dilluns, 19 de desembre del 2011

REVISTA SKORPIO nº 9 pag.9 ESSÉNCIA - ESPORTS " MARATÓ DE MUNTANYA "- ESSÈNCIA

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS E INTERES SOCIAL
Gener2012
ESSENCIA
EL NADAL QUE VOLDRÍA
Els anys passen depressa,
sols ens queda il-lusió,
dels records de la diada,
dels que i són i els que no i són.
El Nadal sempre torna,
nosaltres som els que passem,
celebrem-lo amb alegria,
com si fos 1'últim present.
Avui festes Nadalenques,
fins pressentim un món millar,
tots plegats fem una parada
sense odis ni rencors.
Quina forca te el Nadal.
alguna cosa ens parla així,
tan si creus com si no creus,
deixem a tothom ser mes felic.
Les famílies solen trabar-se,
i a mes il-lusió en tota relació,
fins embla que voldríem,
i podríem fer un mont millor
Jesú neixia senzill i pobre,
mé pobre no podia ser,
en un porxo o una cova,
com un captaire o indigent.
Son festes del naixement
tots ens tornem més grans,
i molt més petits alhora,
il-lu ions esclatant dintre meu i vostre.
Tots pressentim, que cambia alguna cosa,
a nascut avui al món, l'Infant diví,
tant 01 el miracle, de ser un nou nat,
el prodigi de Déu ja el tenim aquí.
Tots els ocells lliures, cantant l' alegria nova,
i home: i dones de bona voluntat
fent que els eus cants arribin
al gran misteri que estem celebrant.
Aquet lap u d'amor,
que tant en ha engrescat,
no iga una 'ombra passatgera,
i a la no tre ida hagi arrelat.
BONES FESTES a tothom,
celebrem-lo amb una abracada,
ESTIME - OS de debo,
i sera un amor de durada,
Josep Pons Toll
ESPORTS. MARATÓ DE MUNTANYA
DE LA JUNGFRAU (SuiSSA)
L'arribada a Suissa no podia ser més passada per aigua. Després de fer quasi mil quilometres amb el cotxe arribem a Underwelier (un petit poblet de la regió de les muntanyes del Jura), i just ens dóna temps de descarregar les nostres coses en I'apartament rural que comenca a caure una d'aigua barrejada amb pedra que Déu n'hi do.
Els dos propers dies no va millorar molt la cosa pero les prediccions meteorológiques per al proper dissabte (dia de la marató) eren molt bones: anticicló tot el cap de setmana.
A una setmana vista calia confiar-hi!Els dies restants vaig fer el que tot bon maratoniáno ha de fer: dimarts excursió de dues hores per pujar a la Tete De Ran (muntanya d'on es veu tota la serralada deis Alps), dimecres caminada de més de quatre hores per pujar a La Tour de Moron (torre situada a dalt d'un cim des de on es veu tota la regió del Jura).
Dijous canvi d'allotjament, Interlaken, població molt bonica de Suissa situada entre dos llacs.
Tot el divendres ja es respirava marató amb un seguit de curses per als més petits i no tan petits,i una animació brutal de bandes de música pels carrers del poble.
I dissabte el gran dia. Dia espléndid,
gran ambient i amb
puntualitat Suíssa els quatre mil corredors comencem a córrer a les nou del matí.
Es passa dues vegades pel centre de la població i després anem seguint
la vall. Al km 10, en arribar
a Wilderswil, ja deixem l'asfalt i ens posem en un camí de terra d'ombrades, on fins i tot es nota una mica de fresca. El desnivell és molt suau i em vénen ganes de córrer més pero prefereixo reservar forces pel que pugui venir.
El públic va variant depenent per on passem: quan passem per cada poblet de la vall hi ha molta gent animant i quan deixem el poble i passem pels verds prats els espectadors són més silenciosos, només fan sonar de tant en tant els seus esquellots.
L'Esther (la meva dona) i la Duna (la nostra gossa) fan la seva marató particular, baixant i pujant d'un tren abarrotat de gent que segueix la cursa.
Km 26: ara ve quan el maten! Pujada bestial que s'enfila amunt de la muntanya. Estem a 800 metres i hem de pujar a 2200. Si les matemátiques no em fallen hem de superar un desnivell de 1400 metres en tan sois 16 km. Si fins ara havia corregut, a partir d'ara caminant vas més de pressa que corrent.
Ja anem deixant els prats i els arbres i comencem a enfilar-nos cap a zones sense gaire vegetació. Al control de Wengen (segon control de pas) és on ja hi ha la primera gran selecció de personal, tota persona que no passa en un temps establert préviament per l'arganització és automáticament desqualificada i obligada a abandonar. Estem al km 30 pero el més bo esta encara per arribar. A Wixi, km 38, el carmí desapareix i es converteix
en un seguit de roques i pedres amb un pendent molt fort. Aqui hi ha la segona gran retirada de gent que arriba fora de temps. Es impressionant el corriol de corredors que es veu per tota la carena de la muntanya que, com formiguetes de diferents colors,anem amb fila cap al nostre destí.
Al km 41 ja es veu l'arc d'arribada, fa baixada, es pot córrer...! Córrer ...? Que és aixó de córrer...? Ja tinc les cames acostumades a caminar. En fi, provarem de córrer encara que no cal esverar-se massa ja que el terreny no és massa estable i més d'un corredor fa
alguna aterrada de campionat.
Ja tinc la senyera a punt per fer l'entrada celebrant la vigília de l'Onze de Setembre a
2200 metres d'alcada i a més de mil quilómetres de casa.
Són les dues i tres minuts del migdia, han calgut cinc hares per fer els 42 km. Em dóna
la sensació com si hagués fet dues carreres ben diferents: una de 26 km corrent tranquillament
i una altra molt dura de 16 km quasi sempre caminant.
Allá dalt m'esperen l'Esther i la Duna. El dia acompanya i la festa que hi ha muntada
a 2200 metres d'alcada és impressionant. Un parell de cerveses ben fredes i un plat de
patates fregides amb un bon frankfurt és el que em ve de gust per acabar la festa de la Marató de la Jungfrau.
Josep Pons Puigdefábregas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada