diumenge, 9 de juny de 2013

REVISTA SKORPIO Nº 15 JULIOL - SEPTEMBRE 2013 XVIII - XIX OPENS SKORPIO SANTA SUSANNA I CALELLA

REVISTA SKORPIO Nº 15 JULIOL - SEPTEMBRE 2013 pàgina 2 EDITORIAL: SENSACIONES TOSTADAS QUEMADAS - SUMARI - EDITÓ

7"~ LA PRIMERA REVISTA O'ESCACS IINTERES SOCIAL Núm. 15 - JuliollSetembre 2013 liJIiDlImI SENSACIONES "TOSTADAS QUEMADAS" Cuando era niño, ocasionalmente, mi madre como cena nos daba café con leche con muchos agregados. Recuerdo especialmente una noche, cuando ella nos sirvió café con leche, después de un día de trabajo muy duro. Esa noche, mi madre puso un plato con huevos revueltos, Frijoles y tostadas bastantes quemadas frente a mi padre. Recuerdo haber esperado un poco, para ver si papá notaba ese hecho. Todo lo que mi padre hizo, fue tomar su tostada, sonreír a mi madre y preguntarme cómo había sido mi día en la escuela. No recuerdo lo que le respondí, pero recuerdo haberlo visto untando la tostada con mantequilla y jalea y comiendo cada bocado. Cuando me levanté de la mesa, aquella noche, escuché a mamá disculpándose por haber quemado las tostadas. Nunca me olvidé de la respuesta de papá: "me encantó la tostada quemada". Más tarde, aquella noche, cuando le fui a dar un beso de buenas noches a papá, le pregunté si realmente le había gustado aquella tostada. El me tomó en sus brazos y me dijo: Compañero, tu madre tuvo un día de trabajo muy pesado y estaba realmente cansada ... Además de eso, una tostada quemada no le hace mal a nadie. La vida está llena de imperfección y las personas no son perfectas. Tampoco soy el mejor marido, el mejor empleado o cocinero, tal vez ni siquiera el mejor padre, aunque intente serlo todos los días. He aprendido a través de los años, que saber aceptar las fallas ajenas, intentando minimizar las diferencias entre unos y otros, es una de las llaves más importantes para crear relaciones saludables y duraderas. Desde que tu madre y yo nos unimos, aprendimos los dos a suplir uno los fallos del otro. Yo sé cocinar muy poco, pero aprendí a dejar la olla de aluminio reluciente. Ella no sabe usar la perforadora, pero después de mis arreglos, ella hace que todo quede limpio y perfumado. Yo no sé hacer una lasaña como ella lo hace, pero ella no sabe asar una carne como yo lo hago. Yo nunca supe hacerte dormir, pero conmigo tú tomas un baño rápido y sin protestar. La suma de nosotros crea el mundo que te recibió y te apoya, ella y yo nos complementamos. Nuestra familia debe aprovechar este nuestro universo mientras estemos los dos presentes. No es verdad que más tarde, el día que uno de los dos parta, este mundo se va a desmoronar, de ninguna manera. Nuevamente tendremos que aprender a adaptamos para hacer lo mejor. De hecho, podríamos extender esta lección para cualquier tipo de relaciones, entre marido y mujer, entre padres e hijos, entre hermanos, entre colegas, con amigos y también en el ambiente profesional. Entonces hijo, esfuérzate para ser siempre tolerante, principalmente con quien dedica su precioso tiempo de vida a ti y al prójimo. Las personas se olvidarán de 10 que les hagas, o de lo que les digas. Pero nunca se olvidarán del modo en el cual las hiciste sentir. Tengo la sensación de que este es el camino, más allá de lo material, del egoísmo, de la intolerancia, de lo triste, mezquino, y a veces inhumano, debemos ser generosos con los demás, apoyarles, quererles, perdonarles sin rencor, todos tenemos defectos pero a veces los defectos son lazos de unión, todo dependerá de nuestra comprensión. Ayudemos a los demás a ser felices, por contagio nosotros lo seremos también. La humildad y la sencillez mueven montañas .... III~---------------------------------- 11 ~ Portada: XVIII Open Skorpio - XIX apeo Skorpio Historia de la Vila, CaIella II - l ~ Editorial. Sensacions. Tostadas quemadas. Sumario 2 ~ Historia. Historia de la Vila de Calella (11) Arturo Pérez Reverte 3 ~ Publicitat... 4 ~ Entrevista: La meva col-lecció compleix 50 anys 5 ~ Memoria. Que ens passa als catalans? 6 ~ Sensacions. El gatet eixerit XII. La gavina 111... 7 ~ Notícies. Escola d'Escacs Skorpio, Exposición de Cine, Presentació delllibre Bilingüe "Sensacions a la Pell" 8 ~ Dona. El sexemés fort 9 ~ Essencía: El somriure és felicita!. Sport: Marató de Boston 10 ~ La Veu del poble. Consejos. Noticias. Curiosidades I1 ~ Salut. Beba agua en ayunas La Vida, Notícies i Escacs 12 ~ España a donde vas? Paraiso 13-14 ~ Espanya on vas? . Indignación 14 ~ Notícies El Catalá i escacs 15 ~ Historia. Veure un país de manera diferent... 16 ~ Opinió. Recordando a la Republica 17 ~ Humor 18 ~ Llistat Club Skorpio. Properes activitats Escola Skorpio 19 ~ Publicitat 20 Edita: Josep Antoni López Garriga el Sant Ramon, 2. Te\.: 663 552 830 Correu electrónic: josepmey@telefonica.net Director: Josep Antoni López Garriga Blog: escacseskorpio.blogspot.com Facebook: escacsskorpiosantasusanna Redacció, coHaboració, publicitat i distribució: Josep Antoni LópezGarriga CoHaboració: Josep Pons Toll,Josep Pons Puigdefabregas, IsidreMollfulleda iVerdaguer,Josep Megias Vergés,MariaTeresaMassons, L1uísCosta i Catala. Correeció Iinguística: Centre de Normalitzaeió Impressió: Impremta Rodríguez, tel. 93 762 33 43. Ale: produecio@impremtarodriguez.com Revista trimestral. Punts de trobada: Estane Nogueras, Sta. Susanna i L1ibreria La Llopa, Calella. La persona que no la rebi i hi estigui interessada, que es posi en eontacte amb el Sr. Josep, 663 552

dissabte, 8 de juny de 2013

REVISTA SKORPIO Nº 15 JULIOL - SEPTEMBRE 2013 pàgina 3 HISTÒRIA D'CALELLA II - ARTURO PÉREZ REVERTE

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Núm. 15 - Juliol/Setembre 2013 Historia de la Vila. CALELLA (ll) El patrimoni historie i artístie de Calella Malgrat l'espectacular transformació del municipi a partir deIs anys seixanta, Calella conserva, en bona part, l' estructura urbana del seu nucli original i el tracat quadriculat del seu primer eixample, descrit pel viatger Zamora el 1790, quan qualificava la ciutat com "el pueblo más gracioso que hemos visto en nuestro viaje, por la rectitud y anchura de sus calles, regularidad de sus edificios, limpieza y aseo de las casas y calles ...". Del poblament del terme anterior al naixement del nucli urba en resta ben poca cosa. omés el Mas Salvador testimonia la importancia de l'agricultura en I'economia del municipi durant molts segles. La part més interessant de la ciutat és sens dubte l' entom de la placa de la Vila, on a partir del segle XIV es celebrava el mercat que origina el posterior creixement urba. Valla pena destacar els diversos casals gotics, que conserven en gran part la seva estructura original i els elements decoratius del segle XVI: portals adovellalts, finestres conopials amb escuts esculpits i restes de matacans defensius. Alguns d'ells han estat acuradament restaurats, en tant que d'altres necessiten una urgent reforma. En qualsevol cas, aquest conjunt d'edificis constitueix la part més valuosa del patrimoni arquitectonic de Calella i caldria fer un esforc per reivindicar la seva importancia, tant des del punt de vista artístic com historie, Dins el mateix sector hi ha la capella de Sant Quirze i Santa Julita, del segle XVI, i no gaire lluny l' església parroquial de Santa Maria i Sant Nicolau, obra barroca del segle XVIII que conserva a la portalada els Arturo Pérez Reverte Arturo Pérez Reverte, como casi cada domingo, ha utilizado Twitter para comentar la actualidad de la semana. El autor de El capitán Alatriste ha volcado su desacuerdo con las medidas del Ejecutivo y ha vuelto a ser alabado por los usuarios de esa red social. "La Cultura, la Educación, la Sanidad, las clases altas, medias y bajas, expoliadas. Y el disparate administrativo-político-autonómico, ni tocarlo. A ver si lo he entendido, señor presidente ... Hasta por morirme debo pagar un 21 %...A er si lo entiendo. Insisto. Alemania tiene 80 millones de fulanos y 150.000 políticos. España, 47 millones y 445.000 políticos. Sin contar asesores, cómplices y colegas. O en Alemania faltan políticos, o aquí sobran. Si en Alemania faltan, apenas tengo nada que decir. Si en España sobran, tengo algunas preguntas. Señor presidente. ¿Para qué sirven 390 senadores (con la brillantez media y la eficacia política media de un Iñaki Anasagasti, por ejemplo)? Subpregunta: si un concejal de Villacantos del Botijo, por ejemplo, necesita contratar a 15 asesores ... ¿Para qué puñetas sirve ese concejal, aparte de para dar de comer a numerosos compadres y parientes? ¿Para qué sirven 1.206 parlamentarios autonómicos y 1.031 diputados provinciales? ¿Sabe usted lo que cobra toda esa gente? ¿Y lo que come? Ese tinglado regional, repartido en diecisiete chiringuitos distintos, duplicados, nos cuesta al año 90.000 millones de euros. Con ahorrar sólo la mitad ... Eche usted cuentas, señor presidente. Que yo soy de Letras. En vista de eso, ¿cómo es posible que el Gobierno de este putiferio de sangüijuelas y sangüijuelos se la endiñe a las familias y no a ellos? Que en vez de sangrar a esa chusma, se le endiñe a la Dependencia, a la Sanidad, a la Educación, a la Cultura, al pequeño comercio? ¿A la gente que de verdad lucha y trabaja, en vez de a esa casta golfa, desvergonzada y manifiestamente incompetente? A ese negocio autonómico absurdo e insostenible, del que tanta gentuza lleva viviendo holgadamente desde hace más de treinta años. 17 parlamentos, 17 defensores del pueblo, embajadas propias, empresas, instituciones. Negocios casi privados (o sin casi) con dinero público. El único consuelo es que a esa pandilla depredadora la hemos ido votando nosotros. No somos inocentes. Son proyección y criaturas nuestras. Treinta años engordándolos con nuestra imbecilidad y abulia política. Cuando no con complicidad ciudadana directa: Valencia, Andalucía ... Con unos tribunales de Justicia cuando no politizados o venales, a menudo lentos y abúlicos. El golfo, impune. Y el ciudadano, indefenso. Esos políticos magnífics relleus de Jean de Tours, procedents de l' altar del primitiu temple del segle XVI. El Museu-Arxiu de Calella és instal-lat en un casal del segle XVII i constitueix una bona mostra de la tradició i de l'obra de diversos artistes locals. Té un interés especial el fans documental conservat a l' Arxiu Historie, nodrit amb l'aportació de diverses farrulies calellenques, amb pergamins que es remunten al segle XI i que permeten resseguir la historia de la ciutat des deIs seus orígens. Els segles XVIII i XIX han deixat la seva petjada a les fundacions religioses deIs caputxins i de Lestonnac i a les ruines ernblemátiques de les antigues torretes de comunicació óptica. I finalment, l'arquitectura del seg1e XX s'expressa amb els seus diferents llenguatges estetics en un bon nombre d'edificis de comencament de segle, en les obres del que fou arquitecte municipal, Jeroni Martorell, i especialment en l'enorme complex de I'antiga fabrica Llobet-Guri, una part de la qual és actualment de propietat municipal. Tot plegat constitueix un notable conjunt patrimonial, en general poc conegut i divulgat, amb elements d'un interés que depassa el marc estrictament local. Calella. Guia del patrimoni historie i artístic Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni de todo signo (hasta sindicalistas, rediós) puestos en cajas de ahorros para favorecer a partidos y amiguetes. Impunes, todos. Me creeré a un presidente de Gobierno, sea del color que sea, cuando confiese públicamente que este Estado-disparate es insostenible. Cuando alguien diga, señor presidente, mirándonos a los ojos, "vaya luchar por un gran pacto de Estado con la oposición"; "me vaya cargar esta barbaridad, racionalizándola, reduciéndola, controlándola, adecuándola a lo real y necesario"; "voy a desmontarles el negocio a todos los que pueda. Y a los que no pueda, a limitárselo al máximo. A lo imprescindible"; "aquí hay dos autonomías históricas que tendrán algo más de cuartelillo, dentro de un orden. Y el resto, a mamarla a Parla". "Y el que quiera entrar en política para servir al pueblo, que se lo pague de su bolsillo". Pero dudo que haga eso, señor presidente. Es tan prisionero de su propia chusma político-autonómica como el PSOE lo es de la suya. Ese toque de jacobinismo es ya imposible. Tiene gracia. No paran de hablar de soberania respecto a Europa quienes son incapaces de ejercerla en su propio país. Sobre sus políticos. Dicho en corto, señor presidente: no hay cojones. Seguirán pagándolo los mismos, cada vez más, y seguirán disfrutándolo los de siempre. El negocio autonómico beneficia a demasiada gente. Usted, señor presidente, como la oposición si gobernara, como cualquiera que lo haga en España, seguirá yendo a lo fácil. A cargar a una población triturada, con cinco millones de parados, lo que no se atreven a cargar sobre sus desvergonzados socios y compadres. Seguirá haciéndonos aun más pobres, menos sanos, menos educados. Hasta el ocio para 01vid arlo y la cultura para soportarlo serán imposibles. Así que cuando lo pienso, a veces se me va la olla y me veo deseando una intervención exterior. Que le vayan a frau Merkel con derechos históricos, defensores del pueblo, inmersiones lingüísticas, embajadas y golferias autonómicas. De tanto reírse, le dará un ataque de hipo. De hippen, o como se diga allí. Lo escribía el poeta Cavafis en Esperando a los bárbaros. Quizá los bárbaros traigan una solución, después de todo. Para esto, que nos invadan los bárbaros de una puta vez. Que todo se vaya al carajo y el Sentido Común reconozca a los suyos. Si quedan. Recristo. Qué a gusto me he quedado esta tarde, señor presidente. Lola acaba de abrir el bar. Esta noche me emborracho. Como Gardel en el tango. Fiera venganza la del tiempo. Parece un titulo de Lope de Vega. Un tango adecuado para este pasaje".

REVISTA SKORPIO Nº 15 JULIOL- SEPTEMBRE 2013 pàgina 5 ENTREVISTA: 50 ANYS D'COLECCIÓ

REVISTA SKORPIO Nº 15 JULIOL- SEPTEMBRE 2013 pàgina 6 QUÈ ENS PASSA ALS CATALANS

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Núm. 15 - Juliol/Setembre 2013 11 QUE ENS PASSA ALS CATALANS ? No hi ha dupte que la independencia és l'únic camí per ser nosaltres mateixos; un poble sobirá com abans d'aquell Onze de Setembre. Pero els polítics no tenen prou forca per aconseguir aquest repte per més que s'hi trenquin el cap. A Espanya només hi podem trobar el de sempre, adversitats de tota mena. Ara semblaria que Rajoy estaria disposat a fer un petit gest cap a Catalunya amb el tema dels diners, pero si parla d'un financament singular per a la Generalitat, no tarda ni dues hores a saltar la lIebre i: "no, volem el café per a tothom". Si a Catalunya el cost de vida és més car que a Extremadura o a CasteIla la Mancha, o on sigui, per a ells aixo no compta. El govern de Madrid no deixa anar els més de 8000 milions que deu a la Generalitat, i seria logic que el dia que caiguin, sí arriba aquest dia, haurien de pagar interessos, el mateix que ha de fer el govern catala amb el deute del rescat que te amb l'Estat. EIls es fan els comptes a la seva manera i ens titIlen que no parem de demanar i no estem mai contents. Fa uns mesos que no es parla tant d'austeritat i cada dia sona més aixo dels "nazis". L'altre dia el Parlament valenciá va votar una llei per vetar el nom de "País Valencia". No cal dir que ho va presentar el govern del PPV amb la seguretat que guanyarien la proposta perque tenen majoria absoluta. Tots els altres partits hi van votar en contra. Die aixo perque algú va dir que aixó de dir "Paises Catalans i, "País Valencia" és cosa de nazisme". El govern d' Aragó, també popular, s'ha carregat el nom del catala de la Franja de Ponent per dir-ne una cosa així com Llengua Aragonesa Oriental, cosa que molesta profundament els seus habitants, que sempre s'han tingut per catalans. A les llles Balears passen coses semblants perque també hi governa el PP. És evident que hi ha un atac constant per fer desapareixer el catalá del mapa. Que ens passa als catalans que un temps ens titllaven de jueus i ara ens comparen amb els nazis? 1 per no ferir Alemanya comento que no tots els alemanys qui van combatre a la Segona Guerra Mundial ho feien per exterminar jueus, gitanos, gent discapacitada que no es valia per ella mateixa ... No cree que hi hagi gens ni mica de semblanca entre una cosa i l'altre. Die aixo deIs jueus perque el meu mestre, el senyor River, ens deia: "Cristofor Colom era catala, pero es va fer passar per genovés perque els catalans en aquell temps se'ls considerava com a jueus i per tant, eretges, i no I'haurien admes per l'aventura d'obrir un nou camí de la seda i especies. Recordem que els navegants necessitaven prescindir del camí de la mediterránia perque estava minada de turcs i corsaris que els atacaven a tort i a dret. Ni llavors herem jueus ni ara no tenim res a veure amb el nazisme. En tot cas podriem dir-ho nosaltres a aquells que porten arrels de la dictadura de Franco, qui va estar a punt d'aliar-se amb els nazis i ens en vam escapar gracies a que "El Generalísimo" va demanar l' oro i el moro a Hitler en cas de victoria, i aquest li va girar l' esquena i va tornar pujar al tren, i carnes ajudeu-me cap a Berlin. Jo també die fora Llanos de Luna per no portar-se gens bé amb Catalunya i per haver condecorat l'altre dia un supervivent de "La División Azul". Tornem estar a les de Wert amb la reforma de la llei educativa. Quan Artur Mas va exposar que no cavem a Espanya per més que ho intentem i no tenim altre camí que el de la independencia, el ministre Wert va avisar que s'havia d'espanyolitzar els catalans. Han passat uns quants mesos i en aquest temps hi ha hagut molta polseguera sobre aquest tema i en alguns moments semblava que la cosa no prosperaria. Pero sí, el Consell de Ministres de divendres 17 de maig va aprovar aquesta llei. 1jo die, com se sentiria qualsevol de nosaltres si tinguéssim un fill o un nét al' escola i hagués de veure com tota la classe se l'ha de privar d'estudiar en catala per culpa seva, perque així ho volen els seus pares i la sentencia d'un tribunal? A la societat ens toca fer costat al govern de la Generalitat i desobeir aquesta Ilei. Si no ho fem, de mica en mica tornarem a l'era de Franco, de Primo de Rivera o de Felip V. Isidre Mollfulleda i Verdaguer

REVISTA SKORPIO Nº 15 JULIOL- SEPTEMBRE 2013 pàgina 7 SENSACIONS: EL GATET EIXERIT XII - GAVINA III

A PRIMERA REVISTA O'ESCACS IINTERES SOCIAL Núm. 15 - JuliollSetembre 2013 EL GATET EIXERIT xn Iosep Garriga Gavina (lI1) Tinc la sensació que davant la seva valentia es van obrir de bat a bat altres altematives, que tots podem ser mestres en vols únics, ols impo ibles, sembrado de nove lla or , descobridors d' empreses desconegudes i mons mai vistos. Una invitació al ri e de volar, a l'agosarada independencia Per aixo avui més que mai, necessitem homes i dones que s'impliquin amb passió a una renovada existen ia, ab ent de quimeres, que ens aixequin de tant vol rastrer, de tanta il-lusió perduda, d'un món decadent, sense horitzons. Que res atin i proposin amb esperancadora fermesa el retom a una nova vida. Atrevir-se a construir un IDÓnon igui po ible la llibertat i la convivencia responsable i justa. És sorprenent la intelligencia i la forma de ser deIs animals. Jo diria que tenen un sentit especial. Quan jugo amb I'Eixerit sempre amaga les ungles, per molt que li faci. Cornenco amb carantoines i m' animo passant a empipar-lo amb travades; el poso de cap per avall. Bé, el faig ballar com un ninot, pero ell ho aguanta tot, ni xiscIa. Li encanta jugar amb mi i sempre amaga les ungles, va amb molta cura, és respectuós amb l' amo, pacient i incIús molt afectuós perque totes les meves envestides empipadores les toma amb petons i carícies. Algü es podria pensar que és tonto. Res més lluny de la realitat. Entre altres coses vol dir que és incapac de fer mal a la má que li dóna de menjar. EIs animals moltes vegades et donen una llicó del que s'ha de fer, de tolerancia, de comportament. Ningú mai li ha ensenyat aquestes coses, ell ha nascut al carrero Es pot dir que és quasi salvatge. Pero aquesta actitud és innata amb aquest petit, pero intel-ligent, animal. Moltes persones haurien d'aprendre d'aquests éssers que en diuen irracionals. Tinc la sensació de que s'haurien d'estudiar amb profunditat aquests comportaments naturals, innats en la majoria d'animals, fent un seguiment analitzat per poder projectar-Io en favor de l'ésser humá. A la humanitat actualli manca valors li fa molta falta una injecció de moral, ética, educació tolerancia i actitud, per poder ostentar el veritable paper que li correspon, la imatge auténtica de l'animal sa i o racional que e suposa que és. Recordeu les meves con erses amb la gavina en aquella platja perduda? Dones bé, ha tomat; i ho ha fet amb forca, Sembla que el nostre dialeg la a afectar. L'altre dia - i no va ser entre sornnis - la vaig veure o juraria que ho aig fer. Esta a davant del finestral de casa, observant, i la vaig notar amb un altre aire. Vaig e tar a punt de preguntar-li 'Amiga meva, com et va?, pero es va escapar, a olar i olar. Intueixo-hi en ella una explosió lliberal, difícil d'expressar, encara que ho intentaré; La gavina blanca e va atre ir a somiar. Volia ser ella mateixa, viure intensament, potenciar el eus talents, inquietuds i possibilitats; no acceptava la vida monótona de l'esbart que nomé atrevia fer YOl baixo ense il-lusió, darrere de les deixalles llancades al mar. Ella entia al eu interior la crida de les altures, d'altres camins amb llum de llibertat. Per oler er independent, la an deixar ola, la van titllar de boja i la van oblidar. La petita gavina va comencar de nou, va buscar nous mars, nous cels, nous horitzons. A l'interior del seu cor adolorit, sentía que les seves ales havien nascut per obrir- e a la immensitar d'allo de onegut. Pero va ser valent. Després de moltes dificultats, i amb tenacitat, un dia va aconseguir 01 ar els cels alts, blaus, profund , immensos, ... projectats vers l' etemitat. 1 aquest dia va entendre el perque i per a que havia nas nt gavina, a palpar el ertigen, va viure l' originalitat, la iniciativa, la creativitat. Va explorar els camins de la perfecció, fin allímit del po ible. Ja no es tractava de buscar la llibertat, no es tractava d'intentar independitzar-se, com de er lliure. 1e: ya lliurar apas ionadament a ser ella mateixa, única, sense lligams ni pors. Va tomar sense contemplacions ni o tentacions nomé tractava de er una auténtica gavina nascuda per volar. Perque el vent i només ell dirigís les seves ales. Josep Garriga "La llibertaI és un dels dons mé preciosos que van donar els cels; amb ella, no poden igualar-se els tresors que tanquen la terra i el mar: Per la llibertat, així com per I'honra, es pot i s'ha de aventurar la vida" (Miguel de Cervantes Saavedra).

REVISTA SKORPIO Nº 15 JULIOL- SEPTEMBRE 2013 pàgina 8 ACTUALITAT CULTURAL A SANTA SUSANNA I CALELLA

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Núm. 15 - Juliol/Setembre 2013 11 ~~ .. -21.04 2013 ,"" EXPOSICIÓN DE CINE DE JOSEP MARÍA QUERALTÓ. PRESENTADA EN EL AYUNTAMIENTO DE CALELLA. El Sr.Josep María Queraltó es miembro de la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España, también es Miembro de honor de la Academia del Cinema Catalá. Es uno de los coleccionistas de aparatos y material cinematográfico más importantes de Europa. Leridano, nacido en Vallbona de les Monges, ha reunido durante más de 35 años cerca de 20.000 piezas relacionadas con la técnica cinematográfica. Su sueño es crear un museo pedagógico e interactivo de la historia del cine para todos los públicos. Foto realizada por Pedro Florez mayo 2013. Josep Garriga , ACTE CULTURAL A SANTA SUSANNA 23-d'ABRIL-13, lA CALELLAl d'MAIG-13 PRESENTACIÓ DEL 11JmRE BILINGÜE "SENSACIONS A LA PELL" En el món cultural pocs llibres s' editen en bilingüe,"SENSACIONS A LA PELL" esta escrit amb catalá i castellá, perque tothom pugui llegirlo. En aquesta obra trobareu historias de gent corrent, petites historias que neixen al carrer, en les quals la teva i el poble en sou protagonistas. Histories sencilles i tendres amb missatge per l' enteniment i el seny. Algunes seleccionades de la revista Skorpio. L'objectiu és que gaudiu d'una estona agradable, amb un sonriure que tanta falta fa en aquets temps. Tota persona interessada el podrá trobar al Estanc Nogueras de Santa Susanna, a la Llibreria La Llopa, al restaurant Groucho's de Calella, i al Josep 663 552830, que amb molt de gust us fará una dedicació personalitzada.

REVISTA SKORPIO Nº 15 JULIOL- SEPTEMBRE 2013 pàgina 9 DONA: LA DONA, EL SEXE MÉS FORT

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Núm. 15 - Juliol/Setembre 2013 LA DONA,EL SEXE M´ES FORT La presència de dones als Jocs Olimpics ja voreje el 47% després de fer caure totes les reticèncias i vetos. Tots els països inclouen esportistes femenines, i els EUA ja son més que homes. Encare no manen, però están a prop, molt a prop, de fer-ho. La presencia de las dones als Jocs, que va començar de forma testimonial i amb l'oposició del patriarca de la restauració olímpica, el baró de Coubertin, ja ha arribat a nivells homologables. Els de Londres han sigut els jocs amb una presencia d'esportistas femeninas més gran, i les dones han tingut accés a absolutament totes les especialitats, ja que la boxa femenina també s'estrenat en el programa oficial. Per primer cop, també, la totalitat dels paises participants (204) han tingut dones en las sevas delegacions. Fa només 17 anys, als Jocs d' Atlanta-96, van ser 26 els paises sense dones. Fa cinc anys, a Pequín, encare eren tres. EIs tres reticents (per cultura, tradició i directament, discriminació) han claudicat a Londres: l' Arabia Saudita, Qatar i Brunei van desfilar amb dones a las sevas filas. 1, en els dos últims casos, com abanderadas. L' Arabia Saudita ha estat el que més ha trigat en cedir. En un país on practicament l' esport de competició esta prohibit ja és gairabé un miracle que una atleta, Sarah Attar, i una judoka, Wodjan Ali Serat Abdul Rahim Xaharkhani, hagin pogut viatjar fins a Londres. Oposició del fundado. Ha passat més d'un segle des que Coubertin va pronunciar una desafortunada sentencia. "La participació de les dones en uns Jocs no és practica, és poc interessant, gens estética i incorrecta", va dir. A Atenas 1896, els primers Jocs de l'era moderna, no hi va haver dones. Només 22 en dos esports (tennis i golf) van participar a París 1900, i sis (tir amb arc) quatre anys després. Barcelona 92 en va acollir 2704 (29% del total), i a partir de llavors s'ha anat tendint a la paritat més absoluta. El 42% de Pequín de fa cinc anys va arribar a Londres a gairabé el 46%. EIs Jocs de Londres 2012 van ser els millors Jocs de la historia per les dones. Are només falta que el Comité Olímpic Internacional prediqui més amb el seu propi etjempla: només 20 dels 105 membres de l'organisme poden portar faldilla. Pel que fa a la delegació Espanyola, les xifres es mantenen molt iguals a les de fa 21 anys. Un total de 114 donas van participar a Barcelona-92, i 112 ho van fer a Londres (el record va arribar amb les 118 d' Atenes-2004). Aixó sí, el percentatge ha pujat: aquesta xifra suposa el 40% del total de l'equip (282). DONES PARTICIPANTS EN ELS JOCS A LO LLARC DE LA HISTORIA: Atenes-1896 0 % O París-1900 22 % 2,2 Sto Louis-1904 6 % 0,9 Londres-1908 37 % 1,8 Estocolm-1912 .48 % 2,0 Anvers-1920 63 % 2,4 París-1924 135 % 4,4 Amsterd.-1928 277 % 9,6 L. Angeles-1932 126 % 9,0 Berlin-1936 331 % 8,3 Londres-1948 390 % 9,5 Hélsinki-1952 519 % 10.5 Melbourne-1956 376 % 13,3, Roma-1960 611 % 11,4, Tóquio-1964 678 % 13,2, Méxic-1968 781 % 14,2 Munic-1972 1059 % 14,6 Mont-real-1976 1260 % 20,7 Moscou-1980 1115 % 21,5 L. Angeles-1984 1566 % 23,0 Seül-1988 2194 % 26,1 Barcelona-1992 2704 % 28,8 Atlanta-1996 3512 % 34,0 Sydney-2000 .4069 % 38,2 Atenes-2004 .4329 % 40,7 Pequín-2008 .4637 % 42,4 Londres-2012 .4847 % 47,0 Ana1itzant els 27 Jocs Olímpics de la historia, podrem observar que el total de les dones q'han participat a sigut de 35.692 atletas. La mitja participativa la em superat en els últims vuit Jocs, vol dir que desde l'any 1984la dona s'ha superat a sí mateixa, arribant a igualar al' home. Tinc la sensació de que l' dona edemés de ser l' creació i el motor del ambit familiar, encare t' molt a dir a arreu, com a cualcevol dels col-lectius socials, culturals, polítics, i deportius. Iosep Garriga

REVISTA SKORPIO Nº 15 JULIOL- SEPTEMBRE 2013 pàgina 10 ESSENCIA EL SOMRIURE ÉS FELICITAT- ESPORT

~ 3t~ 4' ELSOMRIURE és FELICITAT Ningú és tant pobre! pobre! que un somriure no pugues d'art, ni tant poderós per no complaure'l, eix noble regal i no volgués acceptar. Somriem, al estar alegres i felices, si estem tristos, esforcar-nos farem, no hi a cosa més seria i agraida, el amic o company, que li somriem. Somriem al conegut,al dar el bon dia, el mateix et dirá, per educació, si reté la salutació, el que la rep, estima lo senzill i reforca la illusió. Somriu la mare al nadó! al parlar-lí, paga sempre, el mateix moment, et contagia d'alegria clara i neta, aixó a la vida, no es paga,no te preu. Somriure, es lo més senzill de dar, gratificant i alegra qui el rep, un gest facil, si del cor et surt, el cap omple i l'esperit nodreix. Somriure, es tant gran a la vida! L'amic,amiga,família i companys! Si et paga igual! Et dona llibertat, molt d'amor i forca, per estimar. Somriure no és ensenyar,la dentadura, ens podríem mossegar i fer-nos mal! L'home o dona, riu de moltes coses, fins i tot de nosaltres mateixos, si cal. Somriure, és un segell de nostre vida, perseverant com les ones de la mar, fent de cada retrocés, el impuls fort i valent, per anar sempre endavant. Una Rosa t'encisa, la cuides i s'abona, amb tendresa, fascinació i detalls, es rega amb l'aigua del desinterés! Somrient a l' amor, veritat i el seny. EL dia de la MARE, et porti alegria, a la família amics i tot l'entom! 1un Somriure amb amor, sortit del cor! Que duri la bondat tota la vida! ESTlMEM lajustícia i PAU tindrem .. Josep Pons Toll LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Núm. 15 - Juliol/Setembre 2013 11 15 d'Abril 2013 - Marató de Boston. Quan aquest matí m'he assabentat de la noticia una sensació d'impotencla i de rabia se m'ha impregnat per tot el cosoNo m'entra al cap que hi hagi gent que vulgui fer tan de mal i tan indiscriminadament. Unamarató, una prova esportiva per excelencia, lafesta máxíma de l'atletisme. Ontothom te els seus objectius, lesseves iI.lusions, laseva historia particular per arribara participar -hi ... ique uns criminals, desgraciats, bretols ...ha espatllin d'aquesta manera tan Cruel! No tenen perdó!! Feia temps que no havia plorat tant de rabia com avui. !! Us passo una crónica que desde Boston va fer un company de Corredors.cat el dimars setze d'abril,el dia després de la Marató. Bon dia des de Boston, companys, Abans de res agra"lr les mostres de recotcament des de la distancia. Sento no haver pogut intervenir més pero teniem només I'iphone de la meya dona perque el meu era a I'hotel i ens quedava poca bateria. Vaig escriure rápidament per tranquililzar a tothom, si més no per tols els que hi erem, com a mínim per en Per, la Barbara FC que havia vingut a acompanyar-me i per mi mateix. Com ja heu vist per els temps d'arribada, els allres dos nois van sortir a la primera onada i van acabar mal! abans de les explosions. Nosaltres que sortiem a la segona onada vam acabar sobre les 13:35. Des de I'arribada has de continuar un parell de carrers recollint tot el que et donen, fins a tenir la medalla i continuar cap als autobusos on tenen les bosses deis corredors. Després ens vam canviar a les tendes que esten una mica més enlla i ens ven dirigir cap a la zona de trobada amb els familiars, que és a un carrer paral·lel una mica més a prop de I'arribada. En total deviem ser a uns tres carrers de I'arribada quan vam trabar a la Barbara i molt emocionats per la cursa i I'ambient tant maco que hi ha vem treure una manta i vam fer un pic nic amb tot el que ens havien donat Debiem portar uns 15-20 minuts quan vam sentir una explosió, no massa forta pero que ens va deixar amb I'incertessa de que podia haver esta!. Uns deu segons una altra explosió d'intensitat similar. Aqui ens vem comencar a mirar amb els centenars de persones que omplien la zona de familiars pero ningú va sospitar que fos greu i vem seguir alla mateix. Tothom seguia amb normalilat, explicant la seva cursa, fent estiraments, descansant al sol o menjant amb les families i amics, quan vam cornencar a sentir, que no veure perque és una zona per vianants, molts cotxes de policia o ambuíáncies i bombers, i vam comentar a sospitar que havia passat alguna cosa greu. En aquells moments podia haver estat alguna estructura que haques caigut, un generador que haques explotat, o qualsevol altre cosa similar pero als tres ens va quedar la idea d'una possible bomba. Vam decidir marxar d'alla pero no es veia moviment i la gent seguia asseguda amb normalita!. Vam anar cap al metro que és a un parell de carrers i en arribar al primer carrer obert al tráñc ja vem veure que havia passat alguna cosa greu perque no deixaven de passar arnbuláncies i cotxes de policia. Arribem a I'estació de metro i un policia ens diu que si veiem alguna cosa o comportament estranys ho comunique m a la policia perque ha hagut un atemptat amb bombes. En aquesls moments que estic escrivint s'ha notat com un tremolor al terra de I'hotel, molt estrany, com una explosió sota terra i tots els que som al lobby ens hem mirat preguntant-nos que ha estat aixó, No sé si és res greu o estem una mica paranoics per tot plega!. Continuo. Després de sentir aixo de les bombes no veiem ciar aixo d'agafar el metro i tornem en darrera caminant per on veniem. El nostre hotel queda a I'altra banda i cap allá anem pero la gent ja comenta a sortir i ens comencen a arribar les noticies que ja coneixeu. Els carrers que donen cap a la meta estan tallats i uns nois corren desesperats buscant I'arribada. Passem per davant d'un bar i veiem les primeres imatges. Rns ara no sabem on ha estat i quan veiem que és tan a prop ens quedem sense paraules. La sensació d'incredulilat és similar a la que vam tenir tots veien els atacs de 1'11 S, pero ara no és només a la TV.La gent corre, la policia crida i les ambulancies no deixen de passar. Tots ens mirem amb cara de no creure el que veiem a la televisió. No pot ser que aixó passi aqui, en un dia festiu com aquest, a la celebració de la marató. Continuem allunyant-nos, sense dir res. Hem passat de I'alegria post cursa a una depresió inmediata. El dia tan maco que feia ja no ho sembla tant, i la marató deixa de tenir importancia. Res no te senti!. Marxem cap a la zona del Boston Common i decidim entrar en un bar. Alla davant del televisor no podem treure la vista de les imatges. L'ambien festiu de'l tipic pub irlandés on som s'ha difuminat i ningú parla, ningú riu, ningú comenta res. Tothom mira la televisió i mira de contactar amb la familia. Els whatsapps no deixen de entrar, així com les trucades. La noticia ha donat la volla al mon en qüestió de minuts. Tranquililzem a familiars i amics i provem de estalviar bateria. La policia recomana no fer grups grans, no ser al carrer i les imatges que ja heu vist ensenyen tota la zona tallada al públic. Ningú pot entrar a recollir ets seus efectes personales que romanen a dins els autobusos escolars que fan de guardarobes. Els corredors que arribaven amb posterioritat a les explosions són aturals inmediatament i desviats a carrers laterals. Els que es troben més lIuny són portats a esglesies on rebem atenció i roba perque tots porten encara la roba de la cursa. Decidim provar d'arribar a I'hotel i les cares que veiem pel carrer reflecteixen I'estat d'ánirn d'una ciutat que es volea amb la perfecta organització d'una marató que té una merescudísima fama de meca deis corredors. Pensar que unes hores abans tot eren cares d'alegria i constants felicitacions de voluntaris i gent que es creuava amb nosaltres pel carrer. Elfet de que les UVls rnóbíls estiguessin a peu d'arribada fa que I'atenció als ferils sigui inmediata. L'organilzació de la cursa te preparals nombrosos metges, infermers i d'altre personal meoíc per possibles problemes que puguin patir els corredors, així que els ferits més greus són atesos alla mateix i la resta, fins a 144 són portats rápidament als hospitals més propers. A aquestes hores i ha tres morts, incloent-hi un nen de vuit anys i hi ha forca ferils greus en estat crítico També es va relacionar un incendi a la biblioteca JFK amb els atemptats. Una columna de fum negre pujava sobre aquest edifici i feia pensar que hi havia més atacs a d'altres punts de la ciutat, pero sembla ser que no han descartat la relació. Si que esta confirmat que van trabar al menys dos artefactes més i que els van fer explotar de manera controlada. A la nil la ciutat esta tranquila pero molts restaurants han tancat portes i es ciar que la gent no te ganes de cap tipus de celebració. Avui ens hem aixecat buits, amb sensació de no entendre res del que passa en aquest món. Només volem que arribi el moment d'anar a I'aeroport i tornar a casa. Gracies a tots per el vostre suport. Rns avia!. Josep Jaipur Josep Pons Puigdefabregas ~I

REVISTA SKORPIO Nº 15 JULIOL- SEPTEMBRE 2013 pàgina 10 ESPORT MARATÓ DE BOSTON

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Núm. 15 - Juliol/Setembre 2013 11 15 d'Abril 2013 - Marató de Boston. Quan aquest matí m'he assabentat de la noticia una sensació d'impotencla i de rabia se m'ha impregnat per tot el cosoNo m'entra al cap que hi hagi gent que vulgui fer tan de mal i tan indiscriminadament. Unamarató, una prova esportiva per excelencia, lafesta máxíma de l'atletisme. Ontothom te els seus objectius, lesseves iI.lusions, laseva historia particular per arribara participar -hi ... ique uns criminals, desgraciats, bretols ...ha espatllin d'aquesta manera tan Cruel! No tenen perdó!! Feia temps que no havia plorat tant de rabia com avui. !! Us passo una crónica que desde Boston va fer un company de Corredors.cat el dimars setze d'abril,el dia després de la Marató. Bon dia des de Boston, companys, Abans de res agra"lr les mostres de recotcament des de la distancia. Sento no haver pogut intervenir més pero teniem només I'iphone de la meya dona perque el meu era a I'hotel i ens quedava poca bateria. Vaig escriure rápidament per tranquililzar a tothom, si més no per tols els que hi erem, com a mínim per en Per, la Barbara FC que havia vingut a acompanyar-me i per mi mateix. Com ja heu vist per els temps d'arribada, els allres dos nois van sortir a la primera onada i van acabar mal! abans de les explosions. Nosaltres que sortiem a la segona onada vam acabar sobre les 13:35. Des de I'arribada has de continuar un parell de carrers recollint tot el que et donen, fins a tenir la medalla i continuar cap als autobusos on tenen les bosses deis corredors. Després ens vam canviar a les tendes que esten una mica més enlla i ens ven dirigir cap a la zona de trobada amb els familiars, que és a un carrer paral·lel una mica més a prop de I'arribada. En total deviem ser a uns tres carrers de I'arribada quan vam trabar a la Barbara i molt emocionats per la cursa i I'ambient tant maco que hi ha vem treure una manta i vam fer un pic nic amb tot el que ens havien donat Debiem portar uns 15-20 minuts quan vam sentir una explosió, no massa forta pero que ens va deixar amb I'incertessa de que podia haver esta!. Uns deu segons una altra explosió d'intensitat similar. Aqui ens vem comencar a mirar amb els centenars de persones que omplien la zona de familiars pero ningú va sospitar que fos greu i vem seguir alla mateix. Tothom seguia amb normalilat, explicant la seva cursa, fent estiraments, descansant al sol o menjant amb les families i amics, quan vam cornencar a sentir, que no veure perque és una zona per vianants, molts cotxes de policia o ambuíáncies i bombers, i vam comentar a sospitar que havia passat alguna cosa greu. En aquells moments podia haver estat alguna estructura que haques caigut, un generador que haques explotat, o qualsevol altre cosa similar pero als tres ens va quedar la idea d'una possible bomba. Vam decidir marxar d'alla pero no es veia moviment i la gent seguia asseguda amb normalita!. Vam anar cap al metro que és a un parell de carrers i en arribar al primer carrer obert al tráñc ja vem veure que havia passat alguna cosa greu perque no deixaven de passar arnbuláncies i cotxes de policia. Arribem a I'estació de metro i un policia ens diu que si veiem alguna cosa o comportament estranys ho comunique m a la policia perque ha hagut un atemptat amb bombes. En aquesls moments que estic escrivint s'ha notat com un tremolor al terra de I'hotel, molt estrany, com una explosió sota terra i tots els que som al lobby ens hem mirat preguntant-nos que ha estat aixó, No sé si és res greu o estem una mica paranoics per tot plega!. Continuo. Després de sentir aixo de les bombes no veiem ciar aixo d'agafar el metro i tornem en darrera caminant per on veniem. El nostre hotel queda a I'altra banda i cap allá anem pero la gent ja comenta a sortir i ens comencen a arribar les noticies que ja coneixeu. Els carrers que donen cap a la meta estan tallats i uns nois corren desesperats buscant I'arribada. Passem per davant d'un bar i veiem les primeres imatges. Rns ara no sabem on ha estat i quan veiem que és tan a prop ens quedem sense paraules. La sensació d'incredulilat és similar a la que vam tenir tots veien els atacs de 1'11 S, pero ara no és només a la TV.La gent corre, la policia crida i les ambulancies no deixen de passar. Tots ens mirem amb cara de no creure el que veiem a la televisió. No pot ser que aixó passi aqui, en un dia festiu com aquest, a la celebració de la marató. Continuem allunyant-nos, sense dir res. Hem passat de I'alegria post cursa a una depresió inmediata. El dia tan maco que feia ja no ho sembla tant, i la marató deixa de tenir importancia. Res no te senti!. Marxem cap a la zona del Boston Common i decidim entrar en un bar. Alla davant del televisor no podem treure la vista de les imatges. L'ambien festiu de'l tipic pub irlandés on som s'ha difuminat i ningú parla, ningú riu, ningú comenta res. Tothom mira la televisió i mira de contactar amb la familia. Els whatsapps no deixen de entrar, així com les trucades. La noticia ha donat la volla al mon en qüestió de minuts. Tranquililzem a familiars i amics i provem de estalviar bateria. La policia recomana no fer grups grans, no ser al carrer i les imatges que ja heu vist ensenyen tota la zona tallada al públic. Ningú pot entrar a recollir ets seus efectes personales que romanen a dins els autobusos escolars que fan de guardarobes. Els corredors que arribaven amb posterioritat a les explosions són aturals inmediatament i desviats a carrers laterals. Els que es troben més lIuny són portats a esglesies on rebem atenció i roba perque tots porten encara la roba de la cursa. Decidim provar d'arribar a I'hotel i les cares que veiem pel carrer reflecteixen I'estat d'ánirn d'una ciutat que es volea amb la perfecta organització d'una marató que té una merescudísima fama de meca deis corredors. Pensar que unes hores abans tot eren cares d'alegria i constants felicitacions de voluntaris i gent que es creuava amb nosaltres pel carrer. Elfet de que les UVls rnóbíls estiguessin a peu d'arribada fa que I'atenció als ferils sigui inmediata. L'organilzació de la cursa te preparals nombrosos metges, infermers i d'altre personal meoíc per possibles problemes que puguin patir els corredors, així que els ferits més greus són atesos alla mateix i la resta, fins a 144 són portats rápidament als hospitals més propers. A aquestes hores i ha tres morts, incloent-hi un nen de vuit anys i hi ha forca ferils greus en estat crítico També es va relacionar un incendi a la biblioteca JFK amb els atemptats. Una columna de fum negre pujava sobre aquest edifici i feia pensar que hi havia més atacs a d'altres punts de la ciutat, pero sembla ser que no han descartat la relació. Si que esta confirmat que van trabar al menys dos artefactes més i que els van fer explotar de manera controlada. A la nil la ciutat esta tranquila pero molts restaurants han tancat portes i es ciar que la gent no te ganes de cap tipus de celebració. Avui ens hem aixecat buits, amb sensació de no entendre res del que passa en aquest món. Només volem que arribi el moment d'anar a I'aeroport i tornar a casa. Gracies a tots per el vostre suport. Rns avia!. Josep Jaipur Josep Pons Puigdefabregas ~

REVISTA SKORPIO Nº 15 JULIOL- SEPTEMBRE 2013 pàgina 11 LA VEU DEL POBLE SANTA SUSANNA- CONSELLS- CURIOSITATS

11 LA PRIMERA REVISTA O'ESCACS IINTERES SOCIAL Núm. 15 - JuliollSetembre 2013 Recordatori: Amb tot el respecte al Consistori. En els quatre anys que existeix la revista Skorpio, és la primera i única vegada que ha estat transmissora d'una de les inquietuds dels susanencs. A l'espai LA VEU DEL POBLE de les anteriors revistes Skorpio, una amplia majoria dels ciutadans de Santa Susanna li demanava al Ajuntament una bústia de suggeriments col-locada a l'exterior de la Vila. El motiu és poder contactar directament el poble amb l' equip de govem, donant a coneixer les seves inquietuds, les seves necessitats, les seves il-lusions, etc. Com tots sabem la comunicació i l' informació son 6¡B(~~~/'C-t1~~ poder. El comunicar-se és la millor via del enteniment. No sabem si es que potser hi ha algun impediment tecnic per no col-locar aquesta bústia, pero sembla ser que ni el cost, ni la seva col-locació podria crear un trauma al equip de govem. Estem segurs que la bona disposició i voluntat de l' A1caldia i la seva més que provada tasca dialogant, són eines molt preuades per el nostre Govem Municipal. Per tant estem ven segurs que aquestes insignificances no trigaran gaire a ser satisfetes, ja que de aquesta manera i amb aquesta acció complaurem a gran part dels susanencs i la seva participació, questió prioritaria per els nostres polítics. Tot sigui per una Santa Susanna més prospera i més comunicativa. Si quan aquesta revista vegi la llum, ja estés subsanada la petició, amb tota I'humilitat sol-licitem disculpes. Si no fos així, confiem amb que no és demori. Gracies per la vostra atenció. I SEGUlREM FENT POBLE. La direcció de la revista. I ZAPATOS ROTOS Vladimir Putin, durante una visita a Cuba, notó que la mayoría de los cubanos tenía los zapatos rotos. ¿Cómo es posible eso después de 50 años de Revolución?, le preguntó a Fidel. Fidel mo- ~O'\..\C ~ lesto, le contestó: --¿Acaso en Rusia estáis mejor?, me gustaría verlo. Pués si, le contestó Putin. ~ ~~~ Puedes venirte conmigo a Rusia y, si te encuentras a álguien, con los zapatos rotos, te doy permiso ~ para matarlo. Así pués, se montaron en el avión de Putin, y se fueron a Moscú. En cuanto Fidel salió del avión, lo primero que vio fue a un hombre con los zapatos rotos. Entonces sacó su pistola y lo mató. Al dia siguiente, el titular del periódico Ruso decía: Barbudo loco mata al embajador de Cuba en el aeropuerto de Moscú. .(Q Aviso del Ministerio británico de Salud sobre las lámparas de ahorro de energía Este tipo de lámparas que son llamadas de ahorro de energía o lámparas de bajo consumo, en caso de romperse nos exponen a un serio peligro. Tanto que todo el mundo deberá salir de esa habitación ¡por lo menos durante 15 minutos! y evitar tocar los vidrios rotos. Porque contienen mercurio, que es venenoso y causa jaqueca, desorientación, desequilibrios (satumismo) y diferentes problemas de salud cuando es inhalado. A muchas personas con alergias les causa problemas de piel y otras dolencias graves tocando apenas esta substancia o bien al inhalarla. Además de eso, el ministerio alertó sobre no limpiar los restos de la lámpara rota con la aspiradora, ya que desparramaría la contaminación para otros lugares de la casa en cuanto se usara nuevamente la misma. Los restos de las lámparas deberán limpiarse por medio de escoba común y ser mantenidas en una bolsa sellada, y arrojada luego fuera de la casa en la basura para materiales peligrosos, usando guantes de goma para protegerse del contacto con los vidrios y el mercurio. El mercurio es peligroso, más venenoso que el plomo o el arsénico. LOS DEDOS DE LAS MANOS ¿Sabes porque el anillo de compromiso se usa en el cuarto dedo o dedo anular? Existe una leyenda China que lo puede explicar de manera bonita y muy convincente; Los pulgares representan a los padres. Los índices representan a tus hermanos y amigos. El dedo medio te representa a tí mismo. El dedo anular (cuarto dedo) representa a tu pareja. El dedo miñique representa a los hijos.

REVISTA SKORPIO Nº 15 JULIOL- SEPTEMBRE 2013 pàgina 12 SALUD- LA VIDA- NOTÍCIES- ESCACS

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Núm. 15 - Juliol/Setembre 2013 11 SALUD BEBA AGUAEN AYUNAS Hoy en Japón es popular beber agua inmediatamente al levantarse por la mañana. Además pruebas científicas han demostrado estos valores. Para personas mayores y con enfermedades serias este tratamiento del agua ha tenido gran éxito. Para la sociedad médica japonesa ha sido reconocido, con una cura de hasta casi el 100% para las siguientes enfermedades: Dolor de cabeza, sistema cardiovascular, artritis, epilepsia, exceso de peso, bronquitis, asma, meningitis, enfermedades urinarias y renales, vómitos, gastritis, diarrea, diabetes, hemorroides, enfermedades oculares, catarros útero, cáncer, TB, desórdenes menstruales, enfermedades de oído, nariz y garganta. Tratamiento: 1° Al levantarse por la mañana y antes de lavarse los dientes, beber 4 x 160rnl (5.5 onzas) vasos de agua. 20 Lavarse y limpiarse la boca pero sin comer ni beber nada durante 45 minutos, pasado este tiempo, puede comer y beber. 30,Después de los 15 minutos del desayuno, almuerzo y cena no comer ni beber nada hasta después de 2 horas. Aquellas personas mayores o enfermas que no puedan beber 4 vasos de agua de una vez, que lo hagan gradualmente aumentando la cantidad hasta conseguir beber los 4 vasos de agua por dia. El método del tratamiento curará la mayoría de enfermedades de los enfermos y los demás podrán disfrutar de una vida más sana. La siguiente lista nos da el número de días que el tratamiento requiere para curar, controlar, o reducir las principales enfermedades; 1 Presión alta 30 dias. 2 Gastritis 10 dias. 3 Diabetes 30 dias. 4 Constipados 10 dias. 5 Cáncer 180 dias. TB 90 dias. 7 Los pacientes con artritis deben seguir el tratamiento solo durante 3 dias en la primera semana, y a partir de la segunda semana, cada dia. LAVIDA És una oportunitat, aprofita-la. És un somni, fes-lo realitat. És un repte, afronta'I. És un deure, compleix-lo És amor, gaudeix-ne És tristesa, supera-la És un misteri, desvetlla'la És un himne, canta'l És felicitat, mereix -la És la vida, defensa-la. Jaume Aixalá Gomez NOTÍCIES Mal exemple per un país on actualmente milions de famílies estan en una situació límit. Alfredo Saenz sortida amb deshonor. El banquer s'ha decidit finalment a plegar de vicepresident i conseller delegat del Banco Santander, totjust quan el Banc d'Espanya esta revisant la seva honorabilitat, ja que el suprem va anullar l'indult que li va concedir Zapatero de la condemna per denúncia falsa. Un dels tants i tants exemples de que tots no sóm iguals. A demés marxa amb 88 milions d'euros!. ¿Com és pot tenir tanta barra? Ell no és tonto, els tontos són els qui ho permeten, pero esta cIar, no hi ha problema a la Banca la rescata la ciutadania. EIs beneficis son privats, pero quan falla, quan hi ha perdues, aquests és converteixen en públics. EXERCICIS D'ESCACS (solucions pag. 15) José Raúl Capablanca Robert James (Bobby) Fischer Nacido: 19 de noviembre de 1888 Fallecido: 8 de marzo de 194·2 Nacionalidad: cubano Campeón del mundo de 1921 a 1927 Partida: Capa blanca - Maddock Nueva York 1922 Clave: La banda de los cuatro .Juegan las blancas Dificultad: 1 Solución Publicado en Pandolfini, Bruce: «Ajedrez por campeones» Ed: Martinez Roca S.A. Barcelona 1988. Nacido: 9 de marzo de 1943 Nacionalidad: estadounidense Campeón del mundo de 1972 a 1975 Partida: Bvrne - Fischer Nueva York 1956 Juegan las negras Clave: Ejército de pesadilla. Dificultad: 5 Solución Publicado en Pandolfini, Bruce: -Ajedrea por campeones. Ed: Marunez Roca S.A. Barcelona 1988.

REVISTA SKORPIO Nº 15 JULIOL- SEPTEMBRE 2013 pàgina 13 ESPAÑA A DONDE VAS?

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Núm. 15 - JuliollSetembre 2013 ESPANA ¿ADONDE VAS? ALPARAISO El Gobierno reforma la ley para que los grandes defraudadores no vayan a la cárcel. Un cambio en el Código Penal aprobado el pasado diciembre permite a los defraudadores eludir la prisión con el pago de la cantidad adeudada a hacienda, y una multa siempre inferior a esa cantidad. El pago puede realizarse en un plazo de hasta dos meses tras la imputación del defraudador, con un amplio margen desde el descubrimiento del delito. El recientemente aprobado artículo 305.6 del Código Penal, publicado en el B. o. E. el pasado 28-12-12 es el que concreta todas estas ventajas, sin comparación con otros delitos similares. El texto señala que el pago de la cantidad adeudada y la multa correspondiente deberá realizarse en un plazo máximo de dos meses desde que el defraudador reciba la citación como imputado, algo que sucede tiempo después de que se haya iniciado el proceso penal. Cuando se cumpla ese plazo, la multa que deberá sumarse a la devolución de lo defraudado, no superará en ningún caso esa misma cantidad. De hecho podrá ser la mitad o incluso una cuarta parte. A cambio del pago, la pena de prisión quedará siempre por debajo de un año, y podría incluso llegar a los tres meses. Sín antecedentes, la ejecución de la pena quedará suspendida, y el defraudador eludirá la cárcel. Jacobo Dopico Gómez Aller, Profesor Titular de Derecho Penal en la Universidada Carlos III de Madrid, denuncia en un artículo en Zona Crítica: que este cambio legislativo destruye "cualquier posibilidad de que el Derecho Penal Tributario llegue a tener en España una mínima capacidad intimidatoria". Y considera que sus consecuencias se sufrirán durante años. Según Gómez Aller; la modificación "introduce unos incentivos extraordinarios para que se cometan nuevos fraudes tributarios. Tengo la sensación de que el Gobierno con esta nueva ley, lejos de castigar al delincuente, lejos de intentar reducir el fraude, de evitar que la gente sin escrúpulos nos siga robando. Lo que está haciendo es fomentar el fraude tributario, lo que está haciendo es darles alas a los delincuentes, invitándoles a incrementar sus fechorías. Y me pregunto;¿como es posible que los cerebros que rigen un país, que se supone velan por los intereses de un pueblo, que teóricamente son los gestores y los cabezas de esta gran familia que se llama España, lleguen a estas conclusiones, creando leyes que favorecen al amigo de lo ajeno? De esta forma la corrupción seguirá campando por sus fueros. Sí amigos lectores, porque el que defrauda está robando al que no lo hace, al que cumple con su obligación, no olvidemos que la hacienda del país somos todos,.y lo que se ahorra ellistillo de turno lo tiene que pagar el pobre tonto. Pero el principal culpable és el que lo permite, el que no impone medidas adecuadas y justas, osea el Gobierno con sus leyes absurdas y anti sociales. Os acordaís del SICAV, sí, hace ya años una serie de individuos, entre ellos muchos famosos se están beneficiando del paraíso fiscal español SICAV, para no pagar por su dinero nada más que ell %, sólo tienen que invertirlo en una SICAV (Sociedades de Inversión Colectiva de Capital Variable), siglas que ocultan un auténtico paraíso fiscal legal en España, que no puede ser controlado por la Agencia Tributaria, y para lo que únicamente se necesita un capital mínimo de 2.404.048 euros. Con este mecanismo legal, las grandes fortunas españolas, la élite financiera, no necesita llevarse su dinero al extranjero, ni evadirlo, porque aquí en España puede tenerlo cómodamente, y retirarlo y usarlo cuando quieran, como si de un banco se tratase, y sin que su actividad pueda ser fiscalizada por el Ministerio de Hacienda. Así lo explica en su libro "SICAV, paraíso fiscal" el profesor de Derecho y Economía en la Universidad Autónoma y Carlos IlI, Guillermo Rocafort. Mientras las élites financieras y las grandes fortunas tiene su dinero en un limbo seguro pagando solo el 1%, el resto de los ciudadanos ve cómo le suben sus impuestos y paga una media de 35 veces más que esta nueva aristocracia que puede acceder a estos paraísos fiscales encubiertos. ¡Donde vamos a parar, peor no se puede gobernar! Bueno para variar, hagamos un alto en el camino, sintamos el alivio sano, de una simpática sonrisa, acción liberal que por el momento no nos cuesta dinero, caramba y aunque así fuera valdría la pena, ¿no os parece? Josep Garriga INICIO DE LA CRISIS EN ESPAÑA 36 alcaldes cobraron en 2010 más que Zapatero y 306 más que un ministro Juan Alberto Belloch, Gallardón, Rita Barberá y Jordi Hereu, mejor pagados que el presidente del Gobierno según el informe del Tribunal de Cuentas El Tribunal de Cuentas ha presentado, de una sola vez y con años de retraso, los seis informes de fiscalización del sector público local correspondientes a los años que van de 2004 a 2010. De las miles de páginas se deduce un titular: el descontrol en los sueldos que se ponen alcaldes y presidentes de Diputaciones provinciales que, en algunos casos, llegan a doblar el salario anual que cobraba el entonces Presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero. Los datos correspondientes al año 2010 analizan las retribuciones de 4.472 cargos de 172 entidades municipales. El sueldo más alto: un presidente de Diputación del PP Ese año, el 2010, el sueldo más alto se lo puso el presidente de la Diputación de Alicante (PP), José Joaquín Ripoll, que cobró 141.428 euros. Otros 36 alcaldes o presidentes de Diputación cobraron ese año más que el entonces Presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero que cobró 83.933 euros. El segundo puesto de los salarios más altos, tras el presidente de la Diputación de Alicante, fue para el presidente de la Diputación de Barcelona, Antoni Fogué Moya con 138.311 euros. Le siguen el alcalde de Zaragoza, Juan Alberto Belloch (PSOE) con 121.466 euros y que fue el alcalde mejor pagado de España ese año. El cuarto salario más alto correspondió al entonces alcalde de Barcelona, Jordi Hereu (PSOE) con 116.449 euros; el alcalde de Alcalá de Henares, Bartolomé González (PP) con 112.892 euros, seguido por el de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón (PP) con 109.486 euros; la alcaldesa de Valencia, Rita Barberá (PP) que ingresó 107.776 euros, el de Alcobendas, Ignacio García Vinuesa (PP) con 105.892 euros; y el de Las Rozas, Bonifacio de Santiago con 102.842 euros. Cobo cobró como vicealcalde más que Zapatero El número dos de Gallarón en el ayuntamiento de Madrid, Manuel Cobo, cobró por ser vicealcalde mucho más de lo que cobró Zapatero como Presidente del Gobierno. En el año 2010 con un sueldo de 104.942 euros, fue el teniente de alcalde mejor pagado de España. Pero además otros 53 alcaldes o presidentes de Diputación cobró más que los Presidentes de sus respectivas Comunidades Autónomas. Salario medio: 74.463 euros El Tribunal de Cuentas ha determinado que el sueldo medio que percibe un alcalde con dedicación exclusiva en España es de unos 74.463 euros, mientras que el salario medio de un teniente de alcalde con dedicación exclusiva fue en el 2010 en 60.975 euros y el de un concejal en 52.439. Bien es cierto que el salario medio tapa enormes desigualdades dado que hay alcaldes de pequeñas localidades que apenas cobran mientras que alcaldes de capitales de provincia se pusieron sueldos superiores al del Presidente del Gobierno. Según el Tribunal 306 cargos electos cobraron en 2.010 más que un ministro, cuyo sueldo en ese año era de 74.463 euros. El ayuntamiento de Madrid, siendo alcalde Alberto Ruíz Gallardón, se nevaba la palma en super sueldos porque de los 300 cargos que cobraban más que un ministro 36 eran del ayuntamiento madrileño, 31 en el de Barcelona. I I .~ ~.-

REVISTA SKORPIO Nº 15 JULIOL- SEPTEMBRE 2013 pàgina 14 ESPAÑA A DONDE VAS?

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Núm. 15 - Juliol/Setembre 2013 ~1!el\~jJ~ .ESPANA¿ADONDEVAS?:;; 11 Han transcurrido 5 años desde que empezó la crisis, y cada dia vamos peor. El paro con una reforma laboral negativa desde el principio, con la cual cada dia se va eliminando empleo. Otro de los errores del Gobierno invertir en religión, en vez de invertir en crear empleo, en los pequeños autónomos, en investigación. La corrupción política continua y cada vez con más fuerza. Es lógico que el pueblo cada vez esté más y más indignado Indignación es que un ciudadano tenga que cotizar 35 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste sólo con tres o con seis según el caso y que los miembros del gobierno para cobrar la pensión máxima sólo necesiten jurar el cargo. Indignación es que los diputados sean los únicos trabajadores (¿?) de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del ISR. Indignación es colocar en la administración a miles de asesores (léase amigotes) con sueldos que ya desearían los técnicos más cualificados. Indignación es el ingente dinero destinado a sostener a los partidos aprobados por los mismos políticos que viven de ellos. Indignación es que a un político no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo (y no digamos intelectual o cultural). Indignación es el costo que representa para los ciudadanos, sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes (siempre en gran clase) y tarjetas de crédito por doquier. Indignación es que sus señorías tengan casi cinco meses de vacaciones al año (48 días en Navidad-enero, unos 17 en Semana Santa -a pesar de que muchos de ellos se declaran laicos- y unos 82 días en verano). Indignación es que sus señorías cuando cesan en el cargo tengan un colchón del 80% del sueldo durante 18 meses. Indignación es que ex ministros, ex secretarios de estado y altos cargos de la política cuando cesan son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del erario público. Indignación es que se utilice a los medios de comunicación para transmitir a la sociedad que los funcionarios sólo representan un costo para el bolsillo de los ciudadanos ... Indignación es que nos oculten sus privilegios mientras vuelven a la sociedad contra quienes de verdad les sirven. Mientras, ¿hablan de política social y derechos sociales?, mientras nos mienten y siguen mintiéndonos. Por favor ya está bien. No nos amasacren más. Existe un enorme error de interpretación, de filosofía, el estado osea el pueblo, los ciudadanos, esos son siempre lo primero, no los políticos, estos son los que deben servir al pueblo. El interés general tiene que estar muy por encima del interés partidista. Ahora que hay tanto que hacer en España. ¿No hay nadie que se atreva a intentar corregir, resolver, no mentir, y trabajar honradamente por frenar esta irremediable caída de la cual todavía no conocemos el fondo? Por supuesto mientras no se cambie de actitud, mientras el Gobierno y sus compinches no prioricen las necesidades de los ciudadanos sobre las suyas, amasando más y mas dinero, patrimonio y poder, está muy claro que seguirán pagando su desaguisado nuestros hijos y nietos. En la red social se han conseguido más de un millón y medio de firmas pidiendo la dimisión de la cúpula del PP por el caso Bárcenas. Las manifestaciones como la del pasado 23F son necesarias pero no parecen suficientes para avergonzar y hacer dimitir a un Gobierno cuyos miembros toleran y tratan de esconder la corrupción existente ocultándose detrás de una televisión. Un gobierno que nos pide austeridad y que recorta nuestros derechos fundamentales mientras derrocha fondos públicos en confeti, en repartirse sobre-sueldos, y otros. Recientemente hemos sabido que el diputado del PP, Eugenio Nasarre y el Presidente del Senado, Pio García Escudero, admitieron recibir sobresueldos pagados por Bárcenas. Sin embargo, los implicados se mantienen impunes y la cúpula del partido en el Gobierno sigue sin dimitir. Se están haciendo manifestaciones en toda España, pero no reaccionan. ¿QUÉ DEBE HACER EL PUEBLO PARA PARAR ESTA INSOPORTABLE INJUSTICIA CON LA CIUDADANÍA?Creo que debemos insistir ahora más que nunca todos juntos ¡PODEMOS, PARÉMOSLOS!. Pero como siempre por favor no nos pongamos de mal humor, y antes de tomar una decisión, seamos generosos ¡SONRIAMOS! Iosep Garriga.

REVISTA SKORPIO Nº 15 JULIOL- SEPTEMBRE pàgina 15 EL CATALÀ- DIGNITAT- SENTÈNCIA DE LA HAIA

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Núm. 15 - JuliollSetembre 2013 ELCATAIÁ // , El conceller de cultura, Ferran Mascarell, va argumentar que la nova llei de llengües que va ser aprobada per les Corts d' Aragó que passa a anomenar el Catala que es parla a la franja de ponent com a llengua aragonesa propia de l' area oriental (la pao) reflecteix " l' obsesió que hi ha per evitar ~ ~C ~ que el Catala existeixi" i que "desaparegui del mapa". El conceller va afirmar que aquesta decisió ~O :.a ~~ "ridícula" respon a l' obsesió d'un determinat espanyolisme que "es concreta amb iniciativas de 4~ l'Estat i d'alguns dels partits estatals". El Director d'Estudis Llerdencs (lEI), Josep Ma Solé Sa- ~ baté, va calificar la nova llei de decisió "d'atrocitat culturalllingüistica", i va constatar que "La gent que va en contra de aixó, és, o bé per ignorancia o Bé perque vá amb molt mala fé Iosep Garriga UNA QÜESTIO DE DIGMTAT No podem admetre que Espanya ens tracti com una nosa, que presenti la llengua catalana en termes de conflicte, que ens esgoti fiscalment, que ignori la nostra producción cultural, que hagi arribat a boicotejar-nos comercialment, que a sobre, alimenti i propagui diariament la mentida sobre Catalunya, tan se val que parli de llengua o d'impostos. Ja fa massa temps que dura i tots ho veiem. Las crides al destacament de l'sentencia d'aquets dies, o a la insubmissió fiscal, mesos enrere son manifestacions d'un malestar constant que evidencia un problema de fons. Que no fa més que creixer, i que ja no podem ignorar ni llegar a la próxima generació. L'única convivencia posible amb Espanya és la de dos bons veíns, Catalunya no pot continuar sent tractada amb els mateixos drets que un menor d' edat. Ser catalans és la nostra manera de ser al món, i la resposta és "Una qüestio de dignitat". Antoni Bassas Sentencia de la Haia Només a Europa, des de 1905, els Estats que han aconseguit la seva independencia han sigut 12. Noruega de Suecia, el 1905; Finlandia de Rússia, el 1917; Irlanda del Regne Unit, el 1922; Islandia de Dinamarca, el 1944; Lituania i Estonia de la URSS, el 1991; Eslovenia-Croacia-Bosnia de Iugoslavia, el 1991; Eslovaquia de Txecoslovaquia, el 1992; Montenegro de Serbia, el 2006; Kósovo de Serbia, el 2008. I us preguntareu com ha estat possible? Dones molt senzillament. Tots els Estats dels quals procedien han reconegut la veu del poble, han prioritzat la voluntat de la ciutadania i, d'aquesta manera, cada poble ha triat el seu present i el seu futuro En la seva sentencia del 22-7-2010, el Tribunal Internacional de Justícia declara que no existeix en el Dret Internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d'independencia. 'Declarem que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d'un Estat i la voluntat democrática, preval aquesta segona. I declarem que una societat democrática, a diferencia d'una dictadura, no é la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica la legalitat quan sigui necessari". Tinc la sensació que si tots anem de la má, si el poble Catala esta decidit a fer valer la seva forca, la seva voluntat, i aquell sornni de tants i tants anys, ho aconseguirem. Esperem que els nostres polítics i posin el mateix coratge i serietat que la ciutadania. Per molts entrebancs que ens po si el Govern Central, no ens torearan la voluntat d'un poble que esta fart i sap el que vol. Endavant dones! La seva ineptitud i ansia de poder els porta a una corrupció total que ens invita, ara més que mai, a em prendre aquest nou carní: el 'Dret a decidir'. Iosep Garriga SOLUCIONS ALS PROBLEMES D'ESCACS José Raúl Capablanca Solución Robert James (Bobby) Fischer Solución l.Axc7+ Ra6 2.Cc5 mate. Las cuatro piezas menores se han revelado más agresivas que la dama y el caballo de las negras. Fíjese en la armonía de las cuatro piezas atacantes del negro. La famosa conclusión de la partida del siglo fue: 1.. .. Cg3+ 2.Rel Ab4+ 3.Rdl Ab3+ 4.Rcl Ce2+ 5.Rbl Cc3+ 6.Rcl Tc2 mate. También es mate en 6 .... Aa3. I I .1O

REVISTA SKORPIO Nº 15 JULIOL- SEPTEMBRE 2013 pàgina 16 VEURE UN PAÍS DE MANERA DIFERENT

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Núm. 15 - Juliol/Setembre 2013 11 HISTORIA Veure un país de manera diferent Un amic em va convidar a passar quinze dies a Israel i vaig acceptar. Parlar de viatjar a Israel evoca veure i trepitjar els llocs on va viure i morir Jesús, el Mur de les Lamentacions i el conflicte inacabable entre israelians i palestins. Pero a Israel hi ha bastant més a veure i viure. Aquest viatge m'ha permes aprendre sobre els maronites (cristians que parlen arameu com feia Jesús), assistir a un concert d'orgue a la universitat mormona de Jerusalem, visitar el poble drus Delia Kermiel (els drusos són musulmans pero no del corrent majoritari a l'Islam i estan a favor de I'estat d'Israel, lluiten al seu exercit). També he vist campaments beduins i he visitat un kibutz, he assistit a una sessió del Parlament d'Israel, he estat a museus d'art i a diverses esglésies (l' Anunciació a Nazaret, l' Assumpció a Jerusalem, de Sant Jordi a Lod i el Cenacle), he passejat per ciutats medievals: Safed i Acre. La primera va ser un centre de misticisme religiós jueu al segle XVI i la segona, ciutat forta deis croats al segle XII. Vaig ser-hi també a Masada, a la Mar Morta, la darrera fortalesa a caure en mans deis romans l'any 73 de I'era actual, després d'un setge de prop d'un any. Catalunya va estar present evidentment al meu viatge, no podia ser altrament: • A Acre vaig imaginar, en veure la fortalesa medieval, els carrerons estrets amb portes i fines tres pintades de blau per allunyar el mal d'ull, i també el port amb vaixells de pesca ancorats, com devia arribar i viure-hi el comte de Barcelona Berenguer Ramon 11,el Fratricida, que va morir a Israel desterrat de Catalunya per una sentencia judicial a conseqüencia de la mort del germa, Ramon Berenguer 11,Cap d'Estopa. • Al poble de Lod vaig visitar I'església russa que té a la cripta la tomba de Sant Jordi. Enganxada a l'església, compartint paret, hi havia una mes quita on els musulmans veneren Sant Jordi, que també és patró d' Anglaterra, Aragó, Ucrania, Grecia i molts llocs més. • Al Museu de la Diáspora a Tel Aviv esta exposada una reproducció delllibre Hagada de Barcelona (actualment a Sarajevo -Bosnia-, on la va dur la família Cohen després de I'expulsió deis jueus l'any 1492). La pagina reproduida tenia l'escut catalá amb quatre barres vermelles sobre fons d'or. Ho vaig comentar a una noia israeliana que treballava al Museu i em va preguntar si era catalana, perque en va reconeixer l' accent i tenia amics a Girona i Cardona. • A Nazaret , ates que hi havia imatges de la Verge Maria arreu, vaig buscar fins trobar- la, la Moreneta. Em vaig fotografiar tapant el nom "Spain" que hi ha a sota del quadre de la paret . Confio que en no gaire temps el retol sera "Catalonia". • 1, a més, el vespre que el Barca jugava la Champions no hi havia una anima al carrer, tothomestava mirant la televisiól Visca el Barca i visca Catalunya! Israel és un país amb poca pluja i, sobretot, amb dues estacions: la plujosa i la seca que dura d' abril a octubre (no hi ha ni un dia de pluja), pero arreu hi ha verdor. Apart deis boscos que han estat plantats des de primers del segle XX, tots els jardins privats i públics i els vorals de les carreteres ten en reg "gota a gota" i com que el sol no falta, el nombre i el color de les flors és extraordinari, exuberant, esclatant. La ginesta cobreix muntanyes i les buguenvíl-lees són de tots colors: liles, blanques, grogues, roses, vermelles, taronges i s'enfilen als arbres i parets. Florits estaven els rosers, les mal ves, els baladres, les jacarandes, ... i molts més. Vaig veure també forca ocells i una mena de cabirols. Hi ha camps immensos de tarongers i altres arbres fruiters, la sega del blat havia comencat i els ramats d'ovelles pasturaven als prats d'herba més aviat seca. A un kibbutz, prop de Gaza, vaig veure un estany artificial immens i vaig demanar que era: -Són les aigües grises de Tel Aviv, es depuren i serveixen per regar els camps de cotó, mai verdures ni fruiters, és claro Tel Aviv estava a 90 Km. de distancia, pero aquella zona era prop del desert i I'esforc es considerava justificat. Em van sorprendre els horaris de feina i escola: Una botigueta prop de casa obria de 6 del matí a 8 del vespre, per atraure clients, ates que els supermercats obren una hora més tard: les 7 del matí i tanquen a les 8 del vespre. Tots els infants comencen l' escola a les 8 en punt. Nens de 12 anys per torns, amb senyals i armilles reflectants, s'encarreguen de vigilar el trafic a l' entrada i sortida de les escoles controlats per un jubilat voluntario Vaig visitar una cova d' estalactites coincidint amb dos grups de nens amb els seus mestres. Tots els infants duien la seva ampolleta d'aigua i un mestre tenia una garrafa de plastic a la motxilla per omplir ampolles si en calia. També en una competició de futbol infantil hi va haver una interrupció de cinc minuts per beure aigua. Feia calor i l'aire és seco Israel és un país organitzat i disposat a sobreviure, perque els israelians (no hi ha solament jueus blancs -n'hi ha de negres també-, hi ha a més arabs -musulmans i cristians-, drusos, bahais, beduins, maronites, armenis i altres minories) tenen "voluntat d'ésser com a país i com a estat", al capdavall el mate ix que tenim els catalans i que compartim amb molts altres pobles del món. Maria Teresa Massons

REVISTA SKORPIO Nº 15 JULIOL- SEPTEMBRE 2013 pàgina 17 RECORDANDO A LA REPÚBLICA

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Núm. 15 - Juliol/Setembre 2013 Josep Megias Vergés Recordando a la Republica El 14 de abril de 1931 está considerado el día de la proclamación de la II República española, aunque su configuración fue más compleja y prolongada en el tiempo, porque para la ciudadanía fue una dura pugna por la liberación de las discriminaciones y obstáculos que habían soportado durante siglos. Era una oportunidad para la anulación de privilegios y prebendas vinculados a grandes familias nobiliarias, los terratenientes, las castas financieras o la jerarquía eclesiástica católica. Afortunadamente, la situación social, institucional y cívica ha cambiado des de entonces, aunque despacio observamos preocupados cómo fluyen cosas que nos recuerdan el peor de aquella época que nos alejaba del mundo civilizado, europeo y desenrollado, a qué pretendieron acercarse los republicanos y republicanas de principios del siglo XX, con su grito de "libertad, igualdad y fraternidad". De los tres valores del republicanismo, tal vez el de la igualdad tenga un significado especial en la presente coyuntura de deterioro institucional. A cualquier persona demócrata le preocupa que aparezcan referencias en los Medios de comunicación relacionadas con presiones o maniobras para mediatizar o eludir las responsabilidades las más altas instancias del estado, sean de la familia de la Casa Real o de la cabeza del Gobierno, sus ministros, de los máximos responsables de su partido o de los responsables de las patronales. Una simple muestra de la desigualdad institucionalizada ha sido el abuso por parte de los bancos, con la actual legislación hipotecaria, que es del año 1909 (reformada en 1946 en pleno franquismo!), de la que ningún banco europeo disfruta, pero de la que los "privilegiados bancos españoles" no pueden prescindir porque se hundirían y desconocerían competir sin ella. Romper con buenas o malas artes el principio de igualdad ante y con la leyes contrario a primeros de equidad que debería de garantiza nuestra Constitución y las leyes que de ella se derivan. A pesar de que nuestra carta magna es una de las más modernas y avances como en la proclamación de los valores del Estado social y democrático de derecho, bien es verdad que se está vaciando de contenido debido a la acción de los legisladores que la desposeen de su espíritu originario. La posición de España en la situación de crisis global, financiera y económica a nivel europeo, se nos presenta agravada porque le unimos la crisis del agotamiento de las estructuras institucionales, representativas, políticas, empresariales o sociales. Prueba de esto es la ruptura existente entre institución y ciudadanía, las sospechas y las dudas que brotan de los comportamientos de los dirigentes y especialmente observamos, la superación de la capacidad de organización de los partidos políticos, minimizando su función de apoyo y vehículo de las demandas y aspiraciones de la población y de sus entidades. También podemos añadir el desprestigio de la representación empresarial y sindical, con especial énfasis en la drástica reducción de funcionalidad de la representación de los trabajadores y de su papel de mediación y concertación de las condiciones laborales, del salario monetario y del salario diferido. Con todo el anterior, tenemos que llegar a la conclusión que hemos agotado el proceso iniciado en la transición a la democracia de 1978. Tal vez tenemos que analizar si ha quedado superado el marco de relaciones, convivencia, instituciones y legislaciones básicas que emanaron de la Constitución de aquel año, especialmente si consideramos que la mayor parte de la población actual no votó esa Constitución, ni este modelo de Estado, ni el marco institucional, electoral, político y representativo actual. Está aquí la justificación de parte del grito "no nos representan" de los indignados? Si fuera así, se habría iniciado un proceso de definición de un nuevo marco de relaciones entre la ciudadanía y sus representantes, instituciones y formas de comportarse y convivir, que sin duda afectará todas las órdenes de la vida. Tal vez sea una oportunidad para superar trabas y peajes de la posguerra, del franquismo, del ejército golpista o de las religiones inquisitoriales. La juventud actual reclama su protagonismo en el siglo XXI, pero sin querer conservar los esquemas del último cuarto de siglo XX, y menos todavía soportar las prebendas de los privilegios y ventajas de casta y linaje del siglo XIX. Parece que para las nuevas generaciones en nuestro país, los viejos valores de la Revolución Francesa de igualdad, libertad y fraternidad, serán necesarios y, posiblemente, muy valiosos. Sin duda, esos valores del republicanismo merecen recuerdo y respeto. Hace 82 años, la clase obrera, los sectores populares y las clases medianas, las gentes de la cultura, de la ciencia y la universalidad, los partidos políticos progresistas y de izquierda propiciaron con su victoria en las elecciones municipales un proceso constituyente democrático y participativo que trajo como resultado la II República. Nuestros padres y abuelos, con menos cultura y preparación supieron cambiar las cosas. Seremos nosotros menos? Hoy, igual que ayer, es posible que el ideal republicano esté más cerca. No sé si será mejor o peor, pero seguramente será diferente ya que en la actualidad existe un gran inmovilismo, y nuestro país se ha transformado en un pantano de difícil gobernabilidad. I .!C -

REVISTA SKORPIO Nº 15 JULIOL- SEPTEMBRE 2013 pàgina 18 HUMOR

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Núm. 15 - JuliollSetembre 2013 11 En la 'p'róxima elecclól!z vota por AIí lSabá. Al menos estarás Seguro que sólo serán 40 los ladrones. CARTA DE UN NIÑO A DIOS PETICIÓN A LAS MÁS ALTAS ESFERAS Un niño necesitaba 100 €, Y rezaba todos los días para que alguien se los regalara. Un día decidió escribir una CARTA A DIOS, pidiendo los 100 € y la mandó por correo. Cuando el Jefe de Correos vió a quién estaba dirigida la carta, decidió remitirla a la Presidencia del Gobierno. Al recibirse la carta, quedaron todos gratamente impresionados, y se cursaron órdenes a la Secretaría de Presidencia para enviarle al niño 10 €, pensando que como era un niño pequeño, esa cifra significaría una gran cantidad. El niño, feliz con los 10 €, se sentó rápidamente a escribir una carta de agradecimiento, que decía: Gracias, querido Dios, por mandar el dinero. Sin embargo, por alguna razón que no me explico, lo mandaste a través de Presidencia de Gobierno, y como era de esperar, estos corruptos me robaron 90 €. Seguro que pensaron que era la parte legal de su comisión. Ni la correspondencia de Dios respetan. Un marido entra en Victoria's Secret para comprarle a su esposa un negligé transparente. Le enseñan muchos modelos que van desde 250 hasta 500 dolares y cuanto más transparente, más caro es el precio. Elige el más caro, paga los 500 dolares y se 10 lleva a casa. Se lo entrega a su mujer y le pide que suba al cuarto y que se lo ponga para él. Arriba, la esposa -que no es ninguna tonta- piensa: "Se me ocurre una idea ..., es tan transparente que es como si no llevara nada. No me lo vaya poner, bajaré desnuda, lo devuelvo mañana y guardo la devolución de los 500 dolares para mí," Hace su aparición desde arriba de la escalera, totalmente desnuda y se pone en una pose muy sensual. El marido exclama: "¡ ¡[Mierda, qué sinvergüenzas ..., me costó 500 euros y ni siquiera 10 han planchado!!!" DAMA EN UN HOTEL Una simpática dama de la tercera edad decidió regalarse para su cumpleaños una noche en uno de los hoteles más caros de su ciudad. Cuando a la mañana siguiente se acercó a pagar la cuenta, el recepcionista le entregó una factura de ... 350 dólares! !! Ella explotó de ira y exigió saber por qué la cuenta era tan alta. "Es un buen hotel pero las habitaciones sin duda no valen 350 dólares por pasar una noche y sin desayuno." El empleado le dijo que $ 350 era la "tarifa estándar", por lo que insistió en hablar con el gerente. El gerente apareció y advertido por el empleado de recepción anunció: "El hotel tiene una piscina de tamaño olímpico y un gran centro de conferencias, que están disponibles para su uso". "Pero yo no los usé", dijo. "Bueno, ellos están aquí, y usted pudo usarlos ", explicó el gerente. Luego pasó a explicar que ella también podría haber visto uno de los espectáculos internacionales del hotel por lo cual es famoso. "Los mejores artistas mundiales se presentan aquí", dijo el gerente. "Pero yo no fui a ninguno de esos shows", dijo. "Bueno, nosotros los tenemos, y usted los hubiera podido ver", contestó el gerente. El gerente no se inmutó, por lo que la viejita decidió pagar con un cheque y se lo entregó. El gerente se sorprendió cuando vió el cheque. "Pero señora, este cheque sólo está hecho por $ 50." "Eso es correcto. Yo le he descontado $ 300 por acostarse conmigo ...", respondió ella. "¡ ¡¡Pero no lo hice!! l", exclamó el gerente muy sorprendido. "Bueno, pero ... yo estaba aquí, y usted podría haberlo hecho." No se metan con mujeres ..., ¡¡¡y menos de la Tercera Edad ... !!! ESCOlA D'ESCACS SKORPIO GRATIS STA. SUSANNA - CAlEllA Josep 663 552 830

REVISTA SKORPIO Nº 15 JULIOL- SEPTEMBRE 2013 pàgina 19 LLISTAT SOCIS SKORPIO- ACTIVITATS SKORPIO TERCER TRIMESTRE 2013

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Núm. 15 - JuliollSetembre 2013 lIiiiI"IÍIIIII." LUSTAT ACTUAUTZAT SOCIS SKORPIO SANTA SUSANNA-CALELLA Fund President Soci n° Sot President " Secretári Tresorer Vocal Senior Senior Senior Senior Senior Senior Senior Senior Senior Senior Senior Senior Senior Senior Senior Infantil Infantil Infantil Infantil Infantil Infantil Infantil Infantil Infantil Infantil Infantil Infantil Infantil Infantil Infantil Infantil Infantil Infantil 01 Josep Antoni López Garriga 02 Jaume SanmartínArnijas 03 Jose M. Avellaneda Guri 04 Oriol Arranz Surinyach 05 Pedro Florez del Estal 06 Josep Aguilera Quesada 07 Joaquín Garriga Turró 08 Ramón Herrando Vilagrasa 09 Ramón Cobo Samprón 10 Agustí Altafulla Sanz 11 Jaume López Nortes 12 Josep OnnaAmargant 13 Enric Ros Carreras 14 Jose Ramos Fernández 15 Mateo García Ribas 16 Maite Texidó Constans 17 Julia Gómez 18 Caridad Heredia Fernández 19 Josefina Guirau Pelayo 20 Willy Von Allmen 50 Caries Pereira López 51 Guillem Vilar Bastida 52 Gerard Sanmartín Martín 53 Roger Sanmartín Martín 54 Jian Corratge Montes 55 Elena Bonada Navarro 56 Poi Comas Ripoll 57 Llibert Guzman Albacar 58 Isaac Verdura Bresolí 59 Sergi Puijolras i Imbert 60 Miquel Puijolras i Imbert 61 Gerard Pujo Iras i Imbert 62 Yasín El Ouahi 63 Florencia Da Silva Méndez 64 Alejandro Miranda Muñoz 65 Xavier López Trenzado 66 Carlos López Trenzado 67 Gerard Torrell Pey "" "" " " " " ACTMTATS TERCER TRIMESTRE 2013 CLUB-ESCOLA D'ESCACS SKORPIO - TOT L'ANY L'ESCOLA D'ESCACS SKORPIO, CI SAN RAMON,2, Ir. DONA CLASSES D'ESCACS GRATUITES PER A TOTHOM, PETITS 1 GRANS, PER APRENDRE O PER A MILLORAR EL JOc. DISSABTES DE 10 A 12 H. ATENCIÓ! ARA TAMBÉ A L'AJUNTAMENT DE CALELLA (EDIFICI VELL) PLA<;A DE LA VILA, DIUMENGES DE 11 A 13H. TRUQUEU AL JOSEP 663 552 830. - "ESCACS A LA CARTA" NOU SERVEI DEL CLUB D'ESCACS SKORPIO DE SANTA SUSANNA, UN SERVEI ÚNIC EN EL MÓN DELS ESCACS i!! POTS JUGAR A ESCACS, NOMÉS CAL TRUCAR AL JOSEP 663 552 830, 1 SI NO DISPOSEU DE CONTRINCANT, US EL FACILITEM, 1 DE NIVELL MESTRE D'ESCOLA. HORARI DE DILLUNS A DIVENDRES DE 17A 19 H. EXHIBICIÓ D'ESCACS GEGANTS DE 10 A 12 H. DIE S 6 D' JULIOL, 3 D' AGOST, 7 DE SETEMBRE PLA<;A CATALUNYA DE SANTA SUSANNA. 14-7-13 XX OPEN SKORPIO A LA PLA<;A DE LA VILA DE CALELLA. 10-8-13 XXI OPEN SKORPIO A LA PLA<;A CATALUNYA DE SANTA SUSANNA. PARTIDES RÁPIDES 10 MINUTS PER CADA JUGADOR. A LES 9,45H. SISTEMA SUIs. INSCRIPCIÓ 3 €. PLACES LIMITADES, TRUQUEU AL JOSEP 663 552 830. ES REPARTIRAN MÉS DE 18 TROFEUS-REGALS. TOTS ELS OPENS VAN ACOMPANYATS D'UNA EXPOSICIÓ DE JOCS D'ESCACS ARTESANALS, ORIGINALS, MANUALS, FANTASIA, ETC. 10-6-13 HA NASCUT L'ÚLTIMA REVISTA SKORPIO, LA NÚMERO 15. LA TROBAREU A " L'ESTANC NOGUERAS " DE SANTA SUSANNA 1A LA "LLIBRERIA LA LLOPA" DE CALELLA, LA PODREU GAUDIR NOMÉS PER 1 €. ~~~~~~~~~~~~~~~~~ ~ ATENCIO!!! AFEGIM UN SORTEIG ~ ~ MENSUAL PER A TOTS ELS SOCIS ~ ~ (anunciat a la portada) ~ ~ Ens complau informar que a partir d'ara tots els socis del ~ ~ Club Escacs Skorpio gaudiran la possibilitat d'obtindre un ~ ~ premi cada mes si les dos últimes xifres del cecs de I'ultim ~ divendres de cada mes coincideixen amb els dos números ~ ~ que cada soci te assignat. ~ ~ Molta sort a cadascun. ~ ~ LA JUNTA ~ ~~ ~ ~ ~ ~ ~ •.•••••..••.•••••..• ~ ;:...-;,¡ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ I I .C