LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL
Abril 2012
FEMPOBLE
Entrevista a la Sra. Montserrat Ripoll
Sóc filla de Pineda, quan em vaig casar amb en Lluís vaig venir a viure a Santa Susanna i fins ara, i on m'agradaria morir-m'hi. Sóc mare de dos fills
i tinc dos néts i un besnét. Fins a la jubilació sempre vaig treballar, a Cal Fomer i a Can Feliu. El poc temps lliure que tenia el passava amb la meya
farru1ia. No tenia massa temps per a res rnés, tot i que sempre he estat d'alguna manera vinculada i interessada per la vida del poble i la seva gent. Em
considero una bona yema i una bona amiga, amb elles anem a fer el café sovint. Em sento afortunada amb la vida que tinc. Des de fa anys col-laboro
amb Cantes i també assisteixo al taller de manualitats, on sovint fem treballs per vendre, Festa Major, Fira Mágica, Fira de Nadal, i amb els petits
beneficis que en traiem ajudem una ONG que realitza tasques educatives en un poble de Bolívia.
Quines són les teves prioritats?
Ho deia, d'alguna manera, a la presentació: la família,
les arnigues, la gent que estimo, el poble de
Santa Susanna; potser podría dir col-laborar per
crear bona harmonía allá on estic i amb la gent amb
qui emmoc.
Les teves aficions?
La veritat és que no hi vaig dedicar massa temps
a les aficions, a l' actualitat cuso una mica i també
faig algun brodat. Les manualitats que ja t'he comentat,
llegir una estoneta al vespre i anar a fer el
café i fer-Ia petar amb les meves arnigues. 1penso
que una bona afició i que em fa sentir molt bé és el
temps que dedico a Cantes.
Com veus el comen; de Santa Susanna?
Dones, a vegades em fa una mica de pena, com certa tristesa veure com
teníem més botigues abans que ara i veure també les dificultats que tenen
per continuar, per poder obrir cada dia. Molta gent de Santa Susanna
treballa fora i aixo, cree jo, fa que molts comprin al lloc on treballen o
es passin pel Carrefour i carreguin amb tota la compra de la setmana. O
sigui, que veig difícil la seva continuítat i, em sap molt greu per un costat
per ells i per un altre perqué jo també he estat botiguera i sé que no ha de
ser fácil, que no és fácil tenir tot el que la gent volem i que quan menys
clientela tens encara es va fent més complicat tot plegat. Us animo a continuar!!!
Sembla que l' Ajuntament ja fa uns anys va cornencar a plantejar
mesures per reactivar-Io. Cree que no acaben de funcionar.
Que ha aportat la dona a Santa Susanna?
Jo cree que les dones hem aportat anims quan els temps no eren fácils;
hem aportat també molta capacitat de feina. Ha estat un poble on les dones,
ja fos al camp, a casa o en alguna empresa familiar, varern treballar i,
per tant, col-laborar en l'economia familiar. Cree que jo formo part de la
generació de mares, les filles i les nétes de les quals sí que varen comencar
a formar-se a nivell d'estudis superiors, la qual cosa ens ha d'omplir
d'orgull i satisfacció. A Santa Susanna penso que les dones hem aportat
presencia, és a dir, a la meya epoca no se'ns veia, o estávem a la feina o
estavem a casa, a l'actualitat podem veure-Ies amb responsabilitats polítiques
i tecniques al' Ajuntament, autonomes exercint professions relacionades
amb l'educació, la medicina, la psicologia o qualsevol altra branca
del saber i, alhora, compaginant-ho amb la farru1ia. Penso que nosaltres
varem ser molt valentes pero també molt submises, ara les veig també
valentes pero gens submises i amb més alegria i entusiasme. Sens dubte
la guerra i tot el que va comportar ens va condicionar i va fer-nos tenir
una vida més gris. No vull oblidar-me de dir que sense les dones a Santa
Susanna no tindríem ni I'Esbart Dansaire ni un Cantes tan dinárnic i actiu.
1, encara que no m'agradi pensar-ho, dubto que sense dones, les dues
AMPA estiguessin treballant com sé que ho estant fent. Penso que ésmolt
important que les dones estiguem per tot arreu, tenim una altra mirada
sobre la vida i el món de la que teniu els homes.
Que consideres més urgent per a Santa Susanna?
Vaja, el primer que em passa pel cap són els deutes de l' Ajuntament, cree
que són molt elevats. Potser canviaria algunes de les prioritats, tot i que
estic parlant amb certa manca d'inforrnació. Fa anys que penso que estaria
bé tenir un cementiri propio L' ambulatori obert a la tarda. Quan vaig a Can
Ratés, poques vegades, per la meya dificultat per caminar, sempre penso
que és un espai poc aprofitat... Hi tinc tants records de la meya infantesa!!!
Quin projecte és el més necessari per a Santa Susanna?
Jo cree que portar endavant la construcció del Centre
Cívic i die Centre Cívic i no només Casal d' Avis, ja
que tots i no només els avis necessitem espais, espais
on reunir-se les entitats, espais on poder realitzar cursos
i tallers, espais per realitzar representacions teatrals,
concerts ... Espais de trobada.
Que en penses del nou govern de Santa Susanna?
Aquesta em resulta una pregunta difícil, i és que no
puc evitar comparar-lo amb l'anterior govem, del
qual també formava part la meya filla. M' agradaria
que aquest govem fos honest i mostrés coherencia entre
el que diu i el que fa i que tingués molt en compte
les petites coses que potser no es veuen pero que són
les que realment fan que un vulgui ser dallá on viu.
Penso igualment que sens dubte és un equip on s'hi aplega I'experiencia
de l'edat i la torea de la joventut. EIs desitjo molt d'encert en tot el que
facin.
Quin sera el futur de Santa Susanna?
M'irnagino uns anys difícils, com esta succeint a nivell general i voldria
també imaginar-me la unió de tots, amb una bona convivencia i fer front a
totes les dificultats que puguin venir. Cree que haurien de ser anys de petites
accions pero de grans resultats, i anys en que els exits no es mesurin
amb les construccions realitzades sinó amb el benestar de tots els veíns
del nostre poble.
Que et sembla la revista Skorpio?
Em sembla un bon canal de comunicació del que es fa i del que passa al
poble, i no només al poble, amb opinions i comentaris educatius i divulgatius.
La veig amena i de fácil lectura, interessant per a qualsevol persona,
tingui l' edat que tingui.
Si tornessis a néixer, quin animal t'agradaria ser i per que?
M'agradaria ser una oreneta, van i vénen, a I'hivem en un lloc, a l'estiu
en un altre. Per a mi són un símbol de llibertat, de moviment, d'anar més
enlla,
Un número, un color, un Ilibre, una pel-lícula, una iHusió, un pensament
...
El número 5, el color blau, elllibre Pasión India, la pel-Iícula Memorias
de Africa, la il-lusió d'un món sense guerres i sense fam, el pensament de
"Dema seré una mica millor que avui".
El dia que li varem comunicar a la Sra. Montse que la revista estava interessada
a fer-li una entrevista, ens va contestar que ella no era ningú al poble,
que hi havia persones que tenien més a dir. Nosaltres li vam contestar
que precisament per aixo volíem entrevistar-la, per la seva senzillesa, per
la seva humilitat, per la seva amabilitat, per la seva serietat, que no vol dir
falta de simpatía, pel seu seny. No hi ha cap dubte que el poble necessita
persones com ella, partícipatíves en l' ajut als altres, lluitadores, i quan
es tracta de col-laborar, sempre amb un sí als llavis. Tinc la sensació que
la seva il-Iusió perque es facin realitat algunes coses sera recompensada.
Sens dubte ha de ser una persona molt felic, perque sap fer felic tothom
que la coneix. Aquesta revista li dóna les gracies per la seva partícipació,
i que per molts anys puguem comptar amb una senyora com voste ... per
fer poble.
J. A. Lápez Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada