diumenge, 2 de desembre de 2012

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 PORTADE: XV OPEN SKORPIO- FAR DE CALELLA- " SERT "

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg. 2 EDITORIAL : EL " SERT "

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Mar~ 2013 11 EDITORIAL EL "SERT" El "SERT ens ha deixat. Sí nois se n'ha anat al país de Mai Més, és una terra que esta molt a prop del cel, tenen moltes joguines i mascotes que li faran companyia. Abans de marxar m' ha dit que us digui que ha sigut molt felic mentre ha estat amb tots nosaltres, s'ho ha passat molt bé amb l'Eixerit, encara que hagi tingut els seus petits entrebancs inicials, pero després han sigut com gerrnans, s'han estimat molt. Ell sap que el trobarem a faltar, pero ens demana que igual que l'heu estimat, que el proper gosset que tinguem l'estimem igual que l'hem estimat a ell, Per suposat espera les vostres cartes i correus electronics, per saber de tots. No vol que l' oblideu, perque ell tampoc mai us oblidará. Dóna una forta abracada a tots els gossos a qui ha bordat, pero que no li tinguin rancor, perque sempre ho ha fet amb bona intenció, com per cridar- los l' atenció, i saludar-los. Una de les coses que feia sovint era escarbar la terra del jardí com si anés a buscar o guardar un os, em feia malbé les plantes, em tirava tota la terra fora del seu lloc. En cridar-li l'atenció girava cua, fins que no vaig tenir més remei que posar pedres grans perque no ho tornés a fer. Demana perdó a l' Alcalde, perque molts cops s'ha fet pix sobre les flors que adornen els jardins del poble de Santa Susanna, pero noi, no podia evitar-ho, quan veia una flor li costava poc aixecar la cama. També li dóna les gracíes molt especials a la seva fadrina, la Rubí, que sempre s'ha preocupat i ocupat molt perque mai li faltés de res. l és clar, a la mestressa de casa li dóna un fort petó, per tots els capricis i moixaines que sempre li ha donat. Bé, de mi no s'ha pogut acomiadar per problemes tecnics de vol, els avions no sempre surten a l'hora prevista, i encara que jo vaig sortir corrents rere l'avió, se'rn va escapar. La veritat és que en la seva última mirada m'ho va dir tot i més, no us ho perdeu; amb els ulls ben oberts em va dir que m'espera, que no tardi. Per descomptat que abans que me n'adoni estaré amb tu. Amic SERT has sigut un bon company. Cada tarda com un clau estaves a la porta esperant-me per anar a passejar. Li agradava molt el camp, les plantes, les flors, quan veia un ocellet aixecar el vol, es parava i mirant-lo fixament, devia pensar, i jo, per que no puc volar? Sempre anava a poc a poc, s' entretenia oJorant les plantes i fent pipí, pero quan sentia algun petard sortia disparat i 'm' arrossegava fins a arribar el primer a casa. Entre moltes altres coses, sempre recordaré com de bé que imitava les alarmes que porten les ambulancies, jo cree que ha feia millar que elles. Ah! Que no se m'oblidi, també vaig entendre que estava molt agraít a totes les persones que el paraven pel carrer, especialment els infants, per dir-li coses i fer-li carantoines. Quan anavern a la platja a caminar per l' arena hi havia moltes gavines i gaudíem de la majestuosa natura Jo els hi feia la presentació; al Sert li deia aquesta és una gavina, i a la gavina li deia aquest és un gos, tant un com l'altre em miraven de manera estranya, devien pensar que a aquest home li falta un bull. SERT, tot el temps que has estat amb mi, has sigut un exemple de gos, molt afectuós, molt obedient i torea valent. Sempre estarás amb nosaltres. Ja tinc ganes de visitar aquell llunya, pero al mateix temps proper, país fantástic de ... MAl MÉS. J. A. López Garriga / i UNANY D'OBRES CENTRE CIVIC SANTA SUSANNA I 8/11/2012 I S'ensenya a jugar a escacs i a millorar obertures, desenvolupament, mig joc, finals i sistema algebraic. A partir de 7 anys, ambdós sexes i sense límit d'edat. Totalment gratult. Les classes les imparteix en Josep Antoni López Garriga els dijous una hora de ESCOLA D'ESCACS SKORPIO SUMARI: ~ Portada: XV Open Skorpio. ID AniversariClublEscola d'escacs i revista. Calella 1 ~ Editorial"El Sert". SumarioEscola d'escacs 2 ~ Santa Susanna:Activitats per enriquir la la seva nova historia, Actualizar censo. Coincidencia", casualitat? 3 ~ Publicitat 4 ~ "Fem Poble" entrevista Sra. EnriquetaMartí 5 ~ Ens calla independencia? Exercicis d'escacs 6 ~ Sensacions. El gatet eixeritX, Para-sol,Avesmigratorias 7 ~ Notícies. Quan l'estratégia estableix la seva seu. Diada 11 de setembre. XVI Open Skorpio 8 ~ Mujer.Consejos para estar cómoda con tacones. Causas de alopecia. Esencias 9 ~ Esséncia: EsbartDansaire. Sport: dues carreres en una! 10 ~ La llengua, el catalá, Notícies: Ana Botella 11 ~ Salut. 12 ~ La veu del poble. Preguntem a veíns de Santa Susanna 13 ~ ¿España a donde vas? Noticias 14 ~ Independencia? Sí, és ciar que sí... 15 ~ El gos d'Alcibíades. Hablando de energía. La igualdad entre pobres i ricos. L'enroc deIs polítics 16 ~ España ¿a donde vas? Banco malo. La privatización de la Sanidad Pública 17 ~ Humor 18 ~ Llistat Club Skorpio. Properes activitats Escola Skorpio. Solucions problemes d' escacs 19 ~ Publicitat 20 Revista trimestral. Punts de trobada: Estanc Nogueras, Sta. Susanoa i Llibreria La Llopa, Calella. La persona que no la rebi i hi estigui interessada, que es posi eu contacte amb el Sr. Josep, 663 552

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg. 3 SANTA SUSANNA: ACTIVITATS PER ENRIQUIR LA SEVA NOVA HISTÒRIA- ACTUALIZAR CENSO-COINCIDÈNCIA?, CASUALITAT?

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Marc 2013 SANTASUSANN&ACT~TATSPER ENRIQUIR LA SEVA NOVA mSTORIA Destilada 2012 IFoto: J.A. López Garriga En un dels pobles costaners més petits, al sud de la Costa Brava, a Espanya, l'ajuntament fa tot el possible per mantenir la gent gran activa. En aquest territori, que data del 1021, a principis del mes d'agost, durant les festes de la 'Festa major' de Santa Susanna, la seva població dansa, canta, gaudeix dels concerts, participa a jocs ... Tota la població es reuneix durant 4 dies, a la placa central per celebrar els orígens del poble. També cal esmentar que la seva constitució com ajuntament modern va ser estipulada l'any 1835. Entre tots els esdeveniments als quals varem assistir, va ser una gran sorpresa trobar-nos davant d'una sumptuosa destilada de moda. EIs seus protagonistes: els 'Avis'. El seu origen, un taller de costura dedicat a la gent gran. Aquest taller esta recolzat económicament pel municipi i per la contribució dels seus propis participants. L' esdeveniment té un paper molt important; és la culminació de 10 mesos de dur treball a carrec del grup de persones que formen part del taller. La responsable d'aquest taller és la Sra. Mercedes Martinez, que condueix el projecte des de fa 10 anys. En ella, hem trobat una dona que desperta les mans de fades en cadascuna de les persones que treballen al taller. Mercedes Martínez va fer els seus primers passos a Andalusia; més tard la seva família es va traslladar a Barcelona. Des de molt jove va optar per aprendre l'ofici de costura. Per aquest motiu va estudiar 4 anys a l'Escola Industrial de Barcelona, on va obtenir el seu certiticat professional de patronatge industrial i disseny de moda. Des de llavors, Mercedes practica la professió a temps complert. En aquella epoca res no feia pensar que acabaria prenent les regnes d'un projecte avantguardista. Com va sorgir la idea del taller de costura per a la gent gran? Mercedes Martínez: La meva tilla, Mercedes, va proposar el projecte "Centre dels antics", que va ser molt ben rebut. De fet, vaig comencar a donar una classe a la setmana i poc temps després el varem augmentar a tres, i el curs dura 10 mesos a I'any. Avui en dia, la nostra empresa ha celebrat 10 anys. Que és el que voste ensenya especíticament i qui detineix el model que es realitzara? L'elecció del model és un tema a vegades una mica complicat. No tots els cossos s'adapten a qualsevol estil de peca o color. En aquest cas, la meva experiencia juga un paper deterrninant. De totes maneres, tracto d'aconsellar i convencer a la persona de triar un model que sigui harmoniós amb la seva morfologia. En materia d'educació, també tracto de transmetre els meus coneixements per realitzar el patró del disseny. En aquest cas, cal dir que aquest treball requereix una formació técnica i, no tots els participants tenen la capacitat de realitzar-ho correctament; ho fan tins on poden arribar i, després, jo ho acabo. Quin és el seu incentiu per impartir aquests cursos cada any, i per que organitza una destilada amb les participants? Ja sabem que, com més envellim, ens movem menys i aixo s' evidencia amb l'osteoartritis a les manso La costura és una forma divertida de mantenir l' activitat de les manso Pero també, des d'una altra perspectiva, el fet de poder estimular les participants a realitzar la roba que faran servir, m' omple d' orgullo Pel que fa a la destilada, és l' apoteosi de tot un any de treball. També, fer destilar totes aquestes dones, orgulloses de les seves creacions, forma part de l' esmentat reconeixement a totes aquestes persones que malgrat els seus anys, no deixen d'anar endavant. Entrevista realitzada per Viviana von Allmen ¡Hay cosas que nunca cambiaran! Recibí, hace unas semanas, un formulario del censo para su actualización. Y este me ha sido devuelto, a pesar de que fuí lo mas explícito posible rellenando todas las casillas, incluso con gran detalle. Al responder a la pregunta: ¿Tiene personas a su cargo o que dependan de usted? Yo respondí: • 2 Millones de inmigrantes ilegales • 1Millón de delincuentes • 5 Millones de desempleados • 900.000 Personas repartidas en unas 80 prisiones • 350 Vividores en el parlamento. • 266 Senadores. • 1 Gobierno central • 17 Gobiernos autónomos Aparentemente esta no fue la respuesta adecuada, pues me dicen: "Respuesta incompleta" ¿Es que aún hay mas? Parece un chiste, pero por desgracia es la auténtica realidad actual de una españa que no sabe a donde vá. COINCIDE"NCIA?, CASUALITAT? Que deu tenir el nom de Francisca, perqué sigui el nom que tenen les persones de més edat de Santa Susanna i d'Espanya. Sí senyors, la Sra. Francisca de Can Bonet de Santa Susanna, tal dia com ellO de gener de 1911 va néixer, per tant, té 101 anys, i quasi 102, i és la persona més gran de Santa Susanna. 1casualment la persona més gran d'Espanya també es diu Francisca, va néixer el 13 de setembre de l' any 1901, per tant, té 111 anys. Enhorabona a totes dues!, aquesta revista les felicita de tot cor, i els desitja amb un fort petó. PER MOLTS ANYS! '-·e~1 SANTA SUSANNA CALELLA GUARJ) AQUEsTA EU 1PODREU REVISTA GUANYAR UNOBSEQ{]J Si les '1 . u trmes tres x.ifres . dels Cecs del' del SOrteig comcideix.e dla 29-3-2013 n amb Un d' aquests números ¡!8'~=b/B sereu ob' , sequlats amb Un , regalo Lagraciat, que es posi e amb el club d'E n COntacte scacs Sk . (Josep, 663 552 OrplO CadUca als 15 dies.

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg. 5 FEM POBLE, ENTREVISTA A LA SRA. ENRIQUETA MARTÍ SALICHS

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Mar~ 2013 FEMPOBLE Entrevista a la Sra. Enriqueta Martí Salichs -Quina ha estat la teva vida? Vaig néixer a Sant Genis el 21-9- 21, des dels dos anys vaig viure a Santa Susanna, amb la meva avia, al costat del Sindicat, fins que em vaig casar. EIs estudis els vaig fer al collegi de Santa Susanna. Jo era la més gran de set germans, cuinava per a tota la familia, i treballava al camp amb jornal a Malgrat, on anava caminant. La meva mare treballava fent punta de coixi que la venia a Malgrat, tasca que sempre m 'ha agradat. De jove amb tota la colla els diumenges anavem caminant a Calella a ballar, de tornada agafavem el tren fins a Pineda, i la resta caminant per la carretera nacional, en aquella epoca quasi no passaven cotxes; tant és aixi que la canalla jugava a futbol enmig de la via. El 6-10-45 em vaig casar amb el Jaume Caimel a l'església de Santa Susanna, a partir d'aquesta data, el nou domicili va ser al carrer Sant Ramon, 22. Ell treballava al campo El fruit del matrimoni van ser dos fills, en Joan i en Joaquim. El Joan viu a Pineda, i el Joaquim a Santa Susanna. Tinc tres néts, dos nois i una noia, la qual ha tingut una nena que ja té tres anys i es diu Amanda, per tant, ja sóc besavia. L 'Enriqueta a més de puntes, manualitat heredada de la seva mare, hafet altres coses, com licors, la seva especialitat ha sigut la ratafia. També durant mols anys a la botiga de cal Forné (on ara és Caixa Catalunya) havia fet botifarres especials de tocino 100% molt bones. El seu marit amb 80 anys va caure i al cap de pocs dies ens va deixar. És tradicio que tots els festius els seus fills esmorzin a casa la mareo Entre les seves aficions que encara practica tot hi tenir 91 anys és el plaer de bailar sardanes. El Sr. Joaquim Soms va compondre la sardana Les tres pubilles, encarregada pel Sr. Lluis Pi, el qual la va dedicar a les senyores Francisca Salichs, Carmen Garrós i Enriqueta Martí. -Enriqueta, quina ha sigut la teva alimentació més freqüent? De tot. -Quin s aliments són els que més t'agraden? Fesols i verdura. -Quin medicament o medicina has pres o prens? Cap medicament ni medicina. -Quin esport o gímnástíca has practicat més? Caminar, per totes les muntanyes de l'entorn, molts cops portava feixos de llenya per fer foc, i quan era l' epoca també anava a buscar bolets. I -Que consideres més urgent per a Santa Susanna? El cementiri. -Has sigut felíe? Érem pobres pero felices, sablem ser-ho amb el que teníem. -El pitjor moment? La guerra del 36, teniem por deIs bombardejos. -El millor que t'ha passat? Quan va néixer la meva besnéta. -Qué et sembla la revista Skorpio? Em distreu, és molt amena, tota la familia la llegeix i la troba molt interessant, estemfent tota la col·lecció. -Si tornessis a néixer, quin animal t'agradaria ser, i per que? Cap animal, jo mateixa. -Un número, un color, una pel-Iícula, una il-lusió, una flor ... El número 10; el color vermell; pellicules de Clark Gable; sempre m 'han il-lusionat les excursions, encara me 'n recordo d'aquelles tan guapes que organitzava el Juan Campolier; flor, la rosa. En fer-li l' entrevista podem constatar que esta molt eixerida, es val per si mateixa en totes las tasques de la casa, Déu n'hi do el que segueix caminant. Les seves contestacions han estat molt fluides, i simpátiques. El seu aspecte és de fortalesa, el color rosat de la cara li delata le seva bona salut. Tinc la sensació que hem passat una estona molt agradable, amb una conversació tranquil-la i distesa, en la qual ens hem adonat que si arribar als noranta anys és un bé de Déu, passar- los és un regal. No ens oblidem que el mateix dia que neix la tardor, neix 1'Enriqueta. La direcció d'aquesta revista et dóna les grácies, i fins a la propera. Per molts anys, Enriqueta. SEGUlREM FENT POBLE! J. A. López Garriga

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg. 6 ENS CAL LA INDEPENDÈNCIA?

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Marc 2013 ENS CAL lA INDEPENDENCIA? 11 Després de la histórica manifestació de la Diada, el president Mas va manifestar que Catalunya ha de fer CaTIÚcap a I'Estat propi, i ho va dir a Madrid en una conferencia davant de personalitats espanyoles de pesoVam poder seguir l' extens discurs per televisió. Segur que a molts ens va impactar. Entre altres coses, Mas va dir: "Entre Catalunya i Espanya s'ha produ- 1tun sentiment de fatiga que penso que és mutua". "L'Onze de Setembre no s'anava contra ningú, sinó que se subratllava un projecte propi". "El que s'ha d'entendre és que Catalunya necessita instruments d'estat". A partir de I'Onze de Setembre, i més després del discurs, cada dia som notícia aquí i arreu del món, per bé i per mal. Com era d'esperar n'hem sentit, sentim i sentirem de tots colors, com aquesta de José Ignacio Wert, ministre d'Educació. Malament per alleugerir la desafecció dient que el govem espanyol es compromet a espanyolitzar els catalans. Va afirmar que les escoles catalanes fomenten l'independentisme. No cal que se'n parli a les escoles; tothom sap que es fa insoportable seguir per aquest camí. El que fan les escoles catalanes en el tema de la historia és ensenyar la realitat passada de Catalunya. Dubto que els alumnes castellans s'assabentin de que una de les pitjors revenges com a preu de perdre la batalla, Catalunya va presenciar el cap del general Moragues dins una gabia gronxejant als quatre vent durant 14 anys al Portal del Mar a Barcelona. I em pregunto, si a Espanya ensenyessin coses com aquestes als seus alumnes, els explicarien aquest fet com a proesa gloriosa deis seus exercits o com un greuge al poble catalá? Per posar exempie de la crua realitat. Potser els catalans ens oblidaríem una mica d' aquella barbarie si avui tinguéssim un tracte amable i just. En la reconquesta contra els musulmans, Catalunya va fer el propi camí tot fent arrels en emancipar-se de I'imperi franco Només la propia parla ja és indicatiu valid per definir-nos com a Nació. Amb l'enllac de Peronella d'Aragó, (1136-73) i Berenguer IV, comte de Barcelona, es va formar l' anomenada Corona catalana-aragonesa, que res tenia a veure amb la Corona de Castella. La Reconquesta catalana primer i catalanoaragonesa després va arribar fins a Múrcia, pero hi havia establert un pacte entre el rei Jaume I (El Conqueridor) amb el seu gendre Alfons X, (El savi) rei de Castella, que establia el límit de la reconquesta catalana alllindar de les terres valencianes amb Múrcia Que ens ha donat Espanya alllarg de la historia? Tants disgustos com han volgut. Podem donar-li les grácies per les usurpacions en la desfeta de 1714 de tots els baluards, per la mutilació de Catalunya trentacinc anys abans. Franca es va quedar amb la que avui coneixem com la Catalunya Nord un cop signat el Tractat deis Pirineus I'any 1669. I tot va passar pel constant trepitg de les tropes castellanes a I'empait contra els francesos, en la seva intervenció a la Guerra deis Trenta anys, (guerra europea) que esclafaven tot el que trobaven al seu pas i van provocar la conseqüent Guerra dels Segadors (aixecament deis pagesos gironins contra dites tropes reials) que les van aturar a Santa Coloma de Famers amb forqués, fale, dalles i tot el que tenien a les mansoVa ser un deis episodis més amargs per culpa de la deria espanyola de volgué ser els policies del món a sang i foco Després de la desfeta de la Guerra deis Segadors van continuar els conflictes armats i Franca estava disposada a reunir Catalunya de nou si la monarquia espanyola els cedía Flandes. Madrid hi va fer cas ornís i al final ho van perdre tot: els Paises Baixos, Nápols, Cerdenya, Cecilia, Córcega. Va ser en tal guerra que Portugal va aconseguir la independencia. I que? Hi ha avui retrets d'insolidaritat, de separatistes deis portuguesos? Al contrari, ara es viu amb excel.lent harmonia. És cert que el separatisme creix, i més creixera com més llenya posin al foc, com el ministre Wert, o sentir bestieses com les del president d'Extremadura, que va afirmar que els 5000 milions d'euros que demana la Generalitat surten "de la butxaca deis extremenys i deis altres espanyols". Perque no va dir a la seva comunitat que aquests cinc mil milions s'han de tomar i pagar-ne els corresponents interessos? I ara enmig del rebombori els polítics espanyols miren com mai qui la diu més grossa, i també s' hi afegeix I'Esperanca Aguirre. L' expresidenta de Madrid no sé d'on ha tret que "Espanya ja era una nació fa 3000 anys. Jo tinc entes que el "Neixament de les nacions a occident va del segle V al XV, i Anglaterra va ser la primera com a tal. Si ens hem de regir per la fi deis visigots a la península i l'irrupció de la reconque sta espanyola la cosa va comencar l'any 718. Podríem dir un tren de bestieses com la del líder extremeny. Per aquest motiu ara més que mai estic a favor de la independencia, per no ser culpables de que els extremenys i els altres espanyol no s'hagin de gratar la butxaca per pagar les despeses dels catalans. Amen!' ! Isidre Mollfulleda i Verdaguer EXERCICIS D'ESCACS (solucions pag.19) Gary Kaspárov Nacido: 13 de abril de 1963 Nacionalidad: soviético-r-uso-georgiano Campeón del mundo de 1985 a 1993 y de 1993 al 2000 (Campeón fuera de la FlDE) Partida: Kaspárov - Pribyl Skara 1980 Juegan las blancas Clave: Otra escuadra. Dificultad: 1 Solución Publicado en Pandolfmi, Bruce: «Ajedrez por campeones» Ed: Martinez Roca S.A. Barcelona 1988. Publicado en Pandolfini, Bruce: «Ajedrez por campeones» Ed: Martínez Roca S.A. Barcelona 1988.

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg.7 SENSACIONS, EL GATET EIXERIT X- PARA-SOL- AVES MIGRATORIAS

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Mar~ 2013 SENSACIONS EL GATET EIXERIT X Aquest estiu passat tan calurós les mosques es multiplicaben i edemés eran superpesadísimes, tan es així q'el eixerit per tal d'ayudarme intentaba cacar les mosques q'em molestaven. Dones parlan de cacar, de tan en tan tinc un regalet a la alfombra de la entrada a la casa. Si, si, us o podeu ben creure, per el matí cuan obro la porta del porcho, em trobo al mitg de la alfombra osellets o sargantanas, m'las deixa ben possades com si fosin un obsequioCree que si tingués paper de regal m'les embolicaría. Per ell es un trofeig, i se sent molt orgullós regalanseles al amo de la casa. Com podeu veura esta molt bé, cada dia més fort i més guapo. Tinc la sensació que la seva companya es molt de aprecia, amb el seu comportament es fa estimar, encare q'el cacar sigui el seujovi preferit, i els pobrets animalets paguin les consecuencias. J. A. López Garriga I PARA-SOL Era un dia lluminós, el sol lluia amb tot el seu resplendor, era un deIs dies torrids de aquest passat mes d' agost. Estava jo assegut a la sorra d'una cala vora el mar, gaudint de la vista marina, era al migdia quan veig tres persones que s'acosten caminant vorejant les onades, un senyor i una senyora de la meva edat (uns 70 anys), la senyora portava del brac una senyora de molt avancada edat (de 90 a 100 anys, li direm besavia). Anaven molt a poc a poc, la besavia quasi no podía caminar, i l' esquena la tenia tan corbada que el cap li arribava per sota de la cintura, jo diria que la corba de la seva esquena era de 90 a 180 graus. Quan van arribar al meu costat, els va agradar ellloc i s'hi van quedar. El senyor va deixar a l' arena el para-sol que duia i va seure sobre la seva tovallola, la jove, filla o nora que ajudava a caminar la besávia, la va deixar dreta i va muntar la cadira. Després, mentre la besavia s'aguantava dreta millor que caminava, va agafar el para-sol i el clava al costat de la cadira, després ja amb el para-sol obert agafá del brac la besavia i abaixant-li més el cap (cosa gairebé impossible) perque pogués passar per sota del para-sol, la va asseure a la cadira. Al cap d'una estona la besavia li va dir a la filla o nora que volia passejar per la vora del mar, i de nou en aixecar-se de la cadira, la filla o nora li va abaixar el cap perque pogués lliurar-se del para-sol i passar per sota. A la tornada, la mateixa operació. De tal manera que de tant en tant, donat que a la besavia li encantava caminar per on s'acaba el mar, feien la mateixa mecánica. Pel que sembla no era una visita puntual, sinó que ja eren assidus clients d' aquella platja, i els seus costums, com les baixades de cap per sota del para-sol, i els seus passejos per on les ones desapareixen en acariciar la sorra, eren tradició. 10 diria sense por a equivocar-me que eren veínes dellloc. Encara que esta malament riure's deIs mals deIs altres.que per suposat aquest no és el cas, i amb tots els respectes, com si fos una historia imaginaria, per un moment se'rn va passar pel cap un acudit. Aquesta imatge era digna d'una historieta cómica, suposadament inventada, com si no fos real, que li hagués anat a la mida al gran humorista Joan Capri. No vaig poder evitar pensar que potser la pronunciada corba de la pobreta besávia era produída precisament per aquestes baixades constants del seu cap forcant-li 1'esquena i encorbant-la cada vegada més. La seva filla o nora no ha pensat mai que el para-sol és movible?, o sigui que un cop posada la cadira a 1'arena, no fora més comode per a la besavia primer asseure-Ia i després muntar el para-sol per donar-li ombra? No ha pensat mai la filla o la nora que d'aquesta manera no li hauria de forcar el cap ni els ossos de 1'esquena, i per tant molt probablement la seva deformació, a pesar de 1'edat no seria tan pronunciada?La veritat senyors lectors, tinc la sensació que en aquest món hi ha de tot, pero per favor una miquetona de seny o sentit comú no fa mal a ningú. J. A. López Garriga AVES MIGRATORIAS - iSi entre amigos y compañeros fuéramos como una de las aves migratorias, sería genial!. La próxima temporada, cuando veas a las aves emigrar dirigíendose hacia un lugar más cálido para pasar el invierno, fíjate que vuelan en forma de "V", tal vez te interese saber por qué lo hacen asf. Al volar en formación de "V" la bandada entera aumenta en un 71% el alcance del vuelo con relación al de un pájaro volando solo. - Lección la ; Compartir la misma dirección y el sentido del grupo, permite llegar más rápido y fácilmente al destino, porqué ayudándonos entre nosotros los logros son mejores. Cuando una ave sale de la formación siente ,.-...,¡;..~•.~..~....-...- la resistencia del aire y la dificultat de volar sola. Entonces rápidamente retorna a la formación, para aprovechar el poder de elevación de los que están a su frente. - Lección 2a ; Permaneciendo en sintonía y unidos junto a aquellos que se dirigen en nuestra misma dirección el esfuerzo será menor. Será más sencillo y placentero alcanzar las metas. Estaremos dispuestos a aceptar y ofrecer ayuda. Cuando el ave líder se cansa se traslada al final de la formación. Mientras otro asume la delantera. - Lección 3a ; Compartir elliderazgo. Respetamos mutuamente en todo momento. Compartir los problemas y los trabajos más difíciles. Reunir habilidades y capacidades, combinar dones, talentos y recursos. Las aves volando en formación graznan para dar coraje y aliento a las que van al frente para que así mantengan la velocidad. - Lección 4a ; Cuando hay coraje y aliento, el progreso es mayor, una palabra de aliento a tiempo motiva, ayuda, da fuerzas, produce el mejor de los beneficios. Cuando un ave se enferma, es herido o está cansado y debe salir de formación, otros salen de la formación y lo acompañan para ayudarlo y protegerlo. Permanecen con el hasta que muera o sea capaz de volar nuevamente; alcanzando su bandada, o se integre a otra formación. - Lección 5" ; Estemos unidos uno al lado del otro, pese a las diferencias tanto en los momentos de dificultad, como eri los momentos de esfuerzo. Si nos mantenemos uno al lado del otro, apoyándonos y acompañándonos. Si hacemos realidad el espíritu de equipo. Si pese a las diferencias podemos conformar un grupo humano para afrontar todo tipo de situaciones. Si entendemos el verdadero valor de la amistad. Si somos conscientes del sentimiento de compartir. La vida será más simple, y el vuelo de los años más placentero. Tengo la sensación de que la unión hace la fuerza, y la fuerza compartida es más llevadera. Que la comunicación es primordial para un mejor y culto entendimiento, y de que los animales nos tienen mucho que enseñar. AMIGOS MIOS APRENDAMOS DE LAS AVES MIGRATORIAS !!1. J

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg. 8 NOTÍCIAS, QUAN L'ESTRATÈGIA ESTABLEIX LA SEVA SEU

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Marc;: 2013 11 Diada U de setembre de 20U INAUGURACIÓ PLA(:A DE LA INDEPENDENCIA STA. SUSANNA L' ensenyament del joc, del joc d'escacs, a les escoles públiques des de primaria, és la nova tendencia a nivell europeu. La declaració 50/2011 que parla de la introducció deljoc d'escacs a l'escola i en els sistemes educatius de la Unió Europea ha estat aprovada aquest darrer 15 de marc. L'arribada deis escacs a Europa es va fer sens dubte per l'Espanya musulmana al voltant de I'any mil, pero fins i tot pel sud d'Itália. Esta demostrat que les peces d'escacs que Carlemany hauria rebut per part del califa Haroun al-Rachid, i conservat a la Biblioteca Nacional de Franca, van ser fabricades prop de Nápols a finals del segle XI. L'any 1105, a Catalunya, s'esmenta mitjancant un testament escrit del comte d'Urgell. Avui en dia i durant diverses décades, en diferents institucions educatives espanyoles eljoc deis escacs s'ensenya de manera facultativa. És l'any 1995 quan el Senat adopta una resolució per la qual perrnet a les escoles introduir aquesta disciplina com a assignatura. Pero, podem comprovar que hi ha pioners en la materia, que s'han anticipat al respecte. És el cas de I'associació d'escacs Skorpio de Santa Susanna, a Catalunya. El responsable i fundador de la mateixa és el senyor Josep Garriga. Aquest home no es dóna treva per ensenyar aquesta disciplina. El mestre organitza tomejos i ofereix un servei únic i insólit. Qualsevol persona pot telefonar i acordar una cita per jugar una partida d'escacs gratuitament. Escacs Skorpio té la seva seu en un edifici situat al davant de l'ajuntament. L'associació dóna llicons d'escacs gratuítes als nens i joves de la zona dues vegades a la setmana. EIs arguments per desenvolupar aquests cursos són inesgotables a saber: EIs escacs articulen el comportament, posant enjoc l'argumentació i la recerca científica. Pel que fa al comportament podem esmentar: la concentració, I'autonomia i la responsabilitat. Aquesta disciplina implica el domini de I'argument. Per cada moviment s'ha de justificar I'elecció de la mateixa pero, també, s'han d'acceptar les eleccions del contrincant i demostrar un esperit crític per progressar en el debat. Exemples com els d'aquesta associació s'haurien de propagar a tota Europa; malauradament els polítics prefereixen eljoc del "mentider" en lloc d'afavorir aquest joc estratégic. Viviana Von Allmen XVI OPEN SKORPIO lO-U-U Infantils: Campió Gerard Sanmartín Subcampió: Roger Sanmartín. Seniors: Campió Joan Xancó Subcampió Manel Martín

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg.9 MUJER, CONSEJOS PARA ESTAR CÓMODA CON TACONES- CAUSAS DE ALOPECIA (CAIDA DEL PELO)

11 LA PRIMERA REVISTA O'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener / Marc;: 2 O13 ••••••••••• !llllllíliillllllllilll MUJER CONSEJOS PARA ESTAR CÓMODA CON TACONES Los tacones estilizan la figura de las mujeres, los tacones nos hacen lucir altas y elegantes, pero a veces son insoportables, hay que aceptarlo. Para ayudarte a aguantar el martirio que algunos zapatos altos nos hacen sufrir, te damos algunos consejos: - Procura usar tacones que no sean más altos de 6 centímetros, con los que son más altos tienes mayores probabilidades de sufrir dolores de espalda y rodillas. - Prueba usar zapatos de cuña, que por lo general son más cómodos, además [están de moda!' - No uses siempre el mismo par. De este modo los pies descansan, y no adoptan la forma del zapato. - Usa la talla de zapato adecuada para estar cómoda todo el dia. Ten en cuenta que los pies se hinchan conforme pasan las horas, y llevas zapatos de tacón. - No estrenes tacones el dia de un evento importante o especial, pués es casi seguro que sufrirás rozaduras, ampollas y dolores de pies. - Mantén las uñas de los pies bien recortadas, para que puedas estar cómoda con tacones por mucho más tiempo. A veces usar zapatos de tacón es inevitable. Si quieres estar cómoda con tacones, por altos o difíciles que sean, procura no permanecer parada mucho tiempo, y darle descansos a los pies de vez en cuando. Puedes quitártelos al ir al baño, cuando vayas en el coche, o en momentos susceptibles de poder hacer lo. CAUSAS DE ALOPECIA (caida del pelo) Las causas de la caída del pelo (llamada alopecia) van desde problemas genéticos hasta la lactancia, el embarazo, y la falta de vitaminas en el organismo. Entre las causas más comunes para la caída del pelo en la mujer está la Alopecia Androgenética. Esta patología afecta principalmente el sector central del cuero cabelludo, notándose en especial en la línea A frontal de la cabeza. Pero exísten otras causas de Alopecia, como por ejemplo los cambios hormonales que se producen en la mujer durante el embarazo, o la lactancia. Otra de las causas tambien puede ser la falta de vitaminas en el organismo de las mujeres, quienes sufren de caída de pelo como un indicador de que su consumo de proteínas es bajo. Puede deberse a una mala o deficiente alimentación. Entre las patologías previas que pueden derivar en alopecia femenina se encuentran las que afectan a las glándulas tiroides. Estas enfermedades son: Hipotiroidismo, Hipertiroidismo, y Tiroiditis. El estrés es otra de las causas de la caída de pelo en las mujeres, así como el uso de determinados fármacos que inciden en la vitalidad de la raíz del folículo. La alopecia o caída del pelo parece un problema simple o insignificante, pero no lo es. En muchos casos puede dañar la salud psicológica y la autoestima de quien lo sufre, Así que si tienes dudas o necesitas ayuda para detener la caída del cabello, consulta con un especialista. La alopecia es un problema hereditario que puede presentarse en la población femenina a partir de la pubertat. ESENCIAS MI SECRETO Puedo tocar tu mano sin que tiemble la mia, y no volver el rostro para verte pasar. Puedo apretar mis labios un dia y otro dia .... y no puedo olvidar. Puedo mirar tus ojos y hablar frívolamente, casi como aburrido, sobre un tema vulgar. Puedo decir tu nombre con voz indiferente .... y no puedo olvidar. Puedo estar a tu lado, como si no estuviera, y encontrarte cien veces así, como al azar . Puedo verte con otro, sin suspirar siquiera, y no puedo olvidar. Ya ves: tú no sospechas este secreto amargo, más amargo y profundo que el secreto del mar ... porque puedo dejarte de amar, y, sin embargo, [no te puedo olvidar! R Lluis Costa i Catalá I I

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg.10 ESSÈNCIA, ESBART DANSAIRE DE SANTA SUSANNA- ESPORT

ESSENCIA ESBART DANSAIRE DE SANTA SUSANNA De tot cor i sincerament felicito, aquet grup de jovent molt dansarins, portadors de les catalanes tradicions, les segueixen amb aire distes i sublimo Seixanta anys que n'eixia, amb fe, il-lusió i molt d'amor, per recordar i buscar danses, dels nostres pobles i tradicions. De la má de la Sabina Corcoy, i la Paquita Pla, musicant-les, seriosos contens i alegres, al poble sortirem dansaires. Avis fills i ara nets, que segueixen millorant-se, no escatiment els esforcos, qui ensenyen ni els que baIlen. Les tradicions formen els pobles, el seny guia els que i vivim, la cultura es la nostre mare, la família es la llard i el caliu. Al ballar voleu com Angels, mans obertes, enlaire els peus, com un l' ofertori, de cara al cel, teniu al poble, posades les arrels. Sembleu ocells i el seu cant lliure, com l' espectador, vegeu l'espectacle, veient la vostra ombra per miracle, contemplada joiosa i transparent. . El que estima riu i plora, de lluny i al costat de la gent, no cal que sortiu gaire enfora, per palpar l'amor i l'enyor present. El cap rumia i no pregunta, ens be res pon amb un somriure, ara que el món tot són canvis, les tradicions són relíquies infinites. Las danses són com la mel, al ballar més i més enganxa, sou un grup, refresca' n confianca, disfruteu, balleu i disfrutem. No creieu en bruixes, ni fantasmes, pero teniu el bell encant, de portar les nostres danses, el cor i els ulls llagrimejant. Les Roses per excel-lencia, de les flor és l' admiració, apropeu les vos tres danses, el millor perfum, de la flor. Teniu ballant, anergia comprimida, en l'esplendorosa tarda d'agost, d'un poble que salta riu i canta, desferma amor i ESTIMACIÓ. Iosep Pons Toll LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Man; 2013 11 ESPORT DUES CARRERES A FALTAD'UNA! He estat uns dies de vacances per Castella-la Manxa, més concretament per la zona de Toledo i Madrid. 1ja sabeu que aixo de córrer enganxa molt i allá on vaig miro de buscar alguna carrera per a poder participar-hi. Aquesta vegada ha estat en un poblet de la província de Toledo.A Torrijos en feien una de 10 km,dues voltes de 5 km a un circuit urba. La motivació principal daquesta carrera eren els premis que donaven:un pernil per al primer, un xorico per al segon i una llonganissa per al tercer; tant per als guanyadors absoluts com per als de les diferents categories. No era una carrera de molta gent i es podia córrer bé. Els quasi 450 corredors que vam prendre la sortida vam anar agafant posicions. Tot i córrer pel mes de setembre feia moltíssima calor; I'hora de sortida, les onze del matí, no era que diguéssim una hora molt matinera, pero "es que a los toledanos no les gusta mucho madrugar", encara que després hagin de suar de valent per a córrer! A la primera volta del circuit ja vaig veure que érem pocs pero que hi havia molt de nivell i que si volia optar a algun embotit hauria de córrer molt..., en menys de 40 minuts els 10 km. Vaig passar els primers 5 km amb menys de 20 minuts, la cosa prometia! Pero la segona volta al circuit ja va ser una altra historia. La calor va passar factura, i els 41 minuts en acabar la carrera no van ser suficients per esgarrapar ni el pernil ni el xorico ni la llonganissa.Aixó sí, molt bon ambient en la cursa i en tot el poble de Torrijos. Molt diferent va ser la segona cursa del dirnars 25 de setembre a Madrid, en que sense voler vaig participar-hi en companyia de lEsther i la Duna (la gossa). No havia estat mai a Madrid i vam arribar i vam aparcar en un aparcament subterrani molt a prop del centre. Tot visitant els llocs de més interés del centre no paravem de veure furgonetes de la policia nacional aparcades per tot arreu. No vam fer massa cas ja que vam pensar que com que Madrid és una ciutat important devia haver-hi alguna reunió important de gent important per a discutir coses importants ... !! La Porta del Sol, la Cibeles, el pare del Retiro, la Porta d"Alcalá, la placa Major, el Palau Reial, la catedral de l"Almudena ..., i a última hora de la tarda ens acostem a la placa España on a més duna escultura de Quijote i Sancho, hi havia una pila de gent amb pancartes i banderes diverses i pels altaveus es deien coses a les quals no vam parar-hi massa atenció. De cop tota aquella multitud es va comencar a moure cap a la Gran Via fent molta remor i molta cridória. Amb lEsther ja vam témer el pitjor. Havíem de sortir com fos dalla al rnig, agafar el cotxe que el teníem a l'aparcament subterrani a molts po es metres don estavem i anar-nos-en- de Madrid. 1 aquí va cornencar la cursa ..., una cursa gratuita i involuntaria, sense dorsal i sense xip ..., pero que sí o sí havíem de ser els primers: la policia i els manifestants ja venien al darrere!!Tota una odissea! Els carrers tallats i els municipals fent el que podien amb el transitl. .. 1 nosaltres amb el cotxe no feiern més que donar voltes per allá mateix sense trobar cap forat de sortida.Van ser estones de molta angoixa! Fins que no vam trobar lautovia A-5 no vam respirar tranquils! Tot passava el mateix dia que l"Artur Mas anunciava eleccions anticipades pel 25 de novembre. Dues carreres a falta duna, Una la vaig anar a buscar i l'altra me la vaig trobar. Iosep Pons Puigdefábregas

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg. 10 ESPORT, DUES CARRERAS A FALTA D'UNA!

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Man; 2013 11 ESPORT DUES CARRERES A FALTAD'UNA! He estat uns dies de vacances per Castella-la Manxa, més concretament per la zona de Toledo i Madrid. 1ja sabeu que aixo de córrer enganxa molt i allá on vaig miro de buscar alguna carrera per a poder participar-hi. Aquesta vegada ha estat en un poblet de la província de Toledo.A Torrijos en feien una de 10 km,dues voltes de 5 km a un circuit urba. La motivació principal daquesta carrera eren els premis que donaven:un pernil per al primer, un xorico per al segon i una llonganissa per al tercer; tant per als guanyadors absoluts com per als de les diferents categories. No era una carrera de molta gent i es podia córrer bé. Els quasi 450 corredors que vam prendre la sortida vam anar agafant posicions. Tot i córrer pel mes de setembre feia moltíssima calor; I'hora de sortida, les onze del matí, no era que diguéssim una hora molt matinera, pero "es que a los toledanos no les gusta mucho madrugar", encara que després hagin de suar de valent per a córrer! A la primera volta del circuit ja vaig veure que érem pocs pero que hi havia molt de nivell i que si volia optar a algun embotit hauria de córrer molt..., en menys de 40 minuts els 10 km. Vaig passar els primers 5 km amb menys de 20 minuts, la cosa prometia! Pero la segona volta al circuit ja va ser una altra historia. La calor va passar factura, i els 41 minuts en acabar la carrera no van ser suficients per esgarrapar ni el pernil ni el xorico ni la llonganissa.Aixó sí, molt bon ambient en la cursa i en tot el poble de Torrijos. Molt diferent va ser la segona cursa del dirnars 25 de setembre a Madrid, en que sense voler vaig participar-hi en companyia de lEsther i la Duna (la gossa). No havia estat mai a Madrid i vam arribar i vam aparcar en un aparcament subterrani molt a prop del centre. Tot visitant els llocs de més interés del centre no paravem de veure furgonetes de la policia nacional aparcades per tot arreu. No vam fer massa cas ja que vam pensar que com que Madrid és una ciutat important devia haver-hi alguna reunió important de gent important per a discutir coses importants ... !! La Porta del Sol, la Cibeles, el pare del Retiro, la Porta d"Alcalá, la placa Major, el Palau Reial, la catedral de l"Almudena ..., i a última hora de la tarda ens acostem a la placa España on a més duna escultura de Quijote i Sancho, hi havia una pila de gent amb pancartes i banderes diverses i pels altaveus es deien coses a les quals no vam parar-hi massa atenció. De cop tota aquella multitud es va comencar a moure cap a la Gran Via fent molta remor i molta cridória. Amb lEsther ja vam témer el pitjor. Havíem de sortir com fos dalla al rnig, agafar el cotxe que el teníem a l'aparcament subterrani a molts po es metres don estavem i anar-nos-en- de Madrid. 1 aquí va cornencar la cursa ..., una cursa gratuita i involuntaria, sense dorsal i sense xip ..., pero que sí o sí havíem de ser els primers: la policia i els manifestants ja venien al darrere!!Tota una odissea! Els carrers tallats i els municipals fent el que podien amb el transitl. .. 1 nosaltres amb el cotxe no feiern més que donar voltes per allá mateix sense trobar cap forat de sortida.Van ser estones de molta angoixa! Fins que no vam trobar lautovia A-5 no vam respirar tranquils! Tot passava el mateix dia que l"Artur Mas anunciava eleccions anticipades pel 25 de novembre. Dues carreres a falta duna, Una la vaig anar a buscar i l'altra me la vaig trobar. Iosep Pons Puigdefábregas

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg 11 LALLENGUA, EL CATALÀ

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Mar~ 2013 LA LLENGUA, EL CATAIÁ Elllenguatge d'un país és l'eix transversal de la seva historia, de la seva civilització. La llengua d'un país és l' eina principal de comunicació entre els seus habitants, és l'ánima de la seva cultura, és l'enteniment universal, és la construcció social. La llengua és la mare d'un poble, és la tradició feta paraula, és la seva identitat. En els anys quaranta sovint s'escoltava aquesta frase: "Hábleme cristiano o le llevo al cuartelillo". Recordo que la cartilla de racionament ens servia per a aconseguir els aliments de primera necessitat, com el pa, l'oli, la farina, l'arrós, etc. A mi em deien que era molt eixerit perqué a las botigues regatejava, els deia: escolti posi'm el més maco!, i als botiguers els feia gracia que un marrec els demanés el millor, i estigués sempre tan atén a tots els seus encárrecs que previament li havia anotat la mareo Dones a las sortides diarias pel barri de Gracia molt sovint, quan els veíns parlaven el catalá, utilitzant la nostra llengua original de la terra que ens ha vist néixer, havíem d'anar molt amb compte no hi hagués a prop una ave rapinya que ens cridés l'atenció per no utilitzar el castellá. No sols els policies, sinó també molts agents camufiats que estaven atents de mantenir Yidioma nacional, claro ... nacional d'Espanya, no pas de Catalunya, faltaria més. Tant és així que si parlaves el catalá davant d'ells et deien "HABLEME CRISTIANO O LE LLEVO AL CUARTELILLO", igual que si fóssim vulgars delinqüents. Per tant, era clar que el catalá estava totalment prohibit arreu de la nostra geografia, ens havíem d'amagar per utilitzar-lo. Quina llástima, una llengua tan rica i amb tanta antiguitat, no ens deixaven ser catalans, ni utilitzar les nostres eines de comunicació, és més, molts catalans sols per ser-ho i defensar la seva llengua estaven presos, i d'altres els donaven "EL PASEILLO", i no es tomaven a veure mai més. Tot per la mateixa qüestió, pero no per aixó hem deixat de parlar el castellá, que també és germá i s'ha de respectar. Tots els idiomes enriqueixen la cultura d'un pais. Bé, si us hi fixeu, aquella postguerra sembla que d'alguna manera mai s'ha acabat, perque a la ment de la majoria dels de fora de Catalunya, deis que no viuen aquí, dels que no saben de la nostra hospitalitat, dels que no ens coneixen, segueixen sense acceptar-nos, no els caiem bé, alguns ens diuenpolacos, en canvi aquí sempre els hem acceptat a tots i de bon grat, els hem obert totes les portes, siguin castellans, de qualsevol comunitat, o estrangers, nosaltres sempre hem sigut així i ho seguirem sent. Quines coses més injustes té la societat, veritat? Bé, si a més hi afegim l'expoli económic i polític a que ens té immers el Govem Central, sembla que esta clar que ens aboquen a la separació, ESTAT PROPI, ens volen fora d'Espanya. Dones creieu-me si us die que tinc la sensació que encara que alllarg de la historia millenária de Catalunya, mai hem guanyat cap guerra amb les armes, aquesta la guanyarem de bon grat. .. , amb el seny i la paraula, l'eina més preuada de la nostra joia, la llengua. No sé jo si aquesta mesura en l'ámbit economic seria més positiva per Catalunya que per Espanya, a vosaltres que us sembla? Pero d'una cosa sí que n'estic ben segur, la riquesa immensa d'assaborir la nostra inigualable llengua fent-Ia preferent viva i immortal no ens la treu ningú, o no? Si esteu d'acord, digueu amb mi VISCA LA MARE QUE VAPARlR LA NOSTRA LLENGUA, EL CATALÁ! BIs que no hagin tingut aquestes vivéncies, se'ls fará difícil creure's aquestes lletres, i si se les creuen encara més ho entendreu, pero per desgracia són les que ens va tocar viure a les nostres cams. Tot i així, voto perque les dues llengues conviveixin en pau, perque respectem a tothom i perdonem a qui ens hagi faltat. Charles Chaplin deia "un dia sense somriure és un dia perdut". Dediquem ilusionats dones un sornriure al futur dels nostres néts. J. A. Lápez Garriga I Noticias: ANA BOTELLA Prensa Alemana Der Spiegel asombrado relata una historia que ilustra perfectamente lo escandaloso de nuestra situación. Se refería a la Alcaldesa de Madrid, cuyo único "mérito" es ser la señora de Aznar, Ana Botella. El semanario no daba crédito, "el ayuntamiento es un palacio cuya remodelación ha costado 500 millones de euros!! !", "su despacho es mayor que el del Presidente de los Estados Unidos", tiene "un mayordomo cuya única función es servirla el café", y 260 asesores personales y altos cargos que cobran de media 60.000 euros. El Ayuntamiento posee, además, 267 coches oficiales de uso personal, más que todas la capitales de la eurozona juntas. Es una administración sin medida, la ostentación suntuaria más indecente en medio de una penuria extrema, donde Cáritas ha tenido que atender a más de un millón de personas y un 26% de los niños vive por debajo del umbral de la pobreza. Y el pais en situación de rescate. ¿Cómo se atreve a ir a misa y a salir a la calle? Y este es el problema, porque no es la excepción, es la regla. En su ciudad ocurre una grave desgracia donde por irresponsabilidad organizativa i de seguridad perecen seres humanos, pero ella no dimite, faltaría más, ni siquiera se lo plantea, hace dimitir a los demás, por que claro alguien tiene que hacerlo, siendo ella la principal responsable de su ciudad. ¿Que os parece? ¡VENUS IAGENCIA MATRIMONIAL . ENERGIAS AL,!,ERNATIVAS . CARTAS ESPANOLAS GRUPOS DE AMISTAD CI Sant Josep, 102 - Tel. 659 232 895 CALELLA I

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg. 12 SALUT

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Man; 2013 11 SALUT DESPUES DE LOS EXCESOS Si se tiene la sensación de estar llenos, después de un exceso de alcohol o se tiene ardor de estómago por una mala combinación de alimento, hemos de masticar un buen trozo de Aloe Vera en la boca, hasta que se deshaga, y después tragarlo. EL ALOE VERA EN DIETA ANIMAL Los animales domésticos, a veces pueden padecer los mismos dolores internos que experimentan los humanos. Añadiendo Aloe Vera, en la dieta de los animales, dá muy buen resultado. (hay que sacar la piel y lavarlo con los dedos, para sacar el sever). Para heridas y eczemas, aplicaremos el aloe en la zona afectada. OBSERVACIONES Todos los procedimientos que se indican en este estudio, están basados en la práctica directa del Aloe Vera. Tambien se incluye el conocimiento que se tiene de esta planta en las medicinas tradicionales de diferentes étnias sociales en diferentes lugares de la tierra, y la información sobre los estudios de el Aloe editados en publicaciones y libros de universidades e instituciones de Usa, Rusia, Japón y otros países. SAL MARINA VERSUS SAL coMÚN Nadie imagina todas las grandes diferencias que existen entre ambas sales. Una da vida, la otra es perjudicial para la salud. Sal marina que alimenta; "Es el mayor concentrado de minerales naturales. Es el mayor alimento que la naturaleza ha creado. En las exactas medidas que lo requieren las células". Carecemos de los minerales sin la sal marina. El mar se mueve ondularmente desde hace millones de años, desgastando todos los minerales, y piedras que existen en el planeta, y estas partículas, están en suspensión en el agua del mar. El hombre descubre que evaporando el agua del mar ... Queda la sal marina. Al analizarla verificamos que contiene casi en las mismas proporciones que en el suero sanguíneo "Todos los minerales que el organismo requiere" (por todo esto se dice que venimos del mar). Citamos solo algunos minerales que contiene la sal marina: Azufre, Boro, Bromo, Carbono, Estroncio, Magnesio, Potasio, Sodio, Aluminio, Arsénico, Bario, Cesio, Cobalto,Flúor, Fosforo, Hierro, Litio, Manganesio, Mercurio, Niquel, Nitrógeno, Oro, Plata, Radio, Rubideo, Selenio, Silicio, Uranio, Vanadio, Cinc, Yodo, etc. Hay además moléculas de todas las piedras del planeta, sean de una montaña o del desierto. Todo termina en el mar, llevado por las lluvias. Los músculos, al deshidratarse, pierden grandes cantidades de agua, y sales minerales. Creando un estado de cansancio y agotamiento físico, psíquico, emocional y mental. Hay malos funcionamientos internos, cuando faltan los minerales que se perdieron. Debemos reponerlos rápidamente y con la sal común, nada llegará a las células, solo sodio puro. La sal marina repone en instantes lo gastado. Beneficios de consumir sal marina a diario: 1° Da energías a los músculos. 2° Compensa los perjuicios de la mala alimentación. 3° Disminuye la acidez Gástrica. 4° Estimula la circulación sanguínea, respiratoria, centros nerviosos, los riñones y las vías urinarias. 5° Elimina los ácidos tóxicos. 6° A las tres semanas, hay una gran transmineralización y un enriquecimiento extraordinario de calcio, magnesio, flúor etc. 7° El magnesio previene los transtornos del corazón. 8° El flúor fortifica los huesos, los dientes, etc. 9° Tiene gran efecto bactericida y antibiótico. 10° Produce un gran equilibrio electrolítico. 11° Regula los excesos de sodio y de potasio. (bajando la propia presión arterial, según estudios en España). 12° Evita las constipaciones. 13° Es antialérgico. 14° Estimula notablemente la cura de las heridas, alivia la psoriasis, los procesos menstruales, el bocio. 15° Combate el colesterol , la senilidad, los cálculos biliares. 16° Participan los minerales en la cura de todas las dolencias físicas. Centro Argentino de investigación y estudio de los micro nutrientes celulares. Ornar Rost

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg. 13 LA VEU DEL POBLE, PREGUNTEM A VEINS DE SANTA SUSANNA

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Mar~ 2013 LAVEU DEL POBLE. PREGUNTEM A VEINS DE SANTA SUSANNA Respon: IMMA NOGUERAS 1"_Que considera que fa més falta a Santa Susanna? Definir quin tipus de poble volem; un poble per als visitants, o un poble per viure-hi, cohesionat, sense grans macroprojectes pero amb vida social, cohesionat malgrat la dispersio d'habitatges. 2"- Com creu que funciona el comen; del poble, i que faria per millorar-Io? Per a mi, el comerc del poble és el del centre, és on ens trobem i on ens coneixem tots. 1funciona prou bé tenint en compte les circumstancies, un poble dispers amb tres zones mal enllacades entre elles i on la majoria de gent necessita vehicle i, per tant, ja tant lifa acabar d'anar fins al Carrefour, el Lidl ..., o els pobles veins. Al centre es on viu menys gent i es dificil competir amb els grans. Pero intentem millorar. També incloc al comerc del poble el mercat del dissabte que penso que s 'hauria de potenciar més en lloc de prioritzar el de dimarts i ara el de diumenge. Per millorar-lo potenciaria locals al nucli urba i informaria de cursos de formació. 3"_Després de disset mesos de govern, que n'opina de l'equip que governa el nostre poble? No sé que pensar, han plegat tres regidors, diuen que no cobren sou, pero sembla que cobren el mateix que els de 1'anterior legislatura encara que en forma de dietes. No fa la sensacio que escoltin el poble. De fet tot just entrar el nou 1 'Ajuntament va intentar tancar la Barraca, semblava que volien desfer el que s 'havia fet els anteriors anys. Semblen encallats als anys noranta amb macroprojectes com el del Centre Civic que ara ja ens tornen a dir de gent gran, i que a més d'endeutar-nos ens barra la vista a banda i banda de la N-IJ. D 'un temps enea, els regidors semblen més propers. 4"_Millor el passat, o el present, i per que? Millor elfutur, que és on anem ion hem d'anar: 1 cal posar bones bases, bona gestiá, suport als centres educatius i d'esplai, a les entitats sorgides alllarg d'anys .... Potenciar activitats al centre del poble, mantenir 1'aula de música; potenciar Can Ratés arreglant les sales abandonades, adaptant- les com a espais multifunció i per fer teatre, exposicions, tallers, seus d'entitats. Cohesionar la població tan dispersa i tenir uns habitants actius i amb criterio I Respon: Josep Pons 1"-Que considera que fa mes falta a Santa Susanna.? Una bona imatge del poble és que els camps del pla i els boscos de la muntanya estiguin ben conservats. Cree que s 'haurien de mimar els pocs pagesos que quedem a Santa Susanna. Una bona manera de fer-ho seria quasi suprimin les contribucions dels terrenys cultivats i penalitzan els terenys herms i abandonats.Aixo ajudaria una mica a la gent que viu del camp a no abandonar-los. Fafalta feina a Santa Susanna;i cree que el camp ,malgrat les trabes i barreres que hi posen totes les administracions, encara tefutur. 2"- Com creu que funciona el comen; del poble, i que faria per millorar-Io? El comerc del poble funciona si fa no fa com el comerc deIs altres pobles:Forta competencia de les grans superficies i competencia inhumana del productes d'origen xinés. Ja que el petit comerc no pot obrir vuitanta hores a la setmana,s 'haurien de reduir drasticament 1'horari de les grans superficies. Respecta als productes d'origen xinés ja és una altra historia.ja que en la época de crisi que estem vivin.la majoria de compradors mira primer el preu i molt i molt després la qualitat ... i contra aixo hi ha poca cosa afer! Solucionant aquest dos punts el comerc a Santa Susanna sens dubte milloraria. 3"_Després de disset mesos de govern, que n'opina de l'equip que governa el nostre poble? Un ajuntament s 'ha de gestionar com qualsevol empresa privada. Estirar més el brac que la maniga és un error molt frecuent en la majoria d'Ajuntaments del nostre pais.Crec que l'Ajuntament de Santa Susanna a passat uns anys molt bons i ara li costa adaptar-se a les circumstancies del momento Les despeses sempre s 'han d'ajustar als ingresos, i si aixo ja és dificil gestionant els teus propis diners encara ho és més gestionant uns diners que no son teus.. . Respon: Josep Megias 1"_Que considera que fa mes falta a Santa Susanna.? Santa Susana es un pueblo turistico ,los hoteles y los campings son lo que le da vida en la actualidad, tiene un potencial de servicios para mucha mas poblacion de la que normalmente vive. Si realmente quiere progresar debe empezar por realizar pisos de proteccion oficial .para que la juventud empiece a residir en este pueblo e iniciar un sistema con el que se puedan ubicar empresas no contaminantes para crear puestos de trabajo. 2"- Com creu que funciona el comen; del poble, i que faria per millorar-Io? El comercio de Santa Susana supongo que debe estar entre minimos ya que las grandes superficies estan abarcando todas las necesidades ,con lo que respecta al pueblo se han ido instalando nuevos servicios ,carnicerias,pescaderias,informatica,pastelerias etc .... Una cosa esta clara necesitamos mas residentes fijos y este es el objetivo del ayuntamiento con el que ha de trabajar ya que sera dificil mantener estos servicios durante todo el año. Fa quaranta anys que passo les vacances i caps de setmana a Santa Susanna, i durant aquests anys ha anat canviant a millor, encara que ja no es pot anar a buscar bolets, caragols i tampoc pescar, .ja que de peixos en queden molt pocs. Haig de dir que en serveis i en logística ha millorat. Pero hi ha una cosa que ha empitjorat, em refereixo concretament als gossos. Els amos d'aquests animals no fan cas deis avisos que posa l'Ajuntament, una part deIs propietaris de gossos els deixen anar per les places i defequen per tot arreu, no recullen els excrements. Uns altres els deixen a la balconada i marxen a la platja o als restaurants i quan aquests animals estan sols ploren i borden contínuament, no deixen agafar el son als vetns. Segurament l'Ajuntament no s 'ha adonat d'aquestes anomalies i sí que s 'ha adonat que no fa res sobre aquest tema. 1per últim apareixen els friquis de sempre amb el seu automobil, aparquen en una cantonada, obren les portes de bat a bat i engeguen el seu equip d'audio a tota la potencia i retrunyen els vidres dels apartaments. Els caps de setmana s 'esta posant de moda el botelló, que sol durar fins a les quatre de la matinada. Segurament aquestes coses es podrien evitar, pero últimament la mala educacio esta formant part de la nostra vida, haurem de comencar a controlar aquests temes abans que vagin a més. Espero que l' alcalde Campolier, amb l 'experiencia que ha demostrat durant anteriors legislatures, intervingui. La direcció de la revista els hi dóna les gracies per la seva participació, I11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Mar~ 2013 LAVEU DEL POBLE. PREGUNTEM A VEINS DE SANTA SUSANNA Respon: IMMA NOGUERAS 1"_Que considera que fa més falta a Santa Susanna? Definir quin tipus de poble volem; un poble per als visitants, o un poble per viure-hi, cohesionat, sense grans macroprojectes pero amb vida social, cohesionat malgrat la dispersio d'habitatges. 2"- Com creu que funciona el comen; del poble, i que faria per millorar-Io? Per a mi, el comerc del poble és el del centre, és on ens trobem i on ens coneixem tots. 1funciona prou bé tenint en compte les circumstancies, un poble dispers amb tres zones mal enllacades entre elles i on la majoria de gent necessita vehicle i, per tant, ja tant lifa acabar d'anar fins al Carrefour, el Lidl ..., o els pobles veins. Al centre es on viu menys gent i es dificil competir amb els grans. Pero intentem millorar. També incloc al comerc del poble el mercat del dissabte que penso que s 'hauria de potenciar més en lloc de prioritzar el de dimarts i ara el de diumenge. Per millorar-lo potenciaria locals al nucli urba i informaria de cursos de formació. 3"_Després de disset mesos de govern, que n'opina de l'equip que governa el nostre poble? No sé que pensar, han plegat tres regidors, diuen que no cobren sou, pero sembla que cobren el mateix que els de 1'anterior legislatura encara que en forma de dietes. No fa la sensacio que escoltin el poble. De fet tot just entrar el nou 1 'Ajuntament va intentar tancar la Barraca, semblava que volien desfer el que s 'havia fet els anteriors anys. Semblen encallats als anys noranta amb macroprojectes com el del Centre Civic que ara ja ens tornen a dir de gent gran, i que a més d'endeutar-nos ens barra la vista a banda i banda de la N-IJ. D 'un temps enea, els regidors semblen més propers. 4"_Millor el passat, o el present, i per que? Millor elfutur, que és on anem ion hem d'anar: 1 cal posar bones bases, bona gestiá, suport als centres educatius i d'esplai, a les entitats sorgides alllarg d'anys .... Potenciar activitats al centre del poble, mantenir 1'aula de música; potenciar Can Ratés arreglant les sales abandonades, adaptant- les com a espais multifunció i per fer teatre, exposicions, tallers, seus d'entitats. Cohesionar la població tan dispersa i tenir uns habitants actius i amb criterio I Respon: Josep Pons 1"-Que considera que fa mes falta a Santa Susanna.? Una bona imatge del poble és que els camps del pla i els boscos de la muntanya estiguin ben conservats. Cree que s 'haurien de mimar els pocs pagesos que quedem a Santa Susanna. Una bona manera de fer-ho seria quasi suprimin les contribucions dels terrenys cultivats i penalitzan els terenys herms i abandonats.Aixo ajudaria una mica a la gent que viu del camp a no abandonar-los. Fafalta feina a Santa Susanna;i cree que el camp ,malgrat les trabes i barreres que hi posen totes les administracions, encara tefutur. 2"- Com creu que funciona el comen; del poble, i que faria per millorar-Io? El comerc del poble funciona si fa no fa com el comerc deIs altres pobles:Forta competencia de les grans superficies i competencia inhumana del productes d'origen xinés. Ja que el petit comerc no pot obrir vuitanta hores a la setmana,s 'haurien de reduir drasticament 1'horari de les grans superficies. Respecta als productes d'origen xinés ja és una altra historia.ja que en la época de crisi que estem vivin.la majoria de compradors mira primer el preu i molt i molt després la qualitat ... i contra aixo hi ha poca cosa afer! Solucionant aquest dos punts el comerc a Santa Susanna sens dubte milloraria. 3"_Després de disset mesos de govern, que n'opina de l'equip que governa el nostre poble? Un ajuntament s 'ha de gestionar com qualsevol empresa privada. Estirar més el brac que la maniga és un error molt frecuent en la majoria d'Ajuntaments del nostre pais.Crec que l'Ajuntament de Santa Susanna a passat uns anys molt bons i ara li costa adaptar-se a les circumstancies del momento Les despeses sempre s 'han d'ajustar als ingresos, i si aixo ja és dificil gestionant els teus propis diners encara ho és més gestionant uns diners que no son teus.. . Respon: Josep Megias 1"_Que considera que fa mes falta a Santa Susanna.? Santa Susana es un pueblo turistico ,los hoteles y los campings son lo que le da vida en la actualidad, tiene un potencial de servicios para mucha mas poblacion de la que normalmente vive. Si realmente quiere progresar debe empezar por realizar pisos de proteccion oficial .para que la juventud empiece a residir en este pueblo e iniciar un sistema con el que se puedan ubicar empresas no contaminantes para crear puestos de trabajo. 2"- Com creu que funciona el comen; del poble, i que faria per millorar-Io? El comercio de Santa Susana supongo que debe estar entre minimos ya que las grandes superficies estan abarcando todas las necesidades ,con lo que respecta al pueblo se han ido instalando nuevos servicios ,carnicerias,pescaderias,informatica,pastelerias etc .... Una cosa esta clara necesitamos mas residentes fijos y este es el objetivo del ayuntamiento con el que ha de trabajar ya que sera dificil mantener estos servicios durante todo el año. Fa quaranta anys que passo les vacances i caps de setmana a Santa Susanna, i durant aquests anys ha anat canviant a millor, encara que ja no es pot anar a buscar bolets, caragols i tampoc pescar, .ja que de peixos en queden molt pocs. Haig de dir que en serveis i en logística ha millorat. Pero hi ha una cosa que ha empitjorat, em refereixo concretament als gossos. Els amos d'aquests animals no fan cas deis avisos que posa l'Ajuntament, una part deIs propietaris de gossos els deixen anar per les places i defequen per tot arreu, no recullen els excrements. Uns altres els deixen a la balconada i marxen a la platja o als restaurants i quan aquests animals estan sols ploren i borden contínuament, no deixen agafar el son als vetns. Segurament l'Ajuntament no s 'ha adonat d'aquestes anomalies i sí que s 'ha adonat que no fa res sobre aquest tema. 1per últim apareixen els friquis de sempre amb el seu automobil, aparquen en una cantonada, obren les portes de bat a bat i engeguen el seu equip d'audio a tota la potencia i retrunyen els vidres dels apartaments. Els caps de setmana s 'esta posant de moda el botelló, que sol durar fins a les quatre de la matinada. Segurament aquestes coses es podrien evitar, pero últimament la mala educacio esta formant part de la nostra vida, haurem de comencar a controlar aquests temes abans que vagin a més. Espero que l' alcalde Campolier, amb l 'experiencia que ha demostrat durant anteriors legislatures, intervingui. La direcció de la revista els hi dóna les gracies per la seva participació, I11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Mar~ 2013 LAVEU DEL POBLE. PREGUNTEM A VEINS DE SANTA SUSANNA Respon: IMMA NOGUERAS 1"_Que considera que fa més falta a Santa Susanna? Definir quin tipus de poble volem; un poble per als visitants, o un poble per viure-hi, cohesionat, sense grans macroprojectes pero amb vida social, cohesionat malgrat la dispersio d'habitatges. 2"- Com creu que funciona el comen; del poble, i que faria per millorar-Io? Per a mi, el comerc del poble és el del centre, és on ens trobem i on ens coneixem tots. 1funciona prou bé tenint en compte les circumstancies, un poble dispers amb tres zones mal enllacades entre elles i on la majoria de gent necessita vehicle i, per tant, ja tant lifa acabar d'anar fins al Carrefour, el Lidl ..., o els pobles veins. Al centre es on viu menys gent i es dificil competir amb els grans. Pero intentem millorar. També incloc al comerc del poble el mercat del dissabte que penso que s 'hauria de potenciar més en lloc de prioritzar el de dimarts i ara el de diumenge. Per millorar-lo potenciaria locals al nucli urba i informaria de cursos de formació. 3"_Després de disset mesos de govern, que n'opina de l'equip que governa el nostre poble? No sé que pensar, han plegat tres regidors, diuen que no cobren sou, pero sembla que cobren el mateix que els de 1'anterior legislatura encara que en forma de dietes. No fa la sensacio que escoltin el poble. De fet tot just entrar el nou 1 'Ajuntament va intentar tancar la Barraca, semblava que volien desfer el que s 'havia fet els anteriors anys. Semblen encallats als anys noranta amb macroprojectes com el del Centre Civic que ara ja ens tornen a dir de gent gran, i que a més d'endeutar-nos ens barra la vista a banda i banda de la N-IJ. D 'un temps enea, els regidors semblen més propers. 4"_Millor el passat, o el present, i per que? Millor elfutur, que és on anem ion hem d'anar: 1 cal posar bones bases, bona gestiá, suport als centres educatius i d'esplai, a les entitats sorgides alllarg d'anys .... Potenciar activitats al centre del poble, mantenir 1'aula de música; potenciar Can Ratés arreglant les sales abandonades, adaptant- les com a espais multifunció i per fer teatre, exposicions, tallers, seus d'entitats. Cohesionar la població tan dispersa i tenir uns habitants actius i amb criterio I Respon: Josep Pons 1"-Que considera que fa mes falta a Santa Susanna.? Una bona imatge del poble és que els camps del pla i els boscos de la muntanya estiguin ben conservats. Cree que s 'haurien de mimar els pocs pagesos que quedem a Santa Susanna. Una bona manera de fer-ho seria quasi suprimin les contribucions dels terrenys cultivats i penalitzan els terenys herms i abandonats.Aixo ajudaria una mica a la gent que viu del camp a no abandonar-los. Fafalta feina a Santa Susanna;i cree que el camp ,malgrat les trabes i barreres que hi posen totes les administracions, encara tefutur. 2"- Com creu que funciona el comen; del poble, i que faria per millorar-Io? El comerc del poble funciona si fa no fa com el comerc deIs altres pobles:Forta competencia de les grans superficies i competencia inhumana del productes d'origen xinés. Ja que el petit comerc no pot obrir vuitanta hores a la setmana,s 'haurien de reduir drasticament 1'horari de les grans superficies. Respecta als productes d'origen xinés ja és una altra historia.ja que en la época de crisi que estem vivin.la majoria de compradors mira primer el preu i molt i molt després la qualitat ... i contra aixo hi ha poca cosa afer! Solucionant aquest dos punts el comerc a Santa Susanna sens dubte milloraria. 3"_Després de disset mesos de govern, que n'opina de l'equip que governa el nostre poble? Un ajuntament s 'ha de gestionar com qualsevol empresa privada. Estirar més el brac que la maniga és un error molt frecuent en la majoria d'Ajuntaments del nostre pais.Crec que l'Ajuntament de Santa Susanna a passat uns anys molt bons i ara li costa adaptar-se a les circumstancies del momento Les despeses sempre s 'han d'ajustar als ingresos, i si aixo ja és dificil gestionant els teus propis diners encara ho és més gestionant uns diners que no son teus.. . Respon: Josep Megias 1"_Que considera que fa mes falta a Santa Susanna.? Santa Susana es un pueblo turistico ,los hoteles y los campings son lo que le da vida en la actualidad, tiene un potencial de servicios para mucha mas poblacion de la que normalmente vive. Si realmente quiere progresar debe empezar por realizar pisos de proteccion oficial .para que la juventud empiece a residir en este pueblo e iniciar un sistema con el que se puedan ubicar empresas no contaminantes para crear puestos de trabajo. 2"- Com creu que funciona el comen; del poble, i que faria per millorar-Io? El comercio de Santa Susana supongo que debe estar entre minimos ya que las grandes superficies estan abarcando todas las necesidades ,con lo que respecta al pueblo se han ido instalando nuevos servicios ,carnicerias,pescaderias,informatica,pastelerias etc .... Una cosa esta clara necesitamos mas residentes fijos y este es el objetivo del ayuntamiento con el que ha de trabajar ya que sera dificil mantener estos servicios durante todo el año. Fa quaranta anys que passo les vacances i caps de setmana a Santa Susanna, i durant aquests anys ha anat canviant a millor, encara que ja no es pot anar a buscar bolets, caragols i tampoc pescar, .ja que de peixos en queden molt pocs. Haig de dir que en serveis i en logística ha millorat. Pero hi ha una cosa que ha empitjorat, em refereixo concretament als gossos. Els amos d'aquests animals no fan cas deis avisos que posa l'Ajuntament, una part deIs propietaris de gossos els deixen anar per les places i defequen per tot arreu, no recullen els excrements. Uns altres els deixen a la balconada i marxen a la platja o als restaurants i quan aquests animals estan sols ploren i borden contínuament, no deixen agafar el son als vetns. Segurament l'Ajuntament no s 'ha adonat d'aquestes anomalies i sí que s 'ha adonat que no fa res sobre aquest tema. 1per últim apareixen els friquis de sempre amb el seu automobil, aparquen en una cantonada, obren les portes de bat a bat i engeguen el seu equip d'audio a tota la potencia i retrunyen els vidres dels apartaments. Els caps de setmana s 'esta posant de moda el botelló, que sol durar fins a les quatre de la matinada. Segurament aquestes coses es podrien evitar, pero últimament la mala educacio esta formant part de la nostra vida, haurem de comencar a controlar aquests temes abans que vagin a més. Espero que l' alcalde Campolier, amb l 'experiencia que ha demostrat durant anteriors legislatures, intervingui. La direcció de la revista els hi dóna les gracies per la seva participació, I

REVISTA SKORPIO Nº13 pàg. 14 ¿ESPAÑA ADONDE VAS? NOTICIAS

LA PRIMERA REVISTA O'ESCACSIINTERES SOCIAL Gener/Marc 2013 11 ¿ESPAÑA ADONDE VAS? c-: NOTICIAS Lo que os cuento nos pasó en una farmacia de la comunidad valenciana la semana pasada un señor fue a por medicinas, según su n° le tocaba pagar una cantidad alta pero .... Al pasar la tarjeta en la máquina .... Salía a pagar ... O€. Entonces la farmacéutica llamó por teléfono por si había un error, y, al otro lado del hilo telefónico, le dijeron que le preguntara al cliente si tenía algún cargo político a lo que el sr. Contestó que sí, así que a los cargos políticos no les afecta el copago no tienen que pagar nada, las medicinas son gratis para ellos es una vergüenza, pasadlo, que se sepa en toda españa basta ya de privilegios ~ ~,,~C~~ ~\.V-- ~ ~~~ ~. ~ Albert Sola i Ingrid Sartiau van interposar el passat 5-10 als jutjat de família de Madrid una demanda per reclamar la paternitat del rei Joan Caries 1, amb proves contundents. Uns laboratoris belgues completen les análisis genetiques que avalen la reclamació Albert Sola i Ingrid Sartiau, el catala i la belga que al juny es van presentar davant del món com a germans i suposats fills bords del rei d'Espanya, van interposar ahir al migdia a la seu deis jutjats de família de Madrid una demanda de filiació per exigir que SAR Joan Caries Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó de les Dues Sicílies els reconegui com a fills seus. La demanda la van entrar al registre judicial a través del procurador i dellletrat Jaume Pararols, que representa els interessos de Sola i Sartiau. Tot i que el rei gaudeix d'immunitat i se'I considera irresponsable deis seus actes en l'árnbit penal, I'ordenarnent jurídic no li concedeix cap tracte específic en I'ambit civil, i per aquest motiu, en el cas d'una demanda de paternitat, encara que el demandat sigui el rei, cal presentar el document als jutjats de farru1ia corresponents al domicili on resideix el demandat. Albert Sola i Ingrid Sartiau van sortir satisfets i amb la demanda amb el segell judicial, tot i que ja els van advertir que fins d'aquí a unes setmanes, quan s'hagi fet el repartirnent judicial, no sabran a quin jutjat de farru1ia li pertocara analitzar l'afer, Sola i Sartiau van remarcar que no reclamen cap assignació dinerária sinó que exigeixen que es reconegui que són descendents de Joan Caries 1 i que aixo es verifiqui a través de proves genetiques, Els demandants van afirmar que estan disposats a retirar la demanda sempre que el seu "pare" s'avingui a rebre'Is i a dialogar. La demanda la van presentar ahir després que, a través d'un burofax enviat a la casa reial pellletrat Pararols, haguessin donat al rei un ultimátum, que expirava dimarts passat, per rebre'Is, A part del text de la demanda, Sola i Sartiau han aportat al jutjat documentació sobre les seves partides de naixement i una pericial d' ADN que assenyala que els seus perfils genetics són coincidents en més d'un 91% en la línia d'un deis ascendents. És a dir, que són germans. Més proves d'ADN De totes maneres, Sartiau i Sola compten aportar alsjutjats unes proves genetiques més concloents quan obtinguin els resultats d'unes noves proves d' ADN que es van fer la setmana passada als laboratoris de Jean Jacques Cassiman, un reputat genetista de la Universitat de Lovaina (Bélgica). Dilluns, Cassiman va agafar una mostra de saliva aAlbert Sola i el va retratar en el moment de fer la prova perque quedés constancia de la identitat. Cassiman ja és I' autor de la comparativa d' ADN que conclou que Sola i Sartiau comparteixen més d' un 91% deis al-lels, pero mentre que les mostres de Sartiau sí que les havia agafat al seu laboratori, l' ADN de Sola no I'havia extret ell personalment. Ara aprofitara per comparar el 100% deis al-lels i presentar uns nous resultats que Sartiau i Sola no dubten que no faran res més que ratificar que són germans. Albert Sola te 56 anys, si es certifiqués que és fill del rey, seria el primogenic. Aquest es el resultat de gaudir de tantes i tantes "caceries" alllarg de la seva vida. (Prensa 6/10/12) Demandajudicial al Reí, perque els reconeguí com a fills. Un mal negocio (La Vaguardia) El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar. Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el expolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes? ¿Quién puede defender que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal? Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el S% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el58 %? ¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia? ¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€? ¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene eI4%? ¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo? ¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya? ¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PlB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso? Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas? Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PlB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español? ¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño,574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego. ¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes? Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos. España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional. 1 para redondeo ...: el Gobierno Español regalara al F.e. Reial Madrid 1.000.000 dEuros con la excusa de dar imagen de España al resto del mundo. Osea que los catalanes también subvencionamos al Real Madrid. Tengo la sensación de que nos subestiman socialmente, pero económicamente no, les vá muy bien contar con nosotros. Les gusta regatear y guardar el balón, cuanto mas dure el partido mejor. Tenemos que ser inteligentes, y exigentes con nuestros políticos para que de la mano todo el equipo, y

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg. 15 INDEPENDÈNCIA? SÍ, ÉS CLAR QUE SÍ

11 LA PRIMERA REVISTA O'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Man; 2013 Independencia? Sí, és cIar que sí. Catalunya té totes les raons possibles per voler la independencia, el que manquen són raons per continuar la dependencia. Jo encara haig de sentir algun raonament que justifiqui la dependencia, més enlla de la desqualificació sistemática de Catalunya o el voler fer por dient que esdevindrem un deis países més pobres d'Europa. Aquesta darrera afirmació cal fer-la amb xifres reals, pero no es donen perque la veritat és que Catalunya independent seria uns deis países més rics d'Europa. Si, com creu forca gent a Espanya, Catalunya rep més del que paga en impostos, em demano perqué no es treuen de sobre quelcom que protesta, és una nos a i costa diners. Que ens ofereixin la independencia i nos altres ja decidirem el que volem fer. Cree que aquest és el punt principal: el dret a decidir com a nació que som (que la Constitució vigent digui que Espanya, I'Espanya de matriu i genesi castellana, és la única nació no canvia la realitat). Sempre m'ha sorpres l'afany de l'Espanya castellana i uniforrnista de defensar-nos de nosaltres mateixos. Sobre la proposta de nou Estatut, que el Tribunal Constitucional va trinxar, es va dir, entre altres coses, que si s'aplicava, Catalunya seria una dictadura i, en conseqüencia, Espanya havia de salvar la democracia a Catalunya i salvar-nos de que la nostra llengua, el catala, sigui idioma preferent i també de poder establir una relació bilateral amb el Govem de Madrid pel que fa al sistema de financament. Encara més, hi ha bisbes espanyols' que consideren un deure moral mantenir la "unitat d'Espanya", és a dir, que els catalans som moralment dolents si volem separar-nos d'Espanya. Hi ha moltes, moltes raons per la independencia: som una nació, tenim dret als nostres diners (a tots) i a viure millor, dret a que no es discrimini el nostre idioma a la nostra propia terra (la irnrnersió escolar en l'idioma del país és el que es fa arreu, també a Espanya), dret a poder coneixer la veritat histórica (Catalunya va ser un país independent fins l' any 1714 tot i compartir rei amb Castella), dret a desenvolupar les nostres tradicions i manera de ser (si la majoria no vol "corrides de toros" s'hauria d'acceptar i prou), dret a tenir una Conferencia Episcopal Catalana (historicament la diocesi primada de Tarragona té preeminencia sobre Toledo) i molts altres drets que ara se'ns discuteixen o neguen. La meya experiencia vital em diu que quan a un matrimoni s'ha intentat tot, pel dret i pel revés, s'ha volgut dialogar, explicar, fer entendre i les coses no mi lloren, ans empitjoren, un divorci és la millor solució. De vegades es fa de mutu acord i de vegades perque un conjuge n'esta tipo Amb Espanya no hi ha res a fer: hem tractat de fer pedagogia, hem estat comprensius, hem donat un cop de ma un cop i altre i només hem obtingut el menyspreu, l'espoli, l'engany i l'intent d'anorrear-nos, d'escanyar-nos economicarnent i cultural. Podem arribar a la independencia de mutu acord o per iniciativa nostra, tant se val, el que compta és obtenir el divorci i comencar a bastir una relació civilitzada i cooperant en el si d'Europa, d'estat a estat, no de dominant a dominat. És l' hora de dir prou, d' assolir el dret a ser responsables, de tenir el dret a encertar i errar, sense que de fora ens diguin que podem o no podem fer perque no hi ha cap raó per ser tractats com a criatures. 1 és hora també que els autonomistes esdevinguin independentistes i que acabin amb la cancó d'un federalisme per al qual ni tan sois saben com arribar-hi i, encara menys, quan. Tenim un full de ruta dissenyat per l' Assemblea Nacional Catalana (ANC), que és un moviment transversal, no partidista, que no accepta ni vol subvencions (tots els diners surten exclusivament de la butxaca deis membres), on es treballa amb generositat per amor al país i a la justícia. Ben segur que persones que pertanyen a partits en formen part, pero pel que fa a la seva activitat a l' ANC, la política del partit la deixen a la porta. Tots els que en formem part hi som com a individus i s'actua amb democracia i transparencia, qualsevol acte violent o no respectuós esta descartat, és inadmissible. '" Sabem que aconseguirem el nostre objectiu, perque és un objectiu "IIII""';~ ._,iust i assolible, un objectiu concret i clar, un objectiu raonable •• i1~•••~'~i raonat que compta amb la voluntat majorítaria del nostre poble (l'opció independentista ~.g_~~~~~puja cada cop més i només cal que es tradueixi en la votació a partits que ho presentin iiii al seu programa). Sabem també que el Govem de Madrid intentara d'impedir-ho adduint la legalitat, pero desbordar la legislació vigent és que1com que han fet mo1ts paises un cop i altre, perque no és impossible. No hi ha cap poble a Europa al segle XXI que hagi decidit aconseguir la independencia de manera democrática i no l'hagi assolida. Mantenir la dependencia actual és una situació aparentment cómoda per a algunes persones, pero significa no solament continuar patint, continuar sempre a la defensiva, anar enfonsant-nos lentament, i significa també que estem faltant al nostre deure de procurar que les generacions deis nos tres fills i néts creixin a un país lliure. Tenir llibertat implica créixer en creativitat, desenvolupar potencialitats, anar endavant, superar obstacles. Hi ha que1com més desitjable? Finalment vull parlar de la situació del castella en una Catalunya independent. No sé si sera o no oficial (aixo dependra al capdava!l d'una decisió presa democraticament), pero el que sí és cert és que es continuara parlant, tot i respectant i parlant el catala com a !lengua propia i essencial del país. És logic i normal no renunciar a un idioma que parlen a Espanya i a molts paísos i que, arnés, és !lengua materna de molts ciutadans catalans. Segur que aquests ciutadans se sentiran comodes i respectats en una Catalunya independent i que les nostres relacions amb Espanya mi!loraran perque ens respectarem mútuament. Assolir la independencia és benefici puro Endavant! Maria Teresa Massons Coordinadora de l' ANC a Santa Susanna Peix free de la Itatja de Blanes Mercat municipal de Galella Parades 8-9 Tel. 647880174 GI Jaume I n° 5 Santa Susanna Te!. 647249851 1 La Conferencia Episcopal Espanyola és accionista majoritaria de l'emissora anticatalana COPE, els arquebisbes Rouco i Cañizares han intervingut en contra de l'Estatut catalá i també altres bisbes, com ara, García-Gasco de Valencia, que va dir al desembre del 2005 que Espanya "no es una convención lingüística artificial, sino un modo pacífico y constructivo de convivencia que solo el radicalismo quiere poner en peligro" i també "vulnera la lógica constitucional dejar que los independentistas aprovechen ese mismo orden para destruir el bien común" MENÚ DIARIO 4 € PLATO ÚNICO PAN, VINO O AGUA O CAÑA "a..- ....• stv. ea'. el Montagut - 08398 - Santa Susanna tel: 620174509 I I

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg. 16 EL GOS D'ALCIBÍADES-HABLANDO DE ENERGÍA- LA IGUALDAD ENTRE POBRES Y RICOS- L'ENROC DELS POLÍTICS

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Mar~ 2013 11 El gos d'Alcibíades Recordo que a Londres hi ha una estatua d'un gos anomenada el gos d' Alcibíades", i fa referencia a un famós militar atenes que es passejava per tota la ciutat perque poguessin admirar-lo. Pel que sembla una vegada va donar l' ordre que li talles sin la cua en públic i d'aquesta forma es continué s parlant del seu gos, i així va sorgir la frase del gos d' Alciabíades. Amb aquesta dita es fa referencia als actes dels personatges públics sobretot els polítics que actuen d'aquesta manera per desviar l'atenció dels temes importants. Dones ben bé aixo és el que esta passant al nostre país. Es parla de retallades, IVA, IRPF, pensions, copagament i, per que no, de Hablando de energía Mucho se está hablando de energía eléctrica pero poco se está realizando para conseguir que esta energía se produzca con alternativas económicas. Muchas veces me he preguntado la cantidad de ciudadanos que se desplazan por la ciudad de un lado para otro empleando energía cinética y que no somos capaces de aprovechar. Por lo general, cuando se piensa en convertir la energía cinética en energía eléctrica, turbinas de viento o presas hidroeléctricas solo vienen a la mente este tipo de soluciones, pero no pensamos en los pasos de la gente -miles y miles de ellos al día- se pueden utilizar para canalizar la energía cinética también. Simplemente hay que colocar unos bloques de goma instalados la independencia d' algunes autonomies. Segurament si les coses funciones sin bé tots aquests plantejaments no existirien. La veritable urgencia és l' ATUR i en no escometre directament aquesta xacra 1'estat solament pensa en dues solucions: augmentar els impostos i disminuir les despeses. 1no s'adonen que com dei en antigament, les ovelles estan per xollar-les i no per espellar-les, que és el que en l' actualitat se esta realitzant. Segurament que si amb tallar la cua al gos no n'hi ha prou, li tallarem les orelles i d'aquesta forma podrem seguir sense solucionar el problema clau, L' ATUR. Iosep Megias Verges en el pavimento que transforman la energía cinética en energía eléctrica que puede ser almacenada o transmitida de inmediato a las farolas y otros aparatos electrónicos cercanos. En una zona de alto tráfico peatonal puede haber hasta 50.000 pasos diarios. Basándose en estos datos, sólo cinco unidades de pavimento puede ser suficiente para mantener las luces encendidas en una parada de autobús toda la noche. También puede aplicarse a las vías circulatorias de automóviles en las ciudades y en muchos lugares de alta movilidad. Espero que pronto se inicien investigaciones en este sentido ya que es la forma más económica a largo plazo de obtener energía. Iosep Megias Verges La igualdad entre pobres y ricos Los esclavos lucharon en contra de la esclavitud y triunfaron. Por tanto, los pobres de las sociedades injustas también han de luchar para una sociedad donde no esté permitido realizar especulación económica y tengamos igualdad de posibilidades. Seguramente este sistema capitalista tiene pocas posibilidades de cambiar estas diferencias; la única cosa que estoy seguro y puedo afirmar es que no se corregirá mientras la economía se mueva por países o regiones. A mi entender, solamente se es pobre cuando uno se rinde a las dificultades que nos plantea la vida. Muchos confundimos la igualdad con los derechos y así nos va. Iosep Megias Verges Infinidad de veces me he preguntado cuántos dineros hay en el mundo y qué pasaría si nos lo repartiéramos equitativamente por habitante. Pues bien, en el mundo hay 47 trillones de euros, 202 países y 7.000 millones aproximadamente de habitantes. Realizando una simple división, nos toca unos 6.714 euros por habitante. Bien, si la tendencia es a igualar las grandes diferencias y un día se pudiera repartir para que todos fuéramos iguales de ricos, ¿estaríamos mejor o peor? Recuerdo una frase que me decía mi padre: para que haya ricos tiene que haber pobres. Yo creo que todo no es blanco o negro. L'enroc deis polítics En els escacs solament existeix una jugada en la qual es mouen dues peces alhora, es diu enroc i la peca de més valor del tauler queda protegida dels atacs. Avui dia aquesta jugada 1'estan utilitzant els polítics, ja que una vegada han aconseguit arribar al poder, s'enroquen i ho fan servir no com un servei al poble, sinó més aviat com un mitja d'aconseguir poder personal, fortuna i prestigi, tres símbols d'immortalitat amb els quals tracten d' ofegar la seva propia angoixa existencial. Saben que tenen data de caducitat i posen tots els seus esforcos en les properes eleccions. La major part dels partits polítics no tenen com a objectiu servir els ciutadans que els han triat, sinó el capital, i són els gestors dels summes sacerdots de la religió del mercat. Actualment els partits polítics són pura facció de 1'estat, ja que es financen de 1'estat i no dels seus afiliats. Aquest és un dels motius que la classe política espanyola estigui enrocada en l' estat, segurament mai voldran sortir d' aquí i l'única solució és treure'ls-en. Moltes vegades sentim dir que ens mereixem els polítics que tenim. Em sembla que aixo no és del tot cert, ja que ningú es mereix tenir la classe política que ens ha tocat viure. També pensem que aquesta classe política forma part del patrimoni nostre. Tampoc és cert, ja que si ens hi fixem, la majoria dels ciutadans del món esta disconforme amb els seus polítics. El treball i l' eficacia dels polítics ha de ser silenciosa i capac de mobilitzar el benestar de la població a la qual representa. No com els que tenim en l' actualitat, que intensifiquen la seva presencia en els mitjans, i es converteixen en un gran circ i espectacle, per dir-ho d'alguna forma. Solament ens queda esperar que les coses de la política no s' eternitzin tant com les edats geologiques, i que molt aviat veiem veritables equips de bons polítics amb idees i objectius clars. Iosep Megias Verges Restaurant ~ f'i\. f1 n f1FN"l~ ~W~ de Sta. Susanna Pollastres a l'ast fets amb foc de lIenya Tel. 93 767 92 92 reserves i encárrecs Ctra. N-II km 673 Sta. Susanna (Barcelona) Davant tfotel Resort

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg.17 ESPAÑA ¿A DONDE VAS? "BANCO MALO"- CAPIO SANIDAD

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Cener/Marc 2013 ESPAÑA ¿ADONDE VAS? "BANCO MALO" El "BANCO MALO" no es un banco, sino una gran agencia inmobiliaria. Esta nueva empresa comprará las viviendas y el suelo que las entidades financieras quieren quitarse de encima. ¿Por qué los bancos quieren liberarse de viviendas y suelo? Vamos a verlo con un ejemplo: 1° En plena burbuja, un banco presta 10 millones a una constructora para hacer un nuevo bloque de viviendas. 2° La constructora se compromete a devolver al banco 10 millones más dos millones de intereses. 3° Como estamos en época de bonanza, la constructora cree que venderá los pisos por 15 millones. 4° Hasta aquí, todos son felices: El banco gana dos millones en intereses y la empresa constructora venderá por 15 millones lo que le ha costado 12. 5° Estalla la crisis. 6° La constructora no consigue vender los pisos. Incapaz de devolver el dinero al banco, se va a la quiebra. 7° El banco se queda con las viviendas. 8° Hasta aquí, el banco ha puesto 10 millones por el bloque de viviendas. 9° Si el banco, sacase esas viviendas al mercado, nadie pagaría más de 5 millones por ellas. El banco decide no venderlas y así evita reconocer pérdidas. 10° Como los bancos españoles guardan miles de millones en "ACTIVOS TÓXICOS" (en nuestro ejemplo, el bloque de viviendas) el sistema financiero español está estrangulado. Ningún banco tiene liquidez para hacer nuevos préstamos y nadie en el extranjero se fía de los bancos españoles. ¡Vaya usted a saber cuántos pufos inmobiliarios esconden en sus carteras!. 11° El gobierno crea una empresa que se llama" BANCO MALO" donde inyecta miles de millones de dinero público. 12° El "BANCO MALO" compra el bloque de viviendas por 8 millones. Para el banco original es un chollo. Tiene que reconocer pérdidas, pero mucho menores que si vendiese las viviendas al verdadero precio de mercado. ¿De donde sale el dinero del "BANCO MALO" ¿ del bolsillo de todos los españoles. El dinero del rescate europeo servirá para crear el "BANCO MALO", pero el rescate no es más que un préstamo que tendremos que devolver con nuestros impuestos. En teoría, dentro de algunos años, los precios de las viviendas volverán a subir, y el "BANCO MALO" podrá recuperar el dinero. Mientras tanto, esta operación consiste en RESCATAR A LOS BANCOS CON DINERO PÚBLICO. Los bancos son un negocio muy particular: CUANDO LAS COSAS VAN BIEN, GANAN ELLOS Y CUANDO VAN MAL, LOS CIUDADANOS PONEN DINERO PARA RESCATARLOS. LOS BENEFICIOS SON PRIVADOS. LAS PÉRDIDAS SON PÚBLICAS. Y quizás lo más cruel: PARTE DEL RESCATE A LOS BANCOS SALDRÁ DE LOS IMPUESTOS DE FAMILIAS QUE HAN SIDO DESAHUCIADAS. Mi abuelo era un hombre muy valiente. Solo tenía miedo a los boludos. Un día le pregunté ¿por qué? y me dijo: Porque son muchos, ¡no hay forma de cubrir semejante frente! Por temprano que te levantes, a donde vayas, ¡ya está lleno de voludos! y son peligrosos, porque al ser mayoría, eligen hasta el presidente. I Facundo Cabral lA PRIVATIZACIÓN DE lA SANIDA PÚBLICA SE LlAMA CAPIO SANIDAD Nuestros actuales dirigentes (Gobierno central y autonómico del PP proyectan privatizar la SANIDAD PÚBLICA para ... ENRIQUECERSE ... ¡ENRIQUECERSE A LO BESTIA¡. LA TÁCTICA ES DEMOSTRAR QUE LO PÚBLICO NO FUNCIONA Y ASÍ PONER EN MANOS DEL SECTOR PRIVADO LOS HOSPITALES, LOS MEDIOS TERAPÉUTICOS Y TODO EL SISTEMA ACTUAL PARA ROBARNOS. A fecha de hoy -por poner un ejemplo- los recortes han supuesto que en el hospital de Guadalajara una respnancia magnética haya pasado de una LISTA DE ESPERA DE 18 DIAS, a 250 DIAS, y si quieres hacerte la resonancia TIENES QUE IR A UNA CLÍNICA PRIVADA. ¿quien está detrás de éste filón? entre otras, la empresa "CAPIO SANIDAD" En la Comunidad de Castilla-La Mancha están al borde de la privatización 4 hospitales públicos, con la excusa de que no son rentables (¡¿ ...?!). ¿DESDE CUANDO LA ATENCIÓN DE LA SALUD SE MIDE POR CRITERIOS ECONOMICISTAS? Se podrán aplicar medidas de contención del gasto, de calidad del servicio, pero nunca se podrá decir que un hospital es igual que una fábrica de lavadoras. Parece ser que "CAPIO SANIDAD" va a ser la empresa privada de gestión sanitaria a la que se van a regalar los cuatro hospitales públicos. RODRIGO RATO (EX-presidente de BANKIA y anterior vice-presidente segundo del gobierno de AZNAR) a través de BANKIA también tiene intereses y acciones en Capio, lo cual no es ilegal, pero?¡qué easualidad! ¿no? ¿Sabéis quién es IGNACIO LÓPEZ DEL HIERRO? Marido de MARIA DOLORES DE COSPEDAL (Presidenta de Castilla-La Mancha y Secretaria General del PP), dedicado a muchas actividades? empresariales (ya sabéis), pero, oh!? sorpresa!? también gestiona hospitales. ¿Sabías que el Consejero de Sanidad y Asuntos Sociales de la Junta de Comunidad de Castilla-La Mancha JOSÉ IGNACIO ECHÁNIZ es hermano de Teresa Echániz Salgado, subdirectora de investigación de Capio Sanidad? ¡Qué casualidad!. Ahora ya tenemos claro por qué Capio se va a llevar los hospitales de la región. Mira en los vocales del Patronato CONF.I.A.S.: http://fundacionconfias.org/html12/comites 12.htm (nota: todos estos señores y señoras son muy religiosos, van mucho a misa, sueltan su óvolo al pobre de la iglesia en cada sesión y se relacionan con Roukko Vare1a y su corte de kikos, legionarios y opusdeistas). Lo cierto es que Capio ya controla buena parte de la sanidad pública de este país. Para quien no sepa qué es CAPIO SANIDAD~ http://madridsur. wordpress.com/20 10/03/ 16/la-sanidad-madrilena-enmanos- del-grupo-capio-empresa-privada-de-origen-sueco-y-relacionadacon- e1-negocio-inmobiliario/ Más cerca, en el Departamento de Elche-Crevillente gestionado de forma privada por RIBERA SALUD que es el principal concesionario de la Comunitat Valenciana y participa ya en la gestión de los hospitales de Alzira, Manises, Torrevieja, E1x y Dénia. Los accionistas de Ribera Salud (Bankia y CAM) se encuentran en proceso de negociación con la multinacional sanitaria Capio para venderle la propiedad. El proceso se encuentra en fase de negociación del precio definitivo de la operación y la fórmula de financiación. Capio tiene los ojos puestos en estos concursos, pero también en otros que puedan surgir en la Comunitat Valenciana. Pero la multinacional no es la única interesada en profundizar en el negocio de la gestión de la sanidad pública. ATITLÁN, el fondo de inversión que dirige Roberto Centeno (yerno del presidente de Mercadona Juan Roig), no ha renunciado a entrar en un mercado que le permitiría diversificar su actividad. ¿Como es posible que algo que no es "rentable" se lo estén disputando?¿Que hay detrás de todo? Parece claro que el objetivo es cargarse el sistema universal, público y gratuito que tenemos. Luego están las fórmulas de financiación público-privada y las concesiones de Obra Pública, es decir, la financiación, gestión (y en algunos casos la prestación de servicios) corre a cargo de consorcios integrados de empresas constructoras (levantan los edificios), entidades bancarias (adelantan el dinero) y aseguradoras (gestionan los servicios); una vez entregado el centro, la administración (o sea, todos nosotros, los ciudadanos) paga un canon anual por 20-30 años como si fuera un contrato de servicios, que se paga a cargo del gasto corriente del presupuestos (no al capítulo de inversiones), por lo que no computa como deuda pública a pesar de que el coste de los centros (endeudamiento real) se multiplica sobre el coste real de los mismos como se ha comprobado donde se ha implantado este sistema. No a la privatización de la sanidad pública! I

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg.18 HUMOR

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Man; 2013 11 HUMOR Matrimonio sin pleitos de por vida ... Una pareja Fue entrevistada en un programa de televisión Porque Estaban casados desde Hacía 40 años y nunca se habían peleado. El periodista, lleno de curiosidad, pregunta al hombre: Pero ustedes, ¿nunca han discutido? 'No', Respondió el marido ... ¿ y cómo es eso? Mi mujer ha sido criada por su padre, un hombre de campo, un hombre decidido pero determinante . Cuando nos casamos mi mujer Tenía una yegua que apreciaba muchísimo, era lo que más quería . Ella era mujer de campo, y esa yegua como su mejor amiga. Era la criatura que ella mimaba más en la vida. El día de nuestra boda fuimos de luna de miel en nuestro Carruaje tirado por la yegua. En el camino hacia nuestro destino la yegua tropezó. Mi mujer le dijo con voz firme a la yegua: UNO. A mitad de nuestro destino la yegua tropezó de nuevo. Mi mujer miró a la yegua y dijo: DOS. Al Llegar a nuestro destino nuevamente la yegua se tropezó, Ella BAJO y le dijo:TRES. Acto seguido saco la pistola y le pegó cinco tiros a la yegua. 'Yo totalmente absorto y molesto le recriminé: ¡Pero estás loca, mujer!, Pero como se te ocurre Matar a ese pobre animal. Estas desquiciada, asesina! Mi mujer me miró fijamente y me dijo: UNO ... Y desde entonces, ¡NO HAY NINGUN PROBLEMA ENTRE NOSOTROS .. ! Una mujer va a lKEA y compra un armario de fácil montaje para hacerlo ella misma .. Llega a su casa, comienza a ensamblarlo y lo termina perfectamente. En ese momento pasa el Metro (ella vive justo encima de una estación) y el armario se desploma, provocando un gran estruendo. Vuelve a montarlo concienzudamente, y cuando ha finalizado el trabajo, pasa el Metro de nuevo y el armario se cae, completamente desarmado ... Tras el tercer intento, indignada, llama a lKEA, expone el problema, y le envían un montador. Llega el técnico, se pone manos a la obra, y en unos minutos lo termina. La señora se queda contemplando su armario, al fin montado, cuando nuevamente pasa el Metro y ¡Brroouuumm!, cae deshecho, en cien piezas. Finalmente, el montador le dice a la señora: - Mire, lo montaré otra vez; me meteré dentro y cuando pase el metro y caiga, desde dentro, veré mejor en dónde está el fallo. Una vez finalizado el montaje, se mete en el armario y en ese momento llega el marido de la señora: - Cariño, ¡qué armario tan bonito! Abre la puerta, ve al montador, y estupefacto le pregunta: - Se puede saber, qué diablos hace usted aquí? - Pues mire, casi que le voy a decir que he venido a acostarrne con su mujer, porque si le digo que estoy esperando el Metro, no se lo va a creer ... ME LEVANTÉ me levanté temprano, me vestí, lentamente, agarré mi casco y mis guantes, me fui silenciosamente al garaje, arranqué la moto y procedí a sacarla del garaje. Al salir me encontré una lluvia torrencial, toda la calle inundada y un ventarrón helado que soplaba al menos a unos 100 km/h. Volví a meter la moto en el garaje, puse la radio y me enteré de que el mal tiempo iba a durar todo el día. Entré de nuevo en mi casa, me desvestí silenciosamente y me deslicé dentro de la cama. Despacito me acurruqué contra la espalda de mi mujer, y le susurré al oído: '¡El tiempo afuera está horrible!' Ella acariciándome, me contestó medio dormida: *"Ya lo sé. ¿Te puedes creer que el gilipollas de mi marido se ha ido en moto? ENTRE DOS AMICS -La teva dona quan fa l' amor crida? -1 tan si crida! Hi ha vegades que la sento des del bar. IRAK A la reconstrucció d'Irak hi van les diferents poténcies d'Europa. Franca pregunta: En qué us podem ajudar? -Doncs vosaltres podeu construir la xarxa d'hotels. Alemania pregunta: 1 nosaltres qué podem fer? -Doncs vosaltres podeu fer els habitatges socials per a tots els ciutadans iraquians. Espanya pregunta: Quin proyecte voleu que assumim? -Doncs vosaltres podeu fer ponts. 1 Espanya respon: - Dones perfecte. Fins dilluns.