dimecres, 20 d’abril del 2016

REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PORTADA COL-LABORADORS

AQUESTE REVISTA DIGITAL ES PUBLICA MENSUALMENT DESDE FA MES DE VUIT ANYS. ES LA PRIMERA I ÚNICA REVISTA INDEPENDENT DE SANTA SUSANNA.
LA PODEU GAUDIR EN EL VOSTRE MOVIL I AL GOOGLE EN EL SEU BLOG:
escacseskorpio.blogspot.com
LES PLOMES COL-LABORADORES SON.
MARIA TERESA MASSONS
ROSA MUNUERA
JOSEP PONS TOLL
JOSEP PONS PUIGDEFÀBREGAS
GAVINA.

JOSEP GARRIGA
CREADOR I DIRECTOR




REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. EDITORIAL " LOS BAILARINES " GAVINA


25 SK LOS BAILARINES TIENEN UN MEJOR CEREBRO

UN ESTUDIO EN ESTADOS UNIDOS ENCONTRÓ QUE LAS PERSONAS MAYORES QUE PRACTICAN DANZA SE VEN MENOS AFECTADOS POR EL DETERIORO DE SU FUNCIÓN MENTAL QUE QUIENES PRACTICAN OTRAS ACTIVIDADES.

PARA PREVENIR LA DEMENCIA SENIL O ENFERMEDADES DEGENERATIVAS COMO EL ALZHEIMER, LA DANZA PARECE REALMENTE EFICAZ.

LOS INVESTIGADORES EN NEUROLOGÍA DE LA ESCUELA DE MEDICINA ALBERT EINSTEIN, EN ESTADOS UNIDOS, ESTUDIARON LA RELACIÓN ENTRE LA PRÁCTICA DE ACTIVIDADES DE OCIO Y LA APARICIÓN DE LA DEMENCIA.

LA DEMENCIA SENIL ES UN DETERIORO DE LAS FACULTADES INTELECTUALES QUE OCURREN EN PERSONAS MAYORES DE 70 AÑOS.

EL ESTUDIO SE CENTRO EN SEIS ACTIVIDADES DE OCIO: LEER, ESCRIBIR, HACER CRUCIGRAMAS, TARJETAS, , CHARLAS, MÚSICA Y NUEVE ACTIVIDADES FÍSICAS.

ENTRE LAS ACTIVIDADES FISICAS ESTUDIADAS, EL BAILE ES LA ÚNICA QUE REDUCE SIGNIFICATIVAMENTE EL RIESGO DE DESARROLLAR DEMENCIA SENIL.

PRACTICADO CON REGULARIDAD, REDUCE ESTE RIESGO EN UN 76%, EL DOBLE DE LA LECTURA. LA DANZA INTEGRA DIVERSAS FUNCIONES MENTALES EN UNA SOLA ACIVIDAD; KINÉTICA, RACIONAL, MUSICAL Y EMOCIONAL, LO CUAL ESTIMULA LA CONECTIVIDAD NEURONAL.

SEGÚN HOWARD GARDNER PSICÓLOGO, HAY 9 TIPOS DE INTELIGENCIA, ENTRE LAS QUE SE CUENTA LA CORPORAL CINESTÉSICA, AQUELLA REFERIDA AL MOVIMIENTO.

LOS BAILARINES SON COMO LOS ATLETAS Y LOS CIRUJANOS, “CUERPOS INTELIGENTES”, LO QUE SIGNIFICA QUE TIENEN LA CAPACIDAD DE MANIPULAR OBJETOS Y GRANDES HABILIDADES MOTORAS.

LOS GRANDES BAILARINES SUELEN SER GRANDES ATLETAS.

GAVINA

REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 1 NOTICIES I CURIOSITATS DE SANTA SUSANNA


25  SK  NOTICIES I CURIOSITATS DE SANTA SUSANNA.

LA RESERVA DE SANTA SUSANNA

--LA RESERVA DE SANTA SUSANNA É SUN ESPAI LÚDIC?

ÉS UN MACROESPAI DEDICAT A LA RESTAURACIÓ?

O A L’HOSTELERIA? O A L’OCI? O A TOT PLEGAT?

 

DES DE L’ANY 2000 HI PASSO DE QUATRE A VUIT COPS PEL DAVANT, CADA DIA, TOT PASSEJANT-HI.

 

L’ÚNIC QUE PUC DIR PEL QUE VEIG, ÉS QUE L’ACTIVITAT TANT DIURNA COM NOCTURNA ÉS ESCASÍSSIMA, TANT PEL QUE FA  ALA DISCOTECA ON ALGUN CAP DE SETMANA  HI HA UNS QUANTS JOVENETS O PEL QUE FA AL RESTAURANT ON S’HI VEUEN UNS POCS COTXES ELS CAPS DE SETMANA.

 

SÍ, ÉS BEN CERT QUE HI HA MOLTES HABITACIONS I AMPLIS ESPAIS DELS QUE TÉ BONA CURA UNAS PERSONAS DE COLOR I TAMBÉ UNS GRANS JARDINS AMB UNA CASCADA ESPECTACULAR.

 

TAMBÉ HE OBSERVAT QUE FORÇA SOVINT S’HI FAN OBRES DE MILLORA I RESTAURACIÓ, PERÒ NO ABRIA DIR QUIN PROFIT SE’N TREU, ATESA L’ESCASSETAT DE CLIENTS  I SI ES TÉ EN COMPTE L’ENORME DESPESA NECESSÀRIA PER MANTENIR UNES INSTALACIONS TAN GRANS.

 

HI HA QUELCOM QUE EM SOBTA I QUE NO ACABO D’ENTENDRE. AQUEST ESPAI TÉ MOLTISIMS METRES QUADRATS I PER TANT ELS IMPOSTOS DEUEN SER MOLT ELEVATS, COPIOSOS I IMPORTANTS.

 

SABENT-HI QUE PER UNA PROPIETAT VEÏNA AMB 600 METRES QUADRATS DE TERRENY I 300 D’EDFICATS ES PAGUEN UNS 1.600 € D’IBI A L’ANY, QUÈ ES POT ARRIBAR A PAGAR PER UN MACROESPAI QUE FA 20 O 30 VEGADES MÉS, ATÈS QUE LA PROPORCIÓ ENTRE PARCEL.LA I METRES EDFICATS ÉS SI FA NO FA LA MATEIXA?

 

SI NO M’EQUIVOCO NOMÉS D’IBI, ES DEUEN PAGAR UNS 50.000E A L’ANY. O NO?

 

D’ACORD, SEMPRE POR HAVER-HI UNA EXPLICACIÓ, INGRESOS-GASTOS, I PER DESCONTAT QUE ELS PROPIETARIS DEUEN SER PERSONES MOLT PODEROSES ECONÓMICAMENT, O NO?

 

COM A CONTRIBUENT, ESTIC SEGUR QUE EL CONSISTORI CONTROLA ELS IMPOSTOS DE TOTHOM I ESTÀ AL CAS DE LA LEGALITAT DELS NEGOCIS DE TOT EL MUNICIPI.

 

 

--FINALMENT HI HA UNA NOTÍCIA, QUE IMAGINO  TOTHOM SAP A SANTA SUSANNA:

L’ALCALDE SR. JOAN CAMPOLIER I ELS SEUS FILLS QUE  HAN PRESTAT ELS SEUS SERVEIS DURANT MOLT ANYS AL CAMPING BON REPÓS, JA FA CASI UN ANY QUE NO FORMEN PART DE LA PLANTILLA.

 

PERDONEU SIS PLAU PERQUÈ AQUESTA REVISTA SKORPIO QUE US VOL INFORMAR DE LES NOTICIES I ESDEVENIMENTS MÉS DESTACATS DE SANTA SUSANNA, AQUEST COP ARRIBA AMB UN XIC D’ENDARRERIMENT.

 

REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 2 " CARRERS I CAMINS DE SANTA SUSANNA " MAITE MASSONS


CARRERS I CAMINS DE SANTA SUSANNA

 

Maria Teresa Massons

 

Fa anys em van encarregar retornar un cotxe llogat a Tarragona i em van donar l’adreça de l’agència, era a un carrer anomenat Via Augusta. En aquell temps no hi havia mapes de Google i un cop a la Rambla vaig demanar pel carrer, però no va haver manera, ningú el coneixia. Vaig voltar i voltar i passada mitja hora una persona em va dir: la Via Augusta és la carretera de Barcelona, però ningú fa servir el nom oficial.

 

A Barcelona, la Diagonal es va dir en el seu inici avinguda d’Alfons XII, després avinguda de la República, després avinguda del Generalísimo Franco i, finalment, l’ajuntament va  fer oficial allò que tothom feia servir des del seu inici, passant de noms oficials: “Diagonal”. Ho van encertar.

 

Un dia em van robar a casa i vaig haver d’anar a la comissaria del Mossos. Mentre feia la denúncia vam començar a parlar i no sé com, va sortir el camí del Mig. El mosso em va dir que no el coneixia.

 

-          Com pot treballar aquí i no conèixer un camí que uneix Calella, Pineda, Santa Susanna i Malgrat, un camí que era l’antic camí ral? No m’ho puc creure!

 

No el coneixia perquè el nom oficial a Santa Susanna és “avinguda del Maresme”. No sé quin nom té als altres municipis.

 

La feina a un Ajuntament no sempre és agradable o fàcil, però m’hi jugo un pèsol que anomenar carrers i places resulta d’allò més desitjable. Malauradament no sempre s’encerta i encara menys s’escolta la gent o la tradició.

 

A Santa Susanna tenim algunes urbanitzacions i els noms dels carrers sovint són muntanyes o flors, deixant de banda que aquests llocs ja tenien noms. Per exemple, a la urbanització Alt Maresme hi ha un lloc que es deia Roca de Nit i ara es diu Alps. Trobo que el nom antic era nostrat i força més bonic.

 

Proposo que es faci un inventari dels noms dels llocs a tota la vall i posar-hi rètols: la canal de Can Vidal, el pla de les Bruixes, la font del Barder, la canal del Pomeró (que el plànol de Santa Susanna publicat posa on no hi és), la pineda d’en Tres Colors... i molts, molts altres. Les masies podrien posar el nom al començament del camí d’entrada o a la porta del barri. Les cases del poble amb nom també el podrien posar a la façana. Estic convençuda que l’atractiu de Santa Susanna hi guanyaria i seria també una manera d’acollir els nouvinguts.

REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 3 SENSACIONS " LA NIT "-- " DESPRES D'UN SOMNI " JOSEP GARRIGA


SENSACIONS, LA NIT,  D’EN JOSEP GARRIGA

AQUESTA NIT NO SE SI SERÉ CAPAÇ DE DORMIR,

PERÒ HO INTENTARÉ, ENCARA QUE SIGUI EN SOMNIS.

TAMBÉ INTENTARÉ, A PESAR DE LA DISTANCIA QUE ENS SEPARA,

DONAR-TE UN PETÓ, TU CREUS QUE HO ACONSEGUIRÉ?

SI EL REPS, SIS PLAU, DIGA’M-HO, PERQUE FINS QUE NO TINGUI

LA TEVA CONFIRMACIÓ, NO EL GAUDIRÉ DE DEBÓ.

PODER I NOMÉS PODER, LA TRANQUIL.LITAT I LA SATISFACCIÓ EM DONARÁ LA RAÓ,

EM DEIXARÀ RELAXAT I POSSIBLEMENT AGAFARÉ LA SON.

SI ACONSEGUEIXO ARRIBAR-HI, L’ESTARÉ GAUDINT AMB TU

I EM SENTIRÉ AL CEL QUAN ELS MEUS LLAVIS ACARONIN ELS TEUS.

AQUESTA NIT DORMIREM PLEGATS.

CURTES SON LES HORES I DENSA ÉS LA NIT,

 ESTIMEM-NOS ABANS QUE ARRIBI EL DIA,

ARRAULIM-NOS EMBOLICATS DE SENTITS.



SENSACIONS,  “DESPRÉS D’UN SOMNI”

DESPRÉS D’UN SOMNI COSTA MÉS VEURE LA REALITAT

PERÒ SI EL SOMNI ÉS TAN PROFON

QUE GAUDEIG DE LA FRESCOR QUE EL FA VIURE

LLAVORS LA REALITAT VIU AMB ELL

LA PERMANENT FELICITAT!!

 

BONA NIT AMOR MEU, ÉS LA TEVA HORA.

AQUESTA SERÀ DIFERENT, I AIXÒ NO ÉS FREQÜENT

LES ESTRELLES DONARAN PAS A LA PRINCESA DEL JARDÍ

 LA ROSA SERÀ EL SEU CAMÍ.

 

JOSEP GARRIGA

REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 4 ESSENCIA " L'AUCA DENT TORRENT " JOSEP PONS TOLL


L’AUCA DEN  TORRENT-

 

Al  poble de Torrent,

tenen Ajuntament,

un Rector sempre atent,

i tots són molt bona gent.

 

Una masia de nom Torrent,

hi ha un grat aconteiximent,

tenen un naixement,

serà l’hereu de can Torrent.

 

El pare balla de content,

la mare amb el pensament,

al llit de moment,

i així tothom content.

 

Arriba l’avi patern.

L’avia diu apa correm,

i no ens entrebanquem,

mira per a on passem.

 

El treball deixarem,

dema ja i tornarem,

avui destaparem

el cava que guardem.

tots aplegats brindarem,

per el petit hereu Torrent,

i la festa seguirem.

 

El pare sens parar un moment,

es a L’ajuntament,

a subscriure el naixement,

i seguidament

el Rector suplent molt atent,

així no quedarem malament,

sóm dels que creiem el que fem.

 

També parlarem,

el dia que batejarem,

serà el dia de Sant Torrent,

i aleshores o prepararem.

 

Vindrà el Vicari suplent,

el Rector te un casament,

amb voluntat tot o arreglarem,

El padrí, L’avi patern,

es diu Pere Torrent,

el fill com el pare igualment,

el net tradicionalment,

es dirà Pere Torrent,

 i la dinastia seguirem.

Al mas de cant Torrent

i nosaltres de contens direm

AMÉN, AMÉN, AMÉN.

Josep Pons Toll

 

 

 

REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 5 LA COCINA DE LA ABUELA " CHULETAS " ROSA MUNUERA


25  SK   LA COCINA DE LA ABUELA    CHULETAS DE CORDERO

--CHULETAS DE CORDERO

-INGREDIENTES:

20 CHULETAS, SAL, PIMIENTA.

-CREMA DE AJOS:

1 CABEZA DE AJOS, ACEITE DE OLIVA, 200 ML. DE NATA, SAL.

-RAGUT DE VERDURAS:

80 G. DE ZANAHORIA, 4 ESPÁRRAGOS TRIGUEROS, 100 G. DE BERENJENA, 400 G. DE SETAS SHIITAKE, 2 CEBOLLAS CHALOTAS, 100 G. DE PUERRO, 2 DIENTES DE AJO, ROMERO, 150 ML. DE JUGO DE CARNE.

-ELABORACIÓN:

1-PARA ELABORAR LA CREMA DE AJOS, COCEMOS LOS AJOS PELADOS EN AGUA DURANTE UN PAR DE SEGUNDOS Y ESCURRIMOS. CUBRIMOS DE ACEITE Y DEJAMOS A FUEGO MUY LENTO ( 80 GRADOS C. APROX. ) HASTA QUE ESTÉN BIEN BLANDOS. ESCURRIMOS LOS AJOS Y RESERVAMOS EL ACEITE.

2-CUBRIMOS LOS AJOS CON LA NATA Y DEJAMOS COCINAR DURANTE UN PAR DE MINUTOS. RECTIFICAMOS DE SAL Y LOS TRITURAMOS.

3-PARA ELABORAR EL RAGUT, LAVAMOS BIEN LAS VERDURAS Y LAS CORTAMOS EN DADOS, REHOGAMOS LOS AJOS, EL PUERRO Y LAS CHALOTAS CON UNA CUCHARADA DE ACEITE QUE HABIAMOS RESERVADO DE LOS AJOS. INCORPORAMOS LA ZANAHORIA, LOS TRIGUEROS, LAS SETAS Y POR ÚLTIMO, LA BERENJENA. REHOGAMOS HASTA QUE ESTÉN AL PUNTO E INCORPORAMOS EL JUGO DE CARNE.

4-DEJAMOS COCER UNOS SEGUNDOS AMALGAMANDO TODO EL CONJUNTO, RECTIFICAMOS DE SAL Y AÑADIMOS UN POCO DE ROMERO PICADO POR ENCIMA.

5-MIENTRAS TANTO, SALPIMENTAMOS LAS CHULETAS Y LAS HACEMOS EN UNA SARTÉN CON UNA CUCHARADA DEL ACEITE DE AJOS RESERVADO. LOS COCINAMOS HASTA QUE ALCANCEN EL PUNTO DE COCCIÓN DESEADO.

6-SERVIMOS LAS CHULETAS EN LOS PLATOS SOBRE EL RAGUT DE VERDURAS Y AÑADIMOS SALSA AL GUSTO.

--CONSEJOS:

SI NO TIENES MUCHO TIEMPO, PUEDES SUTITUIR LA CREMA DE AJOS POR UN ALIOLI O UNA MAYONESA CON AJO. PUEDES SUSTITUIR TAMBIEN LAS VERDURAS POR UN PISTO COMPRADO O ELABORADO EN CASA. TAMBIEN ESTARÁ MUY BUENO.

NO DESECHES EL ACEITE DE AJO SOBRANTE, APROVÉCHALO PARA SALTEAR VERDURAS, HACER CARNES O PESCADOS.

MEZCLADO CON HIERVAS AROMÁTICAS PUEDES USARLO PARA UNTAR LAS PIEZAS DE CORDERO ANTES DE PONERLOS A LA BRASA O A LA PLANCHA.

ROSA MUNUERA

REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 6 " FER FOC I COBRAR PELS ESTRALLS " MAITE MASSONS


FER FOC I COBRAR PELS ESTRALLS

 

Maria Teresa Massons

 

 

Negar aixopluc a la gent que fuig de la guerra de Síria és un crim que Europa comet i cometrà.

 

Hi ha coses que no van a Europa. Per una banda s’omple la boca parlant de democràcia i drets humans, però per altra banda té una història llarga i molt recent de dictadures i genocidis. No és solament el nazisme, és també l’estalinisme, molt menys condemnat però igualment terrible. I no cal oblidar la repressió franquista.

 

En les dues darreres guerres mundials, la de 1914 al 1918 i del 1939 al 1945 al capdavall va ser Estats Units qui va acudir a salvar Europa. Encara més, a la guerra de Iugoslàvia la massacre de Sbrenica es va esdevenir davant la inacció de les tropes holandeses de l’ONU. I va ser novament Estats Units qui va acabar la guerra quan va bombardejar Belgrad, perquè Europa no sabia què fer-hi.

 

Ara a Europa estem patint el terrorisme islamista i també ens trobem amb gent víctima d’aquest mateix terrorisme que demana refugi a Europa. Alemanya ha acollit un milió de refugiats i ha demanat que la resta dels països acceptin una quota, però l’han deixada sola i han donat suport al retorn a Turquia de la gent que arriba a Grècia demanant asil.

 

Europa ha ignorat tot el que ha pogut l’islamisme fins que ha estat massa tard i s’ha adonat que el té a dins. El fenomen islamista és ja molt antic. L’any 1941 Mohammad Amin Al-Husayni, gran muftí de Jerusalem, es va reunir amb Hitler i posteriorment va actuar a Bòsnia i Kosovo amb gran crueltat amb la població civil. Va ser reclamat per crims de guerra però protegit per la Lliga Àrab va morir l’any 1974 a Jerusalem. És a dir, ja fa 75 anys que hi ha comportaments islamistes.

 

Aràbia Saudita, Qatar i Iran subvencionen el terrorisme islàmic com saben tots els governs i l’ONU també.

 

Un cas especial és de l’Erdogan a Turquia, especial perquè se’l considera “islamista moderat “ i li riuen les gràcies, tot i que manté a la presó els periodistes que ell no considera “lleials”. Erdogan és un cínic que fa foc i després diu que és una víctima i vol cobrar pel que ell mateix ha provocat.

 

Un inici cabdal d’aquesta estratègia va ser l’episodi del Mavi Marmara al maig del 2015. Va organitzar una flotilla de sis vaixells perquè deia que atès que Gaza està bloquejada per Israel, necessitava ajuda. És una afirmació curiosa perquè Gaza té un pas fronterer amb Egipte, Rafah on de gener a juliol de 2014 van travessar 200 persones i cap mercaderia. A Israel hi ha amb Gaza el pas fronterer de Kerem Shalom on de gener a juliol de 2014 van passar 1.378 camions amb mercaderies i 2.203 persones. Israel controla, d’acord amb el dret internacional, que no entrin armes i per això totes les mercaderies que arriben per mar van al port d’-Ashdod, es controla el contingut i si no hi ha armes, surten en camions cap a Gaza. Perquè Erdogan no va protestar per l’actitud d’Egipte?

 

Quan la flotilla va ser interceptada per Israel en aigües internacionals per impedir que anés a Gaza i redirigir-la cap a Ashdod, davant la negativa, l’exèrcit israelià va abordar-la i es va trobar que el rebien amb ganivets i barres de ferro. La Unió Europea sense fer cap investigació va condemnar Israel i Estats Units va demanar que abans es fes una investigació. Evidentment, que Estats Units ha comès i cometrà errors i actuacions reprovables, però això no hauria d’implicar tancar els ulls davant la conducta d’Europa.

 

Quin ha estat el resultat final? A Europa només s’ha acceptat la versió turca i finalment ara, passats 11 anys, Israel està fent les paus amb Turquia.

 

Els refugiats de Síria? Turquia ha bombardejat sistemàticament els kurds sirians que paradoxalment han estat el únics que han parat els peus al terrorisme islàmic i això ha provocat que moltes, moltíssimes persones fugin i demanin asil a Europa. Resultat? Turquia, tot i ser responsable del drama humà ha arribat a un acord amb la Unió Europea perquè li lliuri 3.000 milions d’euros per quedar-se els refugiats sense cap garantia que els tracti amb un mínim d’humanitat i que no els obligui a tornar a Síria. Pel que fa la guerra siriana hi ha altres faccions també responsables, com el dictador Assad que ha rebut l’ajuda russa. Assad és el mal i l’ISIS és el mal pitjor.

 

De vegades penso que Europa és un continent malalt. Però això no la fa culpable del desenvolupament del terrorisme islamista, que ve de causes ideològiques arrelades. Europa és culpable de no voler veure, de no aturar manifestacions que demanen l’aplicació de la sharia, de permetre barris on la policia no entra, de donar la culpa a Israel de manera quasi sistemàtica ignorant que pateix el terrorisme islamista des de fa anys. Potser podríem aprendre d’Israel com aconseguir la seguretat i alhora mantenir la democràcia i la llibertat.

 

La diversitat cultural és bona i important, però hi ha conductes inacceptables tan si s’esdevenen entre nosaltres com si s’esdevenen en col·lectius amb una altra cultura. Se’ns ha girat feina per defensar la democràcia, la tolerància, la igualtat entre els sexes i la igualtat d’oportunitats per a tothom. Si no ho fem estem posant en perill el futur dels que vindran darrere nosaltres que en serem responsables, però ells pagaran les conseqüències.

REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 7 CARTES D'AMOR " PETAL DE ROSA " JOSEP GARRIGA


POEMES,  “PÈTAL DE ROSA“  D’EN JOSEP GARRIGA

“PÈTAL DE ROSA“

BONA NIT, PÈTAL DE ROSA,

L’ESSÈNCIA DE LA FLOR MÉS HERMOSA I ESTIMADA DEL JARDÍ,

 EL COMODÍ DEL COIXÍ, DECORAT AMB EL PERFUM DELS SENTITS.

L’ARC IRIS MULTICOLOR ES NODREIX DE LES FLORS,

I AMB TU ES GUARDA EL SECRET DE TANTA BELLESA,

QUE S’EXPRESSA DE FORMA NATURAL,

AMB LA TEVA SUAVITAT I TENDRESA.

JOSEP GARRIGA

REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 7 CARTES D'AMOR " HA ACABAT EL DIA " JOSEP GARRIGA


CARTES DE AMOR D’EN GARRIGA,  HA ACABAT EL DIA

HA ACABAT UN MERAVELLÓS DIA,

 LA TEVA COMPANYIAA M’HA SEMBLAT UNA MELODIA.

JO NO PUC VIURE SENSE VEURE’T, TENIR-TE O CONSENTIR-TE.

ETS LA MEVA MUSA, ETS LA MEVA GUIA.

LA TEVA PRESÈNCIA EM DIGNIFICA.

TU M’INJECTES ENERGIA.

NECESSITO UN PETÓ TEU CADA DÍA.

PER MOLT QUE HAGUEM CAMINAT, VIST, TOCAT, RESPIRAT I OLORAT,

MAI ENS HEM CANSAT DE FER-NOS COSTAT.

HEM RIGUT, HEM CANTAT,HEM BALLAT I QUE POQUET HA DURAT.

JOSEP GARRIGA

REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 8 " AMICS PER SEMPRE " SILVIA SOLER


25  SK    AMICS DE SEMPRE  SILVIA SOLER

 

Amics de Sempre... 
D’amics n’hi ha de moltes menes. De bons i de regulars. De divertits i de punyeters. Dels que tendeixen
a vampiritzar-te i dels que t’ho donen tot fins i tot quan ja no els queda res. N’hi ha que són constants i n’hi ha que apareixen
per les fetes assenyalades. Hi ha amistats bilaterals i hi ha amistat de grup. Hi ha grups d’amics sense amistats bilaterals. Hi ha,
finalment, i això també sol ésser en grup, amistats purament circumstancials.

I després, a banda de tota la resta, hi ha el grup d’amics de sempre. En el meu cas, aquest grup té les arrels ben ensorrades als
estius compartits durant la infància i l’hem anat nodrint amb anys de rialles, confessions, distanciaments i reconciliacions, abraçades
i entrebancs.

Els que tenim un grup d’amics de sempre som uns grans privilegiats. Ho va saber retratar delicadament Jaime Gil de Biedma al poema
titulat, amb gran precisió,Amistad a lo largo. Aquell que diu allò tan bonic de “Pero luego hay momentos felices / para dejarse ser
en amistad”. El rellegeixo i penso immediatament en els meus amics de sempre. El poema explica com va néixer l’amistat mentre enceníem
paraules. I com després les paraules ja no calien gaire, perquè ja ens reconeixíem sense dir-les.

Així va ser en els anys de joventut, quan pesaven més les rialles que els conflictes, quan el grup pesava molt més que el pes de tots
nosaltres sumat. Van passar els anys i han arribat i marxat èxits i fracassos, amors i desamors, marits, mullers, fills, morts.

I nosaltres, diu Gil de Biedma, “enzarzados en el mundo, sarmentosos de historia acumulada ”, seguim fent-nos companyia, una companyia
ara “frondosa de presencias”. Som nosaltres, penso, mentre llegeixo el poema, amb la nostra història acumulada, curulla de presències.

Arribo al final del poema i faig meu el requeriment del poeta: “Pero callad. / Quiero deciros algo. / Sólo quiero deciros que estamos
todos juntos”. És exactament allò que jo, avui, vull dir als meus amics.

I en dir-la, la frase em cou: perquè no és veritat que hi siguem tots. Però tot i així cal dir-la. Hi som: enzarzados, embardissats,
embolicats, embrancats en el món, cadascú en el seu i en el de tots, cadascú amb la seva lluita, amb els seus dolors, amb les seves
ferides. I cada vegada hi ha més punxes als esbarzers i les esgarrinxades són més profundes. Però aquesta amistat a lo largo ens salva
de moltes coses. Ja ho diu, al final, el poeta: “Ay, el tiempo! Ya todo se comprende”.

Sílvia Soler

REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 9 " CARICIAS PARA EL ALMA " PABLO NERUDA


CARICIAS PARA EL ALMA    PABLO NERUDA

--Apunta hacia la luna, aún cuando falles, aterrizarás entre las estrellas.

--Si piensas que todo el mundo está contra ti, recuerda que los aviones se elevan contra el viento.

-- Si quieres ver las cosas que nunca has visto, haz cosas que nunca has hecho.

--Hoy es el mañana por el que te preocupabas ayer.

--La aventura más maravillosa no es llenar de sueños nuestras vidas, si no de hacer de cada momento algo tan fuera de lo común que parezca un sueño a la hora de recordarlo.

-- El amor aunque sea dulce, siempre tiende a agriarse, pero si lo mezclas con sabiduría y madurez va a ser un amor para toda la vida.

-- Cuando la determinación de triunfar es lo suficientemente fuerte, el fracaso jamás te alcanzará.

-- La gran diferencia entre lo material y lo espiritual, es que lo material tiene un valor temporal, momentáneo, mientras que lo espiritual tiene un valor infinito.

--La alegría comienza en el mismo momento en que cesas la búsqueda de tu propia felicidad y procuras la de otros.

-- Aquel que tiene fé, encuentra el éxito en donde muchos fracasan.

--Puedes llegar tan lejos como te lleven tus sueños.

--Se paciente con todo el mundo pero sobre todo contigo mismo.

--Si ves a alguien sin una sonrisa, dale una de las tuyas.

-- El que busca a un amigo sin defectos, se quedará solo toda la vida.

-- En esta vida todo da vueltas…..no hagas lo que no quieras que te hagan a ti.

-- Hay un montón de días bellos que aún vendrán, lo pasado pasó…..pero el mañana durará siempre.

-- Más vale tu sonrisa triste, que la tristeza de no verte sonreir.

REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 10 SENDERISME "BAIX LLOBREGAT" GAVINA


25 SK 6 SENDERISME BAIX LLOBREGAT

Ruta pel Baix Llobregat, al municipi d’Esparreguera on ens fa descobrir alguns secrets guardats d’aquesta zona propera a la muntanya de Montserrat.

 

SANT SALVADOR DE LES ESPASES I EL RIU LLOBREGAT

 

‘El mes de desembre, apart de ser el darrer de l’any i tot un referent per al consumisme, ho és també, sens dubte, pels festius de Nadal. La gent surt al carrer sense fre ni control, envaint voreres, passejos i rambles com si no hi haguessin més dies la resta de l’any per mirar aparadors; perquè de compres, el que són compres, ben poques.

 

Però, per alguna estranya relació, les estacions d’esquí, les carreteres de muntanya, les poblacions amb segones residència, els santuaris i ermites, i, fins i tot alguns llocs de costa, acaben densament trepitjats per aquesta curiosa espècie humana, subespècie catalaunicus, durant aquest mes de desembre.

 

Tot fugint d’aquesta bogeria col·lectiva, cerco la pau que em dóna la muntanya, i en concret la muntanya de Montserrat; així, que me’n vaig cap a la línia de Ferrocarrils que porta al Monestir.

 

Però, què dic…!?

 

Si les ciutats i pobles de la costa i la muntanya estan de gent fins a la bandera, com no ho haurà d’estar Montserrat, santuari natural i religiós per excel·lència. Com que tampoc la ciutat i les carreteres es lliuren d’aquesta pressió antròpica, decideixo de totes maneres agafar el tren a Plaça Espanya direcció a Manresa, i, decidir allà on m’agradi l’estació, fer parada i excursioneta.

 

Baixo a Olesa de Montserrat, i després d’adonar-me que des d’aquí, precisament, no és veu gaire la muntanya que li dóna nom, decideixo pujar carrers amunt tot cercant un punt més elevat per veure si es divisa la serra dels angelets. Al capdamunt del poble, trobo una bonica creu anomenada de Beca i un camí que duu, tot flanquejant la muntanya, fins a la vall del torrent de l’Afrau. Aquí, trobo el camí que ve de l’antic balneari de la Puda, tristament decadent i en procés accelerat de ruïna des dels aiguats dels 70s a l’espera de que el compri algú.

 

Resseguint el camí cap al nord, m’endinso en un lloc de tranquil·litat i sorprenent natura tant a prop de la carretera i la via fèrria, el llit del torrent de Sant Salvador a l’esmentada vall de l’Afrau. De cop, m’adono que no estic tant en forma com abans perquè, ràpidament, en passar la bonica formació de les agulles del Petintó començo a esbufegar per la feixuga pujada que descriu el camí. Tot mirant dalt de tot, veig una petita edificació encinglerada i, automàticament, tot i l’esforç necessari, l’entusiasme s’apodera de mi i accelero el pas per veure què és allò d’allà dalt. Tot superant petits graus de roca, arribo als peus de Sant Salvador de les Espases, les restes d’una fortificació i una capella dalt d’un espadat als límits dels termes municipals d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vacarisses, actualment declarada bé cultural d’interès nacional. Se’n cuiden uns senyors que molt amablement obren la capella i hi ofereixen informació i servei de bar tots els dijous i diumenges, i altres festius de l’any. Des d’aquí, sí es veu Montserrat; i de quina manera! Espectacular vista des del cingle d’aquestes boniques i solitàries muntanyes a poc menys d’una hora de Barcelona. El lloc desprèn una màgia especial, i miris on miris no veus ni cotxes ni gent, només un espai tranquil, on fer-hi un bon esmorzar, llegir o gaudir de la brisa de la baixa muntanya i meditar sobre la localització d’aquests edificis de pregària i contemplació.

 

De baixada, es davalla per l’obaga per poder remuntar el coll de Sant Salvador, i, és llavors, quan després de seguir una bona estona el camí molt malmès pels afeccionats a les motos de camp, arribo a la valleta del torrent de Can Tovella, sota l’imponent cinglera del Tossal Rodó. El conjunt de masos de Can Benet i dCan Tovella simplement mereixen un bon descans; aquesta darrera casa, documentada el segle XIII, és una edificació imponent i molt espectacular pel seu costat de migdia. Tot davallant la pista, arribo a una cruïlla on m’hi trobo amb uns excursionistes que volen fer el camí que he fet però de manera inversa, i és que ells han deixat el seu vehicle prop del l’antic balneari de la Puda i volen tornar a recuperar-ho tot fent una excursió circular. Com no és el meu cas, he d’anar fins a una altra estació de tren per tornar al punt de partida, de manera que remunto el riu Llobregat per un agradable camí a la vora de l’aigua; abans però, em desvio cinc minutets per admirar la resclosa del Cairat, on antigament hi havia un pont medieval d’origen andalusí i on el soroll de l’aigua ensordeix el de la carretera.

 

Al llarg de cinc quilòmetres, entre sons sorprenents de natura fluvial i de ribera -i a estones el soroll de la C-55-, bonics llocs de pesca o descans vora el Llobregat, i espectaculars vistes als imponents espadats del massís montserratí, arribo a la bonica vila de Monistrol de Montserrat.

 

Però, abans d’agafar el tren de tornada, creuo el pont sobre el riu Llobregat i em deixo seduir pels seus carrerons i placetes, com la porxada del Bo-bo.

 

Amb la panxa contenta i l’ànima plena (o és al revés?) torno a casa, a la bogeria del desembre, a pregar per un nou i millor any i, perquè aquestes festes i el mes acabin ja, i torni tot a la “tranquil·litat” d’una gran ciutat.’

GAVINA


 MONISTROL

  MONISTROL

REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 11 EDUCASIO SEXUAL


EDUCACIÓ SEXUAL   D’EN JOSEP GARRIGA

 

ATENCIÓ NOVA SECCIO!!! “EDUCACIÓ SEXUAL “.

AQUESTA NOVA SECCIÓ ESTÀ DEDICADA ESPECÍFICAMENT A LA “EDUCACIÓ SEXUAL”, CIÈNCIA ENRIQUIDORA, LLUNY DEL MÓN DELS CONTACTES O ALTRES HISTÒRIES.

ES TRACTA DE QUÈ LA PARELLA S’EDUQUI, AMB LA IDEA QUE LA FELICITAT SEXUAL SIGUI DURADORA. SEGONS LES ESTADÍSTIQUES ESTÀ COMPROVAT QUE MÉS DEL 50% DE LES SEPARACIONS SÓN PROVOCADES PER LA MANCA DE ENTENIMENT O COORDINACIO SEXUAL DE LA PARELLA, PER DIFERENTS MOTIUS COM ARA: CARÈNCIA DE GENEROSITAT, IGNORÀNCIA SEXUAL, RUTINA, MANCA D’IL.LUSIÓ, PÈRDUA D’ATRACCIÓ ENTRE LA PARELLA, ETC.

QUAN FEM L’AMOR, ENS PAREM A PENSAR SI LA PARELLA S’HO ESTÀ PASSANT BÉ?, ESTÀ GAUDINT DE L’ACTE? O NOMÉS ENS INTERESSA SATISFER LES NOSTRES NECESSITATS SEXUALS INDIVIDUALS?

LA MANCA DE INFORMACIÓ, ELS TABÚS RELIGIOSOS I LA POLÍTICA DEL RÈGIM NACIONAL PASSAT, TANCAT AL MÓN, HAN PROVOCAT UNA MANCA DE CULTURA BRUTAL A VÀRIES GENERACIONS MODERNES, PASSADES I ENCARA ACTUALS.

“LES NOVES GENERACIONS S’HAN ADONAT QUE EL SEXE NO ÉS PECAT”

RECORDO ALGUNES OPINIONS, MANIFESTACIONS, CONVERSACIONS DE PERSONES MÉS GRANS QUE JO (TINC 70 ANYS). MOLTES D’ELLES NO HAVIEN VIST MAI A LES SEVES PARELLES DESPULLADES I ESTEM PARLANT DE PARELLES QUE ESTAVEN JUNTES MOLTS ANYS, CASADES I NO CASADES. VOL DIR QUE PRACTICAVEN SEXE SENSE ESTIMULACIÓ VISUAL.

TAMBÉ HI HAVIA PARELLES QUE NOMÉS PRACTICAVEN SEXE PER PROCREAR, DIFÍCILMENT FORA D’AQUEST OBJECTIU. GENERALMENT EL SEXE ENTRE HOME I DONA ES PRACTICAVA NOMÉS AMB UNA SOLA POSICIÓ, LA CLÀSSICA, “LA DEL MISSIONER”.

ELS CATÒLICS PRACTICANTS, DE NENS (AQUÍ PARLO DE LA MEVA GENERACIÓ) QUAN ENS CONFESÀVEM I LI DÉIEM AL CAPELLÀ LES NOSTRES PRÀCTIQUES I FANTASIES SEXUALS, COM ARA MASTURBACIONS, ETC. ELS CAPELLANS ENS CASTIGAVEN AMB RESAR UNS PARENOSTRES, AVEMARIES, ETC., I SI ENS AGRADAVA UNA NOIA I PENSÀVEM EN ELLA SEXUALMENT TAMBÉ ESTAVA CASTIGAT. COM PODEU VEURE EL SEXE ERA TABÚ, UN APARTAT A DESCOBRIR I DESENVOLUPAR.

A LA NOSTRE INFÀNCIA ERA TAL LA NOSTRE IGNORÀNCIA SEXUAL (ALS DEU ANYS JO JA TREBALLAVA) QUE UN DELS NOSTRES JOCS ERA EL DE METGES I INFERMERES, PERÒ NO SABÍEM COM ES DUIEN A TERME LES RELACIONS SEXUALS, I PER DESCOMPTAT MAI A NINGÚ SE LI HAVIA ACUDIT ENSENYARNOS-EN.

AVUI EN DIA  EXPLIQUEM TOT AIXÓ AL JOVENT I NO S’HO CREU!!!

AQUESTA HA ESTAT DURANT VÀRIES GENERACIONS UNA ASSIGNATURA PENDENT, I ES BEN CERT QUE “UNA DE LES ACTIVITATS QUE AJUDA A VIURE, I FA MÉS FELIÇ ÉS LA PRÀCTICA DEL SEXE“.

“ACTUALMENT MÉS DE LA MEITAT DELS MATRIMONIS ESTAN SEPARATS I UNA DE LES RAONS MÉS IMPORTANTS ÉS LA SEPARACIÓ AL LLIT“.

SI UNA PARELLA S’ESTIMA I MANTÉ VIVA LA SEVA RELACIÓ SEXUAL, MOLT PROBABLEMENT ARRIBARAN A LA TERCERA EDAT PASSEJANT AGAFATS DE LES MANS.

EL MÓN ESTÀ ENAMORAT, L’AMOR MOU MUNTANYES, ELS ÉSSERS HUMANS ENS NECESSITEM, NECESSITEM L’ELOGI, LA CARÍCIA, LA COMPRENSIÓ I DE VEGADES TAMBÉ EL PETÓ. L’AMOR I EL SEXE VAN DE LA MÀ, NO ES CONCEBEIX UN SENSE L’ALTRE.           “FER L’AMOR I BALLAR ÉS EL MILLOR QUE HI HA “

EL MITJÀ DE COMUNICACIÓ MÉS EMPRAT ÉS EL MÒBIL. MÉS DE LA MEITAT DE CONVERSACIONS AMB WHATSAPP ESTAN DEDICADES A LA PARELLA. UN DELS ESPORTS MÉS COMPLETS QUE EXISTEIX PER A L’ESSER HUMÀ ES LA PRÀCTICA DEL SEXE, DONCS ENS MILLORA FÍSICAMENT I PSÍQUICAMENT, L’ESTAT EMOCIONAL S’ENRIQUEIX, ALLEUJA L’ESTRÉS, LA DEPRESSIÓ, L’ANSIETAT, L’ANGOIXA I MILLORA LA QUALITAT DE VIDA. MOLTES DE LES VISITES AL METGE I A L’ESPECIALISTA ES PODEN EVITAR.

LA SEXOLOGÍA ES UNA CIÈNCIA QUE NO SOLAMENT ES DEDICA AL SEXE, ATÈS QUE EL SEU ESTUDI ES PREOCUPA QUE L’ÉSSER HUMÀ COMBINI FAVORABLEMENT ELS ELEMENTS SUPREMS: AMOR, ESTIMA, AFECTE I SEXE. AQUESTA COMBINACIÓ BEN ENTESA ENS DONA LA FELICITAT COMPLETA.

AQUEST ARGUMENT FONAMENTAL EN ESSÈNCIA ES EL QUE TRACTAREM EN AQUESTA NOVA SECCIÓ DE “EDUCACIÓ SEXUAL“.

CONSELLS, ESTUDIS, EXPERIÈNCIES, VIVÈNCIES I TOT ALLÓ QUE APORTI MILLORAR I EDUCAR PER ACONSEGUIR UNA MÉS ESTABLE RELACIÓ AMB LA PARELLA.

TAMBÉ PODREU FER CONSULTES AL CORREU:          josepmey@telefonica.net                   I US SERAN CONTESTADES.

RERE NOSTRE TENIM UN EQUIP DE TÈCNICS EN LA MATÈRIA, QUE US DONARAN GRATUÏTAMENT LA SEVA OPINIÓ, EL SEU CONSELL AMB MODÈSTIA I SINCERITAT.

JOSEP GARRIGA

ATENCIÓ!  GENIAL!

AQUESTE FRASE L’HA DIT EL ONCÓLOGO BRASILER DRAUZIO VARELLA:

“ EN EL MUNDO ACTUAL, SE ESTÁ INVIRTIENDO CINCO VECES MÁS EN MEDICAMENTOS PARA LA VIRILIDAD MASCULINA Y SILICONA PARA MUJERES, QUE EN LA CURA DEL ALZHEIMER. DE AQUÍ A ALGUNOS AÑOS, TENDREMOS VIEJAS DE TETAS GRANDES Y VIEJOS CON PENE DURO, PERO NINGUNO DE ELLOS SE ACORDARÁ PARA QUE SIRVE “

REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 11 CONSULTAS SEXOLÓGICAS GAVINA


25  SK  CONSULTAS SEXOLÓGICAS

--Tengo un amante, nos vemos de vez en cuando, el me pide hacer unn trio con otro hombre, no me animo, si bien la idea me excita. No es una conducta rara en el , porque insiste, y desea que sea yo quien lo maneje a la situacion. Necesito una respuesta. - Mery 14 - 05 - 2015

La respuesta te la deberías dar tú misma, simplemente siguiendo el precepto fundamental de no hacer nada que no quieras hacer. Lo único que conseguirías es traicionarte a ti misma y no obtendrías placer sexual que es de lo que se trata. Si realmente no lo deseas, no lo hagas. Hay fantasías sexuales que dejan de serlo cuando se consuman. Debes saber diferenciar si la idea ta asusta por novedosa (los cambios siempre nos abruman) o realmente es una práctica que no va contigo. Tú decides, si lo haces con coherencia, hagas lo que hagas, acertarás.

--Hola , tengo 50 años , llevo casado mas de 20 , me gusta mi mujer , soy heterosexual , sano fisicamenrte , nunca he tenido tendencia homosexuales o parafilias, no necesito estimulos con aparatitos , ni me emociona ver a otros follando, mantengo una vida sexual activa y no tengo fanmtasias de infidelidad . ni me introduzco objetos extarños por ningun orificio. ¿ SOY NORMAL ? - dudas 14 - 03 - 2016

¿Por qué no deberías serlo? Si vives tu sexualidad con coherencia personal, es innecesario que te hagas la pregunta. Hay una diferencia muy grande entre lo que se supone que tiene que ser el sexo y lo que realmente es, la mayoría de veces producida por el mal uso de la información respecto al tema.

--Tengo la duda si es necesario el preservativo para la felación y por qué - raquel 12 - 04 - 2016

Sí, siempre que quieras protegerte de enfermedades de transmisión sexual. Sólo es seguro realizar la felación sin protección cuando existen garantías médicas (a través de análisis) de que ninguno de los dos miembros de la pareja padecen ningún tipo de enfermedad de transmisión sexual.

GAVINA