dimarts, 20 de desembre del 2011

REVISTA SKORPIO nº 9 pag. 5 NOU ESPAI !! FEM POBLE

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS E INTERÉS SOCIAL
Gener 2012
NOU ESPAI!! FEM POBLE
Entrevista al Sr. Josep Pons Toll.
Fill de Santa Susanna, casat amb la Mercé, pare de tres fills i set néts, tots collaboradors en diverses entitats del poble; estudis básics fins
als catorze anys, llegia tot el que se'm posava a les mans, o el que tenia temps de llegir. Des de molt petit, treballar al camp, m'encantava veure créixer les plantes, encara que fos molt dur. Als dinou anys varem anar voluntaris a fer la mili tres amics del poble i jo a Mallorca,per poder acabar abans; col-laborava en el cor parroquial sempre, érem trenta o quaranta nois i noies, des d'aquest grup s'organitzava tota la cosa cultural del poble, teatre, musica, festes per al jovent, excursions, danses folklóriques i actes religiosos. Col-Iaborador de la revista local, SIROC, fundada per un grup de joves del poble. Company dels professors de l'escola de cursets de cristiandat de Girona.
President del Sindicat Agrícola del poble, quatre anys, fins a ocupar l'alcaldia, deu anys. A la Unió de Pagesos, des de sempre. Ha col-laborat
en el poble tota la vida.
Quines són les teves prioritats?
La familia, els amics, el poble i la terra catalana, que és la nostra;
mai menyspreo els altres paisos, ni les persones que estimen la
seva terra, sera perqué els dóna de menjar, o perqué és la seva.
Les teves aficions?
Disfrutar de les petites coses, ser felic i portar felicitat, llegir, visitar amics, viatjar i sobretot el camp, em sedueix, aixo de veure
créixer les plantes i cuidar-les és molt gratificant (encara que sigui
un treball molt dur). T'explicaré, quan em vaig jubilar pensava estar tranquil sense fer res, i mira, no pot ser, sempre estem participant amb persones o entitats, com per exemple el dia dotze d'octubre, em trobava al mig de trenta joves sordmuts i trenta personas normals, podríem dir, i ens ho várem passar de conya.
Com agricultor, que creus de les flors?
Els pagesos haurien de ser els més mimats de la societat, ja que
tots mengem productes del camp.
Les flors et diria que es un producte més, dels molts que es cultiven,
A mi les flors sempre m 'han il-lusionant, les contemples i fins l'estimació al cor t 'arriba sempre. Fa trenta anys que en cultivem.per a la comercialització, junt amb nou socis més, fundarem una cooperativa a Vilassar de Mar, Copaflor SL. Enviem molt de clavell a Holanda i Alemanya. També vaig ser dels fundadors del Mercat de Flor i Planta de Catalunya!
Que consideres més necessari per a Santa Susanna?
Que tots els que hi vivim ens estimem i estimarem el poble. Que no
i hagi traumes per sanejar les arques municipals, sense castigar
l'economia familiar, la productiva o comercial.
Quin projecte és el més necessari per a Santa Susanna?
No ten ir l'ambició de gran ciutat, però sí la satisfacció de ser d'un
gran poble noble i franc, i que és pugui comencar el centre cívic!
Saps alguna cosa de poesia?
Menys del que jo voldria, ja que la poesia és el millorament de
la prosa, almenys jo ho miro aixi, per a d'altres sera al revés, tot
són gustos!
Que en penses del nou govern de Santa Susanna?
Desitjo que lajoventut i veterania d'alguns, puguin fer pinya, treballar,
i trobar la complicitat dels veins, que volem la feina ben
feta.
Quin sera el futur de Santa Susanna?
Espero i desitjo de tot cor que sigui sempre millor que mai, és pel
que sempre hem treballat, molts de cops ens ve la nostalgia del passat, sobretot els queja som grans, podríem dir aquell poema:
Si de l'amor poguéssim escollir,
de qui amor faríem tria,
del que ens porta l'esperit illusionat,
o el que ens dóna avui la vida.
Encara fos tan sols per recordar,
els passos dels meus avis tornaria,
seguin l'horta freda, la vinya o l'olivar,
com l' ocell perdut en el sol de cada dia.
Diguens alguna cosa de la dansa que es fa i es desfá.
Sols et diria que la Sardana és la nostra dansa, que aplegant geganters,
castellers i tot el reguitzell del folklore catala.ens donem
ben fort les mans, perqué hi entri tothom i sempre fent pinya, mai
caminarem sols.
Si tornessis a néixer, quin animal t'agradaria ser i per que?
Estic content del que sóc ara, perqué aixi, en l' experiencia, podria
millorar aquesta par d'animals que encara tenim.
Un número, un color, un llibre, una pel-Iícula, una il-lusió, un
pensament?
El número 13; el color blanc; el llibre, El Crist de nou crucificat;
la pelicula Casablanca; una il-lusió, la Pau; un pensament,L'ESTlMACIÓ.
Xerrant aquesta estona he tret una conclusió, tinc la sensació que
he estat parlant amb un home molt generós, que estima la seva
terra, la seva família, els seus amics, els seus veíns, el seu poble.
Tant és així que els porta dintre seu, ell sempre ha estat en l'ajut
de tothom, en totes les tasques col-laborant amb el poble, i mai
ha demanat res a canvi, sols le seva amistat. Té ànima de poeta i
és el rei de les roses. Compón, recita, canta, dansa la dansa més
bella ... En definitiva, és un home polifacétic, entranyable, que amb
la seva actitud es fa estimar. Persones com tu són les que fan gran
i prósper un poble. Aquesta revista et dóna les grácies per la teva
participació, estem segurs que sempre podrem contar amb tu per......
fer poble.
J. A. López Garriga

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada