Pagina 2 SKORPIO 7 Juliol2011 EDITORIAL
SENSACIONS UN SENYOR A pesar de que sabis contemporanis com Rafael Albertí, Vicente Alexander i d’altres han marxat d’aquest món no fa gaire , desebuts amb l’éeser humà i la seva evolució o millor dit la seva involució especialment en qüestió de valors, tenim que dir que no es pot titllar a tothom per igual perque realment hi ha persones molt vàlides en general i especialment per desenvolupar tasques o funcions determinades durant la seva vida. Dintre d’aquestes n’hi ha algunes d’ excepcionals, jo he tingut la sort i el privilegi de conèixer-ne una.
Compromese amb els demés, generosa i feliz entreganse a la gent del poble on viu amb il-lisió sempre construin, ayudan, preocupanse i ocupanse de les persones, dels seus veins, dels seus amics que u son casi ve tots, dels seus coneguts, mai s’oblida de donar un cop de mà a les persones q’u nesesiten, sempre es present amb cualsevol dificultat com si fos un més de la familia, predica de forma natural i de bon grat amb l’ exemple, sap escoltar, es comprensiu, pacient, tolerant i un llarc etc.
He sigut l’alcalde més jove d’Espanya, en diverses ocasions se li han fet elogis públics com que : si fes un Master d’alcalde ja el tindria superat ( al-lusió del dirigent de C.I.U. Sr. Benet Maini 8-5-11) . Tot-om li té una estima especial, la majuría el reconeix amb agraïment per la seva tasca al llarc de tans i tans anys com Alcalde.
Tinc la sensació q’em falten adjetius per expresar lo positiu d’aquesta gran persona.
Fà uns 12 anys q’el vareix coneixer en un vaixell amb direcció a Blanes a veure els focs artificials, jo era la primera vegada que después de empadronarme en aquest bonic poble de Santa Susanna tenia il-lusió per viure aqueste experiencia veien desde el mar de la costa brava els tan espectaculars i famosos focs .
A l`hora de repartirse els entrepans ell m’en va donar un i despres els companys de viatja en van dir que me l’habia donat l’alcalde, com també a continuació la beguda.
Em va causar molt bona impresió perque ell era el primer en trajinar les caixes i repartir les viandes als excursionistas, osigui que predicaba em el etjemple i edemés es preocupava de la gent preguntant com anave, etc. o sigui que es relacionava i escoltava les diverses opinions.
Desde llavors sempre que l’he vist he continuat tenin bona opinió sobre la seva persona, de tal manera que m’he atrevit a escriure aquestes lletres dedicades a aquest senyor q’em el temps he anat coneixen més profundament i considero molt especial.
Per lo vist el poble també el reconeix de bon grau i l’ha triat de nou per regír l’alcaldia de Santa Susanna.
Tinc la sensació que si tinguessim moltes persones com el Sr. Joan Campolier i Montsant aquest mon sería un altre cosa, voto per aixó.
J. A. López i Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada