dimecres, 14 de setembre del 2011

REVISTA SKORPIO 5 gener 2011 SPORT TRIATLÓ CHALLENGE 2010 pag. 13

TRIATLÓ CHALLENGE 2010 - RELLEUS

Mai hauria pensat que un triatló per relleus em motivés tant!
Divendres al vespre en la recollida del dorsal, dissabte en la xerrada tècnica i diumenge en la disputa de la prova. Cal dir també que les samarretes que va dissenyar en Jaume van triomfar al complet!

El dia es desperta molt tranquil, el pronòstic del temps és bastant positiu: dia assolellat al matí i a la tarda s’anirà ennuvolant.

Enrere hem deixat moltes hores d’entrenament. Ha arribat l’hora de la veritat. Sense saber per què, les pulsacions se’m van accelerant...; no, no són nervis..., és una sensació molt estranya..., d’aquelles que no pots controlar.

En Manel amb el vestit de neoprè ja està a punt per a tirar-se a l’aigua, en Jaume ha tingut cura fins a l’últim detall de la posada a punt de la seva bicicleta, jo ja he domesticat pacientment les meves vambes.

A les 8 hores i 40 minuts sona la botzina del darrer torn de tirar-se a l’aigua. Ha començat el principi de moltes hores de competició: 3.800 metres de nedar a mar obert per a en Manel,180 quilòmetres pedalant per a en Jaume i 42 quilòmetres i 195 metres, tota una marató, corrent per a mi. Un treball molt maco per relleus en el qual no pots fallar per respecte als teus companys d’equip.

No fa ni una hora que hem perdut de vista a en Manel entre les onades del mar i ja torna a estar a la sorra de la platja.
Tot i anar una mica coix per problemes al turmell corre fins on està en Jaume per donar-li el xip i efectuar el primer relleu.

Dues vegades fins al Masnou i una fins a Mataró en bicicleta per a completar els 180 quilòmetres. La Carme, la seva dona, i una pila de companys no paren de donar-li ànims i suport! Fa calor i bufa una suau brisa.

El segon relleu està a l’espera. Nerviosisme entre els corredors per veure en quin moment arribarà el teu ciclista. M’informen que en Jaume porta un ritme molt constant i que no trigarà gaire a arribar. A les 3 hores i 20 minuts de la tarda apareix per la porta del recinte; quasi sis hores pedalant!..., i ara és el meu torn! Em passa el xip i el dorsal i... a córrer!
Són quatre voltes de Calella fins més enllà de l’estació de Santa Susanna i tornar. Amics i familiars estan per tot el recorregut donant ànims que són de molt agrair, sobretot en la part final de la cursa, i l’omnipresent Esther, la meva dona, que no para d’animar-me en els llocs més impensables del recorregut!

Uns símptomes de rampa a la cama dreta em fan baixar el ritme de carrera a meitat de la tercera volta. La calor ja no molesta tant però no cal fer el boig. Em paro a la Creu Roja per si em poden tirar reflex però em diuen que ja l’han acabat.

Són poc més de les set de la tarda quan entro en els últims 195 metres de la marató. En Jaume i en Manel m’estan esperant per entrar tots plegats a la línia d’arribada. Són moments molt macos en què la gent no para d’aplaudir i donar ànims. Tots tres amb els braços aixecats i molt contents culminem una feina d’equip meravellosa.


10 hores 28 minuts i 1 segon

Ha valgut la pena l’esforç!


Josep Pons i Puigdefàbregas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada