diumenge, 30 de novembre del 2014

REVISTA SKORPIO Nº 20 OCTUBRE-DECEMBRE 2014 PAG. 10

LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 20 - Octubre/Desembre 2014 11 Un hombre que tenía 17 camellos y 3 hijos, murió. Cuando el testamento fue leído, decía que la mitad de los camellos sería para el hijo mayor, un tercio para el segundo y un noveno para el tercero. ¿Que hacer? Si eran 17 camellos; cómo dar la mitad de 17 al hermano mayor? Uno de los animales debería ser cortado a la mitad? Además, eso no resolvería nada, porque un tercio de 17, sería dado al segundo hijo. Y la novena parte al tercero. Los hijos corrieron a buscar al hombre mas erudito de la ciudad, un estudioso, un matemático. El hombre razonó mucho pero no consiguió encontrar la solución, aunque era un buen matemático. Entonces alguien sugirió: "Es mejor buscar a alguien que sepa de camellos, no de matemáticas". Encontraron entonces al Filósofo de Güémez, hombre inculto pero sabio y con mucha experiencia. Le contaron el problema. El filósofo se rió y dijo: "La solución es muy simple, no se preocupen". Casualmente alguien le había regalado un camello al Filósofo, y les dijo: Les presto este camello para hacer las cuentas. Ahora son 18 camellos Entonces, procedió a hacer la división. 9 fueron dados al primer hijo, que quedó satisfecho. Al segundo le tocó la tercera parte - 6 camellos y al tercer hijo le fueron dados 2 camellos-, o sea, la novena parte. Sobró 1 camello: El que fue prestado. El Filósofo tomó su camello y dijo: "Ya está, ahora ya se pueden ir". Esta historia fue adaptada del libro "Palabras de fuego", de Rajneesh y sirve para ilustrar la diferencia entre la sabiduría y la erudición. El concluye diciendo: "La sabiduría es práctica, lo que no sucede con la erudición. La cultura es abstracta la sabiduría es terrenal; la erudición son palabras y la sabiduría es experiencia." ·17+1= 18 • 1° hijo- 18/2= 9 • 2° " - 18/3= 6 03°"-18/9=2 • 9+6+2= 17 camellos (está cumplido el testamento) ·18-17=1 sobró 1 camello que fue entregado a su propietario. l' La Mesquita de Córdova La Mesquita de Cordova va ser construida entre els anys 780 i 785 per Abderramán 1. Dotze segles després , el 2 de marc de 2006, l'Església Católica va inscriure l'irnmoble al seu nom en el registre de la propietat número quatre de Cordova: tom 2381, llibre 155 , foli 198. El trarnit va costar gairebé 30 euros. Aquest escándol va ser possible per dos miracles. El primer, que José María Aznar va canviar la llei hipotecaria el 1998 per permetre que l'Església s' apropiés d' edificis de domini públic, encara que siguin patrimoni de tots els espanyols: n'hi ha prou que el senyor bisbe doni fe i certifiqui que pertanyen a l'Església, sense necessitat de notario El segon rniracle, el fet de disposar d'un edifici de 23.400 metres al centre de Córdova li surt gratis a l'Església: no paga 1'IBI i tampoc s'ocupa de les despeses de conservació. L' entrada a la Mesquita de Cordova costa 8 euros per persona, i anualment rep més d'un milió de visitants. No et lliuren factura i és dubtós que els diners recaptats paguin impostos; es considera un donatiu i, com a tal, esta exempt de tributació. El bisbat de Cordova disposa de la Mesquita a la seva absoluta voluntat. També decideix qui pot treballar-hi com a guia i qui no. No és estrany que hi hagi dies en que es tanqui 1'accés als turistes perque, per exemple, hi ha una convenció de sacerdots al seu interior. Malgrat aIXO, les despeses de restauració i conservació no les paga l'Església; les paga 1'Estat. Des de 1'any 1998, 1'Església ha inscrit al seu nom centenars d'edificis, molts d' ells financats pels veins de cada poble o ciutat. Zapatero no va canviar la llei en vuit anys. Ruba1caba, en el seu programa electoral, va prometre reformar-la. És improbable que tal abús ho vagi a eliminar el PP pero, amb una mica de sort, potser la Unió Europea obligui al Govern espanyol a cobrar 1'IBI a l' Església, de la mateixa manera que s'ha fet amb Italia. No són pocs diners. Aquest privilegi medieval ens costa 3.000 milions d'euros a 1'any, una desena part del déficit qu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada