diumenge, 3 de març de 2013

REVISTA SKORPIO Nº 14 ABRIL-JUNY 2013 PORTADE HISTÒRIA DE LA VILA. CALELLA- XVII OPEN SKORPIO 2-2-2013

REVISTA SKORPIO Nº 14 ABRIL-JUNY 2013 pàg. 2 EDITORIAL SENSACIONS A SANTA SUSANNA: ELS POBLES ES FORGEN A TRAVÉS DE LA SEVA HISTÒRIA - SUMARI

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Abril! Juny 2013 11 Els pobles es forgen a través de la seva historia Santa Susanna és un poble amb atractiu i polivalent, que el temps i els seus habitants han sapigut combinar amb la riquesa de la seva terra; natura, pagesia, área turística, etc. Al sud de la Costa Brava, a un tret de pedra de Blanes, un poble ric d'alternatives: muntanya a la má del bosc més frondós, al peu de la platja mes daurada. L'área del pla manté la tranquil-litat i el silenci d'un petit poble que descobreix el detall de l'harmonia entre els seus habitants, donant la sensació d'una tasca conjunta que construeix amb seny el camí del seu futuro Des del seu interior, en plena natura, trobes el Museu de la Pagesia on podrás gaudir entre d'altres de I'história del pagés treballant la terra. Ben aprop esta l'ermita de Sant Isidre en una gran esplanada plena de pins per poder gaudir de l'esbarjo i d'un ápat amb família. Continuem carretera avall i ens trobem, a I'esquerra, dos grans collegis dedicats a I'ensenyament, a partir de primaria. Davant el Pare del Colomer, a l'esquerra Can Ratés, Can Bonet, i I'extraordinari Pavelló Municipal. Cap a la dreta, un camí acompanyat darbres ens porta entre el bosc a la Font del Boter. Ja de baixada, a la dreta, tenim el Camp de Futbol amb unes atractives instal-Iacions, ijust al costat el Club de Petanca. Continuem i ensopeguem amb el petit pero acollidor centre del poble, amb el seu comen; tradicional, l'Església, la popular playa Catalunya, amb l'Ajuntament com estelada, i davant mateix el Casal deis avis, i el Club-Escola d'escacs Skorpio, l'ediflci de la dreta acull el Centre Social i al segon pis esta Radio Santa Susanna freqüencia (91.7), en el soterrani l'Escola d'Confecció. Us he dinformar que al costat de I'església, s'está construint el nou Centre Cívico Creuant la carretera Nacional-II segueixes caminant sense fatiga ja que és tot pla, passant per horts amb planters variats flns trobar-te l'original passeig marítim amb espectaculars hotels, I'estació del tren, i I'enorme platja de neta arena gruixuda i aigua transparent. Estas en pie mar mediterrani on la vista es perd allá l'horitzó, el cel i el mar es confonen en un sol color formant una imatge única per gaudir de la natura marina amb tot el seu esplendor. Ara que estic jubilat gaudeixo d'aquestes passejades, el temps lliure m'acompanya arreu, coneixent i tocant els arbres, les plantes parlant, cantant i xiulant amb els ocells, veient on són les coses, coneixent els vems, parlant amb la gent, mirant el cel, sentint l'aire i el sol a la pell. Aquest poble petit pero molt acollidor és adient per a tothom, pero especialment per les persones com jo, que estan en disposició de gaudir-Io, de viure tot alló que no hem pogut viure durant la vida activa. De vegades, quan estava actiu, em parava un moment, sempre mirant el rellotge i em deia; 'flxa't, portes trenta anys vivint a aquesta casa, en aquest barri, en aquesta ciutat i no coneixes els teus vems, clar sorties de bon matí i tomaves de nit. Tot era ciment, contaminació i xivarri de motors i sirenes. És important tenir relació amb la gent amb la qual comparteixes barri; és necessari comunicar-se amb les persones properes. 1 aixó és el que passa en un poble tranquil com Santa Susanna, almenys aquesta és la meya visió del dia a dia, i de la simpatia deis susaunencs de sempre amb els nouvinguts. A tot aixó se li diu qualitat de vida. Santa Susanna es dedica básicament a l'agricultura degut a que disposa de terres adients i te fácil accés a I'aigua. El pla de la Torra conserva molts horts tradicionals. Óbviament, el turisme és l'altre activitat en la qual i cada cop més es manté I'economia del municipio La Historia ens diu ques es tracta d'una área amb molts antecedents histories. En temps medievals, el nucli es dividia entre la part del castell de Montpalau i el castell de Palafolls. Durant el segle XVIII, el que ara nosaltres li diem Santa Susanna era un vescomtat; hi havia torres de vigilancia a Montagut, a l'avinguda del mar, a Mas Galtes, i grans masies fortiflcades a la vall d' Alfatá, A Santa Susanna es varen construir quatre torres de defensa i, més tard, l'església parroquial, amb pintures d'Aurelio Croiset en el presbiteri, acaben d'enriquir la regió. Com a monuments teníem les capelles de Santa Susanna, del Crist de Balasch i de la Mare de Déu de Gracia. També Can Ratés, les torres de vigilancia, les urbanitzacions i d'altres que també enaltien el poble. Dones, amb tot, us he de dir que si algun dia em perdo, no em busqueu a Ilocs foscos, freds, tancats i tristos, busqueu-me en espais oberts, alegres, airejats, Iluminosos, assolejats, calents, acollidors, on el cel, la terra i el mar participen de forma decisiva en el marc de la seva natura, on es pugui abracar la vida i la felicitat gaudint d'aquest petitet, pero extraordinari poble amb molt de futur que es diu .. Santa Susanna. J. A. López Garriga ~ Portada: La Vila, Calella - XVII Open Skorpio l ~ Editorial Sensacionsa Santa Susanna. Sumario 2 ~ Historia de la Vila de Calella (1a Part) 3 ~ Publicitat. 4 ~ Entrevista: La llibreria La Llopa aguanta la crisis El plaer d'escriure, si més no, un repte 5 ~ Memoria. Recordo el Dr. Massons 6 ~ Sensacions. El gatet eixerit XI. Una bona acció, Tren bala chino 7 ~ Notícies. Marató al pavelló Ojo al repostar. XVII Open Skorpio 8 ~ Dona. La mareo Calella planta cara al ministreWert 9 ~ Essencía: Bona notícia. Sport: ...i una hora menos en canarias 10 ~ Sentidos. Saber perdonar Comprensión. Tiempos modernos II ~ Salut. Consejos preventivos: derrame cerebral Hem guanyat!. Exercicis d'escacs 12 ~ La veu del poble. Preguntem a veins de Santa Susanna. Una idea, abuelos 13 ~ Espanya on vas? El rescat de telefónica 14 ~ Espanya on vas? Carta abierta al ciudadano Juan Carlos de Borbón 15 ~ Historia. Visca la Pepa 16 ~ Opinió. Ciutadans indefensos. Amb la banca hem topat. La desorientació de la independencia. Que va ser d'aquells temps? 17 ~ Humor. Solucions problemes d'escacs 18 ~ Llistat Club Skorpio. Properes activitats Escola Skorpio 19 ~ Publicitat.. 20 I Tt Il ,1 Edita: Josep Antoni López Garriga el Sant Rarnon, 2. Tel.: 663 552 830 Correu electroníc: josepmey@telefonica.net Director: Josep Antoni López Garriga Blog: escaeseskorpio.blogspot.eom Facebook: escaesskorpiosantasusanna Redacció, coHaboració, publicitat i distribució: Josep Antoni López Garriga CoHaboració: Josep Pons Toll, Josep Pons Puigdefabregas, Isidre Mollfulleda i Verdaguer, Josep Megias Vergés, Maria Teresa Massons, Lluís Costa i Catala. Correcciólinguística: Centre de Normalització Impressió: Impremta Rodríguez, tel. 93 762 33 43. Ale: produccio@impremtarodriguez.com Revista trimestral. Puuts de trobada: Estanc Nogueras, Sta. Susanna i L1ibreria La L1opa, Calella. La persona que no la rebi i hi estigui ínteressada, que es posi en contacte amb el Sr. Josep, 663 552 830.

REVISTA SKORPIO Nº 14 ABRIL-JUNY 2013 pàg. 3 HISTÒRIA DE LA VILA: CALELLA (Iª PART)

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL AbrillJuny 2013 Historia de la Vda. CALELIA (la Part) De l'edat antiga al segle XIV Malgrat que dins el teme de Calella no es coneix cap vestigi de poblament d'epoca ibérica, sabem que tota la franja costanera del Maresme era habitada per la tribu dels laietans, diseminada en petits poblats situats en enclavaments elevats de fácil defensa. A partir del segle 1 aC, el progressiu procés de romanització va fer surgir nombroses vil.les a les zones baixes del litoral, comunicades per la via romana que conduía a Barcino. Es tractava de mansions agrícoles, dedicades a la producció de blat, oli o vi. A Calella han estat excavades, al sector de 1'hospital, les restes d'una viLla romana datable entre els segles 1 aC i 1dC Fora d' aixo, no hi ha cap altra referencia histórica destacable del terme durant tot el primer mil-lenni de la nostra era. Després de l' ocupació arab, a partir del segle IX, el terme formava part d'una extensa demarcació que anava des de Caldetes fins a Tordera. A partir del segle XI esta documentada l' existencia del veinat de Capaspre, integrat a la parroquia de Pineda, sota la dependencia senyorial del castell de Montpalau. Estava format per un reduit nombre de masies situades al capdamunt de la riera, amb una torre de defensa i un parell de capelles, dedicades a Sant Quirze i a Sant Elm. El toponim de Calella apareix documentat des del principi del segle XII. A partir de llavors, allunyat el perill sarraí, alguns veíns de Capaspre bastiren les primeres cases de pescadors prop de la desenbocadura de la riera. El naixement de CaleUa Hi ha dues dates clau que condicionen el naixement del nucli agrupat de Calella. La primera és 1'any 1327, quan el rei concedí el privilegi de celebrar mercat setmanal; i 1'altra el 1338, quan el vescompte Bernat II de Cabrera, senyor de Montpalau, atorga carta de poblament i franqueses als hatitants de "tots los poblats en lo lloch de Calella", pels quals estableix personalitat col-lectiva sota el nom d'Universitat de Calella del terme de Montpalau. En aquest document es fixen els lírnits de la població (des de l' actual carrer de Romaní fins a la riera, i des del mar fins a la muntanya del Roser). Els privilegis de la carta de poblament, confirmats de nou pels Cabrera el 1429, i el desenvolupament de la pesca, van afavorir l' augment de població i el creixement urba. Des de 1400 residi a la vila el batlle de Montpalau, que exercia la juristicció en nom del vescompte, i alllarg de tot el segle XV moltes famílies pageses del vemat de Capaspre abandonen els masos per habitar a la vila. L'edat moderna Segons el fogatge de 1497, el nucli urba de Calella tenia 35 cases habitades, més 9 llars als veínats de Capaspre i Vallderoure. Durant el segle XVI, la vila configura el seu tramat urba centrat per la Placa, on se celebrava el mercat, i els carers de 1'Església, Jovara, de Mar (Bartrina), Batlle i la Clota, conegut també com el barri d'en Salvador, pel gran nombre de solars que aquesta família hi posseia. D'aquella epoca es conserven diversos casals, molts d'ells fortificats pel perill que suposaven les incursions dels corsaris turcs i berberiscos. El 1525, el papa va autoritzar la creació de la parroquia de Calella, independent de Pineda, i tres anys després s'iniciaren les obres del temple parroquial. Mentre durava la construcció, els calellencs rebien els sagraments a la capella de Sant Elm, dedicada a partir del segle XIX a Sant Quirze i a Santa Julita. El 1564 es va consagrar la nova església i el 1599 els Cabrera atorgaren nous privilegis establint l' organització definitiva del consell municipal, representat per jurats i consellers, renovables anualment, i dividint els habitants en tres classes: acomodats, menestral s i jornalers. Després d'un llarg període d'estancament a causa de les guerres i les epidemies que assolaren el país durant el segle XVII, a partir del 1714, un cop acabada la guerra de Successió, la vila inicia un continuat procés de creixement i puixanca economica, passant dels 768 habitants del 1718 als 2.637 el 1787 . Paral-lelament, les tradicionals activitats agrícoles i pesqueres es van veure ampliades amb la construcció de vaixells i l' elaboració de puntes o randes. El darrer terc de segle, merces a la liberalització del comerc amb les coloies americanes, fou l' epoca daurada del comerc ultramarí, que contribuí decisivament al desenvolupament industrial de tota la comarca. L' emigració cap als nous mercats i l' enriquirnent de molts comerciants --els americanos- afavorí, amb el seu retorn molts anys després, el desenvolupament economic de la vila. Segons el viatger Francisco de Zamora, que visita la contrada el 1790, Calella tenia unes 550 cases, una flota de 5 vaixells de quatre tones i 60 barques de pesca; hi havia 370 homes matriculats com a gent de mar i l' elaboració de puntes ocupava gairebé mil dones. Es desenvolupa també en aquella epoca la tradicional indústria del genere de punt. El 1767 havia arribat el primer teler i el 1790 ja n'hi havia més de 200, dedicats a la fabricació de mitges de seda i de cotó. Cap a la meitat del segle XVIII va esfondrar-se 1'església, reconstruida poc després i ampliada a partir de 1785. A la fi del segle, molts nous carrers s'havien afegit al nucli inicial, mentre els gran s eixos de desenvolupament eren el carrer de l'Església i el carrer de Jovara. I sereu ob . .. , , seqUlats amb un regal. L agraciat, qUe es posi e amb el club d'E n Contacte scacs Sk; . (Josep 663 5 OrplO CadUca als 15 dies.' 52 830S~! J

REVISTA SKORPIO Nº 14 ABRIL-JUNY 2013 pàg. 5 ENTREVISTA : LA LLIBRERIA LA LLOPA AGUANTA LA CRISI- EL PLAER D'ESCRIURE: SI MÉS NO, UN REPTE

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Abril/ Juny 2013 La llibreria La Llopa aguanta la crisi "El món del llibre té un pastís que ha rebut les queixalades dels competidors de la lletra impresa, ara, cal saber si la rendibilitat del pastís que queda et permet mantenir la viabilitat de l' estructura actual". La frase és de Xavier Gamell, un dels impulsors de la llibreria La Llopa de Calella. Gamell confia cegament en que, tot i la crisi del sector amb el tancarnent de la histórica llibreria Catalonia i el futur molt incert d'una altra clássica com Robafaves de Mataró (el 2006 va comprar el 51% de les accions de Catalonia), les llibreries no desapareixeran. Sí que els caldra una adaptació al moment actual, marcat per la competencia del llibre electronic i l' afectació de la crisi economica. Xavier Gamell explica que La Llopa també n'esta patint les conseqüencies, pero que se'n surten prou bé. Fa uns anys, la llibreria va reformar tota la seva imatge. Els 6 últims mesos han mantingut les vendes i aquestes festes de Nadal, la llibreria ha fet més caixa respecte al mateix període del 2011. Els llibres que més sortida han tingut són els infantils. És per tot aixo, que el futur se'l miren amb optimisme. A més, amb un objectiu ben alt "quedar com a llibreria referent de la zona". Gamell és de l'opinió que el futur, marcat per la competencia de les noves tecnologies, fará que no n'hi hagi prou amb el client de proximitat. Per aixo, la necessitat de mantenir el segell de referent. Actualment, arriba gent de Lloret, Blanes, Premia. Fins i tot, d'Hostalric, a la Selva. Afavorit també per la transformació que, des de fa uns anys, esta activant el comen; de Calella. Caries Pascual XAVIER GAMELL I FOTO: CARLES PASCUAL El plaer d'escriure: si més no, un repte Escriure esdevé un art, sempre que es tracti de crear, no pas de copiar. El primer amb que s'ha de comptar no és el paper i elllapis, sinó 'la idea', la base per construir una historia, un relat, un fet, un conte ... Sempre comencarem titulant 1'escrit, o bé tenint una idea de la base a desenvolupar. Després iniciarem el relat intentant no tan sols situar el lector sinó també provocant o captant el seu interés per al seguiment de la lectura. A la continuació s'ha de mantenir elllumí ences, perque el lector no s'avorreixi o cansi. El desenvolupament de 1'escriptura ha de ser com quan es pinta un quadre, embellint el seu contingut, aprofitant la riquesa delllenguatge, aportant matisos; i la qualitat literaria ha de ser prou animada, no tan sols perque la literatura arribi al lector, sinó per a que el missatge argumentat per l'escriptor es faci entenedor. Hi ha aficionats a l' escriptura que sempre portem llapis i paper, i de vegades també anotem tots els pensaments, vivencies o arguments puntuals que ens passen pel cap, o quan veiem alguna cosa que ens crida 1'atenció, apuntant-lo tot seguit en un tros de paper, un tovalló o en el diari que estem llegint, etc. Si no es fa així, la musa se'ns en va, i després costa molt de recordar, especialment quan ja no som tan joves. El que importa és el motiu, la base, l' acudit, la idea o 1'espuma. L'impuls que en aquell instant ens serveix per construir un relat: el nostre escrit. A l' escriptor per naturales a l' acompanya l' esperit crític recolzant- se en la llibertat de expressió i la democracia. La majoria d'escriptors s'expressen millor escrivint que parlant; per una banda, escrivint tenen més temps per triar l' expressió i el text adient. També llueix més l' escrit perque, si cal, es pot rectificar. A més, hi ha escriptors que tenen la virtut de potenciar la musa creativa mitjancant l'escriptura, especialment perque en gaudeixen fent-ho. La paraula dita se 1'emporta el vent o s'oblida. A més, es diu tal com surt, sense preparació previa. Un exemple seria el cinema i el teatre: El teatre és en directe i si hi ha alguna errada ja no es pot rectificar. En canvi, el cine és retocable, igual que 1'escriptura. També existeix 1'escriptura programada que es basa en una serie de dades o coneixements empírics per després, si és el cas, afegir- hi els nostres judicis de valor perque, encara que intentem ser objectius i imparcials, difícilment ho _aconseguirem, degut a que cada ploma té la seva tendencia, el seu criterio Tal com diu Ramon de Campoamor "Res és veritat o mentida, tot és segons el color del cristall en que es mira". La raó o la veritat és efímera. Una ampolla pot estar mig buida o mig plena, i las dues afirmacions són veritat, pero depenent de la ploma, la tendencia sera negativa o positiva. Sense anar més lluny, fins i tot a les noticies diáries es pot constatar que a diferents canal s televisius que parlin sobre una mateixa noticia, segons com la donin es pot entendre ben diferent. Amb les estadístiques passa igual, tot dependrá de la nostra exposició. Per exemple, si entre dues persones es mengen un pollastre, vol dir que s'han menjat la meitat cadascú, quan resulta que en la realitat un s'ha menjat tot el pollastre i l'altre res de res. Amb totes aquestes qüestions i d'altres s'hi troba I'art de l'escriptura. Aquesta porta el lector al terreny que 1'interessa a 1'escriptor pero, atenció! Sempre cal tenir molt en compte que el rei de la nostra tasca, l' objectiu principal, és agradar al lector. També, 1'edat de l'escriptor és un element a tenir en compte, ja que l' experiencia i les vivencies son un ajut per escriure. Per tant, tenim 1'escriptor aficionat, 1'escriptor casual i l'escriptor professional que es posa al davant de la seva taula de treball i si no té res preparat deixa anar la imaginació per aconseguir el seu objectiu, la feina feta. Hi ha molts tipus d'escriptura i molts mestres de 1'art de escriure. Espanya ha estat un exemple alllarg de la historia; l'Edat d'Or de la literatura ho demostren clarament, i d'altres generacions també han estat reconegudes arreu del món. Jo, com un simple aficionat que soc, amb tot respecte i humilitat m'atreviria a dir que l'escriptor que aconsegueix captar 1'atenció del lector és el millor aplaudiment que li poden donar perque, a mesura que va avancant, lluny de avorrir o cansar, incrementa el seu interés fins el punt que el lector procura no aturar-se per no perdre el fil de l'agulla i amb ganes de saber com s'acaba. En la mateixa mesura que el lector en gaudeixi d'un text, al mateix temps l' escriptor haura aconseguit el seu objectiu: agradar o si més no entretenir al seu públic lector. Tinc la sensació que em faria molt felic, encara que fos des del país del Mai Més, veure als meus néts assajant l'art de 1'escriptura. J. A. Lápez Garriga I I J

REVISTA SKORPIO Nº 14 ABRIL-JUNY 2013 pàg. 6 MEMORIA : RECORDO EL DOCTOR MASSONS

LA PRIMERA REVISTA O'ESCACS IINTERES SOCIAL Abril/ Juny 2013 11 RECORDO EL DOCTOR MASSONS Fa uns mesos ens va deixar el doctor Josep Maria Massons i Espulgues, un gran amic del poble. Jo conexia el metge de tota la vida, pero només de vista, possiblement ni ens havíem saludat mai, fins que la rampellada de fer poesia em va portar, de retruc, a establir una bona amistat amb ello Un día el metge, sabent la meva recent afició, em va dir: "Mollfulleda, vol que li ensenyi a fer poesia"? Dones, sense pensar-m'ho dues vegades li vaig dir que sí. No em sabrá mai greu d'haver-li fet cas quan em va aconsellar que em comprés elllibre de gramática i així podia dependre només de mi mateix per seguir escrivint. És allo que es diu: "No donguis peix, ensenya a pescar-lo". De totes maneres no és pas que avui pugui fer volar coloms amb els meus escrits. De tant en tant li feia alguna visita i ens asseiem a l' ombra del seu patio Parlavem preferentment d'historia, que era el seu segon tema preferit després de la medicina i en aquesta materies jo entenia algunes coses. Algun cop ens fícavem en el camp de la medicina; jo hi entenia ben poca cosa, pero un dia va sortir l' estudi que el doctor japonés Ojino va fer sobre el període fértil de la dona i dels fills que n'han nascut no desitjats per fiar-se de tal descubriment. Les xerrades se'ns feien curtes perque el meu temps era molt limitat. Algunes vegades vaig anar a Can Rabassa amb Un dia, mentre estavem prenent la fresca al' ombra del seu pati, va venir la seva esposa, la senyora Leucadia, amb un grapadet de claus a la ma, Com sí fos endevina, pensá que jo entenia de fontaneria i diu: "Josep, no tenim aigua, té aquestes claus i aneu amb en Mollfulleda a arreglar el motor del pou". Déu meu -penso- i que hi puc fer jo? Pero anemho a veure, igual es produeix el miracle i em guanyo un reconeixament al merit dels fontaners. Mentre feim carní cap el pou vaig tenir la sospita que el motor tenia una petita averia de fácil solució. Un problema que molts pagesos hem hagut de solucionar moltes vegades prescindint del fontanero Descollo el cargor de la bomba i se sent el petit soroll. Es va alliberar la bombolla d' aire, la que jo sospitava, i el problema resolt. El doctor no s'ho acabava de creure i per aixo em tingué en consideració, i els seus elogis cap a la meva persons arribaren a les oides d'un seu hoste, el poeta barceloní Pere Vives i Sarri, amb qui ens vam intercanviat un llibre de poesia, el seu era el divuite que havia publicat. De fet era un dels vint llibretons que portava publicats, que no arriba a les cent pagines i que es titula "Dies sense temps". L' anécdota desafortunada amb el doctor Massons es va produir un diumenge del 2002. El metge em va fer aquell any el proleg del meu segon llibre de poesia i a pocs dies de Nadal va venir expressament de Barcelona per entregar-me'l a Can Rabassa acompanyat del seu gendre. Com die, van venir expressament i tenien pressa per tornar a Barcelona. la motosserra per tallar-li uns arbres panyar-me per observar la feina, i de dir -doctor, no s' acosti tant que de una em diu: "Mollfulleda, se m'ha i necessito la vista per treballar". El de la "Historia de Santa Susanna". un pages comjo mateix diagnostiqués Academia de Medicina els con sevaig mirar l'ull i li die -Doctor, no es la sensació de tenir l' espuma clavapetita ferida i li fara la guitza durant hem treballat al bosc, per sort o per cia de petits incidents com aquest. gnostic, cosa lógica tractant-se d'un morts i al doctor li agradava acomde ben a prop, tant que li vaig haver aquesta eina té males entranyes- i tot clavat una cosa a l'ull, no hi veig bé metge llavors estava acabant elllibre Semblara d' acudit o faula si die que a un Hil.lustríssim Doctor de la Real qüents efectes de la lleu rascada. Li preocupi que aixo no és res, li fara da, pero no, simplement li ha fet una quatre o cinc dies-. 1 és que els qui desventura, en teníem llaga experien- El metge no confiava en el meu diapages, i es va fer portar a Urgencies. Va donar la fatal casualitat que en aquells moment uns músics estaven a casa fent-me una entrevista amb la grabadora en marxa sobre els dos antics músics de Santa Susanna i els instruments que dominaven. Eren el meu pare i l' oncle Antón amb el fiabiol i tamborí i la coixinera, respectivament. Les ciscunstancies van tirar per terra l' entrevista amb els nois, que dos d'ells veníen de Valls expressament. Es va avortar l'entrevista, que tanta il.lusió em feia poder satisfer l' interés d' aquells nois que tenien en saber sobre la historia dels dos músics i de dits instruments. Isidre Mollfulleda i Verdaguer

REVISTA SKORPIO Nº 14 ABRIL-JUNY 2013 pàg. 7 SENSACIONS : EL GATET EIXERIT XI - UNA BONA ACCIÓ - TREN BALA CHINO

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Abril/ Juny 2013 EL GATET EIXERIT XI Deprés de menjar, miola per fer-se escoltar. No s'ho menja tot, és exigent amb el menjar, només menja el que li pot agradar. Pero quan acaba ho agraeix amb carícies, per fer-se estimar. Té cura amb tot petit animalet que es belluga, perque juga i juga .... sense adonar-se que jugant i jugant fa sango És el patí de la casa, no fa més que perseguir les sargantanes i els ocellets del jardí. Hauré de cantar-li les quaranta i cridar-lí l'atenció, encara que ell es disculpa, diguem que no ho fa amb intenció. D'escoltar-me ja m'escolta, pero tinc la sensació que s'ho pren com si fos un conte. J. A. López Garriga UNA BONA ACCIÓ L'altre dia en pujar les escales de 1'entrada de la casa de la meva filla, sento un miolar d'algun gatet que hi havia per allá, em semblava que venia d una de les terrasses. En entrar a la casa i saludar el meu nét, li die: -Mira he sentit miolar ... El meu nét, sense deixar-me acabar, com si estigués esperant que algú li parlés del petit gatet, em diu: -Sí avi, és un gatet molt petit que esta en el terreny del veí. Ell i la se a muller el senten i l'han vist, pero passen d'agafar-lo, i aixo que fa diverses hores que plora. Jo li die: "No deu ser que és d'ells? - o avi, ells no tenen cap animal. Pero bé no els fara pena que es mori? -Ja ho veus avi, estan a la terrassa veient-lo i ni s'immuten. -Quina llastima pobret, anem a salvar-lo. El meu nét que ho estava desitjant, la meva filla i jo anem en el racó on és i intentem salvar-lo. Ja l' aconsegueixo veure, és molt petitet, deu tenir pocs dies, és tot blanc, sembla una boleta de neu, pero esta en un racó atrapat pels arbres, les reixes, i un buit de dos metres davant d' elloEntre que no es pot moure i la gana que deu tenir, pobret, ho esta passant malament. La filla i el meu nét, que és molt hábil, aconsegueixen rescatar-lo, tot aixo davant la mirada dels ve'ins que no diuen ni piu; és dar que els estem fent un favor, aquesta nit podran dormir sense que els molesti el xisclar de la boleta de neu, pero com es pot tenir tan poc cor? Bé,anem per feina, s'ha aconseguit salvar-li la vida a la boleta d'neu (ja li hem posat nom). De seguida li posem una miquetona de llet, de la qual no en queda ni gota, se la cruspeix tota. Ara ens queda debatre el que decidim per al seu futuroA casa de la meva filla tenen un gos molt gros que és incompatible amb els gats, juga amb ells i com que és tan gros i fort sense voler els fa mal. El meu nétja se'l volia quedar, pero no pot ser. A la meva filla se li ocorre una idea, diu que li portara a l'altra vema que té dos gats, i no té gos. Efectivament, li porta a la vema, li explica tot el que ha passat, i amb molta estimació li agafa la boleta de neu, i li diu a la meva filla: -Tinc dos gats, ara en tindré tres. La veritat és que tots tres ens vam sentir molt contents i satisfets per haver fet una bona acció. 1 la vema té bon cor, és un sol. Tinc la sensació que avui la Boleta de Neu ha tomat a néixer, ha tomat a veure la llum, i esta en bones manso J. A. López Garriga UNA AUTENTICA MARAVILLA DE LAS NUEVAS TECNOLOGIAS DE TRASPORTE FERROVIARIO. Tren Bala Chino - No para ni para dejar ni recoger pasajeros en las estaciones El tren nunca se detiene en la estación pero los pasajeros desembarcan en ella. Una innovación china: Cómo subir y bajar de un tren bala sin que éste se detenga. No se pierde tiempo. El tren bala está en continuo movimiento. Si hay 30 estaciones entre Beijing y Guangzhou, sólo para detenerse y volver a arrancar en cada estación se pierde tiempo y energía. Una simple parada de 5 minutos por estación (a los pasajeros ancianos no se los puede apurar) resultará en una pérdida total de 5 minutos x 30 estaciones, o sea, 2 horas y media del total del viaje! Los chinos han sido lo bastante creativos para desarrollar un concepto de tren sin parar. Cuando el tren llega a la estación no se detendrá para nada. Los pasajeros en esa estación se habrán embarcado en una cabina colectora, mucho antes de que el tren siquiera llegue a esa estación. Cuando el tren llegue a la estación no se detendrá en lo absoluto. Sólo disminuirá su velocidad para recoger la cabina colectora que se estará moviendo con el tren sobre el techo del mismo. Mientras el tren aún se está alejando de la estación, los pasajeros lo abordarán desde la cabina colectora montada en el techo del tren. Después de haber descargado a todos sus pasajeros la cabina colectora se moverá hacia la parte trasera del tren de modo que el siguiente grupo de pasajeros que quieren bajar en la próxima estación se embarcarán en ella, en la parte trasera del tren. Cuando el tren llega a la siguiente estación simplemente descarga por completo la cabina colectora y la deja atrás en la misma estación. Los pasajeros que desembarcan allí, lo hacen sin prisa, mientras el tren ya se está alejando. Al mismo tiempo el tren estará recogiendo, en la parte delantera de su techo, otra cabina colectora, donde estarán los pasajeros que querían embarcar en esa estación. De modo tal que el tren siempre dejará una cabina colectora de la parte trasera de su techo y recogerá, de la parte delantera de su techo, una nueva cabina colectora, en cada estación.

REVISTA SKORPIO Nº 14 ABRIL-JUNY 2013 pàg. 8 NOTICIES : MARATÓ AL PAVELLÓ - OJO AL REPOSTAR - XVII OPEN SKORPIO

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Abril! Juny 2013 11 MARATÓ AL PAVELLÓ DE SANTA SUSANNA 16-12-12 FOTOS: lA.López Garriga OJO al REPOSTAR!!! ¡A todos los que tenéis coche! Leerlo para evitar que os sigan robando. Pide por litros por múltiplos de 20 y VERÁS que sí hay una diferencia mínima de 1 cuano del depósito ... hazlo, ni los empleados lo saben, cuando lo hice, el que me sirvió se sorprendió también! ¿Cómo evitar que te roben gasolina cuando la echas, y cómo es esto? ... Cuando vamos a echar gasolina siempre pedimos múltiplos de dinero, según nuestro bolsillo (50,60,90 € etc) o decimos «llénelo» Pues ahí está la trampa, cuando el empleado 'programa' euros o solo activa el surtidor manda una señal al ordenador central de la gasolineria y este a su vez le envía al surtidor que despache litros de 900, 850 ó 800 rnililitro en vez de 1.000 Que es un litro, a través de un software especial; así de triste. Lo cual quiere decir que por cada '100 euros de gasolina en realidad recibes, si tiene uerte, 90, así que haz cuentas cúanto te han robado en el último año si repostas un promedio' 100 euros' diarios = fácil entre 3.()(X)Y -l.OOO Euros, esto multiplicalo por los millones de vehículos y .... ¿Cómo evitarlo? Cuando eches gasolina pide que te carguen múltiplos de 20 litros (_O, 40. 60 etc.), No en euros, según la capacidad de tu vehiculo, los surtidores pueden despachar por litros, ¿dónde está el truco? Muy sencillo, las cubetas verificadoras son de 20 litros exactos, cuando esto sucede el oftware recibe alerta que existe una posible revisión oficial y ordena a la bomba mande los 1.000 mililitros exactos que contiene un litro. ¿Qué pasaría si tú te quejaras que te están robando? Muy sencillo: el que te echa la gasolina lleva su cubeta 'de verificación' y le indica al que está en la caja que le ponga 20 litros en tu presencia y ¡¡¡caramba!!!!: Le entran 20 litros exactos. Entonces te dejan en ridículo y ¡te vas con cara de tonto sin comprobar nada! ¡Pide 20 o 40 o 60 litros cada vez que eches gasolina!!! No lo olvides ... Atentamente. Dr. Ing, Agr. Francisco José del Campo Gomis, Catedrático de Universidad de Economía, Sociología y Política Agraria. Departamento de Economía Agroambiental, Ingeniería Cartográfica, Expresión Gráfica en la Ingeniería y Antropología Social. Universidad Miguel Hemánde: xvn OPEN SKORPIO 2-2-13 PARTIDES RÁPIDES D'ESCACS SISTEMA SuIS Amb la participació de 17 jugadors s'ha realitzat aquest tomeix a Santa Susanna, en el cual s'ha disfrutat d'un alt nivell, ha estat forca animat i competit, ja que tan els séniors com els infantil s han jugat entre si, tots contra tots d'aquesta manera s'enriqueix I'experiencia deis més inexperts, i es fomenta a tots nivells el genial joc deis escacs. El més petit 7 anys, el més gran 75 anys. S'han jugat .un total de 272 partides. Tots els trofeig-regals han estat entregats per el alcalde de Santa Susanna Sr. Joan campolier. El resultat ha sigut el següent: senior: campió Joan Xancó, subcampió Agustí Altafulla, tercer clasificat Cristian Molina. Infantil: campió Guillem Vilar, subcampió Gerard Sanmartín, tercer clasificat Roger Bertran. A tots ells el club i escola d'escacs Skorpio els hi dona les més sinceres felicitacions per la seva participació i col-laboració per fer que els escacs siguin més coneguts a reu de la nostra terra. Aprofitem per invitar-vos a participar en el proper XVIII OPEN SKORPIO del dia 16-3-13 a les 9,45h. A la Placa Catalunya de Santa Su anna. Partides rápides d'escacs. 10 minuts per cada jugador. Si tema suis. Es repartiran més de 18 trofeig-regals. Places limitades truqueu al Josep 663 552 830.

REVISTA SKORPIO Nº 14 ABRIL-JUNY 2013 pàg. 9 DONA : LA MARE - CALELLA PLANTA CARA AL MINISTRE WERT

11 IJIJDJ LaMare LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Abril! Juny 2013 És tant i tant el que representa. Que puc dir de la Mare? La Mare és el símbol de la vida, és portadora de vida; dóna la vida per als seus fills. Abans de néixer, ella et porta al seu ventre. En arribar al món plorant, ella et consola en els seus bracos, i et calma la gana amb els seus pits. Quan intentes caminar, ella t'ensenya a donar els primers passos. Al comencar a parlar, et diu les primeres paraules. Ella és la que t'educa i esta per tu. La Mare és el principal membre d'una família i la seva creació. La Mare és el ser únic; és la imatge de l' entrega constant, de la paciencia personificada, de la tolerancia illimitada, de la comprensió intel·ligent, de l'ajut permanent, de la comunicació dialogant, de l'educació exquisida, del savi ensenyament, de la generasitat absoluta, de l'actitud constructiva; és l'essencia de l'exemple. Fins i tot els seus defectes es converteixen en simpátiques anécdotes. La Mare ho és tot. La Mare és la peca fonamental de la humanitat. La Mare es recorda amb amor. Totes les coses petites i grans que ens ha dit la Mare són emmarcades i arxivades en el nostre cervell com una auténtica joia. Tots els consells que ens ha donat des de que gaudim de l'ús de la raó, els tenim sempre presents i son un exemple a seguir. De tal manera es així, que als nostres fllls i néts els eduquem quasi amb la mateixa ensenyanca heretada de la Mare; flns i tot molts acudits, brames, dites, accions i carantoines que sempre recordem. EIs hi diem i fem com si fossin nostres, sent de la Mare. La rejexió d'un adult i tot el que vaig necessitar saber ho vaig aprendre de la Mare; i a la tercera edat et dius: tant de bo pogués parlar d'aixó amb la Mare. En una ocasió, ja fa 4000 anys, el savi Rei d'Israel Salomó, en un conticte en que dues dones deien que eren la mare de la mateixa criatura, les va fer passar a la sala de justicia. Les dues suposades mares del bebe ploraven reclamant el que deien era el seu fI.ll.Salomó els va dir: "Bé, com el nen us pertany a les dues, doneu-me una espasa i el repartirem la meitat a cadascuna. Immediatament, la veritable mare va cridar desesperada 'No, per Déu! No li faci mal al meu flll, lliuri'l a ella'. Estirnats lectors, alguns de vosaltres us direu; pero no totes les dones que pareixen són iguals. No tenen la mateixa condició, no actuen de la mateixa manera. Per descomptat, teniu raó. Per desgracia hi ha una minoria que no té aquesta cultura, que no és d'aquesta mena. Pero aquestes dones mai seran la Mare. També hi ha dones que, tot hi no haver parit la criatura que estan cuidant, que estan educant, l'estimen com si fos el seu fill. També actuen com les primeres, aquestes sí que són la MARE. És un veritable plaer poder gaudir de la Mare en vida. Pero, malgrat no fos així, també ho és el seu record. Tanta és l' estimació que se sent i sents per ella, que recordes tots els moments viscuts amb la persona que més t'ha estimat, que més t'ha cuidat, que més s'ha preocupat pel teu present i futur, per la teva felicitat, pel teu benestar, per la teva educació. En vida es quan s'ha de demostrar el que sents per les persones. De vegades, recordant a la Mare, venen als meus pensaments coses com: 'Cree que no li vaig donar l'afecte que es mereixia, que no li vaig prestar atenció suflcient, que no li vaig dedicar prou temps, que la meya generasitat va estar massa lluny de la seva. En conclusió, si tomés a néixer seria diferent. L'experiencia et fa recapacitar, pero ja no pots canviar el passat. De Mare només n'hi ha una, i s'ha de viure quan la tenso Estic ben segur que si la Mare llegís aquestes lletres seria felic, no per les lloances, sinó perqué el seu flll la recorda. Tinc la sensació que des de que la Mare esta en el cel, el cel ha millorat amb la seva presencia. Sempre he pensat que quan tingui que marxar al país del mai més, també seré felic perqué sé que estaré al seu costat per abracar-la i explicar-li les meves sensacions. Aquest escrit pretén ser un homenatge a la figura de la MARE. Es una ficció que ben bé pot haver estat la vivencia de qualsevol fill. J.A. López Garriga CALELLA PLANTA CARA AL MINISTRE WERT Més d'un centenar de persones s'han aplegat a la Playa de l' Ajuntament de Calella en resposta a la convocatoria de la plataforma Somescola.cat, en contra de la reforma educativa plantejada pel ministre espanyol d'Educació, José Ignació Wert. El lema de la concentració és el que s'ha pogut llegir també a molts altres llocs de Catalunya "Per un país de tots, l'escola en catala", La mestra de secundaria a l'Institut Euclides del Poble Nou de Pineda, Gemma Fomés ha estat l' encarregada de llegir el manifest en favor del model , d'escola catalana. L'escrit demana "la máxima contundencia en la defensa del patrimoni pedagogic i un treball d'unitat en defensa de l'escola". A Calella, els grups polítics de Convergencia i Unió, Esquerra Republicana i el Partit dels Socialistes estan treballant una moció conjunta en defensa de la llengua, que presentaran al proxim ple municipal. I I

REVISTA SKORPIO Nº 14 ABRIL-JUNY 2013 pàg. 10 ESSÈNCIA- ESPORT

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Abril/ Juny 2013· 11 ESSENCW DONA NOTICIA ¡Ai Amau! com et trobés, molt bé Manel! i tu que tal, tenia ganes de parlar-te, de lo molt que esta passant, ¡Ai Manel! si no t'expliqués, ara ja em fas molt patir, sols et demano certesa, en tot el que em vol s dir. La noticia es vent certa, home honrat el que m'ho ha dit, es el veí mes arnic, del tercer pis!, sols que la noticia, no es pot dir. [Die tercer! no i ara!, prou recordo el segon, volia dir, és el rnillor company que tinc, aquell que mai m'ha mentit. [No! Amau, tot posant ordre, el més vent informa't d'aquí, és el fill de la portera, sap tots els secrets del país. Diguem Manel, el que vulguis, que tinc tard i he de partir, la noticia no te importancia, ja que tampoc ¡la podré dirl. Company no et preocupis, de tot el que em volies dir, sols demano a Déu i els Angels, que tingues molts bons arnics, . Aixo si que és bona noticia, i també la pots vent compartir, L'ESTIMACIÓ que et tinc, la sembris amb amics i enernics. Iosep Pons Toll R'll':nu ...1 UNA HORA MENOS EN CANARIAS. Després de les dues últimes maratons corregudes sota la pluja (Estocolm i Sant Sebastia) el meu repte per al 2013 era córrer una marató de seca, una marató en que les probabilitats de pluja fossin quasi nul-les. Descartant córrer al desert del Sáhara i als Monegros, vaig pensar en les Canaries ... I dit i fet, en un plis plas vaig aconseguir dorsal, vol i hotel per anar a córrer la Gran Canaria Maratón el dia 20 de genero Són les nou del matí de diumenge (una hora més a Catalunya), quan es dóna el tret de sortida de la Gran Canaria Maratón. Dues voltes a un circuit urba de Las Palmas. Som poc més de 500 corredors, encara que també es corre alhora la Mitja Marató, en la qual hi ha quasi uns 2000 atletes inscrits, més un munt d'equips que fan la Marató per relleus. Tots junts som un bon grapat de corredors que fem goig i tot! Divendres fa molt de vent, i dissabte també, amb vent al matí, a la tarda, a la nit ..., sembla que aquí a les Illes sempre corre l' aire. Temperatura 17°C i ennuvolat. Les sensacions per córrer són molt bones. Els voluntaris fan una feina excel-lent ja que, a més d' organitzar, estan contínuament animant. Els avituallaments estan controlats per l' exercit, tots ben uniformats, fins i tot fa una mica de respecte agafar aigua! Després de passar per l'avinguda Marítima, anem cap a la Isleta i més tard afrontem els tres quilometres més preciosos de la Marató: la platja de las Canteras. Al quilometre 12 1'Esther em dóna el primer gel. Al quilometre 14, veig un canari amb una superpancarta que diu "Arrepentios". Quina forma d'animar més rara que té aquesta gent! Entrem als dos barris més emblematics de Las Palmas, primer passem per Triana i més tard per Vegueta i altre cop per Triana, i encarem 1'última recta de la primera volta de la Marató. De cada 5 corredors, 4 ja es queden perque ja han completat els 21 quilometres de la Mitja. Si fins ara havia corregut acompanyat, la segona volta corro practicament en solitari, i aíxo és més dur, ja que perdo la referencia dels altres corredors. M'ajunto una estona amb un canari (corredor s'entén), pero el meu ritme i el seu s'assemblen com un ou a una castanya i ens separem per anar cadascú al seu aire. Altre cop la bellesa de la platja de las Canteras, és 1'hora de prendrem el segon gel. Havia fet una previsió molt optimista de la marató pero ja veig que no la podré assolir, la soledat passa factura al meu coco ..., i una altra vegada el ditxós canari, pero amb una pancarta nova que diu:"Todos al infierno". No et fot, en aquest punt de la Marató i que et desanimin d' aquesta manera ... ! I per postres al quilometre 36 m'avanca la tercera dona ..., ja no podré ni fer po di virtual femení! Ja estic al quilometre 42, només em queda 1'última recta. Hi ha molta gent animant a les grades de l' arribada. Entro sol i tothom em mira a mi, el coco se'm desbloqueja i em poso a aplaudir i animar tata aquella gent, i com més aplaudeixo jo més aplaudeixen ells, i jo vinga a engrescar-los aixecant les mans, aixo sí que és una festa! Sens dubte la millor arribada de totes les maratons que he fet. Ni m'he adonat que he entrat amb un altre corredor que venia pel darrere. ...1 una hora menos en Canarias senyors, encara que aquesta marató no he trigat una hora menys a fer-la! Iosep Pons Puigdefabregas

REVISTA SKORPIO Nº 14 ABRIL-JUNY 2013 pàg. 11 SENTIDOS : SABER PERDONAR- COMPRENSIÓN- TIEMPOS MODERNOS

11 LA PRIMERA REVISTA O'ESCACS IINTERES SOCIAL Abril/ Juny 2013 SABER PERDONAR Hace muchos años, de niño en el colegio, en una ocasión nuestro maestro D. Aniceto Villar nos pidio de deberes que llevaramos patatas crudas y una bolsa. Nos dijo que pusiéramos en la bolsa una patata por cada persona a la que guardábamos resentimiento y escribiéramos su nombre en ella. Nos pidió que durante tres días lleváramos con nosotros a todos lados esa bolsa de patatas en la bolsa. ¡Algunas bolsas eran realmente pesadas!. Naturalmente la condición de las patatas se iba deteriorando con el tiempo. El fastidio de acarrear esa bolsa en todo momento me demostró claramente el peso que cargaba a diario en mi corazón y en mi vida debido al resentimiento. Tambien aprendí, como mientras ponía mi atención en ella para no olvidarla, desatendía cosas que eran más importantes para mí. Este ejercicio me hizo pensar sobre el precio que pagaba por no perdonar algo que ya había pasado y no podía cambiarse. Muchas veces pensamos que el perdón es un regalo para el otro, sin damos cuenta que los primeros beneficiados somos nosotros mismos. Es del todo necesario saber perdonar, la falta de perdón, es como un veneno que tomamos diariamente a gotas, pero que finalmente nos pasa factura y nos termina envenenando. Muchas veces al primero que tienes que perdonar es a ti mismo, por todas las cosas que no fueron como hubieras querido que fuesen. El perdón nos libera de ataduras que nos amargan el alma y enferman el cuerpo. No significa que estés de acuerdo con lo que pasó, ni que lo apruebes. Perdonar no significa dejar de darle importancia a lo que sucedió, ni darle la razón a alguien que te lastimó. Símplemente significa dejar de lado.aquellos pensamientos negativos que nos causaron dolor o enojo. El perdón se basa en la aceptación de lo que pasó. El perdón rompe las cadenas y te hace verdaderamente libre. Sabia es la tolerancia, el contemplar a los demás con respeto y amor. Tengo la sensación que la mayoria de personas somos capaces de desarrolar y poner en práctica esta actitud. La filosofía de GANDHI decía ... "Perdonar es el valor de los valientes". Solamente aquel que es bastante fuerte para perdonar una ofensa, sabe amar. J. A. Lápez Garriga COMPRENSIÓN Un niño al que le gustaban mucho los animales de compañía iba por la calle con sus pensamientos e ilusiones en busca de los encargos de mama y de pronto se paró al ver en una tienda un letrero que decia cachorritos en venta, entró en la tienda preguntando: "¿Cuál es el precio de los perritos?". El dueño contestó: "Entre 200 y 400 €". El niño metió la mano en su bolsillo y sacó el dinero: "Solo tengo 45 € que he ahorrado ..... ¿puedo vedas? "El hombre sonrió y silbó". De la trastienda salió su perra corriendo seguida por cuatro perritos. Uno de ellos se quedó atrás. El niño inmediatamente señaló al perrito rezagado que cojeaba. "¿Qué le pasa a ese perrito?", preguntó. El hombre le explicó que cuando el perrito nació, el veterinario le dijo que tenía la pata derecha defectuosa y que cojearía por el resto de su vida. El niño se emocionó y exclamó: "!Ese es el perrito que yo quiero comprar!". Y el hombre replicó: "No, ese cachorro no puedo venderlo, si realmente lo quieres, te lo regalo". El niño se disgustó, y mirando descaradamente al hombre le dijo: "Yo no quiero que usted me lo regale. El vale tanto como los otros perritos y yo le pagaré el precio completo. De hecho, le vaya dar mis 45 € ahora y 40 € más cada mes, hasta que lo haya pagado por completo". El hombre contestó: "Ese perrito realmente no te gustará, hijo. El nunca será capaz de correr, saltar y jugar como los otros perritos". El niño se agachó y se subió el pantalón a la altura de la rodilla para mostrar su pierna izquierda, cruelmente retorcida e inutilizada, soportada por un gran aparato metálico. Miró de nuevo al hombre y le dijo: "Bueno yo no puedo correr muy bien tampoco y el perrito necesitará a alguien que lo entiénda". El hombre se mordió los labios, sonrió y dijo: " Hijo, solo espero y rezo para que cada uno de estos cachorritos tenga un dueño como tú". En la vida no importa quién eres, sino que alguien te aprecie por lo que eres, y te acepte y te ame incondicionalmente. Tengo la sensación de que una buena acción te hace más feliz. J. A. Lápez Garriga TIEMPOS MODERNOS Cierto día entré apurado y con mucho apetito a un restaurant. Escogí una mesa bien alejada del movimiento porque quería aprovechar los pocos minutos que tenía ese día, utilizados para comer y concretar algunas ideas de programación, de un sistema que estaba desarrollando, además tenía ganas de planear mis vacaciones, que desde hace mucho tiempo no sé lo que son. Pedí un filete de salmón con alcaparras en manteca, ensalada con jugo de naranja, pues al final de cuenta cuando hay apetito hay que comer. Abrí mi notebook y al mismo instante me llevé un susto con aquella voz bajita detrás de mi: - Señor me da unas monedas? / No tengo, pequeño. - Solo una monedita para comprar un pan. / Está bien, yo te compro uno. Para variar, mi casilla de correos estaba llena de e-mails. Quedé distraído leyendo poesías, lindos mensajes, riendo de esas locas bromas. AHHH! Esa música me llevaba a París recordando un hermoso tiempo pasado. - Señor, pida que le pongan al pan manteca y queso también. Ahí me doy cuenta que el pequeño estaba a mi lado. /Ok, pero después me dejas trabajar, estoy muy ocupado, de acuerdo? Llegó mi comida y con ella la realidad. Hago el pedido del pequeño, y el camarero me pregunta si quiero que el niño sea retirado. Mi cargo de conciencia me impide tomar una decisión, y digo" No, está todo bien". / Déjelo que se quede. Traiga el pan y una comida decente para él. Entonces el niño se sentó frente a mí y preguntó: - Señor que está haciendo? / Estoy leyendo e-mails. - Y que son e-mails? / Son mensajes electrónicos enviados por personas via internet. Sabía que él no iba a entender nada, y para evitar mayores cuestionamientos dije: / Es como si fuese una carta, solo que se envía por internet. - Señor usted tiene internet? / Sí tengo, es esencial en el mundo actual. --y qué es internet? / Es un lugar en el ordenador donde podemos ver y oir muchas cosas, noticias, música, conocer personas, leer, escribir, trabajar, soñar, aprender. Tiene todo, pero en un mundo virtual. - Y qué es lo virtual? Decido dar una explicación simplificada, con la certeza de que él poco va a entender, y me va a privar de mi almuerzo. / Virtual es un lugar que imaginamos, algo que no podemos tocar, alcanzar. Un lugar en el que creamos un montón de cosas que nos gustaría hacer. Creamos nuestras fantasias, transformamos el mundo en casi como quisiéramos que fuese. - Que bueno me gustó! !!. / Pequeño entendiste lo que es virtual? - Si señor, yo también vivo en este mundo virtual. / Y tú tienes ordenador? - No, pero mi mundo también es de ese estilo ... virtual!! : Mi madre pasa todo el día fuera, llega muy tarde y casi que no la veo. Yo cuido a mi hermano pequeño, que vive llorando de hambre, y le doy agua para que él piense que es sopa. Mi hermana mayor sale todo el día, dice que va a vender su cuerpo, pero yo no lo entiendo, pues ella vuelve siempre con su cuerpo. Mi padre está en la cárcel hace mucho tiempo. Y yo siempre imagino a toda la familia junta en casa, mucha comida, muchos juguetes en reyes, y yo yendo a la escuela para ser un gran médico algún día. Esto no es virtual señor? Cerré mi notebook, no antes de que mis lágrimas cayeran sobre el teclado. Esperé a que el niño terminase literalmente de "devorar" su plato, pagué la cuenta y dí el cambio al pequeño, que me retribuyó con una de las más bellas y sinceras sonrisas que jamás había recibido, y además con un "gracias señor, usted es un maestro!". Ahí, en ese instante, tuve la mayor prueba de virtualismo insensato en que vivimos todos los días, en cuanto a la cruel realidad rodeada de verdad, y hacemos cuenta que no la percibimos!. J

REVISTA SKORPIO Nº 14 ABRIL-JUNY 2013 pàg. 12 SALUD- HEM GUANYAT!!!

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Abril! Juny 2013 CONSEJOSPREVENTIVOSDE~CEREBRAL 11 Como detectar un derrame cerebral: Dicen varios neurólogos que si les llevan una víctima de derrame dentro de las primeras tres horas, ellos pueden revertir los efectos del derrame totalmente. Dicen que la clave es tener el derrame reconocido, diagnosticado, y recibir el tratamiento médico correspondiente dentro de las tres horas siguientes. A menudo, los síntomas de un derrame son difíciles de identificar, desafortunadamente, la falta de estar atentos llama al desastre. La víctima del derrame puede sufrir daño severo cerebral cuando las personas que lo han presenciado no saben reconocer los síntomas de un derrame. Ahora los médicos dicen que un testigo cualquiera puede reconocer un derrame haciéndole a la víctima estas cuatro simples pruebas: Pídale que sonría. Pídale que hable o diga una sencilla frase (coherente), ejemplo; El día de hoy está soleado. Pídale que levante ambos brazos. Pídale que saque la lengua, si la lengua está torcida y se le sale por un lado, es señal de derrame. Si la persona afectada tiene algún problema en realizar cualquiera de estas tareas, llame a emergencia inmediatamente, y describa los síntomas, o vayan rápido a la clínica u hospital más cercano. Hem guanyat! Sí, amics meus, la Independencia ha guanyat i de manera contundent, amb majoria absoluta. Tant és així que ha tingut el suport de Catalunya i deis Catalans. Arnés, per percentatges ha estat la participació més alta mai contemplada históricament, amb un 69,5%, cosa que vol dir que el poble ha fet pinya i ha demostrat que tenia i volia manifestar la seva opinió. Les tres formacions que varen anunciar la seva lluita a favor del Dret a Decidir, a favor de la Independencia, representen el recolzament del poble amb una votació del 55% del total escrutat. Que volen dir aquestes dades? Que el poble catalá, amén de partits i partidismes, de colors i simpaties, aposta majoritáriament per la Independencia. Els mitjans de comunicació han dit de tot menys la veritat. Entre altres coses han argumentat que Catalunya ha perdut, que ha estat un fracás apostar per l'estat propi, etc. Sempre calumnies a les que ja estem acostumats. Bé, dones no parlem de la part política central espanyola. Les seves declaracions han estat un escándol, El primer és el poble, no els partits. Aquesta educació política a la que els polítics i parts interessades sempre ens han portat, i ens volen seguir portant, per mantenir els seus privilegis, els seus grans ingressos, la seva corrupció. Tot aixó mai ajudará un poble, sinó tot el contrario El que ajudará a un poble és l'honradesa, és primar les necessitats del país, és l' eficacia ben entes a, és treballar per al poble, és la generositat, no el 'jo primer' sinó 'primers són els altres'. Mentre els polítics depenguin exclusivament deis guanys que perceben com a polítics, el país mai no funcionara. EIs polítics, com passa en altres países del centre d'Europa - que, per cert, funcionen molt bé -, haurien de diferenciar la seva ambició económica personal amb el servei al poble i per al poble. Amb aquesta actitud, encara que es dediquessin menys hores, aquestes serien exclusivament dedicades a treballar per al poble, sobretot si restéssim les hores que els polítics dediquen entre d'altres a celebracions constants, perqué com ja sabeu ells sempre guanyen (encara que hagin perdut la meitat del que tenien). És difícil aconseguir-ho, pero no hi ha res impossible. Al menys s'hauria d'intentar. Canviar, renovar, actualitzar I'educació i I'actitud política. Respecte el nostre motiu principal, o sigui el camí a la Independencia, és qüestió que un cop es negoci i construeixi un govem que afronti els nostres reptes del dia a dia, convé que es posin d'acord els partits majoritaris per a millorar l'actual situació per sortir-nos d'aquesta cruel crisis. Estic segur que ho aconseguirem. Sens dubte, aixó afavoriria que els dos partits majoritaris (CiU i ERC), els quals aporten majoria absoluta, i que tenen un denominador comú (la Independencia), es convertissin en el cap del govem catalá. Que es posin d'acord no és tan descabellat. És qüestió d'utilitzar la paraula, d'arribar a acords possibles, d'enteniment i bona voluntat. A més, la seva tasca i unió ens portaria a un camí somiat i possible: la Independencia. J.A. López Garriga EXERCICIS D'ESCACS (solucions pág. 18) Gary Kaspárov José Raúl Capablanca Nacido: 13 de abril de 1963 Nacionalidad: soviético-ruso-georgiano Campeón del mundo de 1985 a 1993 y de 1993 al 2000 (Campeón fuera de la FIDE) Nacido: 19 de noviembre de 1888 Fallecido: 8 de marzo de 1942 Nacionalidad: cubano Campeón del mundo de 1921 a 1927 Partida: Kaapárov - Pribyl Skara 1980 Partida: Capablanca - Raubitschek Nueva York 1906 Juegan las blancas Clave: Entre torre y torre Clave: Otra escuadra. Juegan las blancas Dificultad: l Dificultad: 4 Solución Solución Publicado en Pandolfini, Bruce: «Ajedrez por campeones ••Ed: Martinez Roca S.A. Barcelona 1988. Publicado en Pandolfini, Bruce: .Ajedrez por campeonee» Ed: Mar-tínez Roca S.A. Barcelona 1988.

REVISTA SKORPIO Nº 14 ABRIL-JUNY 2013 pàg.13 LA VEU DEL POBLE

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Abril/ Juny 2013 , PREGUNTEM A VEINS DE SANTA SUSANNA Respon: Lluís Costa i Catalá la Que considera que fa més falta a Santa Susanna? Més formació cívica ( hi ha poca participació ciutadana, parterres saquejats, excrements de gossos, pintades a les parets, llums trencats, etc.). 2a Com creu que funciona el comeré del poble, i que faria per millorar-lo? Bé els grans supermercats. El petit comerc lluita per sobreviure, i és d'agrair el seu servei complementario 3a Després de vint mesos de govern, que n'opina de l'equip que governa el nostre poble? Cree que fan el que poden, i el que la crisi els permet. 4a Millor el passat o el present, i per que? No estic d'acord amb I'antic poeta castellá (i seguidors) que va escriure "A nuestro parecer, cualquier tiempo pasado fue mejor". Cree que Santa Susanna no ha parat mai de mil/orar en el nivell de vida, serveis, etc. Potser caldria més contacte entre el poble i el sector turístic, i entre els susannencs de sempre i els nouvinguts (que també fan poble). Opino que anirem a més, i que el futur sera magniflc. ATENCIÓ! Un dels suggeriments de gran nombre de susannencs és col-locar una bústia a 1'exterior de la facana de l' Ajuntament, per recollir els suggeriments de la ciutadania. Aquesta mesura acostaria el govem al poble i viceversa, ja que si periodicament 1'alcalde llegís els suggeriments i opinions dels ciutadans, sabria que pensen, que opinen, que demanen, que consideren més adient per al poble, que senten, que els fa il-lusió, etc. Sempre que ens unim farem forca, i 1'objectiu per descomptat és construir, edificar, fer que un poble estigui al dia, fer que la comunicació i la informació siguin la via de l' entesa. El futur de Santa Susanna el filem entre tots, perque els nos tres néts algun dia puguin recollir una Santa Susanna més unida i amb millar qualitat de vida. Respon: Montserrat Ripoll 1" Que considera que fa més falta a Santa Susanna? Per a mi hi ha dues coses que considero molt importants: que hi hagués un cementiri, i que l'ambulatori obrís a la tarda. 2a Com creu que funciona el comeré del poble, i que faria per millorar-lo? Pel meu gust funciona molt bé i m 'agrada anar-hi a comprar. Entenc que no poden competir pel que fa a oferir uns bons preus, hi ha massa competencia amb els centres comercials del voltant. Respecte a mil/orar-lo, jo cree que esta més que bé, considerant els habitants del municipio 4a Millor el passat o el present, i per que? Per a mi millor el passat, perqué abans, tot hi haver-hi problemes, es vivia amb més seguretat pel que fa a lafeina. Veig preocupant elfutur de la gent jove, ho tenen molt dificil. Després d'haver reflectit la veu del poble d'aquests vems, a qui donem les gracies per la seva participació, hem de recordar el suggeriment de diversos susannencs. En general el poble de Santa Susanna demana a l' Ajuntament una bústia de suggeriments per tal que un cap els hagi llegit el responsable corresponent, els faci arribar a 1'alcalde. D'aquesta manera ellligam entre el poble i el govem sera més estret, ja que els fara arribar les necessitats, les opinions, les il-lusions d'un poble que vol participar amb 1'ajuda als que regeixen el present i el futur d'una Santa Susanna més prospera. SEGUIREM FENT POBLE La direcció de la revista UNA IDEA ABUELOS!!! Si se pudiera hacer... Colocar a las personas de edad en las cárceles y los delincuentes en las residencias de ancianos. De esta manera, nuestros ancianos tendrían acceso a una ducha todos los días, al ocio, paseos, medicamentos, exámenes, dentales y médicos regulares. Recibirían sillas de ruedas etc. Recibirían el dinero en vez de pagar por su alojamiento. Tendrían derecho a la vigilancia continua por video, por lo que de inmediato recibirían la asistencia después de una caída u otra emergencia. Sus camas se lavarían dos veces a la semana, lavada y planchada la ropa con regularidad. Un guardia vendría cada 20 minutos y les llevaría sus comidas y sus bocadillos directamente a su habitación. Tendrían un lugar especial para recibir a su familia. Tendrían acceso a una biblioteca, sala de ejercicios, terapia física y espiritual, así como la piscina e incluso la enseñanza gratuita. Pijamas, zapatos, zapatillas y asistencia jurídica gratuita bajo petición. Habitación, privada y segura para todos, con un patio de ejercicios, rodeado por un hermoso jardín. Cada hombre de edad tendría derecho a un ordenador, televisor, radio y llamadas ilimitadas. Tendrían una "junta directiva" para escuchar las quejas y los guardias tienen un código de conducta que debe respetarse! Los delincuentes tendrían platos fríos, se quedarían solos y sin vigilancia. Las luces se apagarían a las 20: 00 h. Tendrían derecho a un baño a la semana, vivirían en una pequeña habitación y por la que tendrían que pagar al menos 1.500€ por mes, sin esperanza de salir con vida! De esta forma habría justicia para todos! Abuelo antes de ir a una residencia ..... reflexiona. ANÓNIMO I

REVISTA SKORPIO Nº 14 ABRIL-JUNY 2013 pàg. 14 ESPANYA, ON VAS? RESCAT DE TELEFÒNICA

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Abril/ Juny 2013 11 El rescat de Telefonica? Mentre que els dirigents d'aquest país no ataquin i condemnin la corrupció política, bancaria i económica, no ens en sortirem. Els guanys d'una entitat privada se'ls queda l'entitat; pero quan l'entitat privada, per mala gestió, produeix perdues, el govern converteix les perdues privades amb perdues públiques, i els hem de rescatar. Surten rnés casos de corrupció que temps hi ha per publicar-los, són tans que bloqueigen els mitjos de informació. Espanya es la nació més corrupta de la U.E. després de Grecia i Italia. Els nostres diputats estan al servei dels que els posen a las llistes, no pas dels ciutadans. Mentre que els milers de casos de corrupció provada no es condemnin amb presó i amb la devolució del diner robat més la corresponen multa, lajustícia (si és que existeix) hauria de ser igual per a tots. En canvi els estan donant ales a tots els corruptes que saben que si en roben deu, en tindran que tomar com a molt un i, a més a més, mai no aniran a presó, cosa totalment injusta. Els polítics gaudeixen d'irnmunitat carceraria, quan haurien de ser tractats com tot el poble espanyol. Es més, no oblidem que matemática i comparativament a nivell europeu, a l'Estat espanyolli sobren 350.000 polítics. Amb aquesta mesura, que ja fa anys s'hauria d'haver posat en marxa, la nostra crisi no seria tan aguda; pero con que són ells mateixos, fins ara el govern no ha posat fil a la agulla. Anécdota histórica: El 13 de rnaig de 1904 en una de les reunions que celebraven la fior i nata dels inteJ.lectuals espanyols, parlan de les diferents classes socials espanyoles, el novelista vasc Pío Baroja va sorprendre a tots dien : " La verdad es que en España hay siete clases de españoles ..... sí, como los siete pecados capitales. A saber: I" Los que no saben; 2° Los que no quieren saber; 3° Los que odian el saber; 4° Los que sufren por no saber; 5° Los que aparentan que saben; 6° Los que triunfan sin saber, y Z"Los que viven gracias a que los demás no saben. Estos últimos se llaman a sí mismos políticos y a veces hasta intelectuales. Atenciól No us ho perdeu. notícia gener 2013: 'Predicar amb l'exemple': Querella al Tribunal Suprem contra Mariano Rajoy pel cobrament de dietes 'duplicades'. El president, 4 ministres i 58 diputats reben ajud per allotjament tot i residir a Madrid. La xifra: 1823 euros cobren els diputats escollits fora de Madrid per allotjar-se a la capital, tot i que molts hi tenen casa. És increible que algú percebi aquesta dieta vivint a La Moncloa i a costa de tots els espanyols. Últim cas: Bárcenas acumula 22 milions de € a Suissa, s'en tresorer del PP. Va anant traspassant els diners i tancar el conte un cop imputat en la trama Giirtel. Génova diu no saber res. Dolores de Cospedal, va afirmar el passat novembre: "Si alguien del PP tuviera cuentas en Suiza, yo tendría que dimitir". Per desgracia, així són les coses a Espanya. Se' n riuen de nosalt:res, el poble treballador, el poble honrat, que és qui ha de pagar-ho tot, tapant els forats que fan els vividors; i no hi ha qui ho arregli, sinó tot el contrari: Increment de la corrupció, increment de l'atur, .... Francament estic super indignat!. La ciutadania soporta diariarnent un diluvi de excrements, sense escletxa d' esperanca, Aquesta és la collita de 30 anys d'amiguisme, endolls i llistes tancades, pero "La paciencia d'un poble no és eterna". La taxa d'atur es situa en un 27% i aviat hi haura 7 milions de persones aturades. 1 posant traves als autonorns, quan precisament són els que intenten créixer, dones abans de marxar cap a l'estranger procuren explotar les tasques que se'ls donen millor, aquelles coses que saben fer i tot el que poden aportar per poder tirar endavant, pero el govern els frena amb l'increment d'impostos i amb totes les traves possibles. Atur: Franca, el 10%; Alemanya, eI5%. Per que els nostres governants no prenen anotació dels que ho fan millor? Perque no prediquen amb l'exemple? EIs governants francesos s'han rebaixat els seus sous entre el 20% i el 30%. Aquesta és una de les mesures a posar en marxa. Pero no, tot a pitjor. No es veu la llum a Espanya, i encara no hem tocat fons. Ara alguns polítics pretenen enganyar-nos amb la publicació de les seves declaracions de renta, per cert alguns guanyen tan poc que potser els tindrem que rescatar, o no? La declaració de renta no aclara duptes sobre el diner negra, ja que el diner que no es declara és el diner negra. Per tan les seves declaracions de renta no ens aclaren rés respecte el greu problema de lacorrupció. A pesar de tot, estirnats lectors, no deixarem de sornriure. ATENCIÓ 1 ÚLTIMES NOTÍCIES DEL PAIS 31-1-13 PROBES DOCUMENTALS DEMOSTREN CLARAMENT QUE DES DE 1997 ENTRE ALTRES, ELS SRS. MARIANO RAJOY, DOLORES DE COSPEDAL, RODRIGO RATO, ETC. VAREN COBRAR AMB DINER NEGRE. SOBRES REBUTS DEL SR. BÁRCENAS. AIXÓ OBLIGA A UNA DIMISIÓ IMMEDIATA DEL GOVERN. QUE ES POSIN TOTS ELLS EN MANS DE LA LLEI, 1 ES FAGI mSTÍCIA, A NO SER QUE PROVIN 1 DEMOSTRIN LA SEVA INNOCENCIA, NO SOLAMENT DIEN "TOT ES FALS, EXCEPTE ALGUNES COSES". Que Bárcenas s'hagi acollit a la amnistia fiscal deixa en evidencia al ministre Montoro, pero hi ha algo més greu, la propia amnistía fiscal deixa en evidencia la situació moral del nostre país. Quin perfil s'acollit a aquesta amnistia fiscal del govern, tota aquesta pandilla de delinqüents formada per metges, enginyers, mestres, funcionaris, ganduls amb general? NO!. De moment el únic exemple que coneixem es l'extesoré del partit que governa aquest país, lo qual no permet moltes esperances sobre la honradesa deIs demés acollits a aquest beneficio Des de el moment que el requisit principal es tenir diner negra, d'aquesta amnistia s'ha pogut beneficiar des de el polític corrupte de a peu fins els grans narcotraficants. El comissari de Competencia de la Unió Europea, Joaquín Almunia recentrnent, va xifrar les ajudes públiques rebudes pels bancs espanyols en 52.000 milions d'euros que hem pagat els ciutadans espanyols per salvar la banca. Es normal que a la gent se li acabin les ganes de traballar honradament. S'indulta als responsables de la crisi financera, en canvi al pare de farm1ia que cobra 500 € de subsidi al més se li ocurreig fer algun bunyol per apropar- se als mil € i poder donar-li de menjar als seus fills, es condemnat a presó. Dones amb definitiva es fomenten les pitjors conductes deIs ciutadans. Si Bárcenas hagués obtingut treballant els II milions de € que ha blanquejat, en lloc de un 10%, per llei tindria que haver contribuit amb un 52 %, o sigui en contes de un millor de € tindria que haver pagat més de 5 milions de € en impostos. Percentatge proporcional que ha tots els treballadors ens han retirat automáticament de les nostres nomines més a més i sense pogué di ni pio, el IRPF durant alllarg de tota la nostre vida activa. LA XARXA SOCIAL MITJANC;A INTERNET JA HA RECOLLIT MÉS D'UN MILIÓ 1MIG DE FIRMES PER DEMANA. QUE EL GOVERN CENTRAL DIMITEIXI. J. A. López Garriga

REVISTA SKORPIO Nº 14 ABRIL-JUNY 2013 pàg. 15 ESPAÑA, A DONDE VAS ?

v11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Abril/ Juny 2013 Carta abierta al ciudadano Juan Carlos de Borbón Juan Carlos me dirijo a ti a nivel personal, no como rey sino como ciudadano de España que eres. Como otros muchos ciudadanos yo tampoco creo en los reyes ni en las monarquías a las que veo como instituciones trasnochadas, restos aún, de la Edad Media. Instituciones que entiendo queréis mantener para pasar el poder sobre el Pueblo de padres a hijos y así no perder vuestros privilegios adquiridos. No vaya calumniarte, ni a injuriarte, ni a insultarte, sino que muy al contrario, pretendo preguntarte por algunas cuestiones importantes de forma sencilla y directa, sin ninguna hipocresía. También vaya intentar transmitirte de forma literal algunas acusaciones de presuntos delitos que he leído desde hace tiempo y en bastantes sitios sobre ti. Me gustaría, como a muchos otros ciudadanos de España, que comparecieras ante los medios de comunicación y explicaras estas cuestiones. Es muy importante conocer las respuestas y la verdad dado el cargo que ocupas como ciudadano: - ¿Por qué no denunciaste a tu yerno Iñaki Urdangarín, como es obligación de todos los ciudadanos, cuando supiste que estaba cometiendo delitos?, ¿va a ser la Ley igual para tu yerno que para la inmensa mayoría de ciudadanos españoles a los que casi nunca se les concede un indulto si son sentenciados culpables?, ¿Vas a interceder, directa o indirectamente, ante los magistrados o jueces que juzguen al marido de tu hija?, ¿Vas a permitir que juzguen también a tu hija, ya que esta probado que firmó los contratos con su puño y letra? - ¿Cómo has conseguido ese enorme patrimonio que tienes?, ¿es parte de ese patrimonio lo que presuntamente te hayan podido dar como comisión o regalos al representar al pueblo español como Jefe del Estado?, ¿cuál es exactamente el detalle del patrimonio que posees? - ¿Qué parte del patrimonio que tienes está en España", ¿tienes obligación de pagar impuestos como cualquier otro ciudadano o estás exento?, ¿qué parte del patrimonio que posees está en paraísos fiscales o en Suiza? También, como ese ciudadano que representa la Jefatura del Estado, para mí, deberías aclarar públicamente, una a una, las graves y claras acusaciones de presuntos delitos, muy bien razonadas, que te hace nuestro compañero del Pueblo, el valiente coronel, Amadeo Martínez Inglés como voz de muchísimos ciudadanos que no quieren sacar estas cuestiones a la luz por miedo y que, por lo que he investigado, yo también quiero que se sepa la verdad porque es mi Derecho como ciudadano. Te copio literalmente estas acusaciones de presuntos delitos del escrito del coronel con fecha de 5/11/2012 dirigido a la Audiencia Nacional: - "Malversación de caudales públicos" de los denominados "fondos reservados" adscritos a Defensa, presidencia del Gobierno e Interior, al conocer y no desautorizar los pagos a determinada vedette del espectáculo español por las prestaciones sexuales que le había realizado durante más de quince años y que ella, en 1996, amenazaba con hacerlas públicas a través de documentos audiovisuales de su propiedad. - "Corrupción generalizada", al recibir durante décadas regalos multimillonarios procedentes tanto del exterior como de la propia España: yates, fincas de recreo, petrodólares en forma de créditos a fondo perdido ... etc, etc; - "Enriquecimiento ilícito" como consecuencia de todo lo anterior y de oscuros negocios de todo tipo que en los últimos años han trascendido a la opinión pública española e internacional a través de libros, revistas especializadas y periódicos de toda solvencia, hasta convertir a su familia en una de las mayores fortunas del mundo (la 134, con 1790 millones de euros en su haber). - "Encubrimiento" de los presuntos delitos que contempla el"caso Noos" o "caso Urdangarín", puesto que conociendo desde el año 2006 (la misma Casa Real lo ha admitido) los oscuros manejos de su famoso yerno se calló y no los denunció ante la justicia, propiciando en cambio su "huída" de España, magníficamente retribuida a través de un substancioso cargo en Telefónica "presuntamente" conseguido a instancias de la Casa Real. Son tan graves todas estas acusaciones de presuntos delitos que pierdes la legitimidad como Jefe del Estado aunque tan sólo no pudieras argumentar y sea cierta y probada una de ellas. No creo que haya muchos ciudadanos españoles que quisieran ser representados por alguien que presuntamente actúe con las actitudes indignas, que requieren los presuntos hechos arriba denunciados. No entiendo por qué siendo de "carne y hueso" como somos todos los demás, la Constitución ampara que puedas cometer presuntos delitos sin tener que ser imputado ni juzgado por ellos. ¿Por qué no renuncias a este privilegio y demuestras que tu quieres someterte a las leyes del Estado al que representas como cualquier otro ciudadano? Visto lo visto, opino que sería muy conveniente para tu imagen pública y la de tu familia que entregaras el poder al Pueblo abdicando en él, para que todos los ciudadanos votáramos por un proceso constituyente asambleario horizontal por consenso, desde la base, para poder decidir por nosotros mismos. Este acto si que te honraría realmente ante todos los demás ciudadanos de España y del resto de países del mundo, dando así una imagen que falta nos hace. Para ir finalizando, decirte que le estoy dando todo mi apoyo al valiente Amadeo Martínez Inglés, como merece, ante el injusto procesamiento que está sufriendo por parte de la Audiencia Nacional. Si este "Estado democrático" decide injustamente condenarlo por ejercer su legítimo Derecho de Libertad de Expresión seremos muchos los que sigamos su labor investigando aún más y planteando todas las denuncias de presuntos delitos hasta que se investiguen de forma imparcial y se sepa la verdad. Ahora puedes comprobar, como te dije al principio, que en esta carta no hay calumnias, injurias ni insultos, pero sí el ejercicio de mi inalienable Derecho de Libertad de expresión para preguntarte como ciudadano por esas importantes cuestiones y también por esas acusaciones de presuntos delitos. Otro ciudadano: Jesús Hidalgo D.N.I.: 25.971571-V VENUS AGENCIA MATRIMONIAL ENERGIAS ALTERNATIVAS CARTAS ESPAÑOLAS GRUPOS DE AMISTAD CI Sant Josep, 102 - Tel. 659 232 895 CALELLA Restaurant Pollastres a I'ast fets amb foe de lIenya Tel. 93 767 92 92 reserves iencárrecs Ctra. N-II km 673 Sta. Susanna (Barcelona) Davant Hotel Resort I I

REVISTA SKORPIO Nº 14 ABRIL-JUNY 2013 pàg. 16 HISTÒRIA

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Abril/ Juny 2013 11 ¡VISCA LA PEPA! Un dia, fa uns anys, una parella jove em va aturar al c. Ferran de Barcelona i em va dir: ¿La plaza de la Constitución, por favor? Els vaig adrecar a la placa de Sant Jaume tot deduint que ni ells, ni qui els havia indicat la placa, tenien la més mínima idea de Barcelona. La placa de Sant Jaume és coneguda a tota Catalunya perque és el nostre centre político Durant anys vaig treballar-hi i hi havia manifestació diaria o poc menys, de vegades els manifestants sadrecaven contra l' Ajuntament i de vegades contra la Generalitat, tot era qüestió de girar la cara cap a un costat o l' altre. Pero tot i que incomptables catalans hem estat a la placa de Sant Jaume i tothom la coneix, pocs han llegit el que posa a la facana de l' Ajuntament gravat en pedra amb lletres ben grans: "Plaza de la Constitución". 1 és així. perque ellloc d'Espanya on historicament s'ha lluitat més aferrissadament per les diverses constitucions espanyoles ha estat Catalunya, i per aixo mateix el consistori de Barcelona, va canviar el nom tradicional i nostrat de placa de Sant Jaume', per "plaza de la Constitución", pero com sovint s'esdevé amb els noms artificials i imposats, va ser ignorat pels barcelonins.? Espanya és el país d'Europa que més cops militars ha sofert i quasi sempre que hi ha hagut un "període constitucional" ha estat arran d'un cop militar, un "pronunciamiento" en terminologia castellana i militar. La primera Constitució espanyola es va fer a Cadis l'any 1812 i va tenir molt poca durada, ates que el rei Ferran VII la va abolir, així que va poder, en tomar de l' exili napoleonic de Franca. Pero entre l' absolutisme dictatorial i una constitució, no excessivament democrática, els catalans ho tenien clar: volien la "Pepa", que era el nom que rebia la Constitució de 1812, perque havia estat aprovada el dia de Sant Josep. Visca la Pepa! era un crit repetit un i altre cop, amb una connotació de llibertat i alegria, que molts coneixem sense saber-ne l' origen. Una mostra d'aquest amor i lluita catalans per la constitució espanyola és el que es va esdevenir 1'any 1820 quan una multitud de barcelonins va demanar la proclamació de la Constitució al Pla de Palau.' El general Castaños ho va prometre i el poble per celebrar-ho i amb alegria desbordada es va adrecar al' edifici de la Inquisició (actual Museu Mares) i, segons va informar Villacampa al Ministre de Guerra a Madrid, ...deseoso el pueblo de libertar a los presos que se hallaban en las cárceles de la Inquisición, se arrojó con furia a la casa donde se hallaba establecido este Tribunal, y abriendo con violencia las puertas de las prisiones, les dio la libertad. Aquest va ser el final de la Inquisició a Catalunya, abans que es suprimís legalment a la resta de 1'Estat. Ara els catalans per majoria democrática, clarament expressada a les eleccions del 25 de novembre passat, volem la independencia i tots sabem que el principal obstacle legal a salvar és la Constitució espanyola vigent. És ben cert que d'acord amb aquesta Constitució no hi ha cap possibilitat legal d'assolir la independencia. La diferencia fonamental actual en relació a temps passats és que els catalans sabem que Espanya no pot enviar l' exercit, cosa que preveu aquesta mateixa Constitució, perque és incompatible amb formar part de la Unió Europea. Per primera vegada en 300 anys no estem obligats a lluitar pel mal menor que és la famosa constitució espanyola d' enguany o antany. Hi ha qui diu, que si es va canviar la Constitució en quinze dies per desig de Frau Merkel, bé pot canviar ara per encabir la independencia de Catalunya. Penso que no és el mateix. Afegir un article que practicament res altera, no és el mateix que modificar el primer i segon article, que són essencials per al concepte que els espanyols tenen del seu Estat. Dit d'altra manera, la reforma de la Constitució vigent pel que fa a aconseguir la independencia de Catalunya és una quimera, una impossibilitat. Hi ha algú que cregui que els espanyols aprovarien que Espanya no és una única nació i que la sobirania no resideix en tot el poble espanyol? Ningú, i aixo val tant pels que ho afirmen dogmaticament, com per als que intenten fer equilibris federalistes, com per als partidaris de la independencia. La reforma de la Constitució és un camí impossible i que no porta enlloc. Professors de Dret Constitucional espanyols de reconegut prestigi han coincidit en la impossibilitat, d'acord amb la legislació vigent, que Catalunya esdevingui independent, pero alhora han dit que cal trobar una solució ates que no se sap quant de temps el Govern espanyol trigará en veure's obligat a pactar i negociar, perqué hi ha una realitat indefugible. Espanya esta forcada a triar entre legalitat constitucional i legitimitat democrática. Triar la primera opció a la llarga és insostenible i implica la destrucció de la mateixa Espanya que volen defensar, només perque estem al segle XXI i formem part de la Unió Europea on la democracia és básica i essencial, és constituent. És per aixo que el nostre Parlament va aprovar el 24 de gener a la "Declaració de sobirania i el dret a decidir de Catalunya", entre altres, el següent: S 'utilitzaran tots els mares legals existents per fer efectiu l' enfortiment democratic i el dret a decidir, i també ,Es dialogara i es negociara amb l' estat espanyol. les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional. No sera fácil, pero hi arribarem per que a més de tenir la voluntat i la legitimitat democrática, la llei internacional esta amb nosaltres. Pero no ho oblidem, depen de tots nosaltres, ens cal convencer amb raonaments clars i reals i sense acritud els indecisos, hem d'assegurar la victoria. Visca Catalunya lliure! Maria Teresa Massons 1 A aquest lloc hi havia hagut l'església i el cementiri de Sant Jaume que van ser enderrocats per fer la placa actual. La facana de Sant Jaume va ser traslladada a l'església de la Trinitat del C. Ferran, antiga sinagoga del call nou, que va esdevenir la església nova de Sant Jaume, nom que conserva actualment. 2 Un exemple cabal és l'avinguda d' Alfonso XII, més tard ay. de la República, i encara despres ay. del Generalísimo Franco, pero que sempre ha estat anomenada "Diagonal" per tothom. 3 A Barcelona, a més de la placa de SantJaume, hi ha un altre lloc emblernatic de manifestació, pero menys conegut: el Pla de Palau, que és a tocar de l'estació de Franca. El nom ve d'un palau reial que hi havia i que va desapareixer fa uns 150 anys arran d'un incendio Hi residia l' autoritat governativa i, a més, esta prop del palau del Govern Civil i no gaire lluny de la Capitania General. Darrerament hi ha hagut grans manifestacions que han acabat a aquest lloc davant del pare de la Ciutadella. Tot hi torna!

REVISTA SKORPIO Nº 14 ABRIL-JUNY 2013 pàg. 17 OPINIÓ

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Abril/ Juny 2013 IDJ g:)~ Josep Megias Vergés Ciutadans indefensos En aquest úItim any de govem ens han apujat 27 impostos, que representa que cada 15 dies de govem s'ha creat un impost. Mai cap govem havia realitzat en tan poc temps aquesta bateria de castigs contra els ciutadans. El problema real és que estem omplint una galleda d'aigua i té més forats de fuita que aigua d'entrada, i mentre no tapem els forats sera inútil seguir intentant omplir-la .No contents amb aixo, s'han creat unes taxes judicials per evitar que els ciutadans puguem denunciar totes les irregularitats que s'estan produint. Espanya s'esta transformant en un país ingovemable i aquesta situació esta creant una gran insolidaritat que obliga els ciutadans i les autonomies a buscar-se solucions unilateralment .No sé si aquesta solució és bona o dolenta, pero sí que és diferent. 1 el que és ciar és que en les últimes decades s'han executat massa coses discutibles. S'han fet tants dispendis amb aquests diners que són deis ciutadans, que cada vegada són més els contribuents conscients i queixosos. Cap dels govemants de la historia va somiar mai de disposar de tal quantitat d'ingressos fiscals com els que aportem a aquestes opulentes dernocrácies, i que han estat tan mal administrats. Amb la banca hem topat Em vaig trobar passejant per la Rambleta amb un jove veí, director de caixa d'estalvis, d'aspecte esportista i amb la bossa d'esport a la ma, -Que tal, Jose, al gimnas? -li vaig preguntar. -Sí, ja veus, a fer una estona d' esport per mantenir-me en forma -va contestar. Seguim xerrant i em va dir que estava a punt de jubilar-se amb 54 anys. -Estaras molt content? -li vaig dir. -Bé, no creguis, perque en tinc 53 i encara em queda un any. -Home, no m'ho diguis! -li vaig contestar. Em va seguir explicant que el pla signat entre la banca i el Govem era que tots els empleats que vagin complint els 54 en els propers vuit o deu anys, no recordo exactament, s'aniran jubilant quan compleixin aquesta edat. És a dir, els empleats bancaris que en aquest moment tenen 44, ja saben que es jubilaran en deu anys, és a dir, als 54 anys. Increíble. Si no ho vaig entendre malament, quinze anys més de gaudi que la resta dels espanyols que ho farem als 67, 70 o 72 anys, ja veurem com ens ho imposen. Segueixo sense entendre com hi ha dues Espanyes i dues ciasses d'espanyols, uns que es jubilenjoves i uns altres que ens jubilarem amb 67 070. On és la igualtat i la justícia? Jubilació significa el pas a un estat de goig, de gaudi. Tots els espanyols no gaudirem del mateix goig ni gaudi, per descomptat. La bona jubilació es gaudeix jove. Com més jove s'és, molt millor, no es gaudeix igual amb 70 anys que vas d'hospital en hospital, si no és al crematorio No ho entenc. Als 54 la ment humana esta de gom a gom. Aquest personal jove té I'intel-lecte a ple rendiment, són experts en nombres i balances empresarials. Gent a qui se li podria pagar aquesta prematura i primerenca jubilació, pero a canvi de seguir sent útils a la societat. Jo aconsellaria que els poses sin a assistir técnicament petites empreses i autonoms per portar els seus comptes. Els seus salaris es podrien pagar al 50% per la Seguretat Social i !'altre 50% pels empresaris, ja que es beneficiarien dels seus serveis. Aquests s'estalviarien diners en administratius, gestors i, per contra, els banquers jubilats es guanyarien veritablement els diners de la sevajubilació, i, al seu tom i no menys important, !'Estat estalviaria moltíssims diners. Aixo no ho veurem a pesar que Espanya no pot permetre's tanta gent preparada i jove ociosa. La desorientació de la independencia Diuen que quan Catalunya sigui independent, els catalans viurem millor, tindrem tots treball, les pensions seran moltmés altes que les de la resta d'Espanya, els sous també i no tindremllista d' espera als hospitals, no hi hauran embargaments de pisos, els bancs donaran credits a les empreses i als ciutadans, a baixos interessos, les escoles tindran el professorat necessari, els funcionaris i treballadors recuperaran els seus drets i els seus sous i una infinitat de millores. Solament hi ha un problema: cap polític ha estat capa<;:de quantificar com podrem realitzar tots aquests canvis. Segurament la independencia pot estar més a prop que mai o més lluny, ja que, com sempre, realitzem arrencades de cavall i parades de ruc. Com en tots els temes d'aquesta índole, segurament hi haurá catalans en contra i a favor. Les coses més fácils d'aconseguir són les que depenen de nos altres i en aquest cas no depen de ningú més, només deIs catalans. Segurarnent si li diem a un jove que prengui les regnes farniliars de casa seva, possiblement s' espanti. Aixó és el que esta ocorrent en la societat de Catalunya, que esta molt desorientada. D' aquí a uns mes os podrem valorar les possibilitats de Catalunya, estic segur que els polítics s'encarregaran de fer-ho, com ens tenen acostumats. Que va ser d'aquells temps? El saló dels casals estan plens i replets fins a la bandera, tots a!' espera d' anhelades noves, que dissipin el negre temporal. Ulls cansats, cabells nevats i alopecies de llargs anys. La pell citrina i arrugada pero sensibles els porus. Les mans encallides i tosques, pero arnasaadoras de tendresa. Són vells i cansats. Han sofert molt, fills d'un temps ingrat de guerra i postguerra. De manques i farns, de tendreses ocultes i reclutes de l' ordeno i comandament. Treballs ingrats de sol a sol, en geners de pluges i fred. Estius agostats de suors. Quan es prometia una jubilació dolca, quan es creia un supervivent després de mirar cap enrere; i veure a punts i punts d' altres quintes fer malves en el camposanto, ha arribat la maleida crisi arrasant-ho tot. Pensió curta i miserable que dóna encara per mantenir els fills en atur amb la perola a la vora del foc, o auxiliant en la temible hipoteca bancaria, signada alegrement en anys de vaques grasses, i ara pendents d'un fil davant la cruel amenaca del desnonament. Són fills d'un temps perdut en la historia, aquesta de la qual tots reneguen, fins els mateixos que en aquell regirn de Franco, el mateix en el qual van créixer sense cautela, i aquests mateixos avui, canviada la pertinent jaqueta, s' allunyen com uns esperitats. Aquests no són aquells. Són homes rudes i encara honests, que confien en la raca humana, els valors de la qual els van inculcar des de nens, sense parar-se a pensar la maleida crisi, buscant el benefici propi a costa de la innocencia i beatitud deIs altres. Que va ser d' aquells temps? Temps, en que l' home i la naturalesa formaven un conjunt perfecte. El respecte de qui se sap de pas, qui conserva i explota !'heretat amb moderació i encert, pensant en el seu irnminent traspas a la generació següent. Aquest va ser el seu aprenentatge com sempre havia estat, fins ahir mateix. Dones l' avui és dramátic i incert. Tant, que ja no hi ha relleu. No estan els temps per sofrir tant, per humiliar-se en va. Per aguantar !'inaguantable d'aquest espantall. Tot esta a !'inrevés, se'n surten els malfactors i paga l'home honest. Lleis i més lleis per aplicar a l'antull de les modes, o del que manipula qui més crida, o pot moure la butaca al tremolós polític de tomo On van quedar la gallardia, el seny i el sentir del poble? On el

REVISTA SKORPIO Nº 14 ABRIL-JUNY 2013 pag. 18 HUMOR

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Abril/ Juny 2013 ..' 11 Llama la alcaldesa de Madrid Sra. Botella al President de la Generalitat de Catalunya Sr. Mas: "Arturo, quisiera hacer un negocio contigo." "Sí, como no. ¿Qué se te ofrece?" "Pues mira, nuestras fábricas de condones cerraron y estamos ya sin ... Quería saber si nos puedes mandar un pedido de ¿lOO.OOOcondones?" "Pues ... sí, como no." "¿Pero, te puedo pedir un favor?" "¿Cuál?" "Que sean todos de color blanco. ¿Tú sabes, no? Y lo más importante, que tengan una medida de 25 centímetros de largo y 6 de diámetro." Artur Mas se queda asombrado por las medidas que pide la Alcaldesa. "collons amb els de Madrid",piensa l' Artur. Total que le responde: "Bueno, llamaré a un amiguete mío para que los haga y te los mande." "¡Muchas gracias Arturo!" Después de hablar con la alcaldesa de Madrid, el Presidente de la Generalitat llama al dueño de una empresa que fabrica condones. "Hola, Josep! Soc l' Artur Mas. Escolta, que tinc un treballet per a tu " "Sí? De que es tracta?" "Dones que m'ha trucar la Botella, l'alcaldessa de Madrid i diu que vol una comanda de condons blancs i amb unes mides de 25 cm de llarg per 6 de diámetre " "Hosti, pero que es creu aquesta!. Segur que només ha fa per presumir i tocar la pera!!!" "Segur, estimat Josep, pero paga, així que tu els hi fas." "D'acord, així ha faré. Alguna altra cosa, President?" "Sí. Sisplau. Vull que a cada condó hi posis: FABRICADO EN CATALUNYA. TALLA: PEQUEÑA Un ciudadano chino pasea todas las mañanas por delante de la calle donde se ubica el Servicio de Urgencias del Hospital Gregario Marañón (Comunidad de Madrid), mirando y remirando hacia dentro. Un médico que desayuna todos los días en una cafetería frente al hospital se había fijado en el chino y se preguntaba: "¿Qué hará este hombre aquí todos los días, dando tantas vueltas? ¿Estará enfermo y no se atreve a consultar? Quizás dude sobre si lo atenderán o no." Sin poder reprimir su curiosidad un día, por fin, se dirigió al chino y le preguntó: - ¿Tiene algún problema, señor? ¿Acaso está enfermo? Soy médico del Hospital, ¿tiene necesidad de una consulta médica? El chino se vuelve para mirar al médico y, con una sonrisa de oreja a oreja, le contesta: - No, doctol, muchas glacias; no me pasa nada. Sólo estoy "viendo el local". FUTURO DE LA SANIDAD ESPAÑOLA El director de Recursos Humanos de una importante Consultaría se dispone a hacer una prueba de selección de trabajadores. En un aula y desde la tarima, delante de una pizarra, con mucho "rollo" y mucha "chulería", propone a los candidatos el siguiente problema: - 'Teniendo en cuenta el volumen que ocupan ustedes, la velocidad de un rayo de luz solar, la suspensión del polvo desplazado por la tiza que sostengo en la mano y las vibraciones emitidas por mis cuerdas vocales, calculen la edad que tengo". Todos los candidatos callan temblorosos ante el problema, incapaces de resolver, excepto uno de Cádiz que levanta la mano y dice: 44 años, pisha. El director se sorprende y pregunta: - Bien, y usted, ¿cómo cojones lo ha averiguado, enteradillo? - Porque tengo un primo que tiene 22, y es medio gilipollas .. En Lepe solo hay dos personas dedicadas a la mudanza, Manolo y su hermano ... Un dia iba Manolo con un armario muy grande sobre los hombros, y uno del pueblo le dice: Oye Manolo, ¿no te ayuda tu hermano? - Mi hermano está dentro, ¡ sujetando las perchas ¡. Llega un Lepero al depósito de cadáveres: /Busco a un amigo mio que se ahogó ayer. -¿ Puede darme alguna seña particular de su amigo para identificarlo? / Sí era sordomudo. Mari, ¿Quién fue Juana de Arco? /"Ala! Esa tipa debió ser muy drogadicta: en el libro de historia dice que murió por heroína". SOLUCIONS ALS PROBLEMES D'ESCACS Gary Kaspárov Solución Las negras abandonaron después de 1.Dh6 ya que no disponían de respuesta contra la doble amenaza 2.Dxh7 mate y 2.Dxf8 mate. El desenlace sólo podría demorarse mediante vanos sacrificios: 1.... Tf7 2.Txf7 Ag7 3.Dxg7 mate. José Raúl Capablanca Solución l.Txa7+!! Dxa7 2.Ta5! y mate a la siguiente. El movimiento tranquilo de la torre blanca remata decisivamente la partida.

REVISTA SKORPIO Nº 14 ABRIL-JUNY 2013 pag.19 SOCIS-ACTIVITATS

11 IIISTAT ACTUAUTZAT DEL CLUB SKORPIO SANTA SUSANNA-CALELIA Fund President Soci n° 01 Josep Antoni López Garriga Sot Presi. Calella " 02 Jaume SanmartínArnijas Secretari " 03 Jose M. Avellaneda Guri Tresorer " 04 Oriol Arranz Surinyach Vocal " 05 Juan García Belmonte Senior " 06 Josep M' Guilanya Vilanova Senior " 07 Josep Onna Amargant Senior " 08 Josep Aguilera Quesada Senior " 09 Francisco de la Torre López Senior 10 Joaquín Garriga Turró Senior Calella " 11 Ramón Herrando Vilagrasa Senior 12 Ramón Cobo Samprón Senior 13 Agustí Altafulla Sanz _ Senior 14 Josep Bonada Soler Senior 15 Jaume López Nortes Senior Calella " 16 Pedro Florez del Esta! Infantil " 50 Caries Pereira López Infantil " 51 Roger Bertran Samblas Infantil " 52 Pablo Hemández Riguero Infantil " 53 Marc Kharbachi Casapeu Infantil " 54 Gnillem Vilar Bastida Infantil Calella " 55 Gerard Sanmartín Martín Infantil " 56 Alex Bonada Navarro Infantil " 57 Jian Corratge Montes Infantil " 58 Gerard Torrell Pey Infantil Calella " 59 Roger Sanmartín Martín Infantil " 60 Joel Candalija Rebola Infantil " 61 Esteban López Durán Infantil Calella " 62 Sasha Lushchenkova Infantil " 63 Elena Bonada Navarro Infantil " 64 Poi Comas Ripoll Infantil Calella " 65 Llibert Guzman Albacar ~~~~~~~~~~~~~~~" ~ SI VOLS UN CLUB D'ESCACS ~ ~ MÉS COMPETITIU... ~ I COL-LABORA!! ~ ~ FES-TE SOC"!l : ~ ~ ~~-.-;;; ;;.-.:;;~~:-. ~;:-=o~~~~;:-.:;;~ ACTIVITATS 2013 CLUB-ESCOLA D'ESCACS SKORPIO --TOT L'ANY L'ESCOLA D'ESCACS SKORPIO, CI SANT RAMON, 2, Ir, FA I CLASSES D'ESCACS GRATUITES PER A TOTHOM, PETITS I GRANS, PER APRENDRE O PER A MILLORAR EL JOc. DISSABTES DE 10 A 12 h , ATENCIÓ! ARA TAMBÉ A L'AJUNTAMENT DE CALELLA TOTS ELS DIUMEN- I GES D'II,30A 13,30 h. TRUQUEU AL JOSEP 663552830. --"ESCACS A LA CARTA" NOU SERVEI DEL CLUB D'ESCACS SKORPIO DE SANTA SUSANNA-CALELLA, UN SERVEI ÚNIC EN EL MÓN DELS ESCACS ! POTS JUGAR A ESCACS, NOMÉS CAL TRUCAR AL JOSEP 663 552 830, I SI NO DISPOSEU DE CONTRINCANT, US EL FACILITEM, I DE NIVELL MESTRE D'ESCOLA. HORARI DE DILLUNS A DIVENDRES DE 17 A 19 h. EXHIBICIÓ D'ESCACS GEGANTS DE 10 A 12 h. DIES 6 D' ABRIL, 4 DE MAIG, 1 DE JUNY, PLA<;A CATALUNYA DE SANTA SUSANNA. 16-3-13 XVIII OPEN SKORPIO, 25-5-13 XIX OPEN SKORPIO, PARTIDES RÁPIDES 10 MINUTS PER CADA JUGADOR. A LES 9.45 h, A LA PLA<;A CATALUNYA DE SANTA SUSANNA. SISTEMA SUÍS. INSCRIPCIÓ 3 €. PLACES LIMITADES, TRUQUEU AL JOSEP 663 552 830. ES REPARTIRAN 18 TROFEUS-REGALS. TOTS ELS OPENS VAN ACOMPANYATS D'UNA EXPOSICIÓ DE JOCS D'ESCACS ARTESANALS, ORIGINALS, MANUALS, FANTASIA, ETC. 15-6-13 HA NASCUT L'ÚLTIMA REVISTA SKORPIO, LA NÚMERO 15. LA TROBAREU A L'ESTANC NOGUERAS DE SANTA SUSANNA 1 A LA LLIBRERIA LA LLOPA DE CALELLA, LA PODREU GAUDIR NOMÉS PER 1 €. ATENCIÓ! ESPAI DE RADIO SANTA SUSANNA. ELS DIVENDRES 22/3, 26/412415 DE 16,45 A 17,45H EN EL PROGRAMA DE LA MERCE PODREU ESCOLTAR INFORMACIÓ DE LES ACTIVITATS DEL CLUB-ESCOLA D'ESCACS SCORPIO. ORIENTACIONS D' APERTURES 1 MIG JOc. LECTURES D' ARTICLES DE LA REVISTA SKORPIO 1 TOT EL MÓN SKORPIO PER EN JOSEP. ~~~~~~~~~~~~~~~~~~ ~ . ~ ~ ATENCIO!!! AFEGIM UN SORTEIG MENSUAL ~ PER A TOTS ELS SOCIS (anunciat a la portada) ~ ~ Ens complau informar que a partir d'ara tots els socis del Club ~ ~ Escacs Skorpio gaudiran la possibilitat d'obtindre un premi cada ~ ~ mes si les dos últimes xifres del cecs de I'ultim divendres de cada ~ ~ mes coincideixen amb els dos números que cada soci te assignat. ~ ~ Malta sort a cadascun. ~ ~ LA JUNTA ~~~~~~~~~~~~~~~~~~j LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Abril/ Juny 2013 1iiI'-¡"'~ ACTMTATS CLUB-ESCOLA D'ESCACS SKORPIO PRIMER TRIMESTRE 2013 MENÚ DIARIO 4 € PLATO ÚNICO PAN, VINO O AGUA O CAÑA ~-4 stv. ea'. el Montagut - 08398 - Santa Susanna tel: 620174509 Peix free de la lIotja de Blanes Mercat municipal de Galella Parad es 8-9 Tel. 647880174 GI Jaume I n° 5 Santa Susanna Tel. 647249851 I