dissabte, 4 de juny del 2016

REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 26 JUNY 2016 PÀG. PORTADA COL-LABORADORS


26 PORTADA
REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 26 JUNY 2016.
AQUESTE REVISTA DIGITAL ES PUBLICA MENSUALMENT DESDE 2009.
ES LA 1ª I ÚNICA REVISTA INDEPENDENT DE SANTA SUSANNA I EL MARESME.
DESDE EL VOSTRE MOVIL LA PODREU GAUDIR.
LA TROVAREU EN EL SEU BLOG:  escacseskorpio.blogspot.com                    

LES SEVES PLOMES SON:
MARIA TERESA MASSONS
ROSA MUNUERA
JOSEP PONS TOLL
JOSEP PONS PUIGDEFÀBREGAS
GAVINA
JOSEP GARRIGA
AGRAIM A TOTS ELLS LA SEVA COL-LABORACIO TOTALMENT DESINTERESSADA.
DIRECTOR  JOSEP GARRIGA






REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 26 JUNY 2016 PÀG. 1 EDITORIAL " UN BOCI DE LA COSTA BRAVA " JOSEP GARRIGA


Un bocí de la Costa Brava

Per Josep Garriga, a Opinió, Santa Susanna5 de maig de 2016
 
 
El far de Calella

El Maresme posseeix un bocí de la Costa Brava. És una troballa? Potser sí. Sí amics lectors, és un bocí de la Costa Brava.

Maresmencs, la natura ens ha regalat una part de la Costa Brava. Moltíssimes generacions ja han gaudit d’aquest paratge sense igual. Qui ho havia de dir? No és un descobriment, és una visió conscient. En un moment he vist el moviment que la natura ens regala, una imatge desitjada i valorada. És com si la terra s’obris i ens regalés un dels seus fills predilectes, dels paratges més selectes de la nostre natura; és com un valor afegit del físic de la terra, per gaudir-lo, apropant-lo a la capital catalana, la nostra Barcelona.

Si la Costa Brava dista de Barcelona 100 quilòmetres, ara alguns ens adonem que hi ha una mostre de 2 quilòmetres de llarg més a la vora. Sí, la natura esplendorosa, única, espectacular, rocosa i verda mar s’ens ha apropat, la tenim a la mà, la podem acariciar. Els barcelonins estan a només 45 quilòmetres, i els mataronins a 25 quilòmetres.

Sant Pol de Mar

Sí, amics meus, a Sant Pol de Mar està la joia. Des de l’estació de tren de Sant Pol, amb el mar a tocar, fins el far de Calella hi ha la donzella, filla de la part més bella de la costa catalana. Ella porta de nom ‘Costa Brava’.

No us ho perdeu! Qui ja la conegui, que la visqui; i qui no, que la visiti. Que la descobreixi, que la trepitgi. Us sorprendrà que en un espai tan curt de només dos quilòmetres es pugui reunir tanta bellesa, i racons íntims, en els qual podeu llegir un llibre, escoltar el concert del mar i entre onades imaginar-vos la tasca dels pescadors parents de la mar lluitant contra el vent i pluja, per recollir el menjar de cada dia, dominant la fauna marina, o parlant amb les gavines i els peixets, a més de multitud d’activitats a l’aire lliure.

Allà, entre d’altres, trobareu meravelloses platges com Pescadors, Musclera, Escaleta, Platjola, Morer …; i cales com Roca grossa, Roca pins, Murtra, … Totes entre racons paradisíacs, roques i pins generosos, acompanyats de serveis de restauració: Restaurants, xiringuitos a peu de platja i a la vora del mar, amb espais d’esbarjo i diversos aparcaments per a cotxes. Des d’aquests punts podeu partir, fer esport nàutic, practicar senderisme, muntanya, o mar per tota la costa.

Entre d’altres monuments d’interès històrics podeu gaudir del monestir benedictí de Sant Pau del segle X, origen de Sant Pol de Mar; l’església de Sant Jaume, d’estil gòtic; el conjunt de ‘El Morer’, d’origen romà, on el vi laietà era característic; el far de Calella; i les torretes de telegrafia òptica, entre d’altres. Aquestes torretes estan situades al cim d’un turó a 120 metres d’altura, a 200 del mar, i a 400 m. al sud del far de Calella.

Breu història de les torretes:.

Durant les cruentes guerres carlines entre partidaris d’Isabel II i del seu oncle, el borbó Carles V, hi va haver una revolta del catalans contra les forces moderades o isabelines, un aixecament que es va anomenar Guerra dels matiners o Segona guerra carlina (1846-1849). En aquella època, als responsables militars partidaris dels moderats, els era impossible controlar el territori davant d’un enemic que els feia la guitza contínuament amb petites forces arreu del país. Això els va fer canviar de tàctica, i van optar per la creació d’un tipus de forces militars ràpides en els desplaçaments i permanentment comunicades entre sí. Per aconseguir-ho, a més de la millora en les vies de comunicació, varen projectar la creació d’una xarxa de telegrafia òptica militar.

Aquestes restes, anomenades Les torretes, situades al cim d’aquest turó de 118 metres, formaven part de la xarxa d’aquest tipus de comunicació i pertanyen a la xarxa de telegrafia entre Madrid-València-Barcelona-Girona-La Jonquera. Les torres de Calella es comunicaven amb les dels municipis de Caldes d’Estrac, al sud; i Blanes, al nord.

Les construccions foren aixecades l’any 1849 i van durar ben poc, ja que l’any 1857 va ser abandonat el servei de telegrafia òptica a tot el país. Una de les torretes, la més baixa, amb més espitlleres, i que és més a prop del litoral, estava destinada a les comunicacions militars i estava vigilada per una guarnició de quinze homes; l’altra, de dos pisos i amb menys elements defensius, es destinava a les comunicacions civils.

Un cop caminat aquest passeig històric, als enamorats de la natura no ens queda més que aconsellar-vos que gaudiu dels espais més espectaculars de la nostra terra. Us donaran vida i us sentireu joves!

Josep Garriga

PUBLICAT PER EL DIARI MARESME


REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 26 JUNY 2016 PÀG. 2 "PLA DE GRAU, PLA DE BALASC" MAITE MASSONS


PLA DE GRAU, PLA DE BALASC

Els noms de lloc tenen orígens diversos, però sovint es refereixen a un accident geogràfic, a un ús determinat o al nom o motiu d’una persona relacionada (sovint propietària del lloc).

 

Al delta de la Tordera hi ha el pla de Grau. D’on ve aquest nom?

 

Aquest nom  “Grau” el podem trobar a molt altres llocs com ara:

 

Camí del Grau (pas que guanya un cingle de l’antic  camí ral d’Olot a Vic)

Santuari de la Mare de Déu del Grau (Fonollosa – Bages-)

El Grau (masia i església a Lluçà –Osona-)

Santa Maria del Grau i mas de Sobre Grau (Gallifa -Osona-)

Es Grau (caseriu i platja a la costa de Tramuntana de Menorca)

Mas Grau (Gurb de la Plana –Osona-)

Sant Bartomeu del Grau (Osona)

Sant Serni del Grau (Solsonès)

Grau d’Amposta (raval a la ciutat –Montsià-)

Grau de Benicarlò (Baix Maestrat)

Graus de: Borriana, Castelló, Gandia, Moncofa, Morvedre, Nules i València (tots barris marítims de les seves poblacions al País Valencià).

 

El nom Grau, doncs, és a la muntanya i sovinteja a la costa dels Països Catalans.

 

A Santa Susanna quan parlem del pla de Grau ens referim el situat a la desembocadura de la Tordera.

 

La paraula grau té diversos significats:

1.       Graó, esglaó.

2.       Pas a través d’una costa abrupta

3.       Gola d’un estany

4.       Punt de la riba que serveix de desembarcador i  que sovint origina barris marítims

5.       Cadascun dels estats, valors etc. d’un procés. una classificació. Amb aquest sentit es fa servir per valorar quelcom, per designar el parentiu, en dret penal, a matemàtiques, química, etc.

 

Grau també és un cognom, però és de bon deduir que el nom ve del lloc i no a l’inrevés.

 

La deducció més versemblant pel que fa al nostre pla de Grau és que o bé es refereix a la gola d’un antic estany o bé  en algun moment  va haver un desembarcador a prop.

 

Pel que fa al pla de Balasc situat al terme de Santa Susanna, trobem que hi ha un poble al Pallars Jussà que porta aquest nom. Del nom del poble deu derivar el cognom de Balasch que es troba, encara que no molt freqüentment, a Catalunya. Probablement  va haver algun propietari que se’n deia Balasch en aquella zona i va donar nom al lloc.

 

Fer un inventari dels noms dels rieranys, canals, muntanyes, boscos, sots, camins i fonts a Santa Susanna és una feina pendent. Convindria molt fer-ho abans que es perdin i posar-hi rètols amb els noms arreu. Ens ho passaríem molt bé fent-ho i tots n’aprendríem.

 

Maria Teresa Massons

REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 26 JUNY 2016 PÀG. 3 " NOTES DE MÚSICA " POEMA GUARDONAT A.S.A.C. 2016 D'EN JOSEP GARRIGA


Les notes de música de vegades cauen a sobre com gotes de pluja.

Sento com trontollen els sentits,
com m’acarona la teva pell,
com balancegen les teves sines,
com somriuen els teus llavis amb tendresa d’amor.

Tinc la sensació que en el meu somni,
la imatge de la teva figura dóna vida a una pintura.
.

Sé que continuaré escoltant música,
per banyar-me amb gotes de pluja.

Josep Garriga | Santa Susanna

Poema guardonat en el V Concurs de Poesia organitzat per
l’Associació Sussanenca d’Art i Cultura (ASAC)

2  POEMES   “NOTES DE MÚSICA”   GAVINA

LES NOTES DE MÚSICA DE VEGADES CAUEN A SOBRE COM GOTES DE PLUJA.

SENTO COM TRONTOLLEN ELS SENTITS,

COM M’ACARONA LA TEVA PELL,

COM BALANCEGEN LES TEVES SINES,

COM SOMRIUEN ELS TEUS LLAVIS AMB TENDRESA D’AMOR.

TINC LA SENSACIÓ QUE EN EL MEU SOMNI,

LA IMATGE DE LA TEVA FIGURA DÓNA VIDA A UNA PINTURA,

DE ÇERTA EMBARGADURA, TAL COM SI FOS UNA ESCULTURA.

ENTRE SONETOS I PARTITURES ET TINC PRESENT A TOTES HORES,

MENTRES SENTO L’AUDICIO AMB DEVOCIO.

SÉ QUE CONTINUARÉ ESCOLTANT MÚSICA,

PER BANYARME AMB GOTES DE PLUJA.

GAVINA

REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 26 JUNY 2016 PÀG. 4 ATENCIÓ!!! " LA TRAVIATA " A CALELLA JOSEP GARRIGA


26  SK ATENCIÓ NOTICIA!!! “ LA TRAVIATA “ A CALELLA

--LA TRAVIATA ÉS UNA ÒPERA EN TRES ACTES DE GIUSEPPE VERDI BASADA EN UN LLIBRET DE FRANCESCO MARIA PIAVE, INSPIRAT EN LA NOVELA D’ALEXANDRE DUMAS FILL, LA DAMA DE LAS CAMÈLIES, PUBLICADE L’ANY 1848.

ES VA ESTRENAR EL 6-3-1853, AL TEATRE FENICE DE VENÈCIA. A CATALUNYA ES VA ESTRENAR AL GRAN TEATRE DEL LICEO EL 25-10-1855.

VIOLETA, UNA CORTESANA FAMOSA A PARÍS, HO ABANDONA TOT PER ANAR AMB EL SEU AMOR ALFREDO.  PERÒ LA GERMANA D’ALFREDO NO PODRÀ CASAR-SE SI ALFREDO VIU AMB VIOLETA.

EL SENYOR GERMONT, PARE D’ALFREDO, ES L’ENCARREGAT DE FER-HO SABER A VIOLETA, QUE ABANDONA ALFREDO.

FINALMENT, VIOLETA, MALALTA DE TUBERCULOSI, REP LA VISITA D’ALFREDO I DEL SENYOR GERMONT, QUE RECONEIX EL SEU ERROR.

VIOLETA MOR ENTRE ELS SEUS ESSERS ESTIMATS.

--COMENTARI ;

PIAVE I VERDI VOLIEN SEGUIR A DUMAS DONANT-LI A L’ÒPERA UNA AMBIENTACIÓ CONTEMPORANIA, PERÒ LES AUTORITATS DE LA FENICE VAREN INSISTIR QUE S’AMBIENTÉS EN EL PASSAT, AL VOLTANT DEL SEGLE XVIII.

NO VA SER FINS A LA DÈCADA DE 1880 QUE ES VAN RESPECTAR ELS DESITJUS ORIGINALS DEL COMPOSITOR I DEL LLIBRETISTA I ES VAN REPRESENTAR PRODUCCIONS “ REALISTES “.

AMB LA TRAVIATA, VERDI VA ASSOLIR UN ESTIL MADUR, AMB MÉS PROFUNDITAT EN LA DESCRIPCIÓ DELS PERSONATGES, MAJOR SOLIDESA EN LES CONSTRUCCIONS DRAMÀTIQUES, I UNA ORQUESTRA MÉS IMPORTANT I RICA.

ESTIMATS AFICIONATS A LÒPERA:

GAUDIU DE LA BONA MÚSICA!!!

US IMFORMO QUE “ LA TRAVIATA “ S’ESCENIFICARÀ EL PROPER DIA 1-7-16 A LA SALA MOZART DE CALELLA.

 JO HI ANIRÉ!!!.

JOSEP GARRIGA

REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 26 JUNY 2016 PÀG. 5 " ASSOCIACIÓ D'AMICS POEMA JOSEP PONS TOLL


Associació d’amics de les Sardanes de Santa Susanna.

Recordant el Mestre Joaquim Soms.

 

Maria les roses es  marceixen,

l’amistat no es pot pansí mai,

el seu Marit, i Mestre Joaquim Soms,

avui el seu centenari celebrem.

 

Dos any que ens deixava el Mestre, i tota una vida  de Sardanes composant,

amb lucidesa i estimació ens a deixat,

fent de l’amor als amics, la Esposa i       a Catalunya lo mes grant.

 

 

Companys i amics, mols aquí presents,

portem al cor una oració,

dels qui les nostres danses,

les estem vivint amb molta il·lusió.

 

La Sardana, nostre dança catalana,

fins a la mort sempre estimant,

Sols voldria que del més enllà ,

fos possible l’encís, de la cobla escoltar.

 

Seria com tirem-se floretes,

viure sempre aquí i el mes enllà

l’eternitat ! Censa penes ni tristeses,

les Sardanes i l’amor miracle gran.

 

Las danses d’altres països veïns,

que tenim integrats a casa nostra,

enriqueixen las cultures i amistats,

aquí en senyal de germandat,

ens agafem tots fort de las mans,

fent rotllana com un sol poble.

 

Escoltar una Sardana,l’esperit fa brollar,

endolceix el cor més dur i aspre,

l’enyorança el fa sobreïxi i més estimar,

 des de l’Infant fins al més gran.

 

 

 

                  


 

Tots volem que en les Sardanes,

la Pau i il·lusió pogués sembrar,

si la llavor arrela amb amor,

fins a la mort serà Estimant.

 

Al parlar de Sardanes,

la Pau tenim al pensament,

serà com si fos un bàlsam,tot

fent Pàtria i Estimar-nos de valent.

 

Les pregaries, semblen les Roses,

sembrant bellesa i molt d’amor,

fent de les seves floretes,

arribin al fons del nostre cor.

 

 

Company i amic Mestre Soms,

que a millor vida descanseu en Pau,

avui preguem amb fe i confiança,

algun dia junts porgar-les ballar.

 

-Santa Susanna-

Josep Pons.

 

 

REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 26 JUNY 2016 PÀG. 6 NOTICIES!!! MONARQUÍA JOSEP GARRIGA


26  SK NOTICIES!!!  MONARQUÍA

A PARTIR DEL DIA 19 DE JUNY 2016 :

LEONOR DE BORBÓN Y ORTIZ, ES CONVERTIRÀ EN “ PRINCESA DE ASTURIES” I PASARÀ A REBRE 8.538,66 €. AL MES.

DESDE AQUEST DIA FINS QUE FELIP VI ABDIQUI O ES MORI, UNA NENA DE 8 ANYS COBRARÀ EL MATEIG QUE 13 PERSONES JUNTES QUE COBREN EL SMI, (SALARI MÍNIM INTERPROFESIONAL) UN SOU MENSUAL DE 645,50 €.

EL MATEIG QUE 20 FAMILIES COBREN DE “ AJUD FAMILIAR”, 426 €. AL MES ( PER MORIRSE DE GANE).

AQUESTE ES LA JUSTICIA ECONÒMICA REAL A ESPANYA.

AIXÓ AJUDARÀ A SORTIR DE LA CRISI ECONÓMICA I POLÍTICA QUE JA DURA 10 ANYS, A UN PAÍS AVOCAT A LA CORRUPCIÓ TOTAL.

DESPRÉS DE L’EXPERIENCIA TOTALMENT NEGATIVA, DESDE  FA MOLTS ANYS, QUE EL POBLE TREBALLADOR ESPANYOL HA PAGAT AMB LES SEVES CARNS RESPECTE A LA MONARQUÍA.

NO CREIEU QUE ÉS ENTRE D’ALTRES, UNA OBLIGACIÓ ABSOLUTA PROMULGAR UN REFERENDUM EN EL QUAL SE LI PREGUNTI AL POBLE: MONARQUÍA SÍ.?, O MONARQUÍA NÓ ?.

JOSEP GARRIGA

REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 26 JUNY 2016 PÀG. 7 ECONOMÍA


26 SK ECONOMÍA

30-5-16 NOTICIA DIARIO 16

EL ESTADO ESPAÑOL VACÍA EL FONDO DE RESERVA DE LAS PENSIONES.

VARIOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN EXTRANJEROS LO HAN DENUNCIADO.

AL MENOS EL 90% DE LOS ACTIVOS DEL FONDO DE RESERVA DE LA SEGURIDAD SOCIAL, LA MAYOR ALCANCÍA DEL PAÍS, HAN SIDO UTILIZADOS PARA MANEJAR LA DEUDA SOBERANA. EL MANEJO ES MUY SENCILLO:

EL ESTADO EMITE DEUDA SOBERANA Y EL GOBIERNO LA COMPRA USANDO, PARA ELLO, LOS FONDOS QUE GARANTIZAN LAS PENSIONES FUTURAS.

ALGO QUE NO DEJA DE SER UN ENGAÑO CONTABLE Y SOCIAL YA QUE SE HA LLEVADO A CABO SIN CONSULTAR A LOS ÓRGANOS CORRESPONDIENTES, JUGANDO CON UN DINERO QUE NO ES SUYO.

ETIQUETAS: FONDO DE PENSIONES, RESERVA, ACTIVOS, SEGURIDAD SOCIAL.

REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 26 JUNY 2016 PÀG. 8 LA CUINETE DE L'AVIA TOMAQUETS FARCITS-ARROS AMB BACALLÀ ROSA MUNUERA


26  SK  LA CUINETA DE L’AVIA TOMÀQUETS FARCITS—ARRÒS AMB BACALLÀ

LA CUINETA DE L’AVIA

--TOMÀQUETS FARCITS

INGREDIENTS:

 4 TOMÀQUETS GRANS, 200 G. DE CARN DE PORC PICADA, PA REMULLAT AMB LLET, PA RATLLAT, 2 GRANS D’ALL, JULIVERT, 1 OU, CANYELLA EN POLS, SAL, PEBRE I OLI.

ELABORACIÓ:

TALLEU ELS TOMÀQUETS PER LA MEITAT. FEU UNA BARREJA AMB LA CARN, L’ALL I EL JULIVERT TRINXATS, LA MOLLA DE PA, L’OU, UN POLSIM DE CANYELLA, SAL I PEBRE.

FARCIU ELS TOMÀQUETS AMB AQUESTA BARREJA, ESCAMPEU-HI PA RATLLAT PER SOBRE I POSEU-LOS AL FORN EN UNA PLATA UNTADA AMB OLI FINS QUE ESTIGUIN CUITS.

 

--ARRÒS AMB BACALLÀ

INGREDIENTS:

400G. DE BACALLÀ ESQUEIXAT DESSALAT, 400G.D’ARRÒS, 100G. DE PÈSOLS, 3 TOMÀQUETS MADURS, 2 PEBROTS VERDS, 1 CEBA, OLI I 1 L. D’AIGUA.

PER FER LA PICADA: 1 GRA D’ALL I JULIVERT.

ELABORACIÓ:

FEU UN SOFREGIT AMB L’OLI, LA CEBA, EL PEBROT VERD I EL TOMÀQUET.

AFEGIU-HI L’ARRÒS I REMENEU-HO UN PARELL DE MINUTS.

AFEGIU-HI L’AIGUA BULLENT I AL CAP D’UN MOMENT ELS PÈSOLS I EL BACALLÀ.

DEIXEU-HO BULLIR UNS 18 MINUTS.

QUAN FALTIN 5 MINUTS PER ACABAR LA COCCIÓ, AFEGIU-HI LA PICADA DEIXATADA AMB UNA MICA DE SUC DE LA COCCIÓ.

ROSA MUNUERA

REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 26 JUNY 2016 PÀG. 9 " PERMÍTEME SER TU AMANTE " JOSEP GARRIGA


CARTAS DE AMOR  PERMÍTEME SER TU AMANTE

CARTAS DE AMOR

PERMÍTEME POR HOY, SER TU AMANTE

HOY HE LLAMADO A TU PUERTA: HALLÁNDOME FORASTERO EN TU RESPUESTA.

LA MITAD DE MI VIDA LA HE PASADO JUNTO A TÍ, Y HOY ME SIENTO DESORIENTADO Y DESOLADO, AL CONOCER TU NEGACIÓN.

TE SUPLICO UNA VEZ MÁS; PERMÍTEME POR HOY SER TU AMANTE.

DÉJAME EXPLORAR TU CUERPO, COMO SI DE LA PRIMERA VEZ SE TRATARA,

DÉJAME QUE TE EMBRIAGUE CON MIS PALABRAS, SUSURRÁNDOTE AL OÍDO TODO EL FUEGO QUE SALE DE MIS ENTRAÑAS,

DÉJAME SABOREAR TUS SENOS, PARA ASÍ PODER APLACAR LA LLAMA DE MIS LABIOS EN LA MIEL DE TUS PEZONES.

DÉJAME QUE SELLE MI BOCA EN EL MANANTIAL DE LA TUYA.

CIÉRRENSE NUESTROS OJOS; QUE NUESTRA FANTASÍA VUELE CON LA TEMPESTAD DE LOS OCÉANOS.

RÓMPANSE NUESTROS CUERPOS EN MIL PEDAZOS Y FÓRMESE UN SOLO TEMPLO, PARA ADORAR EL AMOR ETERNO.

DEJA POR HOY TU PUDOR ENCARCELADO.

DÉJATE LLEVAR POR LAS CARICIAS TIERNAS Y SUAVES DE MIS MANOS.

PERMÍTEME POR HOY SER TU AMANTE.

DEJA QUE EL FRUTO DE MIS SUEÑOS ALIMENTE LA FLOR DE TU JARDIN.

DEJA QUE DESPARRAME MIS SEMILLAS SOBRE LA PIEL DE TUS SONRISAS.

DÉJATE LLEVAR POR LA ESENCIA DE VIDA QUE EN EL AMOR NACE, COMO SI FUERAN CORRIENTES DE RIOS AL ENTRAR A LA MAR.

PERMÍTEME POR HOY SER TU AMANTE.

JOSEP GARRIGA

REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 26 JUNY 21016 PÀG. 10 SENDERISME LLENGUADOC--RUPIT I FOTOS GAVINA





REVISTA INDEPENDENT SKORPIO Nº 26 JUNY 2016 PÀG. 10 SENDERISME RUPIT--LLENGUADOC I FOTOS GAVINA


26 SK 6 SENDERISME TIÓ

‘Els catalans som dels europeus més escatològics i, per Nadal, ens eixalabrem una mica més, deixant-nos anar. Una de les activitats més friks que es fan per Nadal al nostre continent és, sens cap mena de dubte, fer ‘cagar’ un tros de tronc d’arbre a cops de pal, bastó o qualsevol altre tipus d’eina ‘picatòria’.

 

Tradicionalment, moltes famílies havien sortit al bosc a buscar el tió tot i que, amb el temps i l’urbanització de la societat, s’ha anat perdent paulatinament. Ara, una gent de Rupit s’ha motivat i ens proposen ajudar-nos per tal que, amb les facilitats del segle XXI, poguem aconseguir el nostre tió tot fent una passejada pel bosc. No només és una activitat lúdica de cacera, sinó que també és educativa i esportiva ja que ens obliguem a visitar un entorn forestal i fer cames abans de trobar la recompensa.

 

Aquesta gent es fa dir Rupit Viu i la gestiona en Llorenç Vallès, un antic urbanita que va transplantar-se a ell i la seva familia al poble de Rupit, al Cabrerès. Allà va muntar una empresa dedicada a les activitats a la natura i per a la família i, una de les activitats que es va empescar va ser la de promoure la cacera de tions. Cal entrar al web de Caçations i fer tres senzills passos:

 

1- Comprar el tió

2- Rebre la localització

3 - Anar-lo a buscar

 

Es pot triar entre diferents boscos escampats pel país, des d’Escornalbou o Navarcles, passant per les vinyes del Penedès o el Parc de Montnegre-Corredor. A més, pots fer que deixin un missatge personalitzat penjat del tros de fusta per a l’infant caçador i, per mail, t’envien tota la informació d’on i com trobar el tió i, fins i tot mapa i coordenades geogràfiques.

 

Nosaltres ho hem fet en família i amics i, sincerament, ens ha agradat força. I després, a fer un bon dinar a una fonda de muntanya, clar!’

GAVINA

26 SK 6 SENDERISME LLENGUADOC – L’AUDE

Aquest agost hem visitat durant uns dies una part del Llenguadoc, a Occitània. Concretament l’Aude, una regió administrativa que pren el nom del riu homònim, el més important de la zona i que neix al Puig Carlit (el Capcir, Catalunya Nord) i mor a la Mediterrània (al Grau de Vendres).

 

Aquest nom us sonarà a molts perquè durant anys, l’organisme de turisme de l’Aude ha invertit molts diners en publicitat en molts llocs de casa nostra, sobretot aprofitant el tema del catarisme com a esquer. Déu ser per això que, pràcticament arreu, es pot trobar informació turística també en la nostra llengua, apart de francès, anglès o espanyol.

 

El riu Aude (que fa de columna vertebral del territori) passa per bonics pobles amagats a cavall dels Pirineus i la plana de Carcassona, la qual és parada obligada pel visitant (malgrat les riuades de turistes que fan mandra) però no l’única. El paisatge és, en general, pla amb ondulacions amables tacades de clapes quan no de bosc, de camps de conreu, i una densitat de castells i altres vestigis càtars, impressionant. La part de la costa ja és una altra cosa, remarcable igualment. Nosaltres ens hem concentrat bàsicament en el Carcassonès, una plana que no deixa de ser una vall molt oberta d’est a oest, eminentment rural, circumscrita entre les estrivacions meridionals del Massis Central (al nord) i les Corberes (al sud).

 

Si us ve de gust fer estada per aquí, us recomano que agafeu un cap de setmana llarg al llarg de l’any. Tindreu temps de visitar la ciutat de Carcassona, algun castell càtar com el de Saissac, Las Tors o les abadies de Sant Pàpol, la de Vilallonga o la d’Alet. Us podeu comprar una mena de passi per a entrar en totes aquestes edificacions càtars i moltes més a un preu reduït.

 

ON FER NIT. Precissament, just tocant literalment el que queda de l’abadia de Vilallonga (dins el municipi de Sant Martin le Vièlh), es troba la casa d’hostes Villelongue Costé Jardin que pertany a la (una mica rònega) Gîtes de France i que us recomano per a pernoctar-hi.

 

 Aquest establiment que està regentat per dues germanes, la René i la Claude Antoine, només disposa de tres cambres (extraordinàriament enormes, per cert), una cuina també prou gran on s’hi serveix l’esmorzar amb productes locals i un gran jardí mig deixat però que pren matisos màgics i romàntics al capvespre, quan els arbres belluguen al desig del vent mentre van espolsant les parets gòtiques de l’abadia del segle XIII. Cal destacar l’hospitalitat, el sentit de l’humor i la sabiduria d’aquestes dues dones, la grandiositat i comoditat dels llits i l’esmorzar que hi serveixen, amb xarcuteria i formatges del país. Malgrat això, no us espereu grans luxes.

 

Més aviat, aquest hospedatge és mitjanament humil i senzill però autèntic i perfecte per a aquells que busquen tranquil·litat, natura, cultura i a un preu més que raonable. villelongue coté jardin

 

ON FER UN MOS I PASSEJAR HAVENT SOPAT. A tan sols sis quilòmetres de carretera estretíssima de Vilallonga es troba la gran troballa de la zona: Montoliu. Aquesta petita vila medieval va experimentar un creixement espectacular cap al segle XVIII gràcies a la indústria tèxtil i paperera. Malauradament, el XIX va ser un segle de migracions vers les ciutats i va quedar gairebé despoblada. Cap el 1980, Michel Braibant, un enquadernador de llibres de Carcassona, va decidir fer reviure el poble de Montoliu a partir de l’establiment de llibreries, tallers d’arts gràfiques i alguna editorial. En aquest projecte s’hi van involucrar una quinzena de llibreters i artesans i, actualment, aquest poble és un illa cultural i artística enmig del vessant sud de la Muntanya Negra, on hi trobem desenes de llibreries de tot tipus, apart d’espais culturals de tota mena.

 

Aquí us recomanem que feu un mos a l’Apostrophe, el Casquet et Chapeau o a Les Anges au Plafond, aquesta darrera una fonda-cafè del segle XIX on podreu gaudir d’una cuina a cavall de la casolana i de disseny a un preu discret. A més, la seva terrasseta d’estiu és sublim. les anges au plafond

 

Per cert, si no teniu prou amb tot això, cal que visiteu la màquina expenedora de fruita i verdures del poble. Sí, tal i com ho heu sentit. Una màquina gegant oberta vint-i-quatre hores al dia i set dies a la setmana on hi podeu adquirir producte local i ecològic.

 

Per últim, no us oblideu de pujar al cim més alt de la zona, el Puèg Nòra, una muntanya de poc més de mil metres i des d’on podreu divisar des de la Mediterrània fins als Pirineus. Espectacular!

GAVINA