dissabte, 2 de novembre de 2013

REVISTA SKORPIO Nº 16 OCTUBRE-DESEMBRE 2013 PORTADE

REVISTA SKORPIO Nº 16 OCTUBRE-DESEMBRE 2013 PAG. 2 EDITORIAL-SUMARI-ESCOLA SKORPIO

LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 liiIiItJlmI "4t ANIVERSARI SKORPIO" Estimats lectors de la revista SKORPIO, la primera revista del Maresme!, Arribem al 4t aniversari grácies a vosaltres, grácies als més de quinze millectors que heu confiat i gaudit de les nostres senzilles i humils lletres. SKORPIO, segons els mitjans, s'ha convertit en la primera revista del Maresme, amb els més de dotze mil exemplars editats, amb més de 3.600 visites al seu blog. El vostre ajut, fidelitat i participació han sigut forca valuosos. Necessitem de la vostra crítica per saber que podem millorar. El nostre únic objetiu és entretenir, distreure, motivar, donar ánims per viure, per poder superar tot el que ens cau a sobre en aquests temps tan dificils, fer que el dia a dia sigui més felic i dinámic per tothom. Intentem fer sornriure, i si a més agrada, aixó ja és el máxim dels nostres somnis. No dubteu que qualsevol suggeriment sera escoltat. Volem aprendre, volem construir. Volem donar el millor de nosaltres a tots els lectors. 1 sempre amb humilitat. Ja sabeu que la revista Skorpio porta regals; regals per als lectors i també per als socis Skorpio. EIs números premiats són els dels cecs. Cada mes regalem. Molta sort a tothom. Com a últimes novetats teniu "La veu del Poble", "La Dona", i ara també teniu una eina molt practica per poder consultar, a la pagina 19 tots els teléfons d'interes i els dels restaurants dels tres pobles: Santa Susanna, Pineda de Mar i Calella. Abans que se'ns oblidi. Si algun lector vol fer tota la collecció de la revista Skorpio, truqueu al Josep 663 552 830, ell intentara aconseguir-ho. Recordeu que hem ampliat els punts de trobada, ara són: ESTANC NOGUERAS, CI SANT RAMON, 8, DE SANTA SUSANNA LLffiRERIA LA LLOPA, el BRUGUERA, 111, DE eALELLA LLffiRERIA L'ARBRE VERD, PL. ESPANYA, 23, DE PINEDA DE MAR CLUB-ESCOLA D'ESCACS SKORPIO, el SANT RAMON, 2, DE SANTA SUSANNA 1tots els dissabtes de l' any de lOa 12 h, a la playa Catalunya de Santa Susanna, a l'estand on donem les c1asses gratuítes d'escacs (sempre que el temps ens ho permeti). Grácies a tots per la vostra col-laboració, i per llegir la revista SKORPIO. Les set plumes col-laboradores i la direcció ESCOLA n"ESCACS SKORPIO S' ensenya a jugar a escacs i a millorar obertures, desenvoluparnent, mig joc, final i sistema algebraic. A partir de 7 anys, ambdós sexes i sense límit d' edat. Totalment gratuít. Les classes les imparteix en Josep els dissabtes de 10 a 12 h, una hora de teoria i un hora de practica al Ir pis del carrer de Sant Ramon, 2 de Santa Susanna, i a Calell els diumenges d' 11 a 13 h al Restaurant Grouchos. '--==~==---' Els alurnnes reben un dossier, també gratuú, amb el contingut que s'imparteix a cada classe, com també dades históriques i actuals del món deIs escacs, incloent-hi exercicis. També comptem amb uns escaes gegants amb els quals es fan partides d' exhibició el primer dissabte de cada mes de 10 a 12 h. Nou servei »ESCACS A LA CARTA", disposeu de joc i jugador. Els escacs són més que un joc, ajuden a desenvolupar la ment, agilitzen i reforcen el cervell, dominen el tremp, asserenen el carácter, ensenyen a pensar, a resoldre problemes, són associatius, competitius, creatius, psicologícs, són d'utilitat pedagógica i terapéutica. »Mens sana in corpore sano" ... Interessats truqueu al 663 552830 o envieu un correu electronic a josepmey@telefonica.net (contacte: JOSEP).Gaudeix de totes les revistes i els seus articles al Blog: escacseskorpio.blogspot.com 11 ~ Portada: Via Catalana - Diada - XX - Open Skorpio l ~ Editorial. 4tAniversari Skorpio Sumario 2 ~ Esencia. Tus ojos - Ensayo de amor 3 ~ Publicitat... 4 ~ Noticies: Focs Blanes - Violencia a Sant Ferrnín Reflexión Olimpiadas 2020 5 ~ Memoria. Histories de vora el foc 6 ~ Sensacions. El gatet eixerit XIII. El rei de la selva 7 ~ Escacs 8 ~ Escacs 9 ~ Dones 10 ~ Esséncía. Sport... 11 ~ Salud. El agua en el microondas Actualización sobre el cancer. 12 ~ Reflexión. Despropósitos 13 ~ La veu del poble 14 ~ Espanya, on vas? La infanta te un DNI amb dos digits El TC rebutja les tessis de la Generalitat... 15 ~ Historia. Colom era catalá, 16 ~ Opinió. Josep Megias 17 ~ Humor. La nevera Socis i activitats Skorpio 18 ~ Teléfons d'interés i Restaurants Santa Susanna, Pineda i Calella 19 ~ Publicitat.. 20 Revista trimestral. Punts de trobada: Estanc Nogueras, Sta. Susanna Llibreria l'Arbre Verd de Pineda de Mar i Llibreria La L1opa, Calella. Tot interessat, que es posi en eontaete amb el Sr. Josep, 663 552 830.

divendres, 1 de novembre de 2013

REVISTA SKORPIO Nº 16 OCTUBRE-DESEMBRE 2013 PAG. 3 ESENCIA: TUS OJOS--ENSAYO DE AMOR

11 ESENCIA TUSOJOS Nunca me dicen tus labios lo que me dicen tus ojos, lo que confiesan tus antojos o descubren tus agravios, que me glosan tu dolor o me infunden tu alegría, que me lloran tu agonía o me inundan de tu amor, que me alumbran o me ciegan, que me curan o maltratan, me acarician o me matan, me conceden o me niegan, pero que, siempre locuaces, me saben contar sinceros tus exhortas más austeros y tus sueños más audaces. Tienen tus ojos el don de alegrarme, entristecerme, consolarme y conmoverme, y es porque tus ojos son: ojos que saben hablar, ojos que saben reír, ojos que saben herir, y ojos que saben besar: ojos que hielan o abrasan, y que con nieve o con lumbre dan o quitan pesadumbre por donde quiera que pasan. Cuando de su limpia hondura descorren al fin el velo, reflejan la luz del cielo sobre el mar de tu ternura, y me hundo feliz en él, y tan dulce me parece que mi vida se adormece en su piélago de miel. Cuando por ellos derramas el fuego de tus amores, LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 yo me acerco a sus fulgores para quemarme en sus llamas. y cuando lanzan destellos agudos como saetas, mis ojos son dos ascetas que quieren clavarse en ellos. Siento un placer inefable, si en tus miradas tranquilas descubro, tras tus pupilas, un camino interminable. Triste y medroso adivino, con las flores de tu edén muchos abrojos también, a lo largo del camino, pero, aunque guardes tus flores y me ofrezcas tus abrojos quiero internarme en tus ojos en busca de tus amores. L. Martinez Kleiser I Ensayo de amor Cuando no estás, ¡también soy feliz!. En ciertas ocasiones me planteo esta reflexión. Por supuesto que cuando estoy con tigo soy feliz. Te quiero y a tu lado siempre soy feliz. Pero fíjate que cuando no te tengo, no disfruto de tu compañía, pero al pensar en ti también soy feliz. El recuerdo constante de tu persona me ayuda a vivir, a mejorar mi forma de ser, mi actitud, ya que intento ser mejor para ti. Por supuesto que estar con tigo es un regalo para mi existencia. Pero precisamente por la intensidad de mi amor aunque no estés junto a mi, siempre te tengo presente. Por eso aunque no estés con miga también soy feliz. En tu ausencia todos los momentos vividos con tigo se reproducen en mi como si los volviera a vivir. razón cuando no estás a mi lado también soy feliz. No me tengo que esforzar para imaginarme a tu lado. Tu rostro aparece en mi mente de forma natural. Incluso he podido comprobar que la distancia aviva aún más el recuerdo, haciendo fluir palabras que nunca te he sabido decir. Aunque siempre deseo volverte a acariciar, a tenerte entre mis brazos. Si fuera un poeta te diría que la ilusión de volverte a ver me hace volar entre sueños sobre mundos insospechados cruzando mares i cielos nunca vistos para alcanzar nuestro lugar, único y solitario, en el que nuestro amor se funde en el espacio. Cuando no te tengo necesito escribirte, decirte con la pluma más de lo que puede susurrar mi voz en tus oídos, más de lo que te pueden decir mis palabras a través de mis labios. Entiendo que es difícil de expresar, y quizá sea una quimera, quizá sea producto de mi necesidad de amarte. Pero así lo siento, y así lo escribo. Tengo la sensación de que las letras no son suficientes para expresar mis sentimientos. Pero si puedo asegurar que aunque no estés a mi lado también soy feliz. Iosep Garriga Por esa ~~·..,·e~! SAi'iTA SUSANNJ\ C.\LELLA AQlJEST~UAlIDEU 1PODRE REVlSlf1 U GUANYAR UNOBSEQUJ Si les últi mes tres xifr . deIs Cecs del' es del Sorteig comcideixe dla 27-12-2013 n amb Un d' L;!Z :::'6':"'ro,,", sereuob' .....?/ , Sequlats amb Un regal. L agraciat, que es posi e amb el club d'E n COntacte (1osep, 663 5s5c2acs Skorpl.O Caduca als 15 d' 830). les. I S~·

REVISTA SKORPIO Nº 16 OCTUBRE-DESEMBRE PAG. 4 PUBLICITAT

REVISTA SKORPIO Nº 16 OCTUBRE-DESEMBRE 2013 PAG. 5 NOTÍCIES

11 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 SANTA SUSANNA GAUDEIX DELS FOCS El passat 24 de juliol els més grans de Santa Susanna, com ja es tradició, van gaudir dels focs artificials de Blanes des del mar Mediterrani. Cada any els avis tenen més il-lusió no sols del vaixell vorejant la costa Brava, espectacle únic en el món natural, sinó també veient uns focs que en algunes de les seves composicions es converteixen en genis que broten del fons de les aigües del mar i es converteixen en una filigrana de llum, color i formes sorprenents. La imaginació, la creativitat i l' art també es premien en aquest 43e Concurs Internacional de Focs d' Artifici de la Costa Brava i 2ge Trofeu Vila de Blanes. Aquest magnífic esdeveniment l'organitza l' Ajuntament de Santa Susanna amb la collaboració de Dofi Jet Boats i Carrefour. Iosep Garriga , , VIOLENCIA A "SAN FERMIN" Sí, estimats lectors: Violencia a San Fermín! Així ho han qualificat els locutors de TVE avui, com cada dia, a les 8 del matí. Han donat els tancaments de San Fermín per televisió espanyola. Cada any solen seguir aquesta tradició, i cada any em fa vergonya aliena comprovar la poca intel-Iigencia, el poc seny de l'ésser humá, Ja no només d'alguns anomenats corredors que no corren, esta bé la festa, s'ho passen pipa; pero senyors, si no volem córrer perill, no ens exposem rebent als bous al carrer que els deixen anar. Alguns que sí corren i saben portar el toro amb experiencia, fan que l' espectacle sigui atractiu i es valori la seva tasca pero, si us plau, altres que no participin perqué es converteix en un circ sense xarxa. El sise encierro (12-07-2013) ha durat 4,60 minuts. És lamentable que els 10- cutors de televisió Espanyola diguin el que diuen. Ens volen enganyar? Tan poc entenen l' ésser humá, o potser és que confonen el toro amb els mossos? Paraules deis locutors d'aquest matí: "Ha estat decebedor el comportament deis toros salmantins de la ramaderia del Pilar provocant aquesta violencia. Aquest tancament ha estat perillosíssirn. Els toros miraven amenacadorarnent als mossos. El toro negre ha estat el protagonista de la successió d'envestides cornejant diversos mossos, i no hi ha hagut danys majors perqué els mossos han anat portant el toro amb molt de compte perqué no ataquessin a ningú més. El bou posa en perill els mossos. Ha estat una tancada molt complicada, ningú podia suposar que aquests toros donessin tantes cornades; hi ha hagut fins a tres ferits per banya de toro. Malgrat la violenta actitud deis toros, el bon comportament deis mossos ha evitat un mal major. El toro persegueix un mosso amb intenció d'atropellar-lo. El toro corre irregularment". Si poseu la tele us trobareu amb aixó i molt més. Bé, i així una infinitat de despropósits amb poca cultura tant humana com animal. Anem a veure, senyors de televisió espanyola. Que ens volen vendre? o el que és pitjor, Ens pretenen prendre el pel? El toro és un ésser racional? EIs toros estan desitjant assassinar a algú? EIs toros nobles són els que demanen als mossos que si us plau els deixin passar? i si no ho demanen, és que no són nobles? AIs toros els cau malament algun mosso i per aixó el miren malament, per no ser el seu amic? etc., etc. No sera, senyors de televisió espanyola, que amb el coet de sortida els pobres animals surten ja espantats buscant la sortida més fácil, Pero, és clar, a sobre es troben amb una muralla humana, amb un munt de gent que els barra el pas natural, el sol relliscós, el carrer estret, el color vermell que, com tots sabem, els incita, crits i xiscles de tot el món especialment de les dones. Si poses un animal en un tub, l'únic que fa és buscar una sortida. Bé, una infinitat de traves per a un preciós animal brau i noble per naturalesa. És clar que al no ser de ciutat desconeix les normes de circulació i els semáfors, pero, bé, sempre estem a temps per multar. Si us plau, una mica de serietat senyors directors de TVE-l, que porten vostés molts anys comentant aquestes festes tradicionals i cada vegada ho fan pitjor; NO els toros, sinó vostesl Més respecte als toros, que no són delinqüents. El mosso sap a que s'exposa tancant el pas, posant-se davant o corrent. No sera que confonen el toro amb el mosso? O quina és la seva interpretació del que és un auténtic toro? Bé, sempre ens queda una solució, treure el so. Josep Garriga REFLEXIÓN OLIMPIADA 2020 Es triste pero que le vamos ha hacer, así es. Había mucha gente que se había involucrado, que había puesto todos sus sentidos por la causa, que había echado toda la carne al asador, pero amigos no ha podido ser. Madrid seguirá sin sus juegos Olímpicos. Las causas?, las razones? No le vamos a buscar tres pies al gato, especialmente cuando solo tiene cuatro. Pero haber queridos lectores; cuando queremos conseguir algo en la vida vamos con lo mejor, con la mejor de las imágenes, con conocimiento de causa, con la más atractiva de las sonrisas, y por supuesto cuando se pretende vender algo hay que hacerlo con humildad y preparación. La representación que hemos llevado a ese jurado Olímpico es la idónea?, es la que podía convencer al más exigente? Estamos seguros que hemos esgrimido nuestras mejores armas? Si el mundo nos tiene que juzgar por la actitud, por la imagen, por su inteligencia, por su preparación, por su conocimiento en la materia que toca, etc. etc. La señora Botella, que claro como alcaldesa de Madrid se supone que debía ir, pero alomejor, mejor callada. No se si estaréis de acuerdo, pero al oírla tanto en español con su escasa desenvoltura, como en inglés, (que habrán entendido los oyentes?) me daba vergüenza ajena, ya que su pico auyentó a todos los mares, esa botella no era bien recibida en ninguna de sus aguas, o no? Pero cuidado, que algunos componentes del equipo estaban a su altura. La verdad no creo que nuestra representación haya mejorado nuestra imagen, más bien todo lo contrario. Tampoco podemos asegurar, que si hubieran ido otras personas con más alto nivel cultural, actitud y capacidad el jurado nos hubiera votado. Lo que si podemos asegurar es que el C.O.l. no nos ha visto con buenos ojos. Quizá por la deficiente política económica española demostrada? Quizá por nuestra profunda, corrupción mantenida y ponderada? Y todo ello sin visos de rectificación ni mejora real. Lo que si podemos asegurar es que habrá que esperar un poco más, y con el tiempo muchas personas no cambian, pero sí que la historia va cambiando el cometido de las personas. Entre tanto aprovechemos ese aproximadamente 80% de infraestructuras que ya se habían adelantado, dándoles utilidad y sacándoles rendimiento y provecho, no olvidemos que seguimos estando en crisis. Josep Garriga I

REVISTA SKORPIO Nº 16 OCTUBRE-DESEMBRE 2013 PAG. 6 MEMÒRIA HISTÒRIES VORA EL FOC

LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 11 MEMORIA IllSTORIES DE VORAEL FOC En els dies més curts i freds de l'any, a casa, com en altres llars de pagés, anávem molt d'hora cap elllit; en moltes ocasions ja hi érem tot just haver sopat, a les vuit. AIgunes vegades, pero, ens engrescávem a fer la partida a la baralla. Solíem jugar a la brisca, el truc o al canario En l'última ocasió era més como de perque no es quedava ningú sense participar-hi, ates que és una partida en la que cadascú va a la seva; per les altres partides, es formaven dos bándols. Tant se val que les dones no entraven a jugar a les cartes, per costum no era cosa de dones; a les cases de pagés altres feines tenien les pobres, i més a casa, que vam ser set homes estripadors de roba quan el treball ens esperava en el bosc i li donávem a la mare molta feina a cosir. 'f. Amb la minsa c1aror delllum d'oli i de la llar de foc a penes véiem quines cartes teníem a les mans, i menys el pare, que ja havia perdut molta vista. Pare i mare estaven a les mateixes amb la vista forca desmillorada, i ella se les veia ben magres per cosir i recosir els estreps deIs set homes que vam arribar a ser uns quanta anys. 1 és que no ens sobrava ni un duro per anar a l'oculista i comprar unes ulleres. AIs pares els va arribar l'ocasió de posar sol.lució al tema de la vista quan els va arribar una petita mensualitat. Malauradament aquella petita paga va ser per culpa d'una tragedia: la pérdua d'un fill, en Joan el dia 17 de gener de 1966 als vins anys. La mare sempre es refiava que algú li enfilés l'agulla. La cuina era l'únic habitac1e on passávem els vespres d'hivem, el mateix que totes les cases de pagés que vaig conéixer: cuina, llar de foc i menjador d'hivem. També a la cuina i al costat de la ximeneia hi havia la boca del fom de coure el pa; sota el fom, la fomal on es posava la cendra. Pero com que no covíem pa, només una vegada vaig verure la mare que ho va intentar, féiem servir la fomal per endrecar-hi utensilis, com els molls, els trespeus, les lleves, el torrapá ... També el fom servia per fer-hi endreca. En un racó de la cuina solia haver-hi les escopetes; a l'altre racó, la llenya. Entre racó i racó hi havia la pastera proveída d'un calaix per posar-hi la caniveta i altres utencilis de cuina. No passava sempre aquesta cosa de divertir-nos els vespres d'hivem, en moltes ocasions quedaven les cartes al calaix i anávem ben aviat cap alllit. Així estalviávem llenya i elllum no cremava oli, que benjust venia per sucar el menjar. També havíem fet servir llums de carbur, que feien forca més c1aror que els d'oli, pero no duraven gaire i eren cars de compra i de consumo Hi havia llums d'oli que portaven tres blens, pero llavors encara s'encaria més la cosa. Avui dia semblaria impossible pensar que podem anar cap el llit, despullar-nos i vestir-nos, com també pujar i baixar escales benbé a les fosques i a les palpentes. Dones aixó era el que féiem en aquells temps. Tot és estar-hi acostumats, i amb la llum eléctrica ni hi somniávem. Allá on s'apagava elllum d'oli, a l'enfila de la cuina, que en déiem, allá l'enceníem I'endemá per rentar-nos la cara, pentinar-nos, preparar-nos l'esmorzar, etc. S'usaven mot les espelmes, els pares en tenien una a la seva habitació; se la mereixien benbé. Cap el 1955, més o menys, vam comencar a posseir receptor de radio. Donat que no disposávern d'electricitat, eren uns aparells que s'alimentaven de bateries, era unjoc de piles de res i feien el seu pesoAnávem a recarregar les piles a Blanes penjades a l'esquena amb un farcell. 1 aixó passava sovint, perque tenien poca autonomia i "menjava més pa la radio que nosaltres". Cap a les vuit del vespre hi havia un programa benéfic que captava forca audients. El programa, presentat per Joan Viñas i Emili Fábregas (Senyor Dalmau) comencava amb una cancó que dei a així: "Queridos niños i niñas, amados del corazón, señor Dalmau, señor Viñas, ya comienza la emisión". Señor Viñas no se ofenda, voy a hablarle de mi tienda, "señor Dalmau, discreción. Por muy poquitas pesetas tengo buenas samarretas, pués acaban de llegar. Señor Dalmau, haga el favor de callar. -A resulta ser-o A la nostra manera la radio ens portava gran al.licient i ens unia forca més al teixit social, entre la gent deIs pobles i ciutats del nostre país i del món a través de les notícies, la música del país i universal. Podíem disfrutar de la música de les grans orquestres d'arreu del món. Sense prescindir ni menysprear les formacions orquestrals de casa, que eren les úniques que ens podien oferir la veu de la sardana, única en el món i un gran referent que ens identifica com a poble diferent, si més no, en I'ámbit cultural. El programa ens agradava; hi actuaven conjunts musicals modes tots, pero que era gloria poder-los escoltar, com ara tres o quatre joves amb harmóniques o algun individual amb magnífiques interpretacions a l'acordió ... Amb la radio, de piles els vespres d'hivem eren una altra cosa. Un dia direm alguna cosa més sobre les emissions que escoltávem els vespres d'hivem a vora del foco Isidre Mollfulleda i Verdaguer

REVISTA SKORPIO Nº 16 OCTUBRE-DESEMBRE 2013 PAG. 7 SENSACIONS

11 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME E-'::",,~~~ Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 EL GATET EIXERIT XIII Com tots sabeu, jo parlo amb els animals; em comunico amb ells, els hi die coses; les coses que en aquell moment sento, espontánies naturals, carinyoses o no, segons estigui d'humor, etc. Ells m'escolten hi també em contesten, a la seva manera esta claro L'altre dia a l'Eixerit, que és el meu gatet, li deia de tot una miquetona; que si l'hort no arranca, que si el temps no ajuda, que si els ocells es mengen la poca collita, ... Bé, i així un sense fi de coses. Qui em vegi dirá que aquest home esta boig. Us explico l'última: després d'escoltar el Telediario com cada dia m'entra un mal humor, un estrés, un que séjo quejo que sé; m'indigno,flipo de tant i tant pocavergonya. Total, que vaig treure la meya ira malparlant contra els sistemes, contra tots aquells clans que ens xuclen la sang, sense haver-hi ningú que els aturi. La corrupció és una imposició que ens ha clavat a la creu i continuadament ens passa la fel per la boca. No hi ha dia que podem estar tranquils. Tant per la part política, amb els Governs al capdavant, com la Justícia, la monarquia, la banca, fins i tot el Clero. Ens tenen saturats. Bé, perdoneu, parlant d'aquestes miséries humanes se m'ha anat l'olla. Us estava parlant del meu Eixerit, dones al veurem tan empipat i alterat parlant-li d'aquestes porqueries, sabeu que va fer? No us ho perdeu! Dones amb el seu aire que el caracteritza es va acostar lenta i suaument, amb elegancia i tremp, mirant-me als ulls, i em va acariciar amb el seu cos, com volent dir: 'Amic meu, si no hi ha res a fer, no et disgustis perqué tindrás dues feines. T'ho has de prendre amb calma i saviesa, o sigui, sigues naturalment un animal i veurás les coses amb un altra dimensió, una dimensió desconeguda'. Foto: lA. López Garriga Tinc la sensació de que té tota la raó. Tots plegats haurem d'intentar canviar d'estrategia, En aquestes epoques tan decebedores, amb tants incompetents i irresponsables ocupant les altures. Potser la millor terapia per poder veure tranquil-lament les notícies és tenir un gatet Eixerit al teu costat qui, amb la seva visió, et comprengui i tranquil·litzi. Josep Garriga QUI DIU QUE ELS ANIMALS NO PENSEN Pue afirmar que l'altre dia vaig veure queleom insólit, animals intel·ligents: --A la cuina es van deixar menjar sobre el mabre, i el gos de la casa empeny una cadira, la prepara per poder pujar-hi i així saltar sobre el mabre per cruspir-se el tiberio --Un ocell veu una bassa amb peixets, i al voltant hi havia miques de pa. L'ocell agafa amb el bee el pa, el deixa a la bassa dels peixets, espera que en piqui un, i quan el peixet es menja el pa, l'ocell caca el peixet al vol per eruspir-se'l. Quines coses, oi ? EL REI DE LA SELVA Per que ellleó és el rei de la selva, si viu a la sabana i és més petit que el tigre? Intentaré respondre a aquesta pregunta que m'ha fet un nen: Tant ellleó com el tigre són mamífers carnívors que pertanyen a la família dels félids, és a dir tot aquell grup d'animals que té urpes retráctils, dents canines desenvolupats, molars tallants, oída aguda i una vista excel·lent. Altres membres d'aquesta mateixa família són ellinx, el jaguar, ellleopard i el puma. 'Arpes retráctils' significa que les pot exposar o treure per cacar i guardar o amagar, per exemple, per caminar o córrer, com els gats. El lleó, del qual el nom científic és 'Panthera Leo', mesura uns dos metres de llarg, pesa entre 150 i 250 KG., té un cos robust, pelatge curt i llis de color marró-ocre, musell ample, ulls petits i una cua llarga. Les seves extremitats són gruixudes, fortes i més desenvolupades que les dels altres felins. El cap i el coll del mascle llueix majestuosament cobert per una frondosa i llarga cabellera. Josep Garriga I

REVISTA SKORPIO Nº 16 OCTUBRE-DESEMBRE 2013 PAG. 8 ESCACS

LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 11 ESCACS' Josep Garriga Els escacs pugnen per obrir-se pas a I'escola Catalunya amplia a 125 col-Iegís el pilot que va iniciar l'any passat en 10. La falta de diners per formar els professors és el principal escull. Només els seus admiradors més devots saben que el passatemps preferit de Stanley Kubrick eren els escacs. El realitzador nord-america era un jugador notable, que abans de comencar la seva carrera en el cine havia estat escaquista de pare a Nova York, on es passava 12 hores diaries movent fitxes per diners, i que durant els rodatges de les seves pel-lícules acostumava trobar temps per desafiar membres del repartiment i de l' equip tecnic, i jugar llargues partides en que gairebé sempre resultava intractable. Kubrick, com molts aficionats, no només es divertia, sinó que, segons sembla, entenia que hi havia una mena de saviesa que emanava del joc de la qual es beneficiava com més practicava. "T'asseus davant el tauler i sobtadament el teu cor batega --va dir una vegada=. La ma et tremola a 1'agafar la fitxa i moure-la, Pero el que els escacs t'ensenyen és que t'has d'asseure tranquil-lament i pensar si és realment una bona idea, o si hi ha idees millors". ELS ESCACS 1 LA VIDA Emest Bou iJanoher Que els escacs t' ensenyen: el corrent que considera que aquest joc cerebral i forjador de mites té propietats pedagógíques ha fet eloqüents avances els últims anys, i després de desbordar les fronteres de l' antiga esfera soviética lentament traspua al' occident d'Europa. Molt lentament. Que és més que un joc o un esport, segons com es miri, que la seva practica forma i ensenya valors i que hauria de formar part de 1'ensenyament infantil són els tres puntals d'un discurs que va obtenir el seu millor homenatge a comencaments del 2012, quan el Parlament Europeu va aprovar una declaració a favor d'introduir els escacs a les escoles. A 1'empara d'aquest text, s'han pres moltes iniciatives des d'aleshores, i resulta notable que sigui Espanya un dels países on el moviment escaquístic és més gran. Encambi hi han alguns pobles com a Santa Susanna i a Calella que per propia iniciativa i creativitat de l'Escola d'Escacs Skorpio ja fa més de quatre anys s'ensenya a jugar i a millorar eljoc dels escacs de forma totalment gratuita. Tots els aficionats de totes les edats que estiguin interessats, poseu-vos en contacte amb el Josep 663 552 830. EIs escacs són un granjoc. Un esport mental. Cal treballar I'intel-lecte de la mateixa manera que es cultiva 1'aspecte físic de la persona. El cap no serveix, solament, per portar-hi barret. Pero els escacs tenen un paral-lelisme amb la vida que, potser, grans escaquistes no han encertat a descobrir. Abans de comencar la partida tot esta ordenat, cada peca al seu lloc. El món esta ordenat pel Creador. Convé que els humans no el desordenem. Massa vegades movem peces sense to ni so i en lloc de continuar la maravella del món que canta Maragall, fem un petit o gran bunyol. EIs peons són les peces més humils. Cal tractar-Ies molt be. EIs petits detalls de la vida com són 1'amabilitat, la comprensió, el perdó, són petits aspectes i basament de grans coses. Un peó mal col-locat o mal adelantat pot fer perdre la partida. Una indiferencia, un mal gest, un despreci, poden fer perdre una gran arnistat. Les peces menors tenen, també, el seu significat. La torre i l' alfil, són trajectories de vida. En línia recta quan un sap verdaderament el que es propasa en la vida, o esbiaixada quan un home ha errat en un tipus de treball o una professió. En aquest darrer cas convé acceptar la dificultat. EIs alfils són molt forts si es saben utilitzar. El jugador d' escacs es propasa un pla, una estrategia. La vida es quelcom semblant. Cal orientar-la. La fanu1ia, el treball, la professió, els compromisos socials o polítics, etc. Exactament passa amb la táctica. En el nostre joc es presenten jugades insospitades o mal calculades. Caldra reaccionar, com en la vida. Lluitar. Men descuidava del cavall. Tot al voltant nostre és important. La fanu1ia, els amics, els companys de treball, els veíns, Aquesta pe~a te aquesta funció centrífuga, necessária. La dama curulla totes les possibilitats, intel-ligencia, voluntat, el tram curt i el tram llarg de la vida. Amb les capacitats humanes es pot arribar molt lluny. 1 el Rei. Aquest és fonamental. Ho és tot. Si perdem el Rei perdem la partida. Si perdem el nostre sentit profund, les nostres conviccions, la nostre fe, i si dius que no la tens, la nostre consciencia, que és aquella veu interior que ens diu fes bé i no facis mal, que ens jutja i sanciona, que no ens deixa dormir si la traím, ha em perdut tot. Finalment s'ha acabat la partida. Ens donem les manso Les mans de la magnanimitat-del qui ha guanyat- i la humilitat del qui ha perdut. Qualitats que ja a 1'antic Testament adornaven els pares de la futura Església, que en definitiva ha configurat el nostre món occidental. Us desitjo una bona partida i uns bons pensaments. EIs primer sus deixaran una felicitat momentania, adhuc d'una certa durada; pero els pensaments

REVISTA SKORPIO Nº 16 OCTUBRE-DESEMBRE 2013 PAG. 9 VIDA Y AJEDREZ

11 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 SOBRE NIÑos, VIDA y AJEDREZ Arturo Pérez Reverte Lo de lo críos y el ajedrez es, por cierto, una asignatura pendiente en España. Demasiado pendiente,creo. Un deporte que tambien es cultura; un juego antiguo como ése, fascinante, fácil de comprender ya por un niño de cuatro años, solo es obligatorio en cincuenta colegios españoles y figura como actividad extraescolar en menos de un millar. Culpables de esto son los propios ajedrecistas, a menudo enfrascados en sus propias partidas e incapaces de organizarse para reclamar mayor presencia del tablero en los lugares adecuados; pero también son reponsables los padres que, por indiferencia o ignorancia, privan a sus hijos del aprendizaje básico, al menos en su fase elemental, de una disciplina que consideran menos útil que el fútbol o las manualidades artísticas. Y sin embargo, pocos juegos son tan atractivos para un niño como ese lidiar precoz dotado de reglas de cortesía y comportamiento; ese juego divertido, agresivo y elegante al mismo tiempo, que enseña a pensar con razón y lógica a cualquiera que lo practique. En lo que se refiere a nuestra clase política, imaginen su sensibilidad para este asunto equivale a la de un trozo de carne de cerdo poco hecha. El ministerio de Educación y los responsables del deporte español consideran el ajedrez-cuando se les obliga a pensar en él y no tienen más remedio- como la más fea del baile: algo desconocido e incómodo, difícil de encajar en planes educativos diseñados por psicopedagogilipollas seguros de que la igualdad y la excelencia se logran mejor si los niños juegan con muñecas y las niñas al futbol que si se enfrentan, miden y conocen, al otro y a ellos mismos, sobre un tablero de ajedrez. Un ejemplo: Aunque hace ya seis años el Senado aprobó por insólita unanimidad-tendríán prisa por irse de puente o cobrar dietas-instar al Gobierno a que facilitase la introducción del ajedrez en los colegios españoles, tanto en el central como los autonómicos de entonces y de ahora se pasaron, y siguen haciéndolo, tan provechosa recomendación por el forro de sus respectivas legislaturas. En fin. Qué quieren que les diga. Quienes de ustedes me leen desde La tabla de Flandes conocen la importancia que el ajedrez tiene en varias de mis novelas, como en mi concepción del mundo de las cosas. Soy un mal jugador: pero crecí entre libros, marinos y ajedrecistas, y mis primeros recuerdos están unidos a la imagen de mi padre y sus amigos inclinados sobre un tablero, entre humo de cigarros y pipas. Me acerqué a ese juego desde muy niño, incluso antes de comprenderlo, intuyendo en él claves útiles sobre los misterios insondables o estremecedores de la vida. Después, los cuadros blancos y negros, las piezas en sus escaques, me ayudaron a entender mejor el mundo por donde eché a andar temprano, mochila al hombro. Gracias al ajedrez, o a los perfectos símbolos que lo inspiran- repito que soy jugador mediocre, a menudo torpe-, encajé de modo razonable el miedo al aguzado alfil, el horror de la torre devastadora, la soledad del peón aislado en su casilla, los cuadros blancos, negros, fundidos en grises, de la turbia condición humana. Y mientras estuve-todos estamos alguna vez, tarde o temprano- en el vientre del caballo de madera esperando mi turno para degollar troyanos dormidos, y luego, cuando al regreso con sangre en las uñas la vida me despobló el cielo de dioses, el ajedrez me dio respuestas, consuelo, sosiego y media docena de certezas útiles con las que ahora envejezco, leo navego y escribo novelas. Otros van a la iglesia, y yo voy al ajedrez. De puntillas, con humildad y respeto, a ver oficiar los misterios de la vida. Como quien asiste a misa. Infantils: Campió Quim Martín Sotcampió Gerard Sanmartín Tercer c1assificat Roger Sanmartín Seniors: Campió Joaquín Martín Sotcampió L1uis Canyellas, Tercer clasificat David Solé ATENCló!!! rOBRA "SENSACIONS A LA PELL" EDITADA AMB BILINGÜE D'EN JOSEP GARRIGA S'ESTA ESGOTAN. TOTA PERSONA INTERESSADA QUE TRUQUI AL GG3 552 830. I

REVISTA SKORPIO Nº 16 OCTUBRE-DESEMBRE 2013 PAG. 10 DONES

LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME 11 Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 La mare iel pare miraven la televisió quan la mama va dir "estic cansada, és tard, me'n vaig alllit". Va anar a la cuina a preparar els entrepans per al dia següent. Va posar en remull els recipients de les crispetes, va treure la carn del congelador per al sopar del dia següent. Va controlar si quedaven bastants cereals, va omplir la sucrera, va posar les culleretes i els plats de l' esmorzar a taula i va deixar preparada la cafetera. Va posar la roba humida a l' assecadora, la roba bruta a la rentadora, va planxar una camisa i va cosir un botó, va recollir les joguines, va posar a carregar el telefon i va guardar la guia telefónica, Va regar les plantes, va lligar la bossa d' escombraries i va estendre una tovallola. Va badallar, es va treure la mandra i va anar al dormitorio Es va parar un moment per escriure una nota a la mestra, va comptar els diners per l' excursió i va agafar un llibre que estava sota la cadira. Va signar una felicitació per a un amic i va escriure l' adreca al sobre, va redactar una nota per al xarcuter i va col-locar tot junt a la seva bossa. La mare, a continuació, es va rentar la cara amb les tovalloletes, es va posar crema antiarrugues, es va rentar les dents i les ungles. El pare va cridar, "pensava que te'n anaves al llit", "Estic anant", va dir ella. Va posar una mica d'aigua per beure del gos i va treure el gat al ba1có, va tancar la porta amb c1au iva apagar elllum de l' entrada. Va donar una ullada als nens, els va apagar els llums i la televisió, i un moment va resar per ells, va recollir una samarreta, va tirar els mitjons a la cistella de roba i va parlar amb un d' ells que encara estava fent els deures. En la seva habitació va posar el despertador, va preparar la roba per al dia següent, va ordenar mínimament el sabater. Va afegir tres coses a les sis de la llista de les coses urgents i va visualitzar assolir els seus propis objectius. En aquest moment, el pare va apagar la televisió i va anunciar "me'n vaig alllit". 1 ho va fer, sense altres pensaments. Us pregunteu perque les dones viuen més temps? Per que estan fetes per als llargs recorreguts (i no es poden morir abans; tenen massa coses per fer). Tinc la sensació que a partir d'avui "no me'n vaig alllit" fins que no acabi els meus deures diaris envers la llar i la meva fanulia; jo també vull estar més temps amb elles. Iosep Garriga NOTICIAS El hombre más longevo de la historia, el decano de la humanidad Jiroemon Kimura el pasado 12 de junio falleció con 116 años. Había nacido el 19 de abril de 1.897. El record de longevidad femenina lo ostenta Jeanne Calment con 122 años. De nacionalidad francesa falleció e14 de agosto de 1.997. La mujer más anciana viva es Misao Okiawa de Japón con 115 años. El hombre más anciano vivo es James Me Coubrey de EE.UU. con 111 años. Reciban todos ellos y sus familiares nuestra mención-recordatorio más sincero y cariñoso homenaje. Iñaki Urdangarin imputat en el cas Nóos, reguitzeU de trampes i mentides. Sí amics meus are resulta que la tesina grácies a la qual va aconseguir un títol académic superior, que sempre quede bé en qualsevol currículum, no la va fer ell, sinó dos empleats de l'Institut Nóos li van escriure el treball perqué acabés els estudis i és licenciés a ESADE, i obtingués el tito1. Quan li va costar?, millor dit, Quan ens va costar? A Europa, per coses molt semblants, hi ha dimisions i expulsions. 1 a Espanya? Esperin aseguts. La veritat senyors lectors, no te desperdici, és un figura, vaya tio, sempre esta d'actualitat. Si almenys fos favorable?

REVISTA SKORPIO Nº 16 OCTUBRE-DESEMBRE 2013 PAG. 11 ESSÈNCIA- ESPORT

11 ESSENCIA ESTIMEMIA NOSTRA LLENGUA Catalunya no té mare Catalunya té madrastra, Catalunya es la filla malvolguda ... es la fillamenyspreada. Perque si Espanya es la mare, qui son els nostres germans? si per tot arreu d'Espanya es murmura dels catalans. Que somnosaltres? absoluts, explotadors,egoistes! ens mireu amb menyspreu, i ens dieu...separatistes! separatistes!Per que? Tenim gent d'Andalusia, d'Extremadura, deMúrcia, de les illes Balears, de Castella, del País Base, de Navarra, de Galícia, d' Astúries, d'Aragó, de les illes Canáries, del PaísValencia,i més cultures entrants. Som acollidors de mena, pero Catalunya porta dol, perque dels anys quaranta i seixanta ens deien . "HableVd. El Espanyol". Si estem dins de Catalunya ningú ens podrá privar, ni amb totes les amenaces que parlem en Catala. Respectem les altres llengües pero la nostra també, que un poble sense llengua es pot dir que no té res. Un poble que canta que balla, que riu, plora, gemega i treballa.... i no se pas quin delicte té! Així es... que regions de tota Espanya si sou els nostres germans, no ens critiqueu com fins ara heu fet sempre dels catalans. Perque Catalunya és la nostra mare, i no la volem abandonar. 1si per conservar la nostra cultura i llengua, separatistesens hem de tomar. Visca Catalunya lliure dones estimem el catal Iosep Pons Toll LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 ESPORT FER DE LLEBRE EN UN DEU MIL Fer de llebre en una cursa es senzillament que un corredor marca el ritme a seguir a un altre corredor o grup de corredors La presencia de llebres en els maratonians professionals ve de fa molts anys, pero amb l'auge de les carreres populars aquesta practica la podem trobar en tots els nivells de la carrera. Avui en dia les llebres son molt populars en les maratons, pero també en les mitges maratons i en els deu mils, sobretot en les carreres on hi ha una nombrosa participació. La persona que fa de llebre sol portar un globus on hi ha escrit el temps que fará en la carrera, i a la vegada porta un dorsal on també porta escrit el temps, ja que a vegades els globus amb el pas dels quilometres es rebenten o es deslliguen. Jo no havia fet mai de llebre i un company em va dir si el podia acompanyar en la cursa dels 10 km de Malgrat. Sense pensar-m'ho dues vegades 1ivaig dir que si, ja que el ritme que havíem de mantindre en la cursa jo m'hi trobava molt como de corrent. Es tractava de fer els lO km en 45 minuts, a ritme de 4 minuts i 30 segons el km, o dit d'una altre manera fer de llebre de 45" ". Ja a la línia de sortida un bon grup de corredors van comentar que intentarien seguir-nos per fer aquest temps. Pero el primer ensurt ja el vam tindre a dos minuts del tret de sortida, ja que a n'en Manolo se 1i va rebentar el globus. Per uns moments vaig pensar que tota la responsabilitat era meya de marcar el ritme, pero per sort el company va tindre el temps suficient d'anar a buscar-ne un altre i arribar a temps per comencar, Encara que es comencés a córrer a dos quarts de nou del matí, pel mes d' Agost la calor apreta, i la idea va ser molt bona: intentar guanyar uns segons als primers kms ja que es passava per l'ombra de les cases del poble i que la segona part de la cursa es corria pels camps del pla de Grau sense una trista ombra i també molt escás de gent animant. També recordávem que anávem 20 segons més tard que el temps oficial del tret de sortida, ja que en una cursa el que compte és el temps real, es a dir quan passes per l' estora de sortida i el xip et marca. Cal conéixer cada km del recorregut com també els dos avituallament d'aigua: un al km 5 i l'altre al 7; ja que beure equival a perdre uns pocs segons que després has de recuperar. Matemátiques pures: resta'l -hi uns segons aquí, suma'l-hi uns segons allá .Tot aixó sense l'ajuda d'un pulsómetre seria molt difícil calcular-ho. Un bon grup de corredors ens seguia fidelment ja que sabien que podrien acabar la cursa en 45 minuts, tot era qüestió de coordinar cap i carnes. Ja en ple pla de grau i amb la solana que queia sens van despenjar alguns corredors alhora que passávem a altres que havien comencat molt fort i que mica en mica sanaven desinflant. El km 9 el vam fer una mica més lent per donar opció a qui es veiés en cor i volgués esprintar al km 10. El grup com es normal es va estirar. En Manolo ijo animant a tort i a dret: Si noi, si tu pots! Apa vinga que ja hi som! La Paqui, una atleta que desde l'inici havia vingut amb nosaltres, estava forta i va esprintar. Anim Paqui que tu pots!!! La meya ajuda va ser prou important perqué pogués entrar a la meta en 44"i 43·..· i quedar primera de la seva categoria. Una forta encaixada de mans amb en Manolo ja que havíem complert el nostre objectiu: portar a bon port la llebre de 45". La cursa havia sortit rodona i la satisfacció personal d'haver ajudat o intentat ajudar a un bon grapat de corredors era el millor premi que ens podien donar. Fer de llebre de 45 minuts en un deu mil, una experiencia més en aquest món tan fantástic de les carreres. I Josep Pons Puigdefábregas

REVISTA SKORPIO Nº 16 OCTUBRE-DESEMBRE 2013 PAG. 12 SALUD

LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 11 El!IJlD EL AGUA EN EL MICROONDAS Hace 5 días mi hijo de 26 años decidió tomarse una taza de café instantáneo. Puso a calentar en el horno de microondas (algo que ya había hecho antes en varias ocasiones) una taza con agua sola. No se exactamente por cuanto tiempo lo programo pero me dijo que quería que el agua hirviera. Cuando el tiempo se acabo el horno se apago y saco la taza del horno. Mientras miraba la taza se dio cuenta que el agua no estaba hirviendo; sin embargo, el agua broto directamente a su cara. Ella soltó de sus manos después que el agua había brotado hacia su cara debido a la energía acumulada. Toda su cara tiene heridas de 10 y 20 grado y es muy probable que la cara le quede marcada. Además de haber perdido la vista parcialmente del ojo izquierdo. Mientras estábamos en el hospital el doctor que lo atendía comento que este tipo de accidentes eran muy frecuentes y que nunca debería de ponerse solamente agua a calentar en las microondas. Si se calienta agua de esta forma siempre se debe poner algo en el agua, un palito de madera o una bolsita de té, pero si se va a calentar solamente el agua es mejor usar la cocina de gas. Esto es lo que un maestro de física dijo al respecto: 'Gracias por enviarme el mensaje advirtiéndome acerca del agua en las microondas. He sabido de varios casos. Esto es causado por un fenómeno conocido como supercalentamito'. Puede suceder en cualquier momento que el agua se está calentado especialmente si el utensilio que se esta usando es nuevo. Lo que sucede es que el agua se calienta mucho mas rápido de lo que las burbujas empiecen a formarse. Si la taza es nueva no tiene ningún raspón o ranura por donde las burbujas puedan ir y puedan empezar a burbujear en el agua que ya esta hirviendo, de tal manera que el agua se va calentando sobrepasando el tiempo de hervir (como quien dice hierve y hierve. y hierve ). Lo que sucede entonces es que el agua se atora, queda estancada y al contacto con el aire el agua brota con fuerza por la energía contenida. No poner contenedores de plástico en el microondas No congelar botellas de agua. No envolturas de plástico en el microondas ... Una dioxina química causa cáncer, especialmente cáncer de mama. Las dioxinas son altamente venenosas para todas las células de nuestros cuerpos. No congele sus botellas de plástico con agua en ellas ya que esto libera dioxinas del plástico. Recientemente, Edward Fujimoto, Gerente del Programa de Bienestar en el Hospital Castle, apareció en un programa de TV para explicar este peligro para la salud. El habló acerca de las dioxinas y que tan dañinas son para nosotros. Dijo que no deberíamos calentar nuestros alimentos en el microondas usando recipientes de plástico. Esto se aplica especialmente a alimentos que contienen grasa. Dijo que la combinación de grasa, altas temperaturas y los plásticos, sueltan dioxinas en los alimentos y finalmente en las células del cuerpo. En su lugar, él recomienda usar vidrio, tales como Utensilios Corning, Pyrex, o recipientes de cerámica para calentar alimentos .... Usted obtiene los mismos resultados sin la dioxina. Así que cosas instantáneas como sopas, etc. deberán removerse de su recipiente y calentarse en algo más seguro El papel no es malo pero usted no sabe que hay en el papel. Es solo más seguro usar vidrio templado, de cualquier marca, del tipo Pirex, etc .. El nos recordó que hace tiempo que algunos restaurantes de comida rápida cambiaron de recipientes de espuma plástica a papel. El problema de las dioxinas es una de las razones. También señaló que las envolturas de plástico, tales como Saran, son tan peligrosas cuando se colocan sobre los alimentos para cocinado en el microondas .. A medida que el alimento es bombardeado, las altas temperaturas ocasionan que toxinas venenosas realmente se fundan de la envoltura de plástico y goteen en el alimento .. Mejor cubra los alimentos con toallas de papel.

REVISTA SKORPIO Nº 16 OCTUBRE-DESEMBRE 2013 PAG. 13 REFLEXIÓN DESPROPÓSITOS

11 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 REFLEXION" DESPROPÓSITOS Mi amigo abrió el cajón de la mesita de noche de su mujer y sacó un paquetito envuelto en un papel blanco. Este, dijo; no es un simple paquete, es ropa interior. Tiró el papel y observó la preciosa seda del conjunto. "Lo compró la primera vez que fuimos a Venecia, hace 5 o 6 años nunca lo usó". Lo guardaba para una ocasión especial. Bien. Creo que esta es la ocasión adecuada. Se acercó a la cama y apoyó el conjunto al lado de la ropa que llevaría a la funeraria: Su mujer acababa de morir. Se giró hacia mí y me dijo: "Nunca guardes nada para una ocasión especial, cada día que vives es una ocasión especial". Todavía pienso como me han cambiado la vida estas palabras. Ahora leo más y limpio menos, me siento en la terraza y admiro el panorama sin prestar atención a los hierbajos del jardín. Paso más tiempo con mi familia y mis amigos, y menos trabajando. He entendido que la vida es un conjunto de experiencias para gozar, no para sobrevivir. No guardo nada. Uso la mejor cristalería todos los días, me pongo el mejor conjunto si me apetece aunque sea para ir al supermercado. Ya no guardo aquella colónia para fiestas especiales, la uso todas las veces que quiero. Hay que vivir ahora, mañana puede ser demasiado tarde. "Carpe Diem". No siempre los despropósitos son producto de enfermedad o accidentales, también los hay insospechados, absurdos e irracionales, o.quizá faltos de maduración y entendimiento. Como por ejemplo: Preparando unas vacaciones en París, la ciudad de la luz y del amor. Ella muy ilusionada se fue de compras. Cuando le mostró a su marido lo que compró, este la felicitó por su buen gusto. El participaba con cariño e interés en este proyecto; Vivir unos días solos en París, que maravilla!. Eran jóvenes, ella estaba radiante, como una muñeca de porcelana increíblemente bella. Pués bien, nunca olvidaré la cara de mi amigo contándome su fracaso. Me dijo: Quizas por mi mal carácter, quizás por mi insensatez, quizás, no se porqué aquellos, que deberían haber sido unos días felices, se convirtieron en una losa para los dos. Han pasado muchos años y todavía no sé lo que nos pasó, desde nuestra llegada a París no paramos de discutir, como si fuera un maleficio. Es muy triste llegar a esta situación y perder los mejores años de nuestra vida, que nunca más volverán. Aquellos zapatos de princesa que con tanta ilusión se había comprado, nunca los estrenó, así como varias prendas que tampoco se llegó a poner. Sé que hasta los últimos días de mi existencia me arrepentiré de no haber sabido hacerla feliz. Lo peor es que ahora ya jubilado cuando todo el tiempo son vacaciones, me encuentro solo, solo con mis pensamientos, con mis recuerdos y mis remordimientos. 'Porque yo la amaba, la amo y la amaré hasta mi último aliento. Aveces pienso que hay momentos de nuestra vida en que deberíamos paramos y valorar nuestros actos con mayor atención. Deberíamos vivirlos con mayor intensidad, y sin embargo nos pasan desapercibidos o incluso desperdiciados. Momentos que podríamos y deberíamos disfrutar de una felicidad intensa y compartida con el ser más querido. Pero muchas veces por causas en su mayoría absurdas, desaparecen en el espacio convirtiéndose en un lamento permanente. No sabemos valorar las rosas que crecen en nuestro jardín y el tiempo para gozarlas. Estamos empeñados en buscar flores en otras partes allá a lo lejos. Además desperdiciamos nuestra juventud por falta de tolerancia y comprensión. La felicidad no hay que buscarla, la llevamos con nosotros, está en nuestra piel. Tengo la sensación de que hay que vivir cada minuto del día. Ahora que somos mayores nos damos cuenta de lo que hemos dejado atrás, de lo que nos hemos perdido muchas veces sin disfrutarlo como es debido i nunca más volverá. Pero cuando eres joven no valoras lo que tienes. Crees que te comerás el mundo, que la juventud durará siempre. El tiempo es oro puro, y pasa tan rápido que nunca logras alcanzarlo. No dejes nada para mañana. Disfrútalo yá! Iosep Garriga MITOS O MENTIRAS mSTÓRICAS La manzana de Adán y Eva. Adán y Eva nunca comieron una manzana. Ya sabemos que solo es un mito, pero aún así, en el Génesis no se menciona de que fruto se trataba; Únicamente se lee: " pero el fruto del árbol que está en medio del huerto dijo Dios: ''No comeréis de él" El mito de la manzana probablemente se deba a los pintores renacentistas. Josep Garriga I

REVISTA SKORPIO Nº 16 OCTUBRE- DESEMBRE 2013 PAG. 14 LA VEU DEL POBLE

LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 11 LAVEU DEL POBLE La crisi ha canviat l'actitud d'algunes persones, especialment persones que ocupen carrecs de responsabilitat, siguin públics o privats. Aquestes mateixes persones abans de la crisi actuaven de manera ben diferent. Bé, esta ciar que quan els recursos minven, s'ha de utilitzar més l'ingeni i menys el beneficio Així com alguns govemants de pobles petits, municipis modestos, abans donaven una imatge afable, preocupada pel quefer diari, pel batec del poble, pels problemes personal s de les persones del municipio Ara amb la crisi no són els mateixos, estan tocats, afectats, pero no ja per 1'economia en general, sinó també em sentit personal, de tracte, de preocupació pels altres. D' acord que es difícil situació navegar i tirar endavant amb menys recursos, pero és qüestió de compaginar-ho. S'ha de intentar no canviar d'actitud. No és el mateix saber escoltar, que dir sempre que sí, quan saps que sera que no. Aquesta actitud és equivocada perque estas menyspreant la gent, l' estas enganyant. L' actitud adequada és saber afrontar la realitat, escoltar i raonar, pero amb el que hi ha, no amb garanties sense fonament. No amb fum aparent. Hem de treballar amb el que tenim, i ser realistes. No oblidem que el polític es deu al poble, no a l'inrevés. A nivell nacional hi ha una interpretació equivocada en aquesta qüestió. La filosofia del polític ha de canviar, si no és així mai avancarem, mai prosperarem. L' objectiu del bon polític és donar exemple, és procurar que el poble visqui millor. És saber ser humil per servir el poble. Un referent a seguir podria ser Harri Truman. El nostre alcalde de Santa Susanna sempre ens ha donat la imatge d'un home entregat al servei de Santa Susanna. Durants molts anys ha sigut un amic per al poble, amb criteri, innovador i huma. Perque volem que continuí el teu lideratge, amb tota humilitat et volem donar alguns consells. A pesar de les dificultats has de procurar ser el de sempre, no et deixis arrossegar per aquestes miseries socials conjunturals provocades per l' alarmant corrupció i convertides en deteriorament de principis morals i etics, No canviis d'actitud. La labor de tants anys amb crisi o sense s'ha de continuar recordant. Si la teva idea és continuar amb la política. Atenció!, pensa que només queden divuit mesos perque els susannencs hagin de plantejar-se la decisió de qui votar. Jo aniria amb cura. 1amb el Centre Cívic que per soposat a sigut un gran assoliment, no esta tot guanyat. Compte! Aferra't bé a les teves qualitats perque el poble esta una miquetona decebut. Segueix com t'hem conegut. No canviis d'actitud. Encara que sigui algo insignificant, és com un gra de sorra, t'hem de recordar que la BÚSTIA segueix sense possar. Des de fa sis mesos t'ho recordo i cada vegada em dius que és donat l' ordre. Dones noi seguim igual. La veu del poble mitjancant aquesta revista et va demanar una bústia posada a l' Ajuntament per als suggeriments del poble. Aquesta eina és una unió del poble amb el consistori, és més un estat comunicatiu viu, constant i permanent que ajuda el poble i a més els susannencs se sentiran protagonistes, se sentiran útils. La manca de comunicació refreda, distancia, etc. A més no sols s'enriqueix el poble sinó també el Govem municipal, perque d'aquesta manera sap el que pensa la ciutadania. Els seus somnis, que també poden ser els nostres ... Hi ha pobles que ho fan per intemet, pero aquest sistema només és per a minories, no pot participar-hi tot el poble, existeixen diversos problemes, no és viable. En primer lloc no tothom té intemet i menys la gent savia, que com tots sabem és la gent gran. Justament la majoria d'aquest col-lectiu no té, o no sap utilitzar intemet. 1 precisament Santa Susanna és un dels pobles en que la majoria del habitants són d' edat avancada. Cofiem que algun dia estigui posada la nostra BÚSTIA. Per unir més els llacos entre poble i Govem. No oblidem que la comunicació i la informació són la riquesa de la convivencia. Ulititzem tots els mitjans al nostre abast. Invitem tots els habitants de Calella, Pineda de Mar i Santa Susanna a enviar-nos qualsevol tipus de suggeriment, idea, queixa, opinió, etc., sempre per millorar, sempre en positiu. "Fem que la creativitat ens persegueixi". SEGUlREM FENTPOBLE. La direcció de la revista Skorpio Si Nueva York tiene más de 19 MILLONES DE HABITANTES Y CANARIAS algo más de 2 MILLONES DE HABITANTES, como es posible que tengamos 88 AYUNTAMIENTOS, 7 CABILDOS Y 1 COMUNIDAD AUTÓNOMA. O SEA: 1.404 CONCEJALES, 157 CONSEJEROS DE CABILDOS, 60 DIPUTADOS EN EL PARLAMENTO DE CANARIAS, 15 ESCAÑOS EN EL CONGRESO Y 14 ESCAÑOS EN EL SENADO. TOTAL: 1.650 INDIVIDUOS para dirigir una población de algo más de DOS MILLONES DE HABITANTES. Manda huevos; ¿se imaginan ustedes a cuantos tendríamos que mantener si tuviéramos los 19 MILLONES DE HABITANTES? Por cierto, ¿saben ustedes cuantas personas componen el gobierno del AYUNTAMIENTO DE NUEVA YORK? 51= CINCUENTA Y UNA. Y todavía nos preguntamos donde está la crisis enLA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 11 LAVEU DEL POBLE La crisi ha canviat l'actitud d'algunes persones, especialment persones que ocupen carrecs de responsabilitat, siguin públics o privats. Aquestes mateixes persones abans de la crisi actuaven de manera ben diferent. Bé, esta ciar que quan els recursos minven, s'ha de utilitzar més l'ingeni i menys el beneficio Així com alguns govemants de pobles petits, municipis modestos, abans donaven una imatge afable, preocupada pel quefer diari, pel batec del poble, pels problemes personal s de les persones del municipio Ara amb la crisi no són els mateixos, estan tocats, afectats, pero no ja per 1'economia en general, sinó també em sentit personal, de tracte, de preocupació pels altres. D' acord que es difícil situació navegar i tirar endavant amb menys recursos, pero és qüestió de compaginar-ho. S'ha de intentar no canviar d'actitud. No és el mateix saber escoltar, que dir sempre que sí, quan saps que sera que no. Aquesta actitud és equivocada perque estas menyspreant la gent, l' estas enganyant. L' actitud adequada és saber afrontar la realitat, escoltar i raonar, pero amb el que hi ha, no amb garanties sense fonament. No amb fum aparent. Hem de treballar amb el que tenim, i ser realistes. No oblidem que el polític es deu al poble, no a l'inrevés. A nivell nacional hi ha una interpretació equivocada en aquesta qüestió. La filosofia del polític ha de canviar, si no és així mai avancarem, mai prosperarem. L' objectiu del bon polític és donar exemple, és procurar que el poble visqui millor. És saber ser humil per servir el poble. Un referent a seguir podria ser Harri Truman. El nostre alcalde de Santa Susanna sempre ens ha donat la imatge d'un home entregat al servei de Santa Susanna. Durants molts anys ha sigut un amic per al poble, amb criteri, innovador i huma. Perque volem que continuí el teu lideratge, amb tota humilitat et volem donar alguns consells. A pesar de les dificultats has de procurar ser el de sempre, no et deixis arrossegar per aquestes miseries socials conjunturals provocades per l' alarmant corrupció i convertides en deteriorament de principis morals i etics, No canviis d'actitud. La labor de tants anys amb crisi o sense s'ha de continuar recordant. Si la teva idea és continuar amb la política. Atenció!, pensa que només queden divuit mesos perque els susannencs hagin de plantejar-se la decisió de qui votar. Jo aniria amb cura. 1amb el Centre Cívic que per soposat a sigut un gran assoliment, no esta tot guanyat. Compte! Aferra't bé a les teves qualitats perque el poble esta una miquetona decebut. Segueix com t'hem conegut. No canviis d'actitud. Encara que sigui algo insignificant, és com un gra de sorra, t'hem de recordar que la BÚSTIA segueix sense possar. Des de fa sis mesos t'ho recordo i cada vegada em dius que és donat l' ordre. Dones noi seguim igual. La veu del poble mitjancant aquesta revista et va demanar una bústia posada a l' Ajuntament per als suggeriments del poble. Aquesta eina és una unió del poble amb el consistori, és més un estat comunicatiu viu, constant i permanent que ajuda el poble i a més els susannencs se sentiran protagonistes, se sentiran útils. La manca de comunicació refreda, distancia, etc. A més no sols s'enriqueix el poble sinó també el Govem municipal, perque d'aquesta manera sap el que pensa la ciutadania. Els seus somnis, que també poden ser els nostres ... Hi ha pobles que ho fan per intemet, pero aquest sistema només és per a minories, no pot participar-hi tot el poble, existeixen diversos problemes, no és viable. En primer lloc no tothom té intemet i menys la gent savia, que com tots sabem és la gent gran. Justament la majoria d'aquest col-lectiu no té, o no sap utilitzar intemet. 1 precisament Santa Susanna és un dels pobles en que la majoria del habitants són d' edat avancada. Cofiem que algun dia estigui posada la nostra BÚSTIA. Per unir més els llacos entre poble i Govem. No oblidem que la comunicació i la informació són la riquesa de la convivencia. Ulititzem tots els mitjans al nostre abast. Invitem tots els habitants de Calella, Pineda de Mar i Santa Susanna a enviar-nos qualsevol tipus de suggeriment, idea, queixa, opinió, etc., sempre per millorar, sempre en positiu. "Fem que la creativitat ens persegueixi". SEGUlREM FENTPOBLE. La direcció de la revista Skorpio Si Nueva York tiene más de 19 MILLONES DE HABITANTES Y CANARIAS algo más de 2 MILLONES DE HABITANTES, como es posible que tengamos 88 AYUNTAMIENTOS, 7 CABILDOS Y 1 COMUNIDAD AUTÓNOMA. O SEA: 1.404 CONCEJALES, 157 CONSEJEROS DE CABILDOS, 60 DIPUTADOS EN EL PARLAMENTO DE CANARIAS, 15 ESCAÑOS EN EL CONGRESO Y 14 ESCAÑOS EN EL SENADO. TOTAL: 1.650 INDIVIDUOS para dirigir una población de algo más de DOS MILLONES DE HABITANTES. Manda huevos; ¿se imaginan ustedes a cuantos tendríamos que mantener si tuviéramos los 19 MILLONES DE HABITANTES? Por cierto, ¿saben ustedes cuantas personas componen el gobierno del AYUNTAMIENTO DE NUEVA YORK? 51= CINCUENTA Y UNA. Y todavía nos preguntamos donde está la crisis enLA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 11 LAVEU DEL POBLE La crisi ha canviat l'actitud d'algunes persones, especialment persones que ocupen carrecs de responsabilitat, siguin públics o privats. Aquestes mateixes persones abans de la crisi actuaven de manera ben diferent. Bé, esta ciar que quan els recursos minven, s'ha de utilitzar més l'ingeni i menys el beneficio Així com alguns govemants de pobles petits, municipis modestos, abans donaven una imatge afable, preocupada pel quefer diari, pel batec del poble, pels problemes personal s de les persones del municipio Ara amb la crisi no són els mateixos, estan tocats, afectats, pero no ja per 1'economia en general, sinó també em sentit personal, de tracte, de preocupació pels altres. D' acord que es difícil situació navegar i tirar endavant amb menys recursos, pero és qüestió de compaginar-ho. S'ha de intentar no canviar d'actitud. No és el mateix saber escoltar, que dir sempre que sí, quan saps que sera que no. Aquesta actitud és equivocada perque estas menyspreant la gent, l' estas enganyant. L' actitud adequada és saber afrontar la realitat, escoltar i raonar, pero amb el que hi ha, no amb garanties sense fonament. No amb fum aparent. Hem de treballar amb el que tenim, i ser realistes. No oblidem que el polític es deu al poble, no a l'inrevés. A nivell nacional hi ha una interpretació equivocada en aquesta qüestió. La filosofia del polític ha de canviar, si no és així mai avancarem, mai prosperarem. L' objectiu del bon polític és donar exemple, és procurar que el poble visqui millor. És saber ser humil per servir el poble. Un referent a seguir podria ser Harri Truman. El nostre alcalde de Santa Susanna sempre ens ha donat la imatge d'un home entregat al servei de Santa Susanna. Durants molts anys ha sigut un amic per al poble, amb criteri, innovador i huma. Perque volem que continuí el teu lideratge, amb tota humilitat et volem donar alguns consells. A pesar de les dificultats has de procurar ser el de sempre, no et deixis arrossegar per aquestes miseries socials conjunturals provocades per l' alarmant corrupció i convertides en deteriorament de principis morals i etics, No canviis d'actitud. La labor de tants anys amb crisi o sense s'ha de continuar recordant. Si la teva idea és continuar amb la política. Atenció!, pensa que només queden divuit mesos perque els susannencs hagin de plantejar-se la decisió de qui votar. Jo aniria amb cura. 1amb el Centre Cívic que per soposat a sigut un gran assoliment, no esta tot guanyat. Compte! Aferra't bé a les teves qualitats perque el poble esta una miquetona decebut. Segueix com t'hem conegut. No canviis d'actitud. Encara que sigui algo insignificant, és com un gra de sorra, t'hem de recordar que la BÚSTIA segueix sense possar. Des de fa sis mesos t'ho recordo i cada vegada em dius que és donat l' ordre. Dones noi seguim igual. La veu del poble mitjancant aquesta revista et va demanar una bústia posada a l' Ajuntament per als suggeriments del poble. Aquesta eina és una unió del poble amb el consistori, és més un estat comunicatiu viu, constant i permanent que ajuda el poble i a més els susannencs se sentiran protagonistes, se sentiran útils. La manca de comunicació refreda, distancia, etc. A més no sols s'enriqueix el poble sinó també el Govem municipal, perque d'aquesta manera sap el que pensa la ciutadania. Els seus somnis, que també poden ser els nostres ... Hi ha pobles que ho fan per intemet, pero aquest sistema només és per a minories, no pot participar-hi tot el poble, existeixen diversos problemes, no és viable. En primer lloc no tothom té intemet i menys la gent savia, que com tots sabem és la gent gran. Justament la majoria d'aquest col-lectiu no té, o no sap utilitzar intemet. 1 precisament Santa Susanna és un dels pobles en que la majoria del habitants són d' edat avancada. Cofiem que algun dia estigui posada la nostra BÚSTIA. Per unir més els llacos entre poble i Govem. No oblidem que la comunicació i la informació són la riquesa de la convivencia. Ulititzem tots els mitjans al nostre abast. Invitem tots els habitants de Calella, Pineda de Mar i Santa Susanna a enviar-nos qualsevol tipus de suggeriment, idea, queixa, opinió, etc., sempre per millorar, sempre en positiu. "Fem que la creativitat ens persegueixi". SEGUlREM FENTPOBLE. La direcció de la revista Skorpio Si Nueva York tiene más de 19 MILLONES DE HABITANTES Y CANARIAS algo más de 2 MILLONES DE HABITANTES, como es posible que tengamos 88 AYUNTAMIENTOS, 7 CABILDOS Y 1 COMUNIDAD AUTÓNOMA. O SEA: 1.404 CONCEJALES, 157 CONSEJEROS DE CABILDOS, 60 DIPUTADOS EN EL PARLAMENTO DE CANARIAS, 15 ESCAÑOS EN EL CONGRESO Y 14 ESCAÑOS EN EL SENADO. TOTAL: 1.650 INDIVIDUOS para dirigir una población de algo más de DOS MILLONES DE HABITANTES. Manda huevos; ¿se imaginan ustedes a cuantos tendríamos que mantener si tuviéramos los 19 MILLONES DE HABITANTES? Por cierto, ¿saben ustedes cuantas personas componen el gobierno del AYUNTAMIENTO DE NUEVA YORK? 51= CINCUENTA Y UNA. Y todavía nos preguntamos donde está la crisis enLA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 11 LAVEU DEL POBLE La crisi ha canviat l'actitud d'algunes persones, especialment persones que ocupen carrecs de responsabilitat, siguin públics o privats. Aquestes mateixes persones abans de la crisi actuaven de manera ben diferent. Bé, esta ciar que quan els recursos minven, s'ha de utilitzar més l'ingeni i menys el beneficio Així com alguns govemants de pobles petits, municipis modestos, abans donaven una imatge afable, preocupada pel quefer diari, pel batec del poble, pels problemes personal s de les persones del municipio Ara amb la crisi no són els mateixos, estan tocats, afectats, pero no ja per 1'economia en general, sinó també em sentit personal, de tracte, de preocupació pels altres. D' acord que es difícil situació navegar i tirar endavant amb menys recursos, pero és qüestió de compaginar-ho. S'ha de intentar no canviar d'actitud. No és el mateix saber escoltar, que dir sempre que sí, quan saps que sera que no. Aquesta actitud és equivocada perque estas menyspreant la gent, l' estas enganyant. L' actitud adequada és saber afrontar la realitat, escoltar i raonar, pero amb el que hi ha, no amb garanties sense fonament. No amb fum aparent. Hem de treballar amb el que tenim, i ser realistes. No oblidem que el polític es deu al poble, no a l'inrevés. A nivell nacional hi ha una interpretació equivocada en aquesta qüestió. La filosofia del polític ha de canviar, si no és així mai avancarem, mai prosperarem. L' objectiu del bon polític és donar exemple, és procurar que el poble visqui millor. És saber ser humil per servir el poble. Un referent a seguir podria ser Harri Truman. El nostre alcalde de Santa Susanna sempre ens ha donat la imatge d'un home entregat al servei de Santa Susanna. Durants molts anys ha sigut un amic per al poble, amb criteri, innovador i huma. Perque volem que continuí el teu lideratge, amb tota humilitat et volem donar alguns consells. A pesar de les dificultats has de procurar ser el de sempre, no et deixis arrossegar per aquestes miseries socials conjunturals provocades per l' alarmant corrupció i convertides en deteriorament de principis morals i etics, No canviis d'actitud. La labor de tants anys amb crisi o sense s'ha de continuar recordant. Si la teva idea és continuar amb la política. Atenció!, pensa que només queden divuit mesos perque els susannencs hagin de plantejar-se la decisió de qui votar. Jo aniria amb cura. 1amb el Centre Cívic que per soposat a sigut un gran assoliment, no esta tot guanyat. Compte! Aferra't bé a les teves qualitats perque el poble esta una miquetona decebut. Segueix com t'hem conegut. No canviis d'actitud. Encara que sigui algo insignificant, és com un gra de sorra, t'hem de recordar que la BÚSTIA segueix sense possar. Des de fa sis mesos t'ho recordo i cada vegada em dius que és donat l' ordre. Dones noi seguim igual. La veu del poble mitjancant aquesta revista et va demanar una bústia posada a l' Ajuntament per als suggeriments del poble. Aquesta eina és una unió del poble amb el consistori, és més un estat comunicatiu viu, constant i permanent que ajuda el poble i a més els susannencs se sentiran protagonistes, se sentiran útils. La manca de comunicació refreda, distancia, etc. A més no sols s'enriqueix el poble sinó també el Govem municipal, perque d'aquesta manera sap el que pensa la ciutadania. Els seus somnis, que també poden ser els nostres ... Hi ha pobles que ho fan per intemet, pero aquest sistema només és per a minories, no pot participar-hi tot el poble, existeixen diversos problemes, no és viable. En primer lloc no tothom té intemet i menys la gent savia, que com tots sabem és la gent gran. Justament la majoria d'aquest col-lectiu no té, o no sap utilitzar intemet. 1 precisament Santa Susanna és un dels pobles en que la majoria del habitants són d' edat avancada. Cofiem que algun dia estigui posada la nostra BÚSTIA. Per unir més els llacos entre poble i Govem. No oblidem que la comunicació i la informació són la riquesa de la convivencia. Ulititzem tots els mitjans al nostre abast. Invitem tots els habitants de Calella, Pineda de Mar i Santa Susanna a enviar-nos qualsevol tipus de suggeriment, idea, queixa, opinió, etc., sempre per millorar, sempre en positiu. "Fem que la creativitat ens persegueixi". SEGUlREM FENTPOBLE. La direcció de la revista Skorpio Si Nueva York tiene más de 19 MILLONES DE HABITANTES Y CANARIAS algo más de 2 MILLONES DE HABITANTES, como es posible que tengamos 88 AYUNTAMIENTOS, 7 CABILDOS Y 1 COMUNIDAD AUTÓNOMA. O SEA: 1.404 CONCEJALES, 157 CONSEJEROS DE CABILDOS, 60 DIPUTADOS EN EL PARLAMENTO DE CANARIAS, 15 ESCAÑOS EN EL CONGRESO Y 14 ESCAÑOS EN EL SENADO. TOTAL: 1.650 INDIVIDUOS para dirigir una población de algo más de DOS MILLONES DE HABITANTES. Manda huevos; ¿se imaginan ustedes a cuantos tendríamos que mantener si tuviéramos los 19 MILLONES DE HABITANTES? Por cierto, ¿saben ustedes cuantas personas componen el gobierno del AYUNTAMIENTO DE NUEVA YORK? 51= CINCUENTA Y UNA. Y todavía nos preguntamos donde está la crisis enLA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 11 LAVEU DEL POBLE La crisi ha canviat l'actitud d'algunes persones, especialment persones que ocupen carrecs de responsabilitat, siguin públics o privats. Aquestes mateixes persones abans de la crisi actuaven de manera ben diferent. Bé, esta ciar que quan els recursos minven, s'ha de utilitzar més l'ingeni i menys el beneficio Així com alguns govemants de pobles petits, municipis modestos, abans donaven una imatge afable, preocupada pel quefer diari, pel batec del poble, pels problemes personal s de les persones del municipio Ara amb la crisi no són els mateixos, estan tocats, afectats, pero no ja per 1'economia en general, sinó també em sentit personal, de tracte, de preocupació pels altres. D' acord que es difícil situació navegar i tirar endavant amb menys recursos, pero és qüestió de compaginar-ho. S'ha de intentar no canviar d'actitud. No és el mateix saber escoltar, que dir sempre que sí, quan saps que sera que no. Aquesta actitud és equivocada perque estas menyspreant la gent, l' estas enganyant. L' actitud adequada és saber afrontar la realitat, escoltar i raonar, pero amb el que hi ha, no amb garanties sense fonament. No amb fum aparent. Hem de treballar amb el que tenim, i ser realistes. No oblidem que el polític es deu al poble, no a l'inrevés. A nivell nacional hi ha una interpretació equivocada en aquesta qüestió. La filosofia del polític ha de canviar, si no és així mai avancarem, mai prosperarem. L' objectiu del bon polític és donar exemple, és procurar que el poble visqui millor. És saber ser humil per servir el poble. Un referent a seguir podria ser Harri Truman. El nostre alcalde de Santa Susanna sempre ens ha donat la imatge d'un home entregat al servei de Santa Susanna. Durants molts anys ha sigut un amic per al poble, amb criteri, innovador i huma. Perque volem que continuí el teu lideratge, amb tota humilitat et volem donar alguns consells. A pesar de les dificultats has de procurar ser el de sempre, no et deixis arrossegar per aquestes miseries socials conjunturals provocades per l' alarmant corrupció i convertides en deteriorament de principis morals i etics, No canviis d'actitud. La labor de tants anys amb crisi o sense s'ha de continuar recordant. Si la teva idea és continuar amb la política. Atenció!, pensa que només queden divuit mesos perque els susannencs hagin de plantejar-se la decisió de qui votar. Jo aniria amb cura. 1amb el Centre Cívic que per soposat a sigut un gran assoliment, no esta tot guanyat. Compte! Aferra't bé a les teves qualitats perque el poble esta una miquetona decebut. Segueix com t'hem conegut. No canviis d'actitud. Encara que sigui algo insignificant, és com un gra de sorra, t'hem de recordar que la BÚSTIA segueix sense possar. Des de fa sis mesos t'ho recordo i cada vegada em dius que és donat l' ordre. Dones noi seguim igual. La veu del poble mitjancant aquesta revista et va demanar una bústia posada a l' Ajuntament per als suggeriments del poble. Aquesta eina és una unió del poble amb el consistori, és més un estat comunicatiu viu, constant i permanent que ajuda el poble i a més els susannencs se sentiran protagonistes, se sentiran útils. La manca de comunicació refreda, distancia, etc. A més no sols s'enriqueix el poble sinó també el Govem municipal, perque d'aquesta manera sap el que pensa la ciutadania. Els seus somnis, que també poden ser els nostres ... Hi ha pobles que ho fan per intemet, pero aquest sistema només és per a minories, no pot participar-hi tot el poble, existeixen diversos problemes, no és viable. En primer lloc no tothom té intemet i menys la gent savia, que com tots sabem és la gent gran. Justament la majoria d'aquest col-lectiu no té, o no sap utilitzar intemet. 1 precisament Santa Susanna és un dels pobles en que la majoria del habitants són d' edat avancada. Cofiem que algun dia estigui posada la nostra BÚSTIA. Per unir més els llacos entre poble i Govem. No oblidem que la comunicació i la informació són la riquesa de la convivencia. Ulititzem tots els mitjans al nostre abast. Invitem tots els habitants de Calella, Pineda de Mar i Santa Susanna a enviar-nos qualsevol tipus de suggeriment, idea, queixa, opinió, etc., sempre per millorar, sempre en positiu. "Fem que la creativitat ens persegueixi". SEGUlREM FENTPOBLE. La direcció de la revista Skorpio Si Nueva York tiene más de 19 MILLONES DE HABITANTES Y CANARIAS algo más de 2 MILLONES DE HABITANTES, como es posible que tengamos 88 AYUNTAMIENTOS, 7 CABILDOS Y 1 COMUNIDAD AUTÓNOMA. O SEA: 1.404 CONCEJALES, 157 CONSEJEROS DE CABILDOS, 60 DIPUTADOS EN EL PARLAMENTO DE CANARIAS, 15 ESCAÑOS EN EL CONGRESO Y 14 ESCAÑOS EN EL SENADO. TOTAL: 1.650 INDIVIDUOS para dirigir una población de algo más de DOS MILLONES DE HABITANTES. Manda huevos; ¿se imaginan ustedes a cuantos tendríamos que mantener si tuviéramos los 19 MILLONES DE HABITANTES? Por cierto, ¿saben ustedes cuantas personas componen el gobierno del AYUNTAMIENTO DE NUEVA YORK? 51= CINCUENTA Y UNA. Y todavía nos preguntamos donde está la crisis en

REVISTA SKORPIO Nº 16 OCTUBRE-DESEMBRE 2013 PAG. 15 ESPANYA ON VAS? GARRIGA

11 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 La Infanta té un DNI amb dos dígits Iosep Garriga I Que s'hagin equivocat tretze vegades en tretze operacions de venda és difícil de creure. L'Urgandarín també esta protegit amb un DNI de 2 dígits? Mai no havíem sentit parlar tant d'un número de DNI com últimament. Es tracta del 14, el número de la infanta Cristina, que per ser filla de qui és té el privilegi de tenir un número de dos dígits, fácil de memoritzar, no com la resta de mortals, que hem d' aprendre un de vuit dígits. Sembla ser, segons el ministre Montoro, que un error amb el DNI de la infanta ha estat la causa de l'embolic que s'ha organitzat entom a l'informe de l' Agencia Tributaría sobre la venda de tretze propietats per part de la filla del Rei. Unes finques que ara resulta que ni eren d'ella ni les va vendre. Afirma el ministre que algú, un notari o un registrador de la propietat, es va equivocar a l'hora d'introduir les dades al formulari informátic que adrecen a l' Agencia Tributária, de manera que es va atribuir a la infanta la venda de les propietats, quan de facto no va ser així. "Un error administratiu", segons Montoro. Pero bé, no us ho perdeu, no hi ha cap problema tot s'aclarira perque el Rei diu, as segura i sentencia que "La Llei és igual per a tots!" No us assembla que ens estan menyspreuant d'una manera descarada i constant? Que algú pugui equivocar-se i enlloc d'introduir un número de vuit dígits n'escrigui un de dos, es pot entendre. És huma. Que passi dues vegades, també. Tres, va, ho deixaríem passar ... Pero, tretze! Que s'hagin equivocat fins a tretze vegades en tretze operacions de venda en diferents punts de l'Estat i en les quals han intervingut quatre notaris diferents, és fa molt difícil d'entendre i de creure. 1 encara més després d'anar coneixent els tripijocs que s'han anat destapant amb el cas Nóos. Montoro ha obert una investigació, el jutge Castro també vol esbrinar el perque de les dades falses de I'informe de l' Agencia Tributaría, Sera veritat l'interés despertat? A veure si al darrera d'un 'error administratiu' hi haura alguna cosa més, perque ens la tirin a la cara. Ara s'en va a Suísa, si La Caixa diu que l'envia a traballar per fomentar l'estalvi. La veritat arnics lectors, si jo tingués algun centim per estalviar i anés a La Caixa per ingresarlo, creieume, al veurele a ella marcharía corrents. Pero esta clar, com sempre tots sabem qui té la paella pel manec. A l'Urdangarín també li haurán endosat un DNI de dos dígits, perque segueix igual, no ha tomat res, no ha pagat res, segueix tan felic i campant. Déu n'hi do! El Tribunal Constitucional (TC) rebutja les tesis de la Generalitat perqué, segons ells, a un jutge no se li pot exigir "ai1lament polític". Com podeu veure "la justícia és igual per a tots". El TC diu que es pot militar en un partit i ser imparcial. Les institucions catalanes van sostenir que l'afiliació política del president del Constitucional. Ocultada al Senat quan va comparéixer perque la cambra Alta pogués jutjar la seva idoneitat, era una causa clara perqué es mantingués apartat de les discussions sobre els recursos que afecten a la Generalitat. Pero el Tribunal Constitucional ho ha rebutjat, donant-li la volta com a un mitjó. Anem a veure senyors lectors: és possible que un senyor jutge ni més ni menys que el president del Tribunal Constitucional que milita, vota, combrega, simpatitza, comparteix la seva ideologia, lluita pels seu interessos, etc . d'un partit polític pugui ser just a l'hora de decidir, jutjar, opinar, donar un veredicte, etc. - especialment si ha de decidir a favor o en contra del seu estimat i socorregut partit? De veritat que pot ser imparcial? Quan precisament és el primer que ha de donar exemple de la Justícia i per la Justícia . Ens hem de creure aquesta infamia? En un món mitjanament culte es sap ámpliament, i es dóna per fet, que és incompatible militar en un partit i ser jutge, ates que no es pot ser imparcial i sempre tindrá la seva tendencia. Com sempre, qui fa la llei fa la trampa. Tinc la sensació que la ciutadania no s 'ho pot creure. Ells s 'ho creuen? O és que són prou conscients i ens estan prenent la cabellera? Com podem comprovar la corrupció també esta en la Justícia. 1alguns ens volen fer creure que lacrisi s 'ha acabat. Aquesta més que clar, mentre es mantingui fins i tot proliferi la corrupció, a Espanya sera molt difícil reduir la crisi. Perque la riquesa d'un país no és només l'económica, la més important és la dels valors. El Te rebutja les tesis de la Generalitat El que encara no se sap és quan tocarem fons. Josep Garriga sanna

REVISTA SKORPIO Nº 16 OCTUBRE-DESEMBRE 2013 PÀG. 16 HISTÒRIA "COLOM ERA CATALÀ"

LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 COLOM ERA CATAIÁ 11 IDSTORIA Avui en dia és difícil, tot i que els llibres d'historia oficial ho solen ignorar, negar que Colom no era catala, altra cosa és saber on havia nascut exactament. Fa més de 80 anys, Luis de Ulloa, historiador perua amb origen gallec, ates que una de les teories sobre Colom deia que podia ser gallec va decidir investigar-ho, Va venir a Europa, va estudiar i va descobrir el que no havia imaginat i ningú deia: Colom no podia ser altra cosa que catalá. Aixo va ser en temps de la República, abans de la Guerra Civil, ho va explicar amb proves a Barcelona, pero el franquisme ho va silenciar. Per a 1'Espanya castellana unitaria que Colom fos catalá era i és, no desitjable. És cert que s'ha amagat l'origen de Colom i, tant és així, que hi ha moltes teories sobre ellloc d'on procedia. S'ha dit que és d'Anglaterra, Corsega, Castella, Portugal, Grecia, Noruega, Croacia i, el més conegut, de Genova. Perque genovés? En primer lloc cal recordar que en aquell temps a Castella als estrangers se'ls anomenava comunament "genovesos", pero Colom mai va parlar italia, ni mai va dir que fos genovés. Aixo només surt a un testament fals de Colom redactat 100 anys més tard de la seva mort. 1, per descornptat, el fill d'un teixidor no té coneixements de navegació importants (Colom mateix va dir que navegava d'enca dels 14 anys), i, la prova definitiva: hi ha una data que Cristoforo Colombo esta a Genova i aquell mateix dia també s'ha comprovat que era a Castella (tots sabem que al segle XV no hi havia avions). Hi ha moltes proves que Colom era catalá (o, com a mínim d'una terra de parla catalana). Presentaré les més rellevants: El cognom era i és catala. El cognom Colón no existia a Castella. A Castella s'han trobat documents amb tres formes del cognom: Co- 10m, Colomo i Colón (tots sabem que els castellans no tenen noms acabats en "m" i per aixo va acabar canviat). El castella de Colom esta ple de catalanismes. Per exemple, en comptes de dir "a todas partes" diu "a todos arreos". Va escriure ama i la seva cal-Iigrafia era catalana (en aquell temps la forma d'escriure les lletres variava de país a país). Tots els contemporanis coincideixen en dir que el castella no era el seu idioma original. A un document de Sevilla es diu que Colom era estranger i en una carta a 1'infermera del príncep Joan (Joana de la Torre que era catalana) Colom parla dels Reis Catolics com "El Rei i la Reina, nostres senyors ". És a dir, era estranger a Castella -com ho era qualsevol catala o aragonés en aquell temps a Castella- pero era del mateix país que Joana de la Torre. 1 en una carta al germa de Joana, Antoni de la Torre, parla dels reis com "els meus senyors naturals", perque Colom era natural del mateix país que els germans de la Torre. En aquell temps nadiu i natural era el mateix. Els reis catalans per anomenar els seu súbdits deien "els meus naturals". L' expedició a América va ser financada per Santangel ("escriva de ració", és a dir, Ministre d'Hisenda a la corona catalanoaragonesa) i els pagaments als mariners 1'any 1493, quan van tomar, es van fer a Barcelona i es guarden a!' Arxiu de la Corona d' Aragó. Aixo prova que l' expedició era un afer catala. Colom mai va signar amb el seu cognom, només va signar Xristo FERENS (Cristofor en llatí) i un criptograma. A l' Arxiu de Simancas sempre surt el cognom escrit Colom. Va ser Colón a les Capitulacions (acords sobre 1'expedició redactats a Castella). Pero als litigis hereditaris toma a ser Colom. A l' arxiu del fill de Colom a Sevilla hi havia una carta escrita per Colom en catala. Consta a l'inventari de la biblioteca encara que la carta original ha desaparegut, pero va ser traduída a l' alemany i allá diu que s'ha traduit "del llatí i del catala". La majoria deIs expedicionaris del primer i segon viatge eren catalans. Els diaris de navegació fan servir milles catalanes (diferents de les castellanes ). Els Colom eren molt coneguts a Catalunya. Era una farrulia nombrosa i important (amb llarga experiencia de mariners) que va capitanejar la revolta contra el rei Joan II, pare del Rei Ferran II el Catolic. Colom primer va intentar que l' expedició sortís de Portugal i com que va fracassar va anar veure el seu enernic, el Rei Ferran, que va comprendre l' ocasió que se li oferia. Ferran era un Trastamara, castella per banda de pare i mare i molt possiblement va veure com es podria venjar: condicionar 1'ajuda a dissimular 1'origen. Pel que es veu, Colom va acceptar, perqué probablement no podia fer altrament. Recordem, amb tot, que va tomar del segon viatge presoner i carregat de cadenes per ordre reial. Al diari de navegació de Colom diu en castella "Vine a la villa de Palos, que es puerto de mar, adonde yo armé tres navíos muy aptos para semejante fecho; y partí de dicho puerto muy abastecido de muy muchos mantenimientos y de mucha gente de la mar". La versió tradicional diu que va sortir de Palos de Moguer (província d'Huelva) que és una població petita sense port i que mai el va tenir. L'any 1601 a una "Historia General de los Hechos de los Castellanos" hi ha un dibuix de la ciutat d'on va sortir Colom i és Pals de l'Empordá (es veuen les muralles, els campanars de les esglésies, tal com eren fins a 1'inici del segle XX). Traduir els noms de ciutats i pobles al castella és una practica prou recent i coneguda. Colom escriu al diari de bord que va passar l' estret de Gibraltar i resulta que Palos de Moguer esta més enlla de l' estret. Havia tomat enrere per poder passar-hi expressament? Ja 1'any 1890, Adolfo de Castro va dir que Colom havia sortit de Cadis (per justificar el pas de 1'estret) pero la seva teoria no fou acceptada perqué tenia massa contradiccions. Pals tenia port i els germans Pinzon que capitanejaven les altres dues naus eren mariners portuguesos empadronats a Pals (aixo s'ha comprovat a 1'arxiu de Pals). L'Ajuntament de Girona va fer tancar els prostíbuls de la ciutat l' any 1493 perque deia que els mariners de Colom havien dut malalties. Si segons la versió tradicional van tomar a Cadis, els mariners van anar a cercar els prostíbuls a 1.300 Km. de distancia? Pals i Girona estan forca més a prop (15 Km.). Colom va anar a peu des del port d'arribada fins a Barcelona on va ser rebut pels Reis Catolics. 70 Km. es poden fer a peu en dos o tres dies, pero si fossin 1.200 hauria costejat fins a Barcelona. Quan Colom va arribar, va escriure als Reis que s'estaven a Sant Geroni de la Murtra (Badalona). El correu va ser Martí de Gamboa, que era fill del govemador de la vila de Pals. Hi ha moltes més proves, pero cree que les que he donat són prou convincents. No se sap on va néixer Colom, encara que hi ha una teoria molt interessant. El germa de Colom, Bartomeu, signava Bartomeu de Terra Rubra (terra roja en llatí). A Torroja de la Segarra hi ha una tradició ininterrompuda que Colom hi va néixer i Torroja als docurnents en llatí és terra rubra. Joan Colom i Marimon va ser procurador de Barcelona a Torroja el segle XV, pero malauradament l' arxiu parroquial va ser cremat durant la Guerra Civil. Estic segura que les proves continuaran augmentant i un dia la veritat resplendira: Colom era catalá i Castella es va quedar el que no era seu. Va imposar 1censura per ocultar i quedar-se amb les riqueses americanes. Us imagineu que hauria passat si tota Sud-américa parlés catala? Pero deixem el passat, ara compta el present i tots sabem que la llibertat ja s' albira, tot i que tindrem molts entrebancs. Pero ens en sortirem, ben segur! María Teresa Massons

REVISTA SKORPIO Nº 16 OCTUBRE-DESEMBRE 2013 PAG. 17 OPINIO MEGIAS

11 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 Josep Megias Vergés La fauna, los machos y las hembras Hay una cadena de televisión, concretamente la TV2 que realiza reportajes del mundo animal, sobre todo en el verano se conecta uno mas a esta cadena ya que las otras dan películas y programas repetidos. Nunca había parado atención, pero aunque no entiendo mucho del mundo animal quería realizar una reflexión Resulta que muchas veces cuando conecto estos programas veo que estos animales en una época del año montan unas peleas entre ellos y unos san-cristos, pero no es por comer, que es lo que yo pensaba en principio y lo entendería ya que como están las cosas de la naturaleza cada vez hay menos comida y a menos tocamos .El motivo es, ni mas ni menos por una hembra, ¡¡¡manda huevos!!! por una hembra. Según parece hay una época del año en que los machos empiezan a golpearse con las cabezas, me refiero a los bisontes, ciervos,carneros y otros que no tienen cuernos, se dan tantos golpes que son capaces de cambiar el canal de la televisión sin necesidad de mando. Analizando la cosa con profundidad porque pasa esto he llegado a la conclusión de lo que ocurre y pienso que el motivo es porque no hablan, si hablaran estos animales seguramente dirían: Esta para ti, esta para mi y llegaran a un acuerdo,pero nada, como si hubieran 20 o 40 hembras .Por lo visto la naturaleza es así y por mucho que queramos arreglarlo esto no tiene arreglo .No nos estañemos en los humanos también ocurre un poco de este llamemos-le machismo hay países que un macho también tiene mas de una mujer y parece que sea normal la diferencia con el mundo animal es que no es necesario golpearse con la cabeza, simplemente dando unos caballos o unos cuantos animales a cambio se consigue un harén .En ambos casos, me refiero al mundo animal y al otro mundo por llamarlo de alguna manera el macho no le pasa ninguna pensión a la hembra y lo mas curioso que al año siguiente ocurre lo mismo, siguen unos dándose golpes de cabeza y otros siguiendo con el afán de ampliar el harén. El deñclt eléctríe tarifari He llegit en el diari sobre el déficit tarifari i on apareix un grafic amb tots els ministres d'indústria des del 2000 fins a12011, pero si tirem d'hemeroteca és possible que puguem arribar després a conclusions sobre els motius dels increments en les tarifes electriques És molt possible que gairebé ningú estigui assabentat sobre els errors comesos amb les central s nuclears. En temps de Felipe González van desmantellar quatre central s nuclears a punt d'acabar al 86% de la seva construcció com a mitjana i l' estat va retornar a les empreses electriques els diners invertits. D'aixo se'n diu "moratoria nuclear", la qual cosa fa que el rebut de la llum s'incrementi el 4% durant vint anys, pero aixo solament és la xocolata del lloro. La segona part és mes important, els nos tres fills i néts hauran de pagar trenta-dos milions de *Mh que aquestes centrals estarien generant avui a cost de dotze euros per *Mh i per compensar hem de pagar vuitanta euros per *Mh per les altres energies que van substituir les eliminades. Tots aquests error s van fer que l' augment anual de la factura eléctrica el 2008 ascendís a 26.000 milions d'euros. No oblidem que el Sr. Montilla va preparar un decret per reduir drasticament les subvencions a les renovables. Pero després dels problemes que van sorgir amb Acciona i Espanya pel que fa a Endesa, el decret va anar a la paperera per ordre del president. Les subvencions del 2008 a I'eolic van ser 2.400 milions, equivalent al 9,2% del rebut de la llum. Resumint, 2.176 milions errors socialistes, 2.400 errors del PP, estem pagant 4.576 milions d'euros a l'any, és a dir, un 17,6%. En l'actualitat es parla de 26.062 milions d'euros de deute acumulat. El més interessant del cas és que no hi ha culpables, a ningú li han demanat responsabilitats i ningú ha dimitit: LA CASA ÉS GRAN. I per a més INRI, aquests senyors són els que volen crear llocs de treball. Sistema polítíe actual i la reforma El sistema polític actual s'esta transformant en un sistema restringit en favor de l'oligarquia política i financera, on s'intercanvien favors sense cap pudor. És necessari reconeixer els errors comesos i realitzar una gran neteja. La Constitució de 1978 va ser un arranjament entre partits amb clausules que van utilitzar per colonitzar les institucions de l' estat. Segurament tots reconeixerem que els partits polítics són necessaris, pero el sistema electoral de llistes tancades fa que el parlament serveixi de molt poc ja que el treball dels diputats solament té l'opció de prémer un botó. En aquesta nova era política que solament funcionin els regims polítics que siguin capaces de reformar-se. Hauria de realitzar-se un consens entre totes les associacions i moviments socials, bé siguin de dretes o d'esquerres, ja que el poble espanyol és qui té l'última paraula. El pastís d'aquest país s'ha reduit pels motius que tots sabem i el problema que s'ha creat és que els que reparteixen el pastís s'estan enfrontant entre ells amb constants contradiccions. Si tenim en consideració que les comunitats autónomes estan legislant amb més de cent millleis, normes i regulacions, amb una gran complexitat i despropósit que fa que el poder polític les interpreti de diferents maneres en la seva aplicació, fa necessari una nova forma de legislar amb lleis més clares, senzilles i, per descomptat, poques. I per últim no podem oblidar els nacionalismes. En principi es va crear una forma de transferencies de les competencies a canvi de vots i com més transferencies es realitzaven, els partits tenien mes possibilitats de repartir-se llocs de treball; per aquest motiu es va aprovar amb rapidesa. No podem oblidar els nacionalismes, que existiran sempre ja que es regeixen per objectius emocionals i tradicionals. Es necessita una nova obertura i trencar amb tots els tabús, pors i mites que han existit alllarg d'aquestes últimes decades. I per últim no podem oblidar que tot el que representa el que és públic necessita d'una máxima transparencia. A Espanya no falten mes lleis, més aviat treure'n algunes que estan entorpint la marxa del país. Els ciutadans, que són els que paguen impostos, haurien de tenir accés per saber com es gestionen els seus impostos, i simplement entrant a internet i consultant la meitat dels problemes quedarien resolts. Segurament dins de molt poc apareixeran grans canvis, ja que el poble esta cansat de la classe política. I em refereixo a la que governa aquest país, no a la de petits ajuntaments, que per cert van a remolc de les males decisions polítiques que realitzen els gurus instal-lats en la política des de fa massa temps. - ent de isarma

REVISTA SKORPIO Nº 16 OCTUBRE-DESEMBRE 2013 PAG. 18 HUMOR-SOCIS-ACTIVITATS

LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 11 HUMOR La nevera Normalment no m'he preocupat del llum de la nevera, pero amb l' excusa que estic de vacances i alguna vegada entre cervesa i cervesa em dóna per pensar, mira per on tinc un dubte que no em deixa viure i que comprenc que és una cosa així com meya, pero ... és que no dormo. I és la següent, a veure si m'ajudeu: ElIlum interior de la nevera esta sempre ences, o esta apagat i s'encén automáticament quan obres? Anem a veure. Quan la tanques s' apaga o es manté ences? Perque el que és clar és que jo apagat no el veig mai, pero mai, en la vida he vist jo aquest llum apagat. Qui em pot garantir si esta ences o apagat. Que jo sapiga ningú, de moment. Jo cree que s'encén automaticament, no per res, solament per aixo que diuen que vivim en un món d'intel-ligencia artificial, és clar, perque després ... , per molt que he mirat no veig jo ni botó ni clavilla; pero com quan l' obro no el veig apagat ni una milionesima de segon ... , dones ja gairebé estic per assegurar que esta sempre ences. No sé, pero em treu tan de polleguera aquest assumpte que fins i totm' he apropat a la vora la porta, i per on tanca el que veig és una goma, una especie de junta, ni separant- la amb un ganivet puc veure-ho, perque el que em trobo és amb el lateral de la porta que encaixa perfectament i es impossible veure si elIlum és apagat o ences, Fins he arribat a pensar que travessant una barra de ferro d'un costat a un altre a través d'aquest lateral, o perforant la porta, que potser així veig com esta el condernnat llum amb la porta tancada. I així estic, que fins i tot de vegades, de nit, si vaig a buscar aigua, faig com una especie d'intent a 1'agafador de la porta de la nevera així: «A veure si obro i t'enxampo ... , a veure si obro i t'enxampo ... , a veure si obro, a veure si obro ... ». I res. Que he d'enxampar home, que he d' enxampar ... ! ! !, el que enxamparé sera un refredat de tant obrir i tancar la condernnada nevera. Quin estiu que m' esta donant aquest any la nevera. Iosep Megias Verges COMPONENTS DEL CLUB SKORPIO ACTUALITZATS STA. SUSANNA - PINEDA - CALELLA Fund President Soci n" 01 Josep Antoni López Garriga Sot President 02 Jaume Sanmartín Arnijas Secretári 03 Jose M. AveIlaneda Guri Tresorer " 04 Oriol Arranz Surinyach Vocal " 05 Pedro Florez del Estal Soci Honorífic Manel Martín Senior 06 Josep Aguilera Quesada Senior " 07 Joaquín Garriga Turró Senior " 08 Ramón Herrando Vilagrasa Senior 09 Ramón Cobo Samprón Senior " 10 Agustí Altafulla Sanz Senior 11 Josep Onna Amargant Senior 12 Enric Ros Carreras Senior " 13 Jose Ramos Femández Senior " 14 Mateo García Ribas Senior " 15 Maite Texidó Constans Senior 16 Julia Gómez Senior 17 Caridad Heredia Femández Senior 18 Josefina Guirau Pelayo Senior " 19 Willy Von Allmen Senior " 20 Amparo Ortega Orenes Senior " 21 Albert Otero Moratiel Infantil " 50 Carles Pereira López Infantil " 51 Guillem Vilar Bastida Infantil " 52 Gerard Sanmartín Martín Infantil " 53 Roger Sanmartín Martín Infantil 54 Jian Corratge Montes Infantil " 55 Elena Bonada Navarro Infantil " 56 PoI Comas Ripoll Infantil 57 Llibert Guzman Albacar Infantil " 58 Isaac Verdura Bresolí Infantil 59 Sergi Puijolras i Imbert Infantil 60 Miquel Puijolras i Imbert Infantil " 61 Gerard Pujolras i Imbert Infantil " 62 Yasín El Ouahi Infantil 63 Florencia Da Silva Méndez Infantil 64 Alejandro Miranda Muñoz Infantil 65 Xavier López Trenzado Infantil " 66 Carlos López Trenzado Infantil " 67 Nitin Kumar Chandnani Infantil " 68 Federico Javier Sicilia Ocampos Infantil " 69 Marcal Roig Mollfulleda Infantil 70 Oscar Cassals Alarcia ACTMTATS QUART TRIMESTRE 2013, CLUB-ESCOLA D'ESCACS SKORPIO Tot l'any l'escola d'escacs Skorpio, cl Sant Ramon, 2, Ir, dóna classes d'escacs gratuites per a tothom, petits i grans, per aprendre o per a millorar el joc, dissabtes de 10 a 12 h. Atenció!, ara també al restaurant Grouchos de Calella, diumenges d' 11 a 12.45 h. Truqueu al Josep, 663 552 830. "Escacs a la carta", nou servei del club d'escacs Skorpio de Santa Susanna, un servei únic en el món deIs escacs! Pots jugar a escacs, només cal trucar al Josep, 663 552 830, i si no disposeu de contrincant, us el facilitem, i de nivell mestre d'escola. Horari de dilluns a divendres de 17 a 19 h. 22-9-13, XXII open Skorpio a la placa Catalunya de Santa Susanna. Partides rapides, 10 minuts per a cada jugador. A les 9.45 h, sistema suís. Inscripció, 3 €. Places limitades, truqueu al Josep, 663 552 830. Trofeus-regals per a tothom. Tots els open Skorpio van acompanyats d'una exposició. Col-lecció fantástica de jocs d'escacs de tot el món: artesanals, originals, manuals, etc. Molta atenció!, el gran mestre internacional Michael Oratovsky ens brindara simultanies durant dues jornades, els dies 12 i 13 d'octubre a les 10 h. A la placa Catalunya de Santa Susanna podreu gaudir amb el seu joc! Places limitades, truqueu al Josep, 663 552 830. Es repartiran recordatoris per a tothom.