REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg. 6 ENS CAL LA INDEPENDÈNCIA?

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Marc 2013 ENS CAL lA INDEPENDENCIA? 11 Després de la histórica manifestació de la Diada, el president Mas va manifestar que Catalunya ha de fer CaTIÚcap a I'Estat propi, i ho va dir a Madrid en una conferencia davant de personalitats espanyoles de pesoVam poder seguir l' extens discurs per televisió. Segur que a molts ens va impactar. Entre altres coses, Mas va dir: "Entre Catalunya i Espanya s'ha produ- 1tun sentiment de fatiga que penso que és mutua". "L'Onze de Setembre no s'anava contra ningú, sinó que se subratllava un projecte propi". "El que s'ha d'entendre és que Catalunya necessita instruments d'estat". A partir de I'Onze de Setembre, i més després del discurs, cada dia som notícia aquí i arreu del món, per bé i per mal. Com era d'esperar n'hem sentit, sentim i sentirem de tots colors, com aquesta de José Ignacio Wert, ministre d'Educació. Malament per alleugerir la desafecció dient que el govem espanyol es compromet a espanyolitzar els catalans. Va afirmar que les escoles catalanes fomenten l'independentisme. No cal que se'n parli a les escoles; tothom sap que es fa insoportable seguir per aquest camí. El que fan les escoles catalanes en el tema de la historia és ensenyar la realitat passada de Catalunya. Dubto que els alumnes castellans s'assabentin de que una de les pitjors revenges com a preu de perdre la batalla, Catalunya va presenciar el cap del general Moragues dins una gabia gronxejant als quatre vent durant 14 anys al Portal del Mar a Barcelona. I em pregunto, si a Espanya ensenyessin coses com aquestes als seus alumnes, els explicarien aquest fet com a proesa gloriosa deis seus exercits o com un greuge al poble catalá? Per posar exempie de la crua realitat. Potser els catalans ens oblidaríem una mica d' aquella barbarie si avui tinguéssim un tracte amable i just. En la reconquesta contra els musulmans, Catalunya va fer el propi camí tot fent arrels en emancipar-se de I'imperi franco Només la propia parla ja és indicatiu valid per definir-nos com a Nació. Amb l'enllac de Peronella d'Aragó, (1136-73) i Berenguer IV, comte de Barcelona, es va formar l' anomenada Corona catalana-aragonesa, que res tenia a veure amb la Corona de Castella. La Reconquesta catalana primer i catalanoaragonesa després va arribar fins a Múrcia, pero hi havia establert un pacte entre el rei Jaume I (El Conqueridor) amb el seu gendre Alfons X, (El savi) rei de Castella, que establia el límit de la reconquesta catalana alllindar de les terres valencianes amb Múrcia Que ens ha donat Espanya alllarg de la historia? Tants disgustos com han volgut. Podem donar-li les grácies per les usurpacions en la desfeta de 1714 de tots els baluards, per la mutilació de Catalunya trentacinc anys abans. Franca es va quedar amb la que avui coneixem com la Catalunya Nord un cop signat el Tractat deis Pirineus I'any 1669. I tot va passar pel constant trepitg de les tropes castellanes a I'empait contra els francesos, en la seva intervenció a la Guerra deis Trenta anys, (guerra europea) que esclafaven tot el que trobaven al seu pas i van provocar la conseqüent Guerra dels Segadors (aixecament deis pagesos gironins contra dites tropes reials) que les van aturar a Santa Coloma de Famers amb forqués, fale, dalles i tot el que tenien a les mansoVa ser un deis episodis més amargs per culpa de la deria espanyola de volgué ser els policies del món a sang i foco Després de la desfeta de la Guerra deis Segadors van continuar els conflictes armats i Franca estava disposada a reunir Catalunya de nou si la monarquia espanyola els cedía Flandes. Madrid hi va fer cas ornís i al final ho van perdre tot: els Paises Baixos, Nápols, Cerdenya, Cecilia, Córcega. Va ser en tal guerra que Portugal va aconseguir la independencia. I que? Hi ha avui retrets d'insolidaritat, de separatistes deis portuguesos? Al contrari, ara es viu amb excel.lent harmonia. És cert que el separatisme creix, i més creixera com més llenya posin al foc, com el ministre Wert, o sentir bestieses com les del president d'Extremadura, que va afirmar que els 5000 milions d'euros que demana la Generalitat surten "de la butxaca deis extremenys i deis altres espanyols". Perque no va dir a la seva comunitat que aquests cinc mil milions s'han de tomar i pagar-ne els corresponents interessos? I ara enmig del rebombori els polítics espanyols miren com mai qui la diu més grossa, i també s' hi afegeix I'Esperanca Aguirre. L' expresidenta de Madrid no sé d'on ha tret que "Espanya ja era una nació fa 3000 anys. Jo tinc entes que el "Neixament de les nacions a occident va del segle V al XV, i Anglaterra va ser la primera com a tal. Si ens hem de regir per la fi deis visigots a la península i l'irrupció de la reconque sta espanyola la cosa va comencar l'any 718. Podríem dir un tren de bestieses com la del líder extremeny. Per aquest motiu ara més que mai estic a favor de la independencia, per no ser culpables de que els extremenys i els altres espanyol no s'hagin de gratar la butxaca per pagar les despeses dels catalans. Amen!' ! Isidre Mollfulleda i Verdaguer EXERCICIS D'ESCACS (solucions pag.19) Gary Kaspárov Nacido: 13 de abril de 1963 Nacionalidad: soviético-r-uso-georgiano Campeón del mundo de 1985 a 1993 y de 1993 al 2000 (Campeón fuera de la FlDE) Partida: Kaspárov - Pribyl Skara 1980 Juegan las blancas Clave: Otra escuadra. Dificultad: 1 Solución Publicado en Pandolfmi, Bruce: «Ajedrez por campeones» Ed: Martinez Roca S.A. Barcelona 1988. Publicado en Pandolfini, Bruce: «Ajedrez por campeones» Ed: Martínez Roca S.A. Barcelona 1988.