24 SK 6 MAIG 2016 SENDERISME VIDRÀ
GAVINA
Avui la nostra col.laboradora de rutes i vistes a pobles, ens proposa
visitar un poble, mig bonic mig tranquil, una mica allunyat de la civilització
i misteriós, incrustat en una amable vall entre tres comarques.
Vidrà és un poble.
En el bell mig de la sotscomarca del Bisaura i la comarca natural del
Vidranès hi apareix el poble de Vidrà, un enclau humà enmig d’un entorn amable
però eminentment forestal.
Aquesta sotscomarca està ben bé en terra de ningú. En èpoques havia
pertanyut al Ripollès i en d’altres a Osona. Sempre a la Catalunya Vella, la
Catalunya dels Comtes, Abats i Abadeses. Actualment és osonenca i la meitat
d’aquesta vall que escolpeix el riu Ges forma part de l’Espai d’Interès Natural
de les serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, apart de l’Espai
d’Interès Natural del Parc del Castell de Montesquiu.
Aquest racó de Catalunya és molt pintoresc i una mica desconegut. La Suïssa
de Catalunya, com molts veins l’anomenen, on les pastures i els conreus són
només esquitxos enmig d’una massa frondosa de verdures i petits cingles
cantelluts coberts d’arbres caducifolis. Aquesta terra és país de masies
imponents i poderoses, que eren veritables nuclis humans enmig de la salvatgia
en moments foscos de la història.
Feia uns quants anys que no visitàvem Vidrà i realment l’he trobat igual,
cosa que de vegades, és simptoma de que les coses es fan bé. De fet, l’he
trobada millor. Per a aquells que anem amb canalla, un bonic parc infantil et
salva d’alguna rebequeria. I el poble en té un de ben gran i poc freqüentat. És
cert que l’he vist mancat d’activitat i, l’alguna botigueta que hi havia vist,
ara ja no l’he trobat per enlloc. Però bé, potser, la manca de vida es déu a que
hem visitat el poble en diumenge.
Aquest poble és ideal per a fer-lo servir com a punt de partida i arribada
d’excursions per diferents senders de les comarques d’Osona, la Garrotxa i el
Ripollès. Ja sigui visitar el mític santuari de Bellmunt (gran talàia des d’on
contemplar mitja Catalunya), visitar el bonic però amagat Salt del Molí, la
Tosca de Degollats, el castell de Milany, els Gorgs del torrent de Milany o fer
travesses transcomarcals moderadament èpiques.
El poble en sí és petit, molt compacte, amb carrerons estrets i una mica
costeruts que menen cap a l’església de St.Hilari i el cementiri, més elevats.
Després hi ha la part més exterior del nucli antic, més modern i sense tant
interès tot i que l’imponent Masia del Cavaller o la Casa Nova de Vidrà (des de
fa moltes generacions casa de la família Vila i d’Abadal) jau discretament al
costat de la carretera. Aquesta masia barroca del segle XVII està considerada
com una de les més importants de tot el país i va ser habitada per més d’una
desena de generacions de Guillem Cavaller.
Realment, la seva solitud, la bellesa de l’entorn, el patrimoni
arquitectònic, històric i natural, la màgia que es respira en aquest lloc, fa
de Vidrà i la seva sotscomarca, un bon lloc per a perdre-s’hi ara mateix. Té
dos restaurants però no els hem visitat en aquesta ocasió. L’entrepà l’hem
portat de fora.
N’hem tornat
encantats. Hi tornarem en breu.
Escrit per Cartografies Ignotes
GAVINA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada