dimarts, 14 de gener del 2014

REVISTA SKORPIO Nº 17 GENER-MARÇ 2014 PORTADA

REVISTA SKORPIO Nº 17 GENER-MARÇ 2014 EDITORIAL QUIEN MUERE PABLO NERUDA-LA RESPUESTA DE UN SABIO EINSTEIN P. 2

LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 17 - Gener/Marc;: 2014 lIDlImmI QUIEN MUERE. PABLO NERUDA Muere lentamente quien no voltea la mesa cuando está infeliz en el trabajo, quien no arriesga lo cierto por lo incierto para ir detrás de un sueño, quien no se permite por lo menos una vez en la vida, huir de los consejos sensatos. Muere lentamente quien no viaja, quien no lee, quien no oye música, quien no encuentra gracia en si mismo. Muere lentamente quien destruye su amor propio, quien no se deja ayudar. Muere lentamente quien se pasa con los demás, quejándose de su mala suerte o de la lluvia incesante. Muere lentamente, quien abandona un proyecto antes de iniciarlo, no pregunta de un asunto que desconoce o no responde cuando le indagan sobre algo que sabe. Evitemos la muerte en suaves cuotas, recordando siempre que estar vivo exige un esfuerzo mucho mayor que el simple hecho de respirar. Solamente la ardiente paciencia hará que conquistemos una espléndida felicidad. Depende de cómo lo vivamos. Si te vas a calentar, que sea al sol. Si vas a engañar, que sea a tu estómago. Si vas a llorar, que sea de alegría. Si vas a mentir, que sea la edad. Si vas a robar, que sea un beso. Si vas a perder, que se pierda el miedo. Y si existe hambre, que sea de amor. Si es para ser feliz ... que sea todo el tiempo!!!. LARESPUESTA DE UN SABIO, EINSTEIN Dos niños patinaban en un lago congelado de Alemania. Era una tarde nublada y fría. Los niños jugaban despreocupados. De repente, el hielo se quebró y uno de los niños se cayó, quedando preso en la grieta del hielo. El otro, viendo a su amigo preso y congelándose, tiró un patín y comenzó a golpear el hielo con todas sus fuerzas hasta, por fin, conseguir quebrarlo y libertar al amigo. Cuando los bomberos llegaron y vieron lo que había pasado, preguntaron al niño: -"¿Cómo conseguiste hacer eso? ¡Es imposible que consiguieras partir el hielo, siendo tan pequeño y con tan pocas fuerzas!". En ese momento el sabio Albert Einstein, que pasaba por allí, comentó: - Yo se cómo lo hizo. -¿Cómo?-le preguntaron. "Es sencillo, respondió Einstein, no había nadie para decirle que no era capaz". "Dios nos hizo perfectos y no escoge a los capacitados, sino que capacita a los escogidos". "Hacer o no hacer algo, sólo depende de nuestra voluntad y perseverancia". Albert Einstein Conclusión: Preocúpate más por tu conciencia que por tu reputación. Porque por tu conciencia eres lo que eres, y por tu reputación eres lo que los otros piensan de ti. Aunque si es verdad que además de ser responsable hay que parecerlo, pero lo que los otros piensan de ti, es problema de ellos. También es cierto que a los depredadores les molesta el brillo de los demás. Pero no por eso vamos a menguar nuestras habilidades personales capaces de lucir y crear. Tengo la sensación de que si esa actitud valiente y emprendedora la empleara la mayoría de la sociedad habría menos hipocresía. Y serían alcanzables metas insospechadas e inimaginables. Hagamos que la creatividad nos persiga. El mundo está en las manos del que quiere, más que del que puede. Iosep Garriga S'ensenya a jugar a escacs i a millorar obertures, desenvolupament, mig joc, final s i sistema algebraic. A partir de 7 anys, ambdós sexes i sense límit d'edat. Totalment gratuít. Les classes les imparteix en Josep els dissabtes de lOa 12 h, una hora de teoria i una SANTA SUSANNA hora de practica al Ir pis del carrer de Sant Ramon, 2 de Santa Susanna, i a Calella ~'i.'A':t:=r;,1JL els diumenges d' 11,30 a 13,30 h a l' Ajuntament Vel!. CANET· ARENYS Els alumnes reben un dossier, també granút, amb el contingut que s'imparteix a cada classe, com també dades historiques i actuals del món dels escacs, incloent-hi exercicis. També comptem amb uns escaes gegants amb els quals es fan partides d'exhibició el primer dissabte de cada mes de 10 a 12 h. Nou servei "ESCACS A LA CARTA", disposeu de joc i jugador mestre d'escola. Els escacs són més que un joc, ajuden a desenvolupar la ment, agilitzen i reforcen el cervell, dominen el tremp, as serenen el carácter, ensenyen a pensar, a resoldre problemes, són associatius, competitius, creatius, psicologics, són d'utilitat pedagógica i terapéutica. "Mens sana in corpore sano" ... Interessats truqueu al 663 552 830 o envieu un correu electronic a josepmey@telefonica.net (contacte: JOSEP).Gaudeix de totes les revistes i els seus artieles al Blog: escacseskorpio.blogspot.com 11 ~ Portada: Oratovsky a Sta. Susanna - Far de Calella l ~ Editorial. Neruda. Einstein. Escala d'Escacs, Sumario 2 ~ Con te. La Soledad. Sorteig 3 ~ Publicitat. 4 ~ Sensacions: La taula. Mayor felicidad 5 ~ Esséncía, Passada la mitja nit. Problemes escacs 6 ~ Sensaciones. Periquito o loro en Xábea. Mentiras históricas Deducciones y sentido común 7 ~ Escacs. Escacs d' al! nivell Oratovsky 8 ~ XXII open Skorpio. Activitats 9 ~ La mujer, Edith Piaf. La fuerza del amor 10 ~ Esséncia, Nada!. Sport. Marató de Múrcia 11 ~ Notícies. Infanta d'Espanya Malgrat. Pineda 12 ~ Reflexió. La tercera edat. El hijo 13 ~ La voz del pueblo. Noticies Solucións Escacs 14 ~ Espanya, adonde vas? 15 ~ Historia. Provincies i Vegueries 16 ~ Opinió 17 ~ Humor 18 ~ Teléfons d'ínterés i Restaurants Santa Susanna, Pineda, CaIella, MaIgrat, Sant PoI, Canet i Arenys de Mar 19 ~ Publicitat. 20 Revista trimestral. Punts de trobada: Santa Susanna: Estanc Nogueras. Pineda: Arbre Verd, Nobe!. Calella: La Llopa, Malgrat: La Pilona, Canigó Sant Poi: L'ona, Canet: Traeos, Arenys de Mar: El set ciencies Tot interessat, que es posi en contacte amb el Sr. Josep, 663 552 830.

REVISTA SKORPIO Nº 17 GENER-MARÇ 2014 CONTE-LA SOLEDAD P. 3

11 CONTE LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 17 - Gener/Mar~ 2014 1liíI1IiIIIII1IIIII •••• Amb el vostre permis us baig a explicar un conte: Diu la llegenda que el Rei d'una llunyana comarca un bon dia va rebre un obsequi, dos petits falcons i els va lliurar al mestre de falconeria per a que els entrenés. Al cap d'alguns mesos, el rei va cridar el mestre falconer i li va demanar un informe sobre l'entrenament de les valuoses aus. El mestre el va informar que un dels falcons responia perfectament a l'entrenament, pero que l'altre no s'havia mogut de la branca a on el va deixar desde el dia de la seva arribada. El Rei va fer cridar curanderos i sanadors perqué veiessin el falcó, pero ningú no va poder fer volar l'au. Llavors va decidir encarregar la missió al consell de savis de la cort, pero cap d'ells no va trovar tampoc la manera de fer volar el falcó. En un acte de desesperació, el Rei va decidir comunicar al seu poble que oferiria una sucosa recompensa a la persona que fes volar al falcó. L'endemá mateix, va veure el falcó volant ágilment devant de les finestres del seu palau. El Rei, sorprés, va dir a la seva cort: Porteu-me l'autor d'aquest miracle!. La seva cort, acte seguit, li va presentar un pagés. El Rei li digué: Per fi, tu has pogut fer volar al falcó. Digues, com t'ho has fet". Ets mag, potser? Humil, el pages va respondre al Rei: No, senyor meu, no en soco Perque n'hauria de ser? Senzillament, jo només he tallat la branca i... el falcó ha volat. Simplement s'ha adonat que tenia ales i .... ha comencat a volar. Aixó és tot. Les cróniques narren que des d'aleshores el falcó va volar lliure i sense cap restricció. El Rei se'n va alegrar i gaudia del seu vol. Tinc la sensació de que al llarc de la vida ens pasen aquestes coses. Ens falta prendre la decició amb valentía per cambiar la situació o l'actitut. 1 tu, Catalunya meva, a on estas aferrada? Quins prejudicis tens? Que és el que t'impedeix volar? D'on et ve aquest fals presentiment de que no et pots deixar anar de la branca? Vivim inmersos en la situació de "anar fent", aferrats a la branca de l'arbre on estem enganxats, sense pensar que hi ha vida més enllá i que podem volar lliurement. Dones emprenguem el camí de la vida i la llibertat. Algún dia les generacions futuras dirán meins mal que algú va tallar la nostre branca i are sabem que tenim ales per volar, i volar molt alt i en totalllibertat. Siguem nosaltres mateixos, no diguem que no al nostre destí. Surquem els mars i els cels. No timguem por de dirli al món Som Catalans! LASOLEDAD La soledad se puede interpretar de dos maneras: Estar solo o sentirse solo. Estar solo es un hecho común para todos. No siempre estamos acompañados. Esta experiencia de soledad se puede disfrutar mucho y suele ser muy constructiva. Cuando estamos solos podemos no hacer nada y sentimos bien, descansar, disfrutar de la naturaleza, tomar el sol, caminar, meditar o simplemente hacer 10 que nos gusta sin interferencias de otras personas. Sentirse solos es diferente, porque uno se puede sentir solo también en compañía. El sentimiento de soledad está relacionado con el aislamiento, la noción de no formar parte de algo, la idea de no estar incluido en ningún proyecto y entender que a nadie le importamos 10 suficiente como para pertenecer a su mundo. El sentimiento de no pertenencia nos lleva a la depresión, cuando además nos sentimos culpables de nuestra propia soledad. Es una ilusión creer estar acompañado porque en realidad la mayoría está solo. No muchos saben lo que es una verdadera relación y crean vínculos que no 10 son. Sólo una persona madura puede tener una relación verdadera, porque se ha liberado de las dependencias. La madurez es la capacidad de vivir la vida sin muletas ocasionales, es aprender ha hacerse cargo de los propios problemas, reflexionando antes de actuar y haciéndose responsable de las consecuencias de las acciones, sin proyectar los errores en los demás. La relación no implica tener a alguien para eventualmente apoyarse, sino por el contrario significa interesarse por el otro y comprenderlo tratando de olvidarse de uno mismo. La dependencia crea vínculos dependientes con personas omnipotentes, intentando recrear la simbiosis madre-hijo, y ese tipo de relación patológica, que tiene carácter sadomasoquista, está destinada al fracaso. Recién cuando nos liberamos de las dependencias y nos olvidamos de nosotros mismos aprendemos a vivir, a no tener miedo y a ser libres, accediendo a la posibiliad de una verdadera relación. Si no hay desarrollo personal tampoco puede haber una relación duradera, porque el estancamiento produce aburrimiento. La intención vale más que el hecho en si mismo, porque no se trata de resultados sino de orientarse hacia el camino de la propia senda. Solamente cuando estamos solos podemos ponemos en contacto con nosotros mismos. Esa oportunidad nos permite vemos y evaluar si realmente somos como queremos ser y si estamos haciendo lo que deseamos hacer. Si esa imagen no estuviera de acuerdo con nuestras expectativas, es el momento de preguntamos, que es lo que estamos haciendo ahora para lograrlo. Transitar el propio camino es 10 más importante y el principal propósito de nuestra vida. Todo el universo conspirará para lograrlo. GUARDEU AQUESTA REVISTA 1 PODREU GUANYAR UNOBSEQID Si les tres últimes xifres del sorteig deis Cecs deis dies des del 25-12-2013 al 6-1-2014 coincideixen amb un d'aquests números sereu obsequiats amb un regal. L'agraciat, que es posi en contacte amb el club d'Escacs Skorpio (Josep, 663 552 830). Caduca als 15 dies.

REVISTA SKORPIO Nº 17 GENER-MARÇ 2014 LA TAULA- MAYOR FELICIDAD P. 5

V11 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 17 - Gener/Man; 2014 LATAULA Voldría parlar d'aquest moble, altar o pedestal, o sigui, la taula. Tots sabem que de taules n'hi ha de mil classes i formes diverses,avui no em vull referir a les diferents classes de taules, vull parlar de la taula en si i la importancia en la nostra vida. Bona part de la nostra existencia ens la passem al voltant d'aquest moble, no hi ha dia que no ens i sentem al seu entom per alimentar-nos per les nostres discutides de família, d'amics o de treball. Per l'estudiant la taula és com un objecte més de tots els que fa servir pels seus estudis i totalment inseparable. Quants de problemes s'han resolt al voltant d'una taula? jo diria que molts; és, com diriajo, com un objecte un xic magic, ja que coses que sembla que no tinguin solució, al voltant d'una taula es resolen. Quants mals de caps i problemes de família, de parents i d'arnics s'han resolt. SoIs hem de llegir les notícies i ens adonarem de seguida que en política internacional, mentre els polítics poden estar sentats a l'entom d'aquest moble és molt difícil que es barallin en guerres, pero si no poden arribar a seure-hi i ja la tenim engrescada. Si les pobre bestioles aquestes de fusta ,llaunes,ferros o al tres materials,poguessin parlar ens en dirien un sac de secrets, d'hores de felicitat i de moltes estones que han hagut d'aguantar. La taula l'hauríem de venerar, o com més no tenir-Ia un gran respecte, tots sabem que les Sagrades Escriptures ho expliquen així, que Jesucrist al voltant d'una taula era on va reunir els seus apostols i va instituir l'Eucaristia i podem dir als cristians que continuem en les nostres celebracions presidides per una gran taula (l'altar). SoIs em de donar una ullada als polítics i a les corts o al parlament; allá a on es reuneixen sempre hi ha una gran taula, i dixosos m' entres encara es puguin anar reunint encara que a voltes no es posen d'acord. Ara ja estem en plena voluntat política per la campanya, de la consulta legal i esperada, per tots els catalans i els que viuen el nostre país. Repeteixo que si aquet moble pogués parlar i expliqués tot aquet tripijoc contra la consulta que algunes formacions han muntat, per assolir la confianca deIs seus electors, quedaria curt si dies que aquet quádruple tindria d' anar a les llistes deIs partits amb el numero primer, ja que al seu entom si seurien els membres de totes les demes llistes, fent rotllana per defensar els interessos seus, amb el vot deIs consultats. Podríem anar parlant d'aquesta meravella portadora de tants secrets, un d'ells és la caixeta que d'amunt si posa i molt quieta, aguanta impassible tots els nos tres secrets. Iosep Pons Toll. MAYOR FELICIDAD En Harvard, el curso con más popularidad y éxito, más que los de economía de los cuales son los grandes especialistas, es sobre la felicidad. Dicho curso se llama "Mayor felicidad", y es dictado por Tal Ben Shahar. Este curso atrae a lADO alumnos por semestre y el 20% de los graduados de Harvard toman este curso efectivo. ¿Porqué?, quizás porque está basado en las últimas investigaciones de psicología positiva y los hace cuestionar creencias y supuestos arraigados en nuestra sociedad. La vida es similar a una empresa. Una empresa tiene ganancias, costos y tendrá utilidad en la medida en que sus ganancias sean mayores que sus costos. En la vida diaria, nuestros costos son nuestras emociones y pensamientos y emociones positivas/negativas, y nuestras ganancias, nuestros pensamientos y emociones positivas. Si tenemos en balance más pensamientos y emociones positivas en nuestra vida, la empresa de nuestra vida está logrando utilidades. Una persona con una depresión prolongada, sería como una empresa quebrada. Analiza como está tu vida en cuanto a las utilidades de felicidad. ¿ Está en positivo o está en rojo? Felicidad, ese estado de plenitud y equilibrio que todo ser humano anhela como ideal de realización y bienestar, y que combina una justa proporción entre lo que se es, lo que se tiene y a lo que se aspira, es y será siempre uno de los temas motores de nuestra existencia y por tanto un tema fundamental de estudio, que al parecer no ha escapado de la lista de temas abordados por las más prestigiosas escuelas de negocios. ¿Cómo lograr estar más azul en cuanto a felicidad? Doce consejos clave o tips para mejorar la calidad de nuestro estado personal y que contribuyen a la generación de una vida positiva. Tip 1 Practica algún ejercicio, los expertos aseguran que hacer ejercicio es igual de bueno que tomar un antidepresivo para mejorar el ánimo, 30 minutos de ejercicio es el mejor antídoto contra la tristeza y el estrés. Tip 2 Desayuna todos los días. Estudios demuestran que desayunar te ayuda a tener energía, pensar y desempeñar exitosamente tus actividades. Tip 3 Agradece a la vida todo lo bueno que tienes. Escribe en un papel 10 cosas que te dan felicidad, así nos obligamos a enfocamos en cosas buenas. Tip 4 Sé asertivo: pide lo que quieras y di lo que piensas, así mejorarás tu autoestima. Ser dejado y aguantar en silencio todo lo que te digan y hagan, genera tristeza y desesperanza. Tip 5 Gasta tu dinero en experiencias, no en cosas. Un estudio descubrió que el 75% de personas se sentían más felices cuando invertían su dinero en viajes, cursos, clases, mientras que solo el 34% dijo sentirse más feliz cuando compraba cosas. Tip 6 Enfrenta tus retos: no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy. Cuando más postergas algo que tienes que hacer, más ansiedad y tensión generas. Tip 7 Pega recuerdos bonitos, frases y fotos de tus seres queridos por todos lados. Llena tu vida de recuerdos bonitos. Tip 8 Siempre saluda y se amable con otras personas. Investigaciones científicas afirman que solo sonreír cambia el estado de ánimo de ambos. Tip 9 Usa zapatos que te queden cómodos. Si te duelen los pies te pones de malas asegura el Dr. Keinth Wapner, Presidente de la Asociación Americana de Ortopedia. Tip 10 Escucha música: está comprobado que escuchar música te despierta deseos de cantar y bailar, esto te va a alegrar la vida. Tip 11 Lo que comes tiene un impacto importante en tu estado de ánimo. No te saltes comidas, evita el exceso. Come de todo variando tus alimentos. Tip 12 Arréglate y siéntete atractivo(a). La mayoría de la gente se siente más feliz cuando piensa que se ve bien. ¡Ponte guapo (a)!. Hagamos un esfuerzo por lograr un balance en azul en nuestra cuenta del bien estar. La felicidad la llevamos en la piel, pero la podemos mejorar. ¿Qué os parece si lo intentamos? Josep Garriga

REVISTA SKORPIO Nº 17 GENER-MARÇ 2014 ESSÈNCIA PASSADA LA MITJA NIT P. 6

LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 17 - Gener/Man;: 2014 NOVAPOESIA 11 El meu nou reeull de poesia comenca amb aquest poema. Espero no aburrir els lectors i lectores. Amb el poema guanyador del primer premi als Joes Florals de Santa Susanna vaig posar cloenda al llibre de poesia que havia comencat fa set anys, i sembla que era ahir. PASSADA LAMITJA NIT La nit conc1ou donant pas a l'albada i em fa saltar delllit a peu mandrós per veure la vessant color daurada que és fruit del sol ixent ben generós. Després de mitja nit, fins rebre el dia segueixo amb el descans, el corporal tot pensant en que poso jo alegria que ec1ipsi fets i frases que fan mal. Desitjo que la nit em vinguí ingenua sempre amb la fe encarada al bon servir que quan em rebi l'alba amb c1aror tenue deixi frescor al' abast del meu respiro Procuro meditar de matinada adient per treure d'ella inspiracions i així esperant del dia la tomada puc convertir silencis en cancons. Amb tota la bellesa de l'aurora pel color que li dóna el sol durat s'hi barregen dolors d'algú que plora perque l' odi es fa pas entre el poblat. Així em trec la fredor de certs mals aires que volen gelar el cor de bona gent, i encara sort que no se'n senten gaires d'aquestes veus piunat sens fonament. Si l'avarícia vol posar duresa als camins ben tracats per viure en pau dedico la mirada a la grandesa de l'amor fet de roses i eel blau. Isidre Mollfulleda i Verdaguer Vull comencar la feina a primera hora abocant il.lusions que em tenen viu, a dins la tinc, m'espera també a fora, la mandra em trec i així el dia em somriu. Si amb eel seré s' escau l'hora esperada m'encanta la blavor i algun estel, eom la Venus enllá de la rosada, amb brill d'argent més blanc que el meu anhel. El soroll del rompent mai no em desperta, de la son m'he desfet ja a mitra nit quan el conscient ja em té la porta oberta a pensar en quina feina poso pit. Dones sobre aixó medito abans que el dia em sorprengui eseoltant mil vanitats i als mals poso el meu mur que hom en diria: "els odis piulin ben enrogallats". Oh món incert plausible, pero a vegades dones massa llibertat als conseients i per aixó ens enxampen sotragades que malmeten el seny i sentíments. Gary Kaspárov EXERCICIS D'ESCACS (soluclons ¡¡ag. 14) Nacido: 13 de abril de 1963 Nacionalidad: soviético-rueo-georgiano Campeón del mundo de 1985 a 1993 y de 1993 al 2000 (Campeón fuera de la FlDE) Partida: Kaepárov Pribyl Skara 1980 Juegan las blancas Dificultad: 1 Clave: Otra escuadra. Solución .J 1 Publicado en Pandolfini, Bruce: «Ajedrez por campeones» Ed: Martinez Roca S.A, Barcelona 1988. José Raúl Capablanca Nacido: 19 de noviembre de 1888 Fallecido: 8 de marzo de 1942 Nacionalidad: cubano Campeón del mundo de 1921 a 1927 Partida: Capa blanca - Raubitschek Nueva York 1906 Clave: Entre torre y torre Juegan las blancas Dificultad: 4 Solución Publicado en Pandolfini, Bruce: «Ajedrez por campeones» Ed: Martínez Roca S.A. Barcelona 1988.

dilluns, 13 de gener del 2014

REVISTA SKORPIO Nº 17 GENER-MARÇ 2014 SENSACIONES PERIQUITO O LORO EN XÀBEA P. 7

11 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 17 - Gener/Man; 2014 PERIQUITO O LORO EN XÁBEA Hace unos pocos días estaba disfrutando en Xabea de este Octubre veraniego. Paseando por el atractivo lugar, a medio camino del pueblo tropecé con una simpática sorpresa. En una de las casas cercanas a la iglesia principal de Xabea, allí a lo alto había un pájaro dentro de su jaula situada en uno de los balcones del edificio. He dicho pájaro, bueno personalizando podríamos decir periquito o quizás loro. Yo no entiendo mucho de razas de pájaros, y hay algunos que a mi modo de ver se parecen bastante, la verdad no se distinguidos. Por lo visto le caí en gracia porque a lo lejos en cuanto me vio me saludó con su peculiar y agudo silbido, naturalmente yo por cortesía le contesté, pero continué mi camino dirigido al centro del pueblo. Él insistió me volvió a silbar, pero esta vez distinto, como diciéndome; donde vas?, párate quiero hablar contigo. Bueno me paré y mirándole a los ojos le contesté su silbido intentando fuera lo más parecido al suyo. Él al cabo de unos segundos me volvió a contestar como dándome las gracias por pararme y entablar una conversación, que para mí era casi igual, silbido contra silbido, pero para él parecía que no, cada sonido de su silbido o palabra tenía mayor profundidad, o quizás sea mi imaginación. Al cabo de un rato de intercambiar sonidos o lenguajes sonantes y hasta con sentido musical, decidí continuar con mi objetivo, alcanzar la iglesia y el mercado central de Xabea, Ha amigos! él se resistió, no quería que yo me alejara se enfadó y no paró de silbarme, pretendía continuar con nuestra conversación], estoy seguro que si hubiera podido salir de su jaula me habría parado,o quizás acompañado a mi destino. Yo le contestaba pero cada vez más y más lejos hasta que de oír su tenaz insistencia le fui silbando suave con cariño, hasta que le dije cantando adiós, nos vemos. Es curioso como son los animales, parece que nos entienden, nos quieren, y pretenden ser nuestros amigos, incluso entablar diálogos que quien sabe donde nos llevarían a parar, y lo que es más. que conclusiones sacaría cada cual? Tengo la sensación de que la soledad también hace mella en los irracionales, al no estar acompañado con alguien de su especie, es muy probable que buscara consuelo en cualquier ser ajeno. Iosep Garriga METIRAS mSTÓRICAS Julio César y la cesárea Julio César no nació por cesárea. Los historiadores creen que no fue así, porque su madre murió cuando él ya había cumplido los 30, en una época en la que las mujeres no solían sobrevivir a esta operación. Lo que sí es cierto es que dicha intervención debe su nombre a una ley promulgada por Julio César para que los bebes fueran extraídos de los vientres de sus madres si estas fallecían a partir del séptimo mes de gestación, a fin de salvar la vida de la criatura. En derecho romano se la conocía como ley cesárea. ¡LASDEDUCCIONESSONUNMASTERDELÓGICAYSENTIDOcoMÚNn Hubo una vez un robo en Guangzhou, China. El ladrón entró gritando a todos: "Que nadie se mueva, el dinero le pertenece al estado, su vida les pertenece a ustedes". Todos en el banco, en silencio y lentamente se acostaron en el piso. Esto se llama "Conceptos para cambiar mentalidades, el mundo cambia la manera convencional de pensar". Una mujer se acostó provocativamente en uno de los escritorios, pero el ladrón le gritó: "Por favor, compórtese, ¡se trata de un robo, no de una violación!". Esto se llama "Ser profesional, ¡Enfócate en lo que estás especializado en hacer!". Mientras los ladrones escapaban, el ladrón más joven (con una especialidad MBA) le dijo al ladrón viejo (que apenas terminó la primaria) "Oye viejo, contemos cuánto es", el ladrón viejo evidentemente enojado le replicó: "No seas estúpido, es mucho dinero para contarlo, esperemos a que en las noticias nos digan cuánto perdió el banco". Esto se llama "Experiencia", hoy en día la experiencia es más importante que un papel de una institución académica. Una vez que se fueron los ladrones el gerente del banco ledijo al supervisor que llamara de inmediato ala policía. El supervisor le dijo "alto, alto, antes pongamos los 5 millones que nos faltan del desfalcodelmes pasadoy lo reportamos como silos ladrones también se los hubieran llevado". Esto se llama "Nadar con las mareas, sacar ventaja de una situación desfavorable". Al día siguiente cuando en las noticias en la televisión se reportó que se habían robado 100 millones del banco, los ladrones decidieron contar el dinero, sin embargo solo pudieron contar 20 millones. Los ladrones, muy enojados reflexionaron "Arriesgamos nuestras vidas por miserables 20 millones mientras el gerente del banco se robó 80 millones en un parpadeo. Por lo visto conviene más estudiar y conocer el sistema que ser un vulgar ladrón. Esto es: "El conocimiento es tan valioso como el oro". El gerente del banco, feliz y sonriente, se sintió satisfecho ya que sus pérdidas en el mercado cambiario fueron cubiertas por el robo. Esto se llama "Aprovechar las oportunidades, atreverse a tomar riesgos!" DALE UN ARMA A UN HOMBRE Y PODRÁ ROBAR UN BANCO. DALE UN BANCO A UN HOMBRE Y PODRÁ ROBARLE A TODO EL MUNDO. Killuminati

REVISTA SKORPIO Nº 17 GENER-MARÇ 2014 ESCACS- G.M.I. MICHAEL ORATOVSKY P. 8

LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 17 - Gener/Mar~ 2014- Josep Garriga 'r---:",;;;;:;;~- 1"i!!"'--.,--.,--fC? 11 Escacs d'alt nivell a Santa Susanna La Placa Catalunya de Santa Susanna ha viscut aquest cap de setmana, dies 12 i 13 d'octubre, una exhibició de simultanies d'escacs d'alt nivell amb la participació del reconegut gran mestre internacional Michael Oratovsky. La competició, que ha comptat amb la participació de més 50 jugadors del Maresme, ha estat organitzada per I'entitat local Club-Escola d'Escacs Skorpio amb la col-laboració de l' Ajuntament de Santa Susanna. Durant dos matins, I'israelita Oratovsky ha competit amb una cinquantena d'aficionats de 7 a 80 anys. El fundador i president del club susannenc, Josep Garriga, ha explicat que les dues jornades d'escacs han estat "tot un exit" que han descobert "sensacions inoblidables" als aficionats. Garriga s'ha mostrat especialment satisfet en poder veure com els més petits han saludat el mestre internacional "arnb les seves carones d'admiració". Garriga, Oratovsky i Campolier I Foto: C.E. Skorpio El Club-Escola d'Escacs Skorpio ha organitzat aquest nou esdeveniment amb I'objectiu de promocionar el que consideren el "joc més genial de la historia". En aquest sentit, el club espera continuar amb aquesta tasca de promoció deIs escacs apropant més estrelles mundials a la població. D'altra banda, l' alcalde de Santa Susanna, Joan Campolier, ha estat l' encarregat de lliurar una reproducció de la Masia de Can Ratés al mestre internacional. A més, tots els participants han rebut un recordatori d'aquesta destacada trobada d'escacs que ha tingut lloc al Maresme. Entrevista a MICHAEL ORATOVSKY. Amb 14 anys vaig guanyar a Kasparov" "Jugo a escacs des deis 5 anys. He estudiat a l'escola de Kasparov. Tinc el repte de contribuir a la millora de la cultura deis escacs a Tarragona" Per AG / Michael Oratovsky va néixer a Moldavia on, gracies al seu pare, va iniciar-se al món deIs escacs als 5 anys. Deis 13 als 16 anys va formar part del grup de joves talents escaquistes que van ser alumnes de l' escola de Kasparov. Als 17 marxa a Israel degut a la situació sociopolítica a Moldávia, i gracies a la seva condició de jueu. Des de l'any 2000 viu a Tarragona, on es guanya la vida com a professional del món deis escacs participant a diversos tornejos a nivell mundial i com a professor. En el seu palmares diversos campionats juvenils a Moldávia i Israel, un segon lloc al campionat de la URSS, així com la consecució del títol de mestre internacionall'any 1992 i de gran mestre el 2002. Com vas comencar a jugar a escacs? Vaig cornencar als 5 anys grácies al meu pare. Des de petit sc'rn donava bé i vaig obtenir molt bons resultats. Per exemple, amb 8 anys vaig guanyar el campionat escolar de Moldavia i així vaig anar creixent com a jugador. No obstant, el punt d'inflexió de la meya trajectória va ser I'ingrés a I'escola de Kasparov. Que recordes del teu pas per l'escola? Sobretot els mestres Kasparov i Botvinnik. Només sentir-los parlar ... les seves paraules eren pur aprenentatge. Una escola d'aquestes característiques et permet formar-te com a escaquista i com a persona. Alguna anécdota? (Pensa i riu) Recordo amb molta simpatia la cara de Kasparov quan, durant un partit de futbol a l' escola vaig xutar la pilota i li va anar a parar a la cara. Immediatament després va marxar del partidet amb la cara plena de fang i visiblement indignat... Era millor jugant als escacs ... Sense dubtes ... (riu) Aquestes es coles formaven part del sistema socialista de la URSS ... En temps de la URSS el govern aportava beques a la gent que tenia talent. A la URSS si tenies talent, el sistema treballava per a tu per tal que poguessis desenvolupar les teves habilitats en les millors condicions. Aixó era una de les coses bones que tenia la URSS. En tenia de dolentes també? Si. A la URSS si et trobaves en una capa socioeconomica mitjana o baixa mai podies millorar d'estatus. Als 17 anys marxes a Israel... Va ser una decisió molt dura que vam haver de prendre tota la família. La situació a Moldavia era molt dolenta política, social i economicament, i vam haver de marxar. El destí va ser Israel, dones som jueus, fet que ens va facilitar l' entrada i residencia. És a Israel on et consagres com a professional al món deIs escacs? Tot i que ja era un jugador experimentat, a Israel vaig passar la meya etapa més prolífica com a escaquista En quant a títols? Títols i reconeixement. He tingut la sort de representar Israel als campionats mundials d'escacs i de guanyar diversos títols de reputació al món deis escacs. Em sento molt orgullós d'aquesta etapa de la meya vida. L'any 2000 et trasllades a Tarragona. Per que? El problema de viure a Israel és que queda lIuny del centre d'Europa, itots els tornejos internacionals comportaven un problema de financarnent i de temps. Els escacs estaven tan desenvolupats a Espanya, que era un pastís massa dolc com per deixar-lo escapar. En quin sentit? Pel financament, pel nombre de tornejos importants, i pel respecte als grans mestres. A més a més, vaig escollir Tarragona per la seva situació estratégica a prop d'Europa, per les condicions de vida, i també, perque no dir-ho, meteorológiques, Aquest paradís deis escacs no ha donat cap gran jugador catala •.•Que falla? Falta escola. Hi ha molt poca tradició. Per fer campionats és ellloc ideal, pero per crear grans jugadors fa falta una gran base que té a veure més amb factors culturals. Es pot viure només sent gran mestre? Abans de la crisi un gran mestre viva més que bé, amb uns 30.000€ anuals, que depenent del rendiment als campionats podien arribar fins als 40.000. Ara mateix vivim amb la meitat. Que és el que més t'agrada deis escacs? Que és el que més et fa gaudir? El sabor de la victoria als lIavis. Aixo et fa continuar treballant per ser millor. Quina és la victoria que més has assaborit? He guanyat a Kasparov (abaixa el cap avergonyit) No •.. Si .. (sornriu) amb 14 anys vaigjugar una partida contra ell a I'escola i amb només 21 moviments vaig aconseguir derrotar-lo. És una de les partides mes recordades del món deis escacs.

REVISTA SKORPIO Nº 17 GENER-MARÇ 2014 ACTIVITATS SKORPIO-PUBLICITAT P. 9

11 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 17 - Gener/Mar~ 2014 1iiI •••••••••••••• MlJ••• ialllll XXII OPEN SKORPIO A SANTA SUSANNA 22-9-13 INFANTILS: Campió Quim Martín. Subcampió Nitin Kumar, Tercer Gerard Sanmartín. SENIORS: Campió Joaquín Martín. Subcampió Joan Velez. Tercer Ramon Cobo. ACTIVITATSPRIMER TRIMESTRE 2014, CLUB-ESCOLA D'ESCACS SKORPIO XXIII OPEN SKORPIO 16 de marc a las 9,45h. a la placa de la Vila de Calella. Partides rapides. 10 minuts per cada jugador. Sistema suís. Places limitades, truqueu al Josep 663 552 830. Trofeus-regals per a tothom. Tots els opens Skorpio van acompanyats d'una exposició. Col-lecció única de jocs d'escacs de tot el món: artesanals, originals, manuals,etc. ATENCló!!! rOBRA "SENSACIONS A LA PELL" EDITADA AMB BILINGÜE D'EN JOSEP GARRIGA S'ESTA ESGOTAN. TOTA PERSONA INTERESSADA QUETRUQUIALGG3552830

REVISTA SKORPIO Nº 17 GENER-MARÇ 2014 EDITH PIAF LA FUERZA DEL AMOR P. 10

LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 17 - Gener/Man; 2014 11 EDITH PIAF LAFUERZA DEL AMOR II Edith Piaf nació con el nombre de Edith Giovanna Gassion, hija de una cantante ambulante y de un acróbata de circo que la abandonó antes de que ella naciera. Su madre apunto de dar a luz no alcanzó a llegar a la maternidad y Edith nació en plena calle debajo de una farol a frente la n° 72 de la rue de Belleville en París el 19-12-1915. La mujer era demasiado pobre para criarla y se la entrega al cuidado de su abuela materna quién en vez de tetero la alimenta con vino, con la excusa de que así se eliminaban los microbios. Después la entrega a su padre, quien está a punto de ir al frente en la Primera Guerra Mundial, lo que lo lleva a dejar a la niña con su abuela paterna (dueña de una casa de prostitución en Bernay, Normandía) donde Edith es criada por las prostitutas de la casa. Cuando apenas tenía cuatro años una meningitis la dejó ciega, pero poco después recobró la vista gracias, según explicó su abuela, al devoto peregrinaje a la iglesia de Santa Teresita del Niño Jesús, en Lisieux, que la mujer hizo con su nieta. Si los primeros años de la vida de Edith fueron difíciles, los de su adolescencia fueron peores. Cuando apenas tenía 10 años su padre enfermó gravemente y la pequeña empezó a cantar por la calle, recogiendo las monedas que los transeúntes le arrojaban. En aquellas primeras actuaciones, Edith solo cantaba la Marsellesa, el himno nacional francés, porque esa era la única canción que conocía. Al finalizar la Primera Guerra Mundial, su padre vuelve del frente y la lleva consigo a vivir la vida de los artistas de los pequeños circos itinerantes, luego la del artista ambulante, independiente y miserable. Edith revela su talento y su excepcional voz en las canciones populares que canta en las calles junto a su padre, tal y cama su madre lo hacía. En 1933, a los 17 años, tiene una hija con su amante Louis Dupont, llamada Marcelle, que muere de meningitis a los dos años de edad, en 1935. Su autobiografía se titula Au bal du chanceo Bueno pero hablamos de La fuerza del amor, así que adentrémonos en su vida sentimental. Edith a pesar de no ser precisamente una mujer guapa, y de medir apenas 1,53 m. de estatura, era una de esas, femmes fatale que emanan un encanto especial y que hacía que los hombres cayeran rendidos a sus pies. Por su vida pasaron desde sus inicios, pequeños rufianes, artistas callejeros y después hasta hombres famosos como Marlon Brando, Yves Montand, Charles Aznavour, o Georges Moustaki. Jugaba a deslumbrar, los conquistaba y los abandonaba. También sucumbieron a sus encantos el famoso campeón de boxeo Marcel Cerdan y actores como John Garfield. Incluso la famosísima Marlene Dietrich, que le regaló un diamante de un cuarto de kilo por una apasionada noche de amor. Edith seguía viviendo "La vie en rase" a pesar de un terrible accidente automoviístico en el que sufrió varias fracturas. Los médicos le prescribieron morfina, a la que rápidamente se hizo adicta. I ,. "Durante cuatro años viví casi como un animal o una loca: nada existía para mi más allá del momento en que me era aplicada mi inyección y sentía por fin el efecto de la droga". Piaf se inyectaba, a través de su ropa y medias, momentos antes de subir al escenario. La única vez que actuó sin morfina fue un desastre, y salió abucheada por su público. También empezó a beber sin control y sus amigos intentaron que dejara ese hábito, llegando incluso a esconderle las botellas de alcohol, pero tampoco funcionó. De todas formas su público le adoraba, pues era el icono de Francia de la postguerra, una diva consagrada. Sin embargo esta vida desenfrenada que no la llenaba ni la hacía feliz, era la única que tenía y la disfrutaba, la que asumía como parte de su esencia, por eso es que cada vez que cantaba a viva voz la canción que la identificaba perfectamente "Non, je ne regrette rien" (No, no me arrepiento de nada), se le llenaban los ojos de lágrimas. Llegó a sus 46 años bien recorridos, y sin saber como, encontró de pronto al gran amor de su vida. Se involucró en una relación que sorprendió al mundo. Se enamoró locamente de Théo Sarapo, un joven griego 20 años menor que ella. Edith aseguraba que este era el definitivo y más grande amor de su vida. Se casó con él y todo el mundo pensó que se trataba de un "gigoló" que quería aprovecharse de su fortuna. Para la gente fue difícil creer en el amor de una mujer mayor y famosa con un joven adonis griego, pero Edith gritó a los cuatro vientos que Théo era el único hombre que había amado. Un año después de casarse con el joven griego, en 1963 Edith Piaf murió en su casa del Boulevard Lannes a la edad de 47 años, víctima de una cirrosis avanzada y con sus facciones deterioradas debido a la morfina. El gran amor de su vida sólo le duró un año. Théo Sarapo fue el único heredero de Edith Piaf. Los derechos discográficos, de autor y cinematográficos fueron a parar a su cuenta bancaria. Eso confirmaba las sospechas de la gente. La imagen de gigoló inescrupuloso y aprovechador, se extendió por todo el mundo, mientras el silencio del griego confirmaba todas esas sospechas. Sin embargo, siete años después Théo Sarapo volvió a ser noticia de primera plana en los periódicos, se había suicidado. Sobrevivió hasta agotar la "fabulosa" herencia recibida de su mujer, es decir, una lista interminable de deudas. La enfermedad y adicción de Edith Piaf la había dejado en bancarrota y con las deudas hasta el cuello. Théo Sarapo, en silencio, las fue pagando como pudo, una tras otra, y así hasta dejar totalmente limpio el sagrado nombre de su amada. Cuando llegó a pagar el último centavo se quitó la vida. ¿Para qué la quería si no podía compartirla con el único amor de su vida? En su mesilla de noche hallaron una tarjeta que decía: "Pour toi Edith, mon amour". Théo Sarapo le enseñó al mundo y a sus detractores otra hermosa lección de amor. Durante los siete años que demoró pagar las deudas de su amada Edith, jamás se le vió con otra mujer. Fue enterrado junto a ella. Al fín estarían juntos otra vez para cantar a duo desde el más allá. Tengo la sensación de que muchas veces juzgamos sin conocimiento de causa. Por y para el amor debemos ser capaces de alcanzar el infinito. Iosep Garriga

REVISTA SKORPIO Nº 17 GENER-MARÇ 2014 ESSÈNCIA-ESPORT P. 11

11 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 17 - Gener/Marc; 2014 NADAL Sento el fred, de la nit estrellada, per els infants, que sostre no tenen, dels pares, morts per les guerres, ni l'abracada d'una mare, que et besa, Nosaltres sabem, o no sabem amics, tan si com no, I'hora indecisa forma, les dues coses, Nadal ens mostra, les festes i miseries, que ens volten. L'any Nou comenca, qui el veurá caminar, o acabar? demanem poguer viure i endavant , amb més amor, noblesa i dignitat. Les guerres, que s' acabin per sempre, direm forts i valents altre vegada; que la fam al món, no tingui estada, l' amor i la pau, empleni els cors, Infants que no mereixent, el tracte que els donem, si molts deis nos tres mengen, d'altres pateixen, com un infern. El Nadal es presenta com antany, amb bombes desgracies i fam, pocs de la seva vida i miseries, nosaltres ni ens preocupem. Mosques per la cara i aliments, aigües poques i brutes tenen, pares o mares, poc i poden fer! lluitem o ensenyem, el que sabem. Quina escola! Em tinguda! Que molts passem, de tot i de tots, llástimal Estimació perduda, em deixat, o errat l' estrella millor. Qui te diners,avui comanda, i sol fer tot, el que ell vol, molt del que fa, sovint el cansa, mata i fa mata, sent sentir ni dol. Quins Nadals més pobres! Quins Nadals més tristos! Guerres, mentides i tristeses, veien molts infants morir-se. Jesús naixia en un estable, ensenyar-nos un bon cami, moria a la creu com un lladre, per les veritats que va dir. Res no s'acaba i tot comenca, Jesús porta aires de bondat, Una veu D' Ángel! Canta l' alegria, Portant Pau, Amor i Llibertat. Iosep Pons Toll MARATÓ DE MURCIA. LA DIVUITENAAL SAC !. Si hagués de definir en poques paraules la Marató de Murcia diria que pel poc pressupost del que disposaven els organitzadors ha estat una Marató més que correcta. Un exit total de participants i de públic que ha sorpres a una ciutat que encara no tenia massa assumida la idea de que una Marató és quelcom més que una carrera,que és una festa de l' atletisme i de l' esport popular. El grup organitzador, "els Correbirras" han donat una llicó de com s'organitzen les coses (encara que amb alguns punts a millorar!) Pocs guárdies municipals i policies i molts voluntaris que han fet molt bona feina tant en els habituallaments (molt correctes), com en vigilar totes les crui1lesi sobretot a l' arribada amb una molt bona atenció al corredor. Aspectes a millorar. -Tan sois bi ha dos estores: la de sortida i la d' arribada. -Donar un mapa del recorregut per facilitar el seguiment de la prova per part deis acompanyants i familiars. -L'entrega de trofeus s'ha fet massa tard i la meitat del premiats no han pujat al podi perque ja no hi eren. 1passo a explicar una mica com m'ha anat la carrera. Son les vuit del matí i els 14°Cfan preveure de que de fred no en passaré. Estic sota I'arc de sortida i quasi no hi ha ningú encara que en un vist i no vist s'omple de corredors. Aquesta és la primera marató que em prenc una mica més seriosament aixo de prendre gels. En porto tres i com que només tinc dos lIocs per portar-los m' en prenc un ara abans de sortir. Comenco la marató amb un company d'Elx que més o menys volem portar el mateix ritme. Ell porta més gels que jo ...!!! Al primer km i primer ensurt: se m'acaba la pila del pulsometre, pero com que en José porta el seu ja anirem controlant el temps i els ritrnes, 4'45" és un ritme comode per comencar. Van passant els kms i ja cornenco a buscar les ombres ja que cada vegada fa més calor. Al km 25 em prenc el segon gel, poc a poc i bona lIetra, em senta molt bé. Al meu company li comencen a entrar nausees i sensació de vomitar i em diu que segueixi que ell afluixa. A partir d'aquí ja perdo la noció del temps i del ritme, I'única referencia que tinc es que vaig per davant del globus de 3h 30'i tinc que intentar que no em passi. El globus té un tamany considerable i cree que m'adonaré! Tot i la forta calor vaig molt bé de tot. Acabo d'avancar a la tercera dona de la marató (km 29)i aixo encara m'anima més! Km 35: Cree que hauria de pendrem el tercer gel. Encara que fins a I'últim moment he dubtat. Les mans em queden totes engafetades del punyetero gel (no tornaré mai més a comprar aquesta marca!!). Faig servir I'ampolla d'aigua de I'avituallament per rentar-me una mica les mans...aixó ja és una altre cosa! 1 comenca el compte enrera deis dos últims kms. Quina calda que fa! Aixo ja esta fet Josep!. Encaro I'avinguda Juan Carlos 1 amb I'arc d'arribada al fons. Sento uns murrnuris per darrera, és el globus de 3 h 30'. Apreta Josep!!! El globus aconsegueix passar-me encara que prácticament arribem junts. ~ M~ató acabada i amb molt bones sen- \ saClOns. \ "'- Ja soc una mica més felicl!' 'i •.' '-------------::-, Iosep Pons Puigdefabregas

REVISTA SKORPIO Nº 17 GENER-MARÇ 2014 NOTICIES INFANTA D'ESPANYA- MALGRAT-PINEDA P. 12

LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 17 - Gener/Mar~ 2014 11 Cal donar explicacions. De la investigació judicial ha transcendit que la Infanta Cristina va rebre 150.000 euros, en dos pagaments, de l' empresa Aizoon. 1, a sobre, a través d'un compte interposat. Ara, el jutge que instrueix el cas haurá de decidir si imputa o no a la Infanta. Si és així, aviat esbrinarem si 'la justícia és igual per a tothom'. Paraula de Rei. El titular del jutjat d'instrucció n° 3 de Palma, Jose Castro, decideix. Últimes notícies segons la premsa: Sí, amics, en les recents notícies d'última hora, suposadament, hi ha ordres que vénen directament de dalt prohibint-rotundament que la infanta Cristina sigui imputada. Tot basat en l'últim informe que li ha lliurat el fiscal anticorrupció, Pedro Horrach, al jutge José Castro. Ho considero indignant! La fiscalia Anticorrupció no veu engany en la venda de les preferents i considera que ancians de 70, 80 i, fins i tot, de 90 anys, gairebé sense estudis, sabien perfectament el que signaven. La Fiscalia Anticorrupció considera que la infanta Cristina no sabia el que signava i demana que no sigui imputada. Com és possible que una fiscalia que actua d'aquesta manera es pugui cridar anticorrupció? En un país democrátic aquestes injustícies, aquests clans, aquest favoritisme, en definitiva, aquesta exageradíssima corrupció és una xacra i ha de ser intolerable. Sera per falta de proves? De les quals hi ha un munt, clares i contundents, o no? En que incorre en delicte fiscal i blanqueig de capitals. Amb tots els meus respectes, Sr. Juan Carlos Rei d'Espanya faci un dels pocs gestos responsables que ha fet en tota la seva vida i dimiteixi. 1 després que el govem promulgui un referéndum preguntant al poble Monarquia 'Sí' o Monarquia 'No'. Que la ciutadania decideixi. No us sembla que en democracia fa molts anys s'hauria d'haver pres aquesta decisió? Tinc la sensació que Espanya, en els terrenys polítics, económics i judicial s, esta donant la pitjor imatge de la historia a nivell mundial i que tots els espanyols sentim tal indignació que hauríem cridar al vent i amb totes les nostres forces: Per favor no us dóna vergonya! Ja n'hi ha prou. Atenció! última notícia: Urdangarín va carregar a Aizoon unes classes de salsa i merengue. Un informe de la Brigada de Delinqüéncia Económica de la Policia Nacional revela que els Ducs de Palma van carregar a la seva empresa Aizoon, beneficiaria de fons de l'Institut Nóos, les classes de salsa i merengue que van rebre a casa seva a Pedralbes al 2007. Les classes les va encarregar Iñaki Urdangarín, segons la professora Carmen Batllé. Josep Garriga Sobre la Infanta d'Espanya Pineda 'segresta' Can Xaubet CiU Malgrat rebutj a la reforma de les pensions El grup municipal de Convergencia i Unió (CiU) a l'Ajuntament de Malgrat de Mar ha presentat una moció que es votara al PIe d'aquest dijous, en contra de la reforma de les pensions del govem espanyol del Partit Popular (PP). La federació nacionalista denuncia en la moció que les persones jubilades "perdran poder adquisitiu per culpa d'aquesta reforma que el govem espanyol ha decidit tirar endavant unilateralment". El convergents denuncien també que amb aquesta mesura el Govem espanyol "evita el consens" que representava el Pacte de Toledo, impulsat per CiU el 1995 i acordat per tots els grups per protegir el sistema de pensions. CiU Malgrat assenyala a través d'un comunicat que l'avantprojecte significa una "congelació encoberta de les pensions" pel que es corre el risc "d'empobrir els pensionistes". Des de la federació nacionalista es destaca que "el sistema vigent havia fet possible que els pensionistes i els seus familiars estiguessin més emparats davant la profunda crisi económica i protegits davant el risc de pobresa". Per aquest motiu CiU reclama que les pensions segueixin actualitzant-se amb l'IPC i considera que "el fet que l'actualització periódica de les pensions incorpori no només dades reals sinó també projeccions económiques introdueix incertesa i inseguretat entre els beneficiaris". La federació nacionalista manifesta la necessitat de "continuar promovent canvis en el sistema de pensions per adequar-lo a la revolució demográfica, a les transformacions del món dels treball i dels estils de vida de la gent, en el context d'economia altament globalitzada i dins el marc del Pacte de Toledo". Per últim, CiU Malgrat denuncia que aquesta reforma "castiga més als pensionistes catalans", on el cost de vida és més alt a Catalunya que a la mitjana espanyola. Per aquest motiu, els membres del grup nacionalista exigeixen que "qualsevol reforma del sistema de pensions contempli factors de correcció segons l'IPC catalá per garantir que els pensionistes catalans no perdin poder adquisitiu", i defensen que "les pensions estarien completament assegurades en un Estat propi". Les defíciéncies técniques detectades a les installacions, i les reiterades queixes dels usuaris del Complex Esportiu Can Xaubet de Pineda de Mar ha portat al Govem municipal del PSC a prendre la decisió de 'segrestar temporalment' la gestió de l'equipament. La intenció de l'Ajuntament és que durant la intervenció temporal, fixada en un máxim de dos anys, els serveis del complex es continuín oferint amb el mateix programa d'activitats que hi havia fins ara; pero la direcció esportiva i económica de les installacions sera assumida per personal del consistorio Aquesta mesura va ser aprovada en el PIe de l' Ajuntament celebrat el passat 2 de novembre. A través d'un comunicat, fonts municipals han assenyalat que l'objectiu de la intervenció de la concessió, fins ara a cárrec de l'empresa Gestió Esportiva Pineda S.L., actualment en situació concursal, "és restablir l'adequat manteniment de les installacions i revisar el seu

REVISTA SKORPIO Nº 17 GENER-MARÇ 2014 REFLEXIÓ TERCERA EDAT- EL HIJO P. 13

11 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 17 - Gener/Man; 2014 1IiiiI•••••••• REFÉÉXIO La Tercera Edat té molt a dir Alguns de nosaltres envellim, de fet, perque no madurem. Envellim quan ens tanquem a les noves idees i ens tornem radicals. Envellim quan no sornriem. Envellim quan no juguem amb els nostres néts. Envellim quan els avencos tecnologics ens espanten. Envellim també quan pensem massa en nosaltres mateixos i ens oblidem dels altres. Envellim si deixem de lluitar. Envellim si perdem la il-lusió, si perdem e! nostre projecte. Tots estem matriculats al' escola de la vida, on el mestre és el temps. La vida només pot ser compresa mirant cap enrere. Pero només pot ser viscuda mirant cap endavant. En la joventut aprenem, amb l' edat comprenem ... L' ésser huma és com els vins: l' edat fa malbé els dolents, pero millora els bons. Envellir no és preocupant: ser vist com un vell, sí que ho és. Envellir amb coneixements i estar al dia no és envellir. En els ulls del jove crema la flama, en els del vell brilla la llum. Sent així, no hi ha edat; som nosaltres que la vam crear. Si no creus en l' edat, no envelliras fins al dia de la teva mort. Personalment, jo no tinc edat: tinc vida! No deixis que la tristesa del passat i la por del futur t'espatllin l'alegria del present. La vida no és curta, són les persones les que romanen mortes massa temps. Fes del passatge del temps una conque sta i no una perdua. Utilitzem la nostra experiencia i saviesa per seguir ajudant a la humanitat. Si hem arribat fins aquí, no ho podem deixar perdre, seguim pel camí que hem tracat any rere any i obtindrem el nostre somni desitjat; veure als nostres néts iniciar la seva historia. Iosep Garriga ELmJO Un hombre rico y su hijo tenían gran pasión por el arte. Tenían de todo en su colección; desde Rafael hasta Picasso. Muy a menudo se sentaban juntos a admirar las grandes obras de arte. Desgraciadamente, el hijo fue a la guerra, fue valiente y murió en la batalla mientras rescataba a otro soldado. El padre recibió la noticia y sufrió profundamente la muerte de su único hijo. Un mes mas tarde,justo antes de la Navidad, alguien tocó a la puerta. Un joven con un gran paquete en sus manos dijo al padre: Señor usted no me conoce, pero yo soy el soldado por quien su hijo dio la vida. Él salvó muchas vidas ese día, me estaba llevando a un lugar seguro cuando una bala le atravesó el pecho, muriendo instantáneamente. Él hablaba muy a menudo de usted y de su amor por el arte. El muchacho extendió los brazos para entregar el paquete: "Yo sé que esto no es mucho. No soy un gran artista pero creo que a su hijo le hubiera gustado que usted lo recibiera." El padre abrió el paquete. Era un retrato de su hijo, pintado por el joven soldado. Él contempló con profunda admiración la manera en que el soldado había capturado la personalidad de su hijo en la pintura. El padre estaba tan atrapado por la expresión de los ojos de su hijo que los suyos propios se llenaron de lágrimas. Le agradeció al joven soldado y ofreció pagarle por el cuadro. "!Ho no, Señor, yo nunca podría pagarle lo que su hijo hizo por mí. Es un regalo. !". El padre colgó el retrato sobre la repisa de su chimenea. Cada vez que los visitantes e invitados llegaban a su casa, les mostraba el retrato de su hijo antes de enseñarles su famosa galería. El hombre murió y unos meses más tarde se anunció una subasta con todas las pinturas que poseía. Mucha gente importante e influyente acudió con grandes expectativas de hacerse con un famoso cuadro de la colección. Sobre la plataforma estaba el retrato del hijo. El subastador golpeó su mazo para dar inicio a la subasta. " Empezaremos los remates con este retrato del hijo, ¿Quién ofrece por este retrato?". Hubo un gran silencio. Entonces una voz del fondo de la habitación gritó: "Queremos ver las pinturas famosas, olvídese de esa". Sin embargo el subastador persistió: "¿ Alguien ofrece algo por esta pintura? ¿€ 100?, ¿€ 200?". Otra voz gritó con enojo: "No venimos por esa pintura, venimos por. . .los Van Goghs, los Rembrandts. Vamos a las ofertas de verdad". Pero aún así el subastador continuaba su labor: "El hijo, El hijo, El hijo .... ¿Quién se lleva El hijo?". Finalmente una voz se oyó desde atrás, el viejo jardinero del padre y del hijo. Siendo un hombre muy pobre, ofreció lo único que podía ofrecer, € 10. "Bien, tenemos € 10, ¿Quién da € 20?", gritó el subastador." La multitud se estaba enfadando mucho. No querían la pintura de " El hijo". Querían las que representan una valiosa inversión para sus propias colecciones. El subastador golpeó por fin el mazo: "Va una, van dos, vendida por € 10. "Empecemos con la colección"!,gritó uno. El subastador soltó su mazo y dijo: " Lo siento mucho, damas y caballeros, pero la subasta llegó a su final". Pero, ¿Y las pinturas?, dijeron los interesados. " Lo siento" Contestó el subastador "Cuando me llamaron para conducir esta Subasta, se me dijo de un secreto estipulado en el testamento del dueño". Yo no tenía permitido revelar esta estipulación hasta este preciso momento. Solamente la pintura de "El hijo" sería subastada. Aquel que la aceptara heredaría absolutamente todas las posesiones de este hombre, incluyendo las famosas pinturas. El hombre que aceptó quedarse con "El hijo" se queda con TODO". Anónimo

REVISTA SKORPIO Nº 17 GENER-MARÇ 2014 LA VOZ DEL PUEBLO P. 14

V11 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 17 - Gener/Marc; 2014 1IIiiIII•••••••• Articulo de La Vanguardia, El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar. Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el expolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes? Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo e15% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%? ¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia? ¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€y por cada catalán sólo de 5€? ¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene e14%? ¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo? ¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años; el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya? ¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso? Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medioambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas? Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español? ¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño.S'Zdf por aragonés y 407€ por castellano manchego. ¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes? Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos y a nuestros nietos. España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional. Es tremendo; el Gobierno Español regalará al p.e. Real Madrid 1.000.000 de Euros con la excusa de vender imagen de España al resto del mundo. Osea que los catalanes también subvencionamos al Real Madrid .... El brillante Sir George Bernard Shaw escribió esta breva frase, llena de sabiduría. "Los políticos y los pañales se han de cambiar a menudo por los mismos motivos". i! !Que capacidad de síntesis!!!. Shaw es la única persona que ha ganado un premio nobel (literatura 1925), y también un Oscar (en la categoría de mejor guión), por "My Fair Lady", basada en su obra Pigmalión. ESPAÑA A DONDE VAS? CURIOSIDADES Estábamos sentados en la terrraza de un bar varios amigos en plan de tertulia tomando unas copas. Uno de ellos está relacionado con políticos, hoy en día no es de extrañar, hay tantos. España es el país con más políticos de toda Europa con el doble de políticos que el segundo Italia. Tenemos más de 450 mil políticos. Bien pues entre los reunidos habían dos diputados, ellos estaban ponderando las virtudes según decían de la reforma laboral implantadas por el Gobierno. Entonces se me ocurrió una idea, una posibilidad para mejorar la reforma laboral y además convertida en más justa, en más coherente, en más positiva para España. A los diputados les dije: Imaginaros que en la próxima reforma laboral de los 350 diputados que tiene España se quedan en 150, quedando así reducidos a la misma proporción que los políticos que tiene Alemania, teniendo el doble de habitantes que España. I estos que se quedan, los 150 van a cobrar mil euros al mes. ¿Qué os parece? Entonces cambiaron de cara, ya no estaban tan eufóricos, claro con la reforma actual a ellos no se les toca. Empezaron diciendo, o mejor dicho balbuceando .... bueno .... a lo mejor. ... pero ..... Tengo la sensación de que la cantidad no da calidad, deberíamos hacer una reflexión. Queridos amigos lectores, si siendo el país con más políticos nos va como nos va, posiblemente si reluciéramos el número de políticos, y nos pusiéramos a la altura de la mayoría de países, la crisis menguaría, O NO. ¿A VOSOTROS QUÉ OS PARECE? Iosep Garriga

REVISTA SKORPIO Nº 17 GENER-MARÇ 2014 ESPAÑA ¿ADONDE VAS? P. 15

11 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 17 - Gener/Marc; 2014 1IIiiIII•••••••• Articulo de La Vanguardia, El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar. Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el expolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes? Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo e15% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%? ¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia? ¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€y por cada catalán sólo de 5€? ¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene e14%? ¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo? ¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años; el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya? ¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso? Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medioambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas? Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español? ¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño.S'Zdf por aragonés y 407€ por castellano manchego. ¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes? Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos y a nuestros nietos. España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional. Es tremendo; el Gobierno Español regalará al p.e. Real Madrid 1.000.000 de Euros con la excusa de vender imagen de España al resto del mundo. Osea que los catalanes también subvencionamos al Real Madrid .... El brillante Sir George Bernard Shaw escribió esta breva frase, llena de sabiduría. "Los políticos y los pañales se han de cambiar a menudo por los mismos motivos". i! !Que capacidad de síntesis!!!. Shaw es la única persona que ha ganado un premio nobel (literatura 1925), y también un Oscar (en la categoría de mejor guión), por "My Fair Lady", basada en su obra Pigmalión. ESPAÑA A DONDE VAS? CURIOSIDADES Estábamos sentados en la terrraza de un bar varios amigos en plan de tertulia tomando unas copas. Uno de ellos está relacionado con políticos, hoy en día no es de extrañar, hay tantos. España es el país con más políticos de toda Europa con el doble de políticos que el segundo Italia. Tenemos más de 450 mil políticos. Bien pues entre los reunidos habían dos diputados, ellos estaban ponderando las virtudes según decían de la reforma laboral implantadas por el Gobierno. Entonces se me ocurrió una idea, una posibilidad para mejorar la reforma laboral y además convertida en más justa, en más coherente, en más positiva para España. A los diputados les dije: Imaginaros que en la próxima reforma laboral de los 350 diputados que tiene España se quedan en 150, quedando así reducidos a la misma proporción que los políticos que tiene Alemania, teniendo el doble de habitantes que España. I estos que se quedan, los 150 van a cobrar mil euros al mes. ¿Qué os parece? Entonces cambiaron de cara, ya no estaban tan eufóricos, claro con la reforma actual a ellos no se les toca. Empezaron diciendo, o mejor dicho balbuceando .... bueno .... a lo mejor. ... pero ..... Tengo la sensación de que la cantidad no da calidad, deberíamos hacer una reflexión. Queridos amigos lectores, si siendo el país con más políticos nos va como nos va, posiblemente si reluciéramos el número de políticos, y nos pusiéramos a la altura de la mayoría de países, la crisis menguaría, O NO. ¿A VOSOTROS QUÉ OS PARECE? Iosep Garriga

REVISTA SKORPIO Nº 17 GENER-MARÇ 2014 HISTÒRIA MASSONS P. 16

11 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 17 - Gener/Man; 2014 L'antic Nadal (a Santa Susanna) Josep Megias Vergés No fa gaires anys feia més fred que ara, no en tinc el menor dubte, encara que aixo doni la raó als gurús del canvi climátic, feia molt més fred sens dubte i per les hortes que circumdaven el poble, el gebre blanquinós cobria els bancal s i fins llepava els murs de les cases. El poble era més petit i recollit, el vendaval constructor no havia massacrat les hortes de regadiu amb blocs de sis altures de pisos, i les velles sendes d' entrada i sortida del barri vell, es conservaven identiques des de segles. Les teulades cobertes la majoria de teula moruna amb petites xemeneies fumejants sempre, aquesta era una part important de la calefacció, o estufes de llenya amb canonada de xapa galvanitzada i sortida al carrer, i evidentment, el braser a la taula braser i 1'estufa de gas buta. Per anar-se alllit, la bossa d'aigua calenta i mantes, moltes mantes d'aquestes estampades, amb tuf a patxuli que t'aixafen i gairebé t'ofeguen. En la tele de blanc i negre els anuncis del torró del Lobo, de l' Almendro tornant a casa per Nadal o Antiu Xixona, de les joguines reunides Geyper, el fort apatxe Comansi, les nines de Famosa es dirigeixen al portal, la Nancy, la magia Borrás, 1'Exin Castillos, la cartutxera de pistola amb petards, patins, l' are amb fietxes i el súmmum dels súmmums, una bicicleta infantil amb rodes laterals per als novencans, aquesta bici mai arribaria a temps ... , com la Bultaco Sherpa del meu amic. El Nadal d'aquells anys era fred i fosc, al desembre els dies són curts i la nit cau primerenca, unes pobres bombetes a les cantonades del carrer són tota la il-luminació pública, excepte a la travessia que presumeix de fanals amb pal de fusta. Els diumenges d' Advent fan olor de xurros i castanyes, de passeig pel carrer principal i un petit mercat ambulant de paradetes, allí venen llaminadures i figuretes del pessebre de fang policromat. A 1'església i els col-legis, instal-len un pessebre amb figures grans i belles. Els de casa són modestos i rústics, gens sernblant als de l'actual concurs de pessebres, fets gairebé per professionals. La cova, que no portal, és un vell cep de ull de llebre cobert amb molsa, les pedretes són del riu, el sol és de serradures i més molsa, el riu de paper de plata de la xocolata, i algú hi posa un mirall que sembla un llac per als cignes. Les figuretes tosques i de fang amb prou feines tenen formes, el foc dels pastors es fa amb paper de cel-Iofana vermell. L'estel guia amb el seu deixant, és de cartró retallat i més revestiment de paper de xocolata, penjat a l'aire amb fil de pescar invisible. Quant amor, quanta infantesa hi ha en aquest humil pessebre! Tanquen les escoles després d' aprendre de memoriales nadales. Los peces en el río, Campana sobre campana, la Zambomba, El Chiquirritín, Yome remendaba y yo me remendé, etc. Per la tele hi ha un festival al qual hi va el Generalísimo Franco i hi canten artistes; Raphael sempre interpreta al final la seva bella cancó: El tamborilero. La loteria plena d'il-lusió, els esperits eixuts, i sonen arreu músiques de tonadilla en veus de nens amb barreja de xifres i pessetes. A casa ho hauran preparat tot per anar al forn a coure ametllats, rotllets d' anís, coques de moda i altres dolcos per a la festa. En el corral familiar, algun emplomat ha perdut el coll per al sopar de la nit de Nadal i el menjar de Nadal. Menú d' arras en paella amb pilotes. Per a postres els dolcos citats amb una mica de torró i amb figues, acompanyats d'una copeta de mistela i anís. Les reunions familiars són multitudinaries, molts parents i molta més mainada. El guirigall és total, gairebé insuportable. El foc crepita i daura 1'estada amb ceps secs, sarments i llenya de garrofer i olivera. S'ha ences amb farigola i romaní i perfuma tota 1'estada d'una olor sublim, avui impossible en les nos tres llars modernes. Havent sopat i departit en variats comentaris, els homes i les dones prenen els seus instruments musicals, una guitarra i una bandúrria, s'abriguen com si marxessin a Siberia amb gruixuts tabards, negres bufandes, boina i barret, i surten a la foscor exterior. Recorríem els carrers cantant a canvi d'una copeta d' anís i un polvoró . Érem més felices tenint menys? Potser ens hem de fer mirar el que passa. La cabeza fuera del agua El presidente del gobierno en sus últimas declaraciones nos ha informado que los ciudadanos españoles en estos últimos meses estamos sacando la cabeza del agua ,suponemos que lo que quiere decir es que estamos saliendo de la crisis y añade que recomienda crecer, buena recomendación por su parte. Lo que realmente no nos dice en qué posición de la econometría nos encontramos, como todos sabemos el déficit actual se sitúa en el 6,9 % Ypara definir la forma del crecimiento según los economistas se definen de 4 maneras. En forma de L-U V-W, si escuchamos las predicciones, nadie es capaz a corto plazo de definirlas. Una cosa está clara tenemos 500.000 familias en que ningún miembro tiene trabajo y aproximadamente más de 5.000.000 de parados. Seguramente estamos excavando un hoyo y cada vez más profundo La OCDE no fue capaz de ver la llegada de la crisis y nos indica que el crecimiento de este país es nulo. También nos dicen los de Bruselas que como no cumplimos el déficit nos dan dos años más, lo que indica que las previsiones y las medidas que se están aplicando no son las correctas ya que España se define como europeísta de cajero automático. Todos coinciden que para salir de la crisis debe incentivarse la contratación, cosa que en la actualidad no se está realizando. Como siempre los políticos colocan la diana por donde pasa la flecha. Los hombres de negro enviados por Bruselas nos han visitado y nos recomiendan seguir aplicando nuevos recortes e incrementos de impuestos. Lo único que tenemos claro los ciudadanos es que los que gobiernan este país, cobran cada mes, pagan sus hipotecas, sus hijos van a escuelas privadas y preparan sus vacaciones. Els pensionistes a les portes de I'infern Suposo que la majoria dels governants, em refereixo al ministre d'hisenda i economia en particular, han de pensar que els pensionistes som ciutadans sense estudis i que amb prou feines sabem usar les matematiques. Haig de dir-los que la majoria d'ells segurament tenen més estudis que els anteriorment comentats. Hi ha metges, advocats, llicenciats en diferents carreres, i segurament més de la meitat van haver de jubilar-se, abans d'hora, obligats pels ERE i tancaments d'empreses i acomiadaments barats; en poques paraules, per les reformes laborals que han realitzat últimament. Estic gairebé segur que als ministres no se'ls va exigir superar el 6,5 per poder exercir les seves funcions, simplement van ser ascendits de "chusqueros". La fórmula matemática que proposen per augmentar les pensions és la següent: augment de pensió = 0,25 - (IRPF + IPC + IVA + copagament). Una vegada estudiada la fórmula podem observar que els conceptes que estan entre paréntesis, encara que estan en positiu, tenen un signe negatiu fora del parentesi i aixo fa que a la quantitat inicial de 0,29 se li hagin de restar el total de la suma dels termes que tenim entre paréntesis, i ens trobem que en resoldre la fórmula el 0,25 positiu es transforrni en un resultat negatiu i de quantitat superior. Que no ens enganyin mes, el que puja realment en aquest país són els preus de tots els articles i consumibles de primera necessitat, pero n'hi ha alguns que pugen el 28%, com el financament dels partits, i com els sindicats s'estan quedant enrere, aviat ens muntessin una vaga.

REVISTA SKORPIO Nº 17 GENER-MARÇ 2014 OPINIÓ MEGIAS P. 17

11 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 17 - Gener/Man; 2014 L'antic Nadal (a Santa Susanna) Josep Megias Vergés No fa gaires anys feia més fred que ara, no en tinc el menor dubte, encara que aixo doni la raó als gurús del canvi climátic, feia molt més fred sens dubte i per les hortes que circumdaven el poble, el gebre blanquinós cobria els bancal s i fins llepava els murs de les cases. El poble era més petit i recollit, el vendaval constructor no havia massacrat les hortes de regadiu amb blocs de sis altures de pisos, i les velles sendes d' entrada i sortida del barri vell, es conservaven identiques des de segles. Les teulades cobertes la majoria de teula moruna amb petites xemeneies fumejants sempre, aquesta era una part important de la calefacció, o estufes de llenya amb canonada de xapa galvanitzada i sortida al carrer, i evidentment, el braser a la taula braser i 1'estufa de gas buta. Per anar-se alllit, la bossa d'aigua calenta i mantes, moltes mantes d'aquestes estampades, amb tuf a patxuli que t'aixafen i gairebé t'ofeguen. En la tele de blanc i negre els anuncis del torró del Lobo, de l' Almendro tornant a casa per Nadal o Antiu Xixona, de les joguines reunides Geyper, el fort apatxe Comansi, les nines de Famosa es dirigeixen al portal, la Nancy, la magia Borrás, 1'Exin Castillos, la cartutxera de pistola amb petards, patins, l' are amb fietxes i el súmmum dels súmmums, una bicicleta infantil amb rodes laterals per als novencans, aquesta bici mai arribaria a temps ... , com la Bultaco Sherpa del meu amic. El Nadal d'aquells anys era fred i fosc, al desembre els dies són curts i la nit cau primerenca, unes pobres bombetes a les cantonades del carrer són tota la il-luminació pública, excepte a la travessia que presumeix de fanals amb pal de fusta. Els diumenges d' Advent fan olor de xurros i castanyes, de passeig pel carrer principal i un petit mercat ambulant de paradetes, allí venen llaminadures i figuretes del pessebre de fang policromat. A 1'església i els col-legis, instal-len un pessebre amb figures grans i belles. Els de casa són modestos i rústics, gens sernblant als de l'actual concurs de pessebres, fets gairebé per professionals. La cova, que no portal, és un vell cep de ull de llebre cobert amb molsa, les pedretes són del riu, el sol és de serradures i més molsa, el riu de paper de plata de la xocolata, i algú hi posa un mirall que sembla un llac per als cignes. Les figuretes tosques i de fang amb prou feines tenen formes, el foc dels pastors es fa amb paper de cel-Iofana vermell. L'estel guia amb el seu deixant, és de cartró retallat i més revestiment de paper de xocolata, penjat a l'aire amb fil de pescar invisible. Quant amor, quanta infantesa hi ha en aquest humil pessebre! Tanquen les escoles després d' aprendre de memoriales nadales. Los peces en el río, Campana sobre campana, la Zambomba, El Chiquirritín, Yome remendaba y yo me remendé, etc. Per la tele hi ha un festival al qual hi va el Generalísimo Franco i hi canten artistes; Raphael sempre interpreta al final la seva bella cancó: El tamborilero. La loteria plena d'il-lusió, els esperits eixuts, i sonen arreu músiques de tonadilla en veus de nens amb barreja de xifres i pessetes. A casa ho hauran preparat tot per anar al forn a coure ametllats, rotllets d' anís, coques de moda i altres dolcos per a la festa. En el corral familiar, algun emplomat ha perdut el coll per al sopar de la nit de Nadal i el menjar de Nadal. Menú d' arras en paella amb pilotes. Per a postres els dolcos citats amb una mica de torró i amb figues, acompanyats d'una copeta de mistela i anís. Les reunions familiars són multitudinaries, molts parents i molta més mainada. El guirigall és total, gairebé insuportable. El foc crepita i daura 1'estada amb ceps secs, sarments i llenya de garrofer i olivera. S'ha ences amb farigola i romaní i perfuma tota 1'estada d'una olor sublim, avui impossible en les nos tres llars modernes. Havent sopat i departit en variats comentaris, els homes i les dones prenen els seus instruments musicals, una guitarra i una bandúrria, s'abriguen com si marxessin a Siberia amb gruixuts tabards, negres bufandes, boina i barret, i surten a la foscor exterior. Recorríem els carrers cantant a canvi d'una copeta d' anís i un polvoró . Érem més felices tenint menys? Potser ens hem de fer mirar el que passa. La cabeza fuera del agua El presidente del gobierno en sus últimas declaraciones nos ha informado que los ciudadanos españoles en estos últimos meses estamos sacando la cabeza del agua ,suponemos que lo que quiere decir es que estamos saliendo de la crisis y añade que recomienda crecer, buena recomendación por su parte. Lo que realmente no nos dice en qué posición de la econometría nos encontramos, como todos sabemos el déficit actual se sitúa en el 6,9 % Ypara definir la forma del crecimiento según los economistas se definen de 4 maneras. En forma de L-U V-W, si escuchamos las predicciones, nadie es capaz a corto plazo de definirlas. Una cosa está clara tenemos 500.000 familias en que ningún miembro tiene trabajo y aproximadamente más de 5.000.000 de parados. Seguramente estamos excavando un hoyo y cada vez más profundo La OCDE no fue capaz de ver la llegada de la crisis y nos indica que el crecimiento de este país es nulo. También nos dicen los de Bruselas que como no cumplimos el déficit nos dan dos años más, lo que indica que las previsiones y las medidas que se están aplicando no son las correctas ya que España se define como europeísta de cajero automático. Todos coinciden que para salir de la crisis debe incentivarse la contratación, cosa que en la actualidad no se está realizando. Como siempre los políticos colocan la diana por donde pasa la flecha. Los hombres de negro enviados por Bruselas nos han visitado y nos recomiendan seguir aplicando nuevos recortes e incrementos de impuestos. Lo único que tenemos claro los ciudadanos es que los que gobiernan este país, cobran cada mes, pagan sus hipotecas, sus hijos van a escuelas privadas y preparan sus vacaciones. Els pensionistes a les portes de I'infern Suposo que la majoria dels governants, em refereixo al ministre d'hisenda i economia en particular, han de pensar que els pensionistes som ciutadans sense estudis i que amb prou feines sabem usar les matematiques. Haig de dir-los que la majoria d'ells segurament tenen més estudis que els anteriorment comentats. Hi ha metges, advocats, llicenciats en diferents carreres, i segurament més de la meitat van haver de jubilar-se, abans d'hora, obligats pels ERE i tancaments d'empreses i acomiadaments barats; en poques paraules, per les reformes laborals que han realitzat últimament. Estic gairebé segur que als ministres no se'ls va exigir superar el 6,5 per poder exercir les seves funcions, simplement van ser ascendits de "chusqueros". La fórmula matemática que proposen per augmentar les pensions és la següent: augment de pensió = 0,25 - (IRPF + IPC + IVA + copagament). Una vegada estudiada la fórmula podem observar que els conceptes que estan entre paréntesis, encara que estan en positiu, tenen un signe negatiu fora del parentesi i aixo fa que a la quantitat inicial de 0,29 se li hagin de restar el total de la suma dels termes que tenim entre paréntesis, i ens trobem que en resoldre la fórmula el 0,25 positiu es transforrni en un resultat negatiu i de quantitat superior. Que no ens enganyin mes, el que puja realment en aquest país són els preus de tots els articles i consumibles de primera necessitat, pero n'hi ha alguns que pugen el 28%, com el financament dels partits, i com els sindicats s'estan quedant enrere, aviat ens muntessin una vaga.

REVISTA SKORPIO Nº 17 GENER-MARÇ 2014 HUMOR P. 18

LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 17 - Gener/Man; 2014 11 A la consulta médica: -Doctor, tothom m'ignora; ningú no em fa caso I Que pasi el següent, sis us plau. Entre dues amigues: -Que n'opines, de la felicitat? I Dones no sabria dir-t'ho. Només he conegut el meu marit. Un home truca a I'interfon: A la primavera les orenetes tomen. I L'espia viu al quart segona, badog!. JURISPRUDENCIA Durante un juicio el juez le pregunta al' acusado: - ¿Entonces usted me dice que llegó a su casa antes de lo habitual y encontró a su esposa en la cama con otro hombre? .. -¡¡Correcto, señor juezl! - responde el reo con la cabeza baja. - ¿Después, usted buscó su escopeta y disparó a su mujer matándola en el acto? ¿correcto? .. - ¡Correcto, señor juez! ... - repite el reo. ¿y por qué usted disparó a su mujer y no mató a su amante ...? El acusado responde: - Señor juez ..... Me pareció más sensato matar a una mujer una única vez, que matar a un hombre diferente cada dia. ¡Fue absuelto en el mismo momento!. ¡Cornudo, pero sensato! HUMOR. GALENO S -Doctor, tengo tendencias suicidas, ¿Qué hago? Págueme por anticipado, por favor. -Llega un joven a una farmacia, donde le atiende una mujer de mediana edad: Señora, tengo un problema serio, sufro de erección permanente. "¿qué me puede ofrecer?". -La señora guarda silencio por un tiempo con los ojos muy abiertos y le dice: "Pués, tengo esta farmacia, un departamento en la playa y un auto". -Usted debería haber venido a verme antes. En realidadfui a ver a un curandero. -¿y qué huevada le dijo? Que viniera a verlo a usted. -Doctor ¿usted piensa que después de esta operación voy a volver a caminar? Seguro ...porque va a tener que vender el auto para poder pagar la factura de la clínica -Doctor tengo un problema tremendo. Estoy perdiendo la memoria. ¿Cuánto tiempo hace? -¿Cuanto tiempo hace de qué? -De acuerdo con los estudios realizados, le quedan 7 dias de vida. Doctor, ¿Qué puedo hacer? -Vaya a vivir con su suegra y le resultará una eternidad. -Doctor tengo los dientes muy amarillos, ¿qué me recomienda? Cobata marrón. -A ver señorita, desnúdese por completo. Si su colega me revisó hace 5 minutos y me dijo que estoy fantástica. -Precisamente, quiero comprobarlo. -Mi médico es un matasanos, estuvo tratando a mi esposa del hígado durante 20 años y al final murió del corazón. El mío es mejor: si te trata el hígado, seguro que te mueres del hígado. -¿Usted cree que viviré 40 años más? Depende. ¿usted parrandea con sus amigos? -No, doctor. ¿Bebe? -No, doctor. ¿Fuma? -No, doctor. ¿Hace el amor seguido con su pareja? -No, doctor. ¿Sale con otras mujeres? -No, doctor. ¿y para qué quiere vivir 40 años más? -Doctor ¿Cómo está mi corazón? Podría estar mejor, pero no se desanime: durará tanto como usted. HUMOR FILOSOFIC En certa ocasió, Diogenes de Sínope, filosof grec de l' escola cínica, veient que un noiet fill d'una prostituta llencava pedres a la gent, li digué: "Ep, vés en compte no li donis al teu pare". Aquesta mostra d'humor sarcastic ens pot introduir en el tema de les relacions entre humor i filosofía. ¿Són compatibles o més aviat es tracta de vems que s'avenen poc? Lluís Costa

REVISTA SKORPIO Nº 17 GENER-MARÇ 2014 TELEFONS D'INTERÉS P. 19

11 SANTA SUSANNA: AJUNTAMENT 937678441 AMBULANCIES 061 BARCELONA BUS 902130014 BOMBERS 112 BUS URBA I CUC 659951832 CASAL GENT GRAN 937678059 CEIP MONTAGUT 937679523 CEIP STA SUSANNA 937678103 DISPENSARI. 937678139 ENDESAAVARIES 800760706 POLlCIA LOCAL 680661661 RADIO SANTA SUSANNA 937678819 SOREA AVARIES 902250370 TAXIS 937678571 CAN PURRA PER EMPORTAR 937678145 OUTLET CARREFOUR. 937677789 CARREFOUR 937678588 MOSSOS D'ESQUADRA 088 CARNISERíA ROSBERT 937679301 HOSPITAL VETERINARI. 937677792 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 17 - Gener/Marc 2014 ESTACIÓ NAuTICA 667699433 ESTACIÓ RENFE 937677049 FARMAcIApasseig 937678493 FARMAcIAcentre 937679101 FUNDACIÓ TURíST 937679250 HOSPITAL BLANES 972353264 LA BARRAKA 937677704 LLAR D'INFANTS 937679095 OFICINA TURISME 937679008 PARROQUIA 937678204 RESTAURANTS: BON REPOS 937678475 STYLCAFÉ 620174509 CAN FELlU 937678402 NOU WOK. 937679378 McDONALD'S 937677026 SOPAR-BAlL DELUXE 659501655 PINEDADEMAR: AJUNTAMENT 937671560 INFORMACIÓ 937625038 POLI CIA 937629600 TAXI. 937694878 MOSSOS D'ESQUADRA. 937418985 BOMBERS 937623080 CREU ROJA. 937671100 CORREUS 937623486 ESTACIÓ RENFE 900410041 FARMAclES 937622538 6905-3187-4655 ESGLÉSIA 937623790 MUSEU 937671560 CONSULTORI 937663032 OPTICA POBLENOU 937661269 LLARS DE FOC 629487604 ESCACS SKORPIO 663552830 EMBALATGES CARBONELL 934299525 RESTAURANTS: CA LA MARGARIDA 937671220 CAN FORMIGA 937671735 CAN GIL 937671657 CAN JOSEP 937623005 CAN PEPE'S 937671622 PEIXETERíA BLUSI 647249851 EMBALATGES CARBONELL 934299525 ........................................ 678700402 ESCACS SKORPIO 663552830 PERRUQUERIA 937677114 TRACTAMENTS D'AIGUA 665768379 t:HORT D'EN RIPOLL 639242594 BAR 7:13 937678781 LLARS DE FOC 629487604 DIAGONAL 937671502 DOMESTIC 937664089 ELS PESCADORS 937626399 LA CUINA D'EN MANEL 937670686 MAS PI 937671568 PEPET 937671741 REVERTER 937671915 TRADEscANTIA 937672325 LA ROSALEDA 937671608 DOLCE VITA 937625161 CAN ROSICH 937672887 EL GINJOL 937625170 LA GRAELLA 937075740 RUTE 937670731 SOPAR-BALL MAGMA 630428381 CALELLA: AJUNTAMENT 937663030 AQUALlA 937697001 BIBLIOTECA 937690386 CORREUS 937691345 CAMP DE FUTBOL 937662007 CASAL t:AMISTAT 937661121 ESTACIÓ RENFE 937690196 CINE 937690491 CLUB NAuTIC 937694600 CLUB TENNIS 937662136 DEIXALLERIA 937662187 ESGLESIA. 937690990 GALERIA 937661339 GAS NATUR 937697389 GASOLINERA 937691097 GESTVIA 937664190 GUARDIA CIVIL. 937690591 I.N.S.S 937692849 JUT JAT. 937690484 NOTARIA 937692254. MUSEU 937695102 TURISME 937690559 PAVELLÓ 937694400 PiSCiNA 937761971 POLlCIA 937665920 RADIO 937660333 TANATORI. 937695301 HOSPITAL. 937690201 CREU GROGA 937662030 AMBULANCIES 937671100 CAP 937665950 ESPLAI CAIXA 937694634 ESCOLES: FRETA 937661903 PIA 937660671 MINERVA 937691667 SALlCRÚ 937692414 BISBE SIVILLA 937661201 PLACAS SOLARS I LLARS DE FOC 629487604 ESCACS SKORPIO 663552830 EMBALATGES CARBONELL. 934299525 MALGRAT DE MAR AJUNTAMENT 937653300 POLIcíA LOCAL 937654224 TURISME 937653889 BIBLIOTECA 937619032 CENTRE CULTURAL 937612979 PAVELLÓ 937611750 CASSAL AVIS 937612004 RESIDENCIA 937619900 DEIXALLERíA 937614772 ECOLLlDA MOBLES 937653151 CEIP MARíA CUBí. 937654759 CEIP MONTSERRAT 937654444 FARMACIES: BUÑOL 937654021 LLANSÓ 937611904 BOMBERS 937655880 SANT POL DE MAR AJUNTAMENT I pOLIcíA 937600451 SERVEIS 937603202 ARXIU 937603338 SERVEIS SOCIALS 937600909 BIBLIOTECA 937604544 ERMITA 937600760 LLARS DE FOC 629487604 ESCACS SKORPIO 663552830 ARENYS DE MAR AJUNTAMENT 937959900 RECAPTACIÓ 937957350 CENTRE CULTURAL 937924188 ARXIU 937920848 BIBLIOTECA 937923253 MUSEU 937924444 MERCAT , 937920693 OEIXALLERIA 937938985 RADIO 937920238 CEIP MARAGALL 937929775 CEIP SIN ERA 937920984 POLlCIA 937959901 CAP 937958074 CREU ROJA 937957654 CANETDEMAR AJUNTAMENT 937943940 LLARS DE FOC 629487604 CENTRE ASISTENCIA 937956867 ESCACS SKORPIO 663552830 RESIDENCIA GUILLEM 937940393 EMBALATGES CARBONELL 934299525 TAXIS 937954355 TRACTAMENTS D'AIGUA 665768379 TRACTAMENTS D'AIGUA 665768379 FARMAcIES: COLON 937662046 NOÉ 937690791 MELA 937695018 NOGUERA 937694754 PLANAS 937662093 CASTELLS 937691170 EMERGENCIES 112 RESTAURANTS: AMADEUS 937691436 CAN FRAN 937662345 CA t:GABI. 622412327 NURI. 9376971 93 CAN CHARLY 937660518 CAN MIQUEL 937692745 CANTINFLAS-GROUCHOS 937660991 CAN XENA 937690687 CASA CARLOS 937690574 CELLER AZOR 937690659 EL GALLlNER 937695502 CREU BLAVA 937654647 CORREOS 937611022 CREU ROJA 937612455 DISPENSARI 93761 9500 MOSSOS D'ESCUADRA .. 937667300 RECTORíA 937610185 RENFE 937610585 TAXIS 937612222 EMBALATGES CARBONELL. 934299525 RESTAURANTS: RUSCALLEDA 937600662 EL SOT D'MORER 937601105 CORREUS 937921894 TAXIS 937924141 RESTAURANTS: CAN MAJÓ 937923154 CAPOTE 937923000 RACÓ DE t:AVI 937959349 PESCADORS 937923304 RESTAURANTS: CANET 652684491 A MEDIA LUl 937943725 LA GRAELLA 937941609 EL RACÓ 937693178 EL REBOST DEL BISBE 937661201 FANDIÑO 937690924 INGENI.. 937693553 t:ANTIC 937661872 LA FUSTA 937660602 LA GABIA 937695185 LA GAVINA 937692539 LA LLAR DE FOC 937691948 LA MUSA 937691919 LA RODA 937694139 LES CAVES 937691037 MARíTIM 937697030 PETRUS 686801 095 PULPERíA GALlCIA 937664347 ROCA PINS 937661664 TIC- TAC 937660808 LLAR D'PESCADORS 937697150 ROMA 9376951 91 PEIXATERIA 937691878 CA t:ISARD 937690503 LLARS DE FOC 629487604 ESCACS MALGRAT 634689377 ESCACS SKORPIO 663552830 EMBALATGES CARBONELL. 934299525 TRACTAMENTS D'AIGUA 665768379 RESTAURANTS: ANTONIO 937654253 GRAN MURALLA 937654052 LA CASA 937602373 CAN LLUIS 937600697 MARGOT 937600302 PA PillES 937603060 HISPANIA 937910457 POSIT 937921245 MAC DOVER 937922650 MARINERS 937923820 MONTCALVARI 937922196 RIAL 937957962 MONTMAR 937920797 CAL TIBU 937941433 CAN XANDRI 937956102 LA QUEIXALADA 937940620 LA LLUNA 650810942 LA CASONA 937662546 OMBU ARGENTINA 937692912 SAFARI 937691856 DEUTSCHE ECK 937693753 LA PORTEÑA 937662982 TIERRA DE FUEGO 937665190 CASA AUSTRIA 937662382 ATIPA'T 937661261 CAN JULIO 937660737 CASA DI MARCO 937695403 CASA NOSTRA 937690677 DON CARLO 937661547 DON CORLEONE 937697196 ITALIA 2.. 937697488 MARINA 937661440 TERRACOTTA 937690340 ISTAMBUL. 937660014 LUNA GAUCHA 937691946 SOPAR-BALL EL HOGAR GALLEGO 937662027 LA QUADRA 937661951 CORTIJO 937654707 HERRADURA 937654694 TORRETA 937610546 KLEIN 937613186 CITY 937619876 POLlGON 937653695 LA BOTA 937610342 MADUIXA 937653379 LA TAVERNA 937600310 LAS ROCAS 662014413 XALOC 937602391 PORTINYOL 937920009 TAVERNA 937958479 MARINO 937922645 ARENYS 937925115 NAUTIC 937923501 LA GAViNA 937959332 PORTO FINO 937922703- LA SARGANTANA 937956780 CASA ROURA 937940375 EL PARADOR 937940694 EL RACÓ 937943934

REVISTA SKORPIO Nº 17 GENER-MARÇ 2014 PUBLICITAT P. 20