i va quedar gairebé despoblada. Cap el 1980, Michel Braibant, un enquadernador de llibres de Carcassona, va decidir fer reviure el poble de Montoliu a partir de l’establiment de llibreries, tallers d’arts gràfiques i alguna editorial. En aquest projecte s’hi van involucrar una quinzena de llibreters i artesans i, actualment, aquest poble és un illa cultural i artística enmig del vessant sud de la Muntanya Negra, on hi trobem desenes de llibreries de tot tipus, apart d’espais culturals de tota mena.

 

Aquí us recomanem que feu un mos a l’Apostrophe, el Casquet et Chapeau o a Les Anges au Plafond, aquesta darrera una fonda-cafè del segle XIX on podreu gaudir d’una cuina a cavall de la casolana i de disseny a un preu discret. A més, la seva terrasseta d’estiu és sublim. les anges au plafond

 

Per cert, si no teniu prou amb tot això, cal que visiteu la màquina expenedora de fruita i verdures del poble. Sí, tal i com ho heu sentit. Una màquina gegant oberta vint-i-quatre hores al dia i set dies a la setmana on hi podeu adquirir producte local i ecològic.

 

Per últim, no us oblideu de pujar al cim més alt de la zona, el Puèg Nòra, una muntanya de poc més de mil metres i des d’on podreu divisar des de la Mediterrània fins als Pirineus. Espectacular!

GAVINA


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada