EL 130è PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Començo aquest article sobre el
procés cap a l’autodeterminació, precisament el dia en que es compleixen tres-cents
anys de la publicació del Decret de Nova Planta de Felip V,que de fet, despres de
tres segleses ens ha portat aquí on som: a lluitar per aconseguir
l’autodeterminació. Aquell decret que va abolir les constitucions catalanes
després de l’assalt definitiu de les tropes filipistes francoespanyoles. Era el
16 de gener de 1716, va enterrar definitivament els furs, les constritucions i
les institucions dels estats de la Corona d’Aragó, (catalanoaragonesa). Ho ha
recordat el nou president de la Generalita en el seu primer acte oficial per la
posada en marxa d’un tren que va de Lleida a La Pobla de Segur. Puigdemont ha
pronunciat una metáfora que tantes vegades va sortir de la boca del president
Mas: “Els trens els posem per anar lluny, no són pel xoc de trens”. Això, referint-se
al xoc entre la Generalitat i l’Estat espanyol.
És encara massa d’hora per valorar
com és el nou president, s’ha de veure amb el temp, uns temps prou difícils per
dirigir aques nostre país dependent de l’Estat espanyol, que no vol cedir ni un
milímetre en l’intent de poder recuperar la llibertat.
Parlem, doncs, del nou president.
Carles Puigdemont, nascut en un poble gironí tirant cap a muntanya,
concretament d’Amer. Té set germans i vénen d’una familia humil. Doncs, la seva
familia, pares, germans i demés, la vam poder veure el dia de la investidura
com a el 130è president de la Generalitat, i el que fa quatre nascuts a Amer.
Tot just unes hores després d’aquell
acte solemne, a Madrid ja van posar en marxa la maquinària jurídica de l’Estat
per mirar de posar demanda al Constitucional per “l’incompliment” de no haver
jurat fidelitat al rei i la Constitució, com també contra la presidenta del
Parlament, Carme Forcadell pel mateix tema. Tingui raó qui la tingui, el tema
ja està portant cua i segur que será llarga.
Per a Puigdemont va ser tota una
sorpresa quan el president en funcions, Artur Mas, li va fer saber que el
presentaria a ell per ser el seu relleu a la Presidencia de la Generalitat.
Això va esdevenir imediatament quan la CUP definitivament “tirava a Masel al
contenidor de les escombreries”, una cruel metàfora de no recordo quí de
l’oposició espanyola. L’alcalde de
Girona: “Mai no havia ni somniat” que
algun dia “jo seria el president del meu país”. Artur Mas, que va ser qui el va
proposar, no s’ho va pensar gaires hores, perquè ni ell savia que finalment hauria
de fer “el pas al costat”, tal com alguns de Junts pel Sí ja havia insinuat i
era l’escull principal de la CUP per el pacte.
Doncs, vet aquí l’alcalde de Girona i
president de AMI, l’home amb el pentinat força singular i original i el discurs
clar i català, presenta una dinámica atractiva, diguem-ne, de nous temps que
pot atreure gent de les noves joventuts per a uns mesos a venir en què es
produeixin noves eleccions i decantin el vot cap a la seva candidatura. Perquè
crec que el nou president es guanyarà la confiança de la majoria del poble,
dels joves i no tat joves. I crec que això és el que Mas va veure en ell. Fins
i tot gent gran confiaran en la seva capacitat de lideratge, honradesa i que
possiblement veurem en ell un home que defuig la corrupción, que tant ha
desprestigiat la política en aquest estat espanyol. El seu discurs és amable,
amb una simpatía que pot encomenar a gran part de la ciutadania i als mateixos
companys de viatge. Segur que en un temps no gaire llunyà.
Penso que Puigdemont ha heretat les
metàfores de Mas, com ja va fer el dia de la presa de possessió a la Presidència i avui mateix en el seu
primer acte oficial a Lleida, com ja he dit, per inaugurar el tren entre la capital del
Segrià i la Pobla de Segur: “Posem trens per anar lluny i no pas pel xoc de
trens”. Aquest arribar lluny vol dir: “tirem endavant cap a l’autodeterminació
tot intentant esquivar rots els trams plens d’esculls.
Isidre Mollfulleda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada