diumenge, 3 de gener del 2016

REVISTA SKORPIO Nº 22 GENER 2016 PÀGINA 6 MARATÒ D'ATENES

--REVISTA SKORPIO Nº 22 GENER 2016 PÀGINA 6 ESPORTS MARATÒ D’ATENES --

MARATO D´ATENES.(8-11-2015)

--No se si us passa a vosaltres peró cada vegada que corro una marató em sembla com si fos la primera i necessito tenir-ho tot a punt avans d´anar a dormir (sabatilles, xip, dorsal, pulsometre, gels, pantalons, mitxons, semarreta...)

Em puc patejar el dia, avans tota la ciutat caminant, peró tinc que tindre el temps suficient per preparar-ho tot amb calma.

--L´endemà, el dia de la marató, ja és una altre história. Son les cinc del matí quan sona el despertador.

A Atenes tot i anar una hora avançada encara es negra nit.

A equipar-se i cap a esmorçar en els menjadors de l´hotel Stratos Vasilikos, tot som corredors de diferentes nacionalitats.

Hi ha molt de silenci,tothom va per feina doncs hem d´anar caminant a buscar l´autocar que ens portarà fins la ciutat de Maratón, exactament a 42 kms d´Atenes...quina coincidencia oi? --Hi han quatre punts de sortida d´autocars per Atenes.El que ens queda més aprop és el de l´estació de metro Evangelismos.

Jo i dos companys de Castelló hi anem. La moguda és impresionant. Cues per pujar als autocars i es que vaig veure ahir a la fira del corredor que hi havien fins a 18.000 dorsals!!!.

  --La ruta dels autocars és bastant semblant a la ruta que haurem de fer nosaltres corrents i podem comprobar que de plana no en te res de res. 7 h 30´ ja som a la ciutat de Marató. Arrivem a un petit estadi de les afores. M´impresiona l´allau humana que tot just baixar de l´autocar va cap els camps i els boscos d´allà aprop a fer les seves necessitats.

--Tenia algun dupte sobre l´organització dels grecs peró vaig veure que la cosa s´ho prenien molt en serio i que l´organització era implacable. Aquella mica de fredor que feia per la matinada ja s´ha esvait ,fa un dia esplendit...encara no han pintat cap nuvol al cel!!!. Son les nou del matí, tret de sortida, som molts peró la carretera es prou ample i encara es pot correr prou be.

--El paisatge per on passem es més aviat lletxot i l´animació musical pràcticament nula,peró la gent que anem trobant pel cami i posa molt de la seva part ,sobretot els nens que et posen les mans en restellera perqué els hi xoquis. Molts habituallaments(cada dos km i mig),encara que jo només agafo cada 5 km..

--Comença a fer una mica de calor,peró suportable. A la mitja veig a n´en Cargol i a n ´Joan (el seu company de Lleida). Aquí comencen les pujades més fortes, jo u noto amb el ritme que d´anar a 4:50 passo ha anar a 5:20 5:30. Vaig be, molt bé. Km 32 ja estem a la part més alta del recorregut ara ja només queda un deu mil i de baixada.

Em prenc el tercer gel de cafeína pura i som-hi que no ha estat res!!!. Els darrers cinc o sis kms ja son per dins Atenes, ja hi ha molta gent animant i un grup de percusió que per cert ho fant molt bé.

Porto la samarreta de l´estelada i molta gent sap d´on soc: ”Catalunya” “Barcelona” es el que m´he anat sentint durant els 42 km.He pogut comprobar que som un país petit peró molt internacional.

--I tornant a la carrera. L´olor a estadi Panatinaikos em motivaba cada vegada més, era la meva vint-i-cinquena i havia de fer una entrana sonada, sonrient emotiva, digne,...l´estelada a punt i a fer-la onejar.

Ultima recta i ja hi som: gent.crits,brogit,....un crit de l´Esther(Josep!!!) em va acabar d´encendre! Les cames anaven soles, el cor bategava de joia. Emoció, molta emoció. Vaig mirar al cel i encara no havien pintat cap nuvol ...vaig pensar que el pintor deuria estar participant a la marató.

--La celebració post marató formidable: Dinar amb els companys de Lleida i l´endemà una ballada de dances greges.

--Josep Pons Puigdefàbregas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada