dimecres, 6 de setembre de 2017

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 38 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA SEPTEMBRE 2017 PÀG. 0 SUMARI

ATENCIÓ!!! LECTORS REVISTA SKORPIO:
S’ACAVA D’EDITAR LA REVISTA DIGITAL SKORPIO Nº 38 SEPTEMBRE 17 GUARDONADA EN POESIA!. DESDE 2009 ES LA PRIMERA REVISTA MENSUAL INDEPENDENT! Q’ES PUBLICA A S. SUSANNA, PINEDA, CALELLA, SANT POL, I ARREU DEL MARESME. EN EL SEU BLOG: escacseskorpio.blogspot.com            LA PODEU GAUDIR AMB EL VOSTRE MOVIL I AL GOOGLE I FACEBOOK. EL SUMARI ES:                                                                               
1-PLOMES COL-LABORADORES, NOMS I FOTOS.                                 2-     “ LA RAMBLA “                                      MAITE MASSONS                  3-     “ IMAGINAR “  (TERCERA OBRA)  D’EN JOSEP GARRIGA                     4-     “ DERECHOS FUNDAMENTALES ”      JOSEP GARRIGA                                             5-     “ L’ESTIU I ELS LLIBRES “                      JOANA TORRES                              6-     “ AUTOPISTAS “                                     JOSEP GARRIGA            7-     “ PENSAMENTS  “ SOTA L’OMBRA “              GAVINA                                                8-     AEROPORT  “ EL PRAT “   ATAC A CATALUNYA                           9-                           “ VIVA LA VIDA “                                                    10-        “ PETITA REFLEXIÓ “                         JOSEP GARRIGA                              11-       “ MONARQUIAS ESPAÑOLA Y SAUDITA “                                                12-   “ EN EUROPA, EN POCO TIEMPO DOMINARÁ EL ISLAM “                                 13-   LA CUINETA DE L’ABIA “ TOMBET “    ROSA MUNUERA          14-        “ GIPSY BALKAN “                              JOSEP GARRIGA              15-ABATAANO CONÇERT IGLESIA CALELLA JOSEP GARRIGA         16- CUANDO ME AMÉ DE VERDAD CAP. 6 CHARLES CHAPLIN       17-        HUMOR                                                                                      18- LLIBRERIES ON TROBAREU “PASSIONS“ D’EN JOSEP GARRIGA                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                

CREADOR I DIRECTOR      JOSEP GARRIGA        TEL/ 663 552 830

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 38 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA SEPTEMBRE 2017 PÀG. 1 PORTADA COL-LABORADORS I FOTOS

PORTADA
REVISTA SKORPIO JULIOL 2017.
PRIMERA REVISTA MENSUAL INDEPENDENT DEL MARESME.
AQUESTE REVISTA DIGITAL ES PUBLICA DESDE 2009.
AMB EL VOSTRE MOVIL LA PODREU GAUDIR.
I TAMBÉ PER EL GOOGLE I FACEBOOK. LA TROVAREU EN EL SEU BLOG: 
escacseskorpio.blogspot.com                       
LES SEVES PLOMES SON:
MARIA TERESA MASSONS
ROSA MUNUERA
JOANA TORRES
GAVINA
DR. SERRABONA
JOSEP GARRIGA

AGRAIM A TOTS ELLS LA SEVA COL-LABORACIÓ TOTALMENT DES-INTERESSADA.
US DESITGEM :  “ QUE LA FELICITAT US PERSEGUEIXI “

CREADOR I DIRECTOR  JOSEP GARRIGA





REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 38 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA SEPTEMBRE 2017 PÀG. 2 " LA RAMBLA " MAITE MASSONS

LA RAMBLA

Per als barcelonins no és la Rambla, és les Rambles, hi ha la del Estudis o Canaletes, la de les Flors o Sant Josep, el Pla i la de Santa Mònica. Cada tros té el seu nom.

Les Rambles han estat un lloc d’esbarjo de sempre, és a dir, des de fa segles. Fins al segle XIV era el passeig fora muralla, se sortia per la Porta Ferrissa (on hi ha el carrer del mateix nom). El Rei Pere III va ampliar la muralla per incloure el Raval i la Rambla va esdevenir el que ara és: el cor de Barcelona.

La font de Canaletes és un lloc de cita per amics i enamorats, un lloc per beure aigua per assegurar la tornada a Barcelona.

No podria dir quantes vegades he passat per les Rambles, de vegades apressada per fer un encàrrec o assistir a una reunió, altres vegades per anar de compres,  a passeig amb amics o la canalla, per celebrar festes ciutadanes. Durant anys cada dia he baixat del metro a Liceu per anar a treballar a la plaça de Sant Jaume.

Recordo un passeig molt especial que s’esdevingué una nit de gener quan tenia dinou anys. M’havia trobat amb un grup d’amics que solíem cantar junts. Vam estar prenent pastis a un bar i després vam decidir pujar la Rambla cantant a quatre veus cançons catalanes (això sí sense cridar, no volíem molestar ningú). Era mitjanit, algunes persones  encara passejaven i la nit era serena i dolça, paladejàvem l’amistat i la companyonia.

És aquest  plaer de passejar o de passar o de treballar que alguns  han decidit carregar-se en nom d’un Déu venjatiu, en nom de l’Islam.

La comunitat musulmana de Catalunya ha condemnat  l’atemptat i ha demanat que no hi hagi islamofòbia. Però jo. li demano quelcom més: que lluiti contra  l’islamisme, amb eficàcia.

Tots volem que no hi hagi islamofòbia (que molts paguin pel que han fet uns quants), tots coneixem gent musulmana excel·lent i pacífica, però alhora tots hauríem de dir que aquesta versió de l’Islam no la volem, no volem la justificació teològica que fa l’Islam del terrorisme. I això no és islamofòbia, no ho és.

Vull que els musulmans condemnin i diguin que han deixat de tenir validesa certes sures de l’Alcorà coma ara la 8,12-13: “Jo terroritzaré els cors dels no creients. Talla els seus colls i tots els seus dits. I això serà perquè estan en contra d’Alà i el seu missatger. Si algú està en contra d’Alà i el seu missatge, Alà el castigarà severament”

Un reformista musulmà egipci, Islam el-Beheiry, va dir que la insistència de la tradició sunnita molt consensuada que diu  que els cristians poden ser matats impunement i que una vida musulmana és superior a una no musulmana és  una afirmació malvada.

La conseqüència és que el-Beheiry ha estat sentenciat l’any 2015 a cinc anys de presó per difamar la religió amb una reducció posterior a un any. Finalment després d’haver complert la major part de la pena ha estat alliberat per un perdó presidencial.

Per a mi el gran problema és que una cultura de tolerància que tenim al nostre país i que no ha estat fàcil d’aconseguir pugui ser  canviada per una cultura intolerant, que menysprea la dona, antisemita i supremacista. El perill és que la major part de les escoles religioses islàmiques defensen aquet tipus de cultura.

El terrorisme que estem patint no és un tema de pobresa i opressió (com podia ser l’anarquisme) és un problema de instigació a l’odi, d’una ideologia destructiva que té molts diners i medis per escampar-se.

Hem de lluitar i dir les coses pel seu nom, tancar els ulls o ser bons i amables amb es islamistes només fa que se sentin superiors i vencedors.

La democràcia i la tolerància han de vèncer, però cal actuar ja amb les idees clares, altrament quan ens adonem serà massa tard. Fem pinya per la democràcia i la tolerància, salvem la pau de la Rambla i la de totes les Rambles del món, onsevulla siguin.

Maria Teresa Massons







REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 38 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA SEPTEMBRE 2017 PÀG. 3 " IMAGINAR " ( TERCERA OBRA ) D'EN JOSEP GARRIGA

37 IMAGINAR
La imaginació és lleugera,
és portadora de fluïdesa,
és  una virtut  transparent,
està a l’abast de tota la gent.
No té cos,
és intocable.
Qui la gaudeix,
l’aprofita,
la frueix,
Imaginar et fa somniar.
Amb ella sents la vida més a prop,
et sents capaç de tot,
fins i tot,
d’aconseguir viure
en un món meravellós,
on tot és possible,
i no hi ha res impossible.
On l’existència és un tresor
incommensurable.
On les estrelles,
se senten petitetes.
On la brillantor,
de la imaginació,
les eclipsa.
No sé jo si seré capaç,
d’aconseguir imaginar,
musicar una rosa,
que somrigui,
quan la miri,
que em faci sentir i vibrar,
en escoltar,
en estimar,
en imaginar.
Josep Garriga


REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº38 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA SEPTEMBRE 2017 PÀG. 4 " DERECHOS FUNDAMENTALES " JOSEP GARRIGA

38  SK  DERECHOS FUNDAMENTALES DEL SER HUMANO
El profesor de clase se dirige a sus alumnos:
Me temo que ya no daré más clases, no sé cuanto tiempo me queda aún.
Como la lección de hoy será muy breve, he querido elegir un buen libro, uno que me prestó el profesor Sorel.
No lo quemaron con los otros por que lo escondí en mi casa, y así lo salvé del fuego.
Todo lo que bais a oir ahora és algo que escribieron grandes hombres, fue escrito en una noche de entusiasmo, hace ya mucho tiempo, 200 años.
Eran hombres de diferente condición; los había prósperos, muy pobres, religiosos, comerciantes, y no entraron en polémica, se pusieron de acuerdo aquella noche maravillosa.
Otros hombres querrán destruir este libro. És posible que acabe en el fuego, pero no lo borrarán de la memoria, vosotros lo recordareis siempre, de ahí vuestra enorme importancia, sois el nuevo país.
Declaración de los derechos del hombre:
Artículo 1º:
Todos los hombres nacen y permanecen libres con los mismos derechos.
Artículo 2º:
La finalidad de los partidos políticos és la de proteger los derechos naturales e inealienables del hombre, el derecho a la libertad, a la legítima propiedad y la resistencia a la tiranía.
Artículo 3º:                                                                     
El principio de todo gobierno reside en la propia nación, ningún grupo, ningún individuo peude ejercer una autoridad que no emane única y exclusivamente  del pueblo.
Artículo 4º:
La libertad nos faculta para poder hacer todo aquello que no perjudique a los demás.
Artículo 5º:
La ley tiene el derecho a prohibir………en este momento en el aula aparecen unos hombres uniformados (policías, militares)………el profesor les mira y les dice: Un momento caballeros……….y continua con la clase: La ley tiene derecho a prohibir todos aquellos actos que pueden perjudicar a la sociedad. El profesor termina, dándole un beso al más pequeño de la clase.
Se acerca a los policías, militares uniformados, diciendo: Bien, he de irme, y continua diciendo: No por perjudicar a la sociedad, que sois vosotros, sino por que perjudico a la tiranía.
Y los policías-soldados se lo llevan preso!!!.
El profesor al salir del aula le dá el libro a la directora, y les dice a todos despidiéndose: Adios ciudadanos.
La directora compungida les lee a los alumnos el
Artículo 6º:
La ley és la expresión de la voluntad de un pueblo, los ciudadanos tienen derecho a redactarla personalmente o eligen libremente a los que les representen para ello.
Y debe ser igual para todos, tanto si les protege, como si les castiga, al ser todos iguales ante los ojos de la ley, és también igual el derecho que tienen también a ocupar cargos públicos, según su capacidad, y sin otra distinción que la de su virtud y su talento.
Josep Garriga



REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 38 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA SEPTEMBRE 2017 PÀG. 5 " L'ESTIU I ELS LLIBRES " JOANA TORRES

L'estiu i els llibres...

Ho he de dir els llibres i l'estiu?
Sóc una bona lectora, no vull dir pas que llegeixi molt bé, vull dir que sóc una lectora habitual, diària, de llibres.
Si hagués de dir quin tipus de llibres m'agraden, em resultaria gairebé impossible definir un estil literari. Llegeixo gairebé de tot, gairebé, no de tot. A la tardor - hivern, no sé el motiu, m'agrada la novel·la històrica, la poesia, la de misteri....
A la primavera – estiu, m'encanten les policíaques, d'acció, assassinats i perquè no.... alguna romàntica...
La meva dèria lectora ha format part de mi tota la vida, recordo un llibre a la meva tauleta de nit sempre, de molt jove, abans de dormir és, de ben segur, el meu moment preferit, desconnecto del meu dia a dia, de feina, canalla, quan hi havia, mals de caps en general... és la millor pastilla per induir al descans. Però... l'estiu és el meu moment preferit, puc llegir a qualsevol hora, de fet hi ha qui fa broma al respecte, que a casa sempre hi ha llibres. Segurament, ara mateix, són l'únic vici, confessable, que tinc. No puc passar per una llibreria, entrar i sortir sense cap llibre... ni que em faci el propòsit de no comprar cap, sempre cau algun.
És una manera sana d'evadir-se, d'imaginar, de somiar, d'aprendre, sí... d'aprendre moltes coses. Una manera de gaudir d'aquestes hores del migdia que la calor no ens deixa sortir, el ventilador, el tallat, una bona cadira i el llibre...
Puc tancar els ulls i veure els escenaris de Noruega on el meu poli preferit, en Harry Hole, resol els assassinats. Puc imaginar aquella platja on algú s'enamora i perd el cap, cal imaginar, somiar, cal gaudir amb la lectura, tant és el tipus de lectura, llegir, és vida! (Per mi, és clar).
Sols hi ha un llibre que m’algrat els tres intents, no he pogut llegir, ja he desistir, El Quixot.
Els llibres són cars, per mi, jo els hi trobo, però de moment, i mentre pugui, la meva biblioteca creix i creix... fins a la propera donació, arriba un punt que no queda una altra. Agafeu un llibre i proveu, si us doneu temps, podreu gaudir tant com jo.
Espero que hagueu tingut un bon estiu!


REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 38 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA SEPTEMBRE 2017 PÀG. 6 " AUTOPISTES " JOSEP GARRIGA

38       X    AUTOPISTAS
Autopistas:
5.500 millones de €. Ese és el dinero que según la patronal de las grandes constructoras Seopan, tendremos que desembolsar los españoles para rescatar 8 autopistas de peaje actualmente en quiebra.
Las 8 autopistas pasarán a manos del Estado al no haber conseguido sus empresas concesionarias llegar a un acuerdo con los bancos acreedores.
Se trata de las autopistas radiales de Madrid: R-2, R-3, R-4, Y R-5. También: M-12, AP-41, AP-34, AP-36, y dos tramos de la AP-7.
El coste de nacionalizar estas autopistas és prácticamente igual al presupuesto dedicado a investigación y desarrollo en España durante todo el año 2016.
El ideólogo de estas radiales de Madrid fue Aznar con su Gobierno se pusieron en marcha el año 1997, con sus ministros Arias Salgado, Alvarez Cascos, etc.
Los costes disparatados de expropiación y las previsiones de tráfico llevaron a la quiebra de todas estas autopistas en el año 2013, lo que ha llevado ha la reconversión de las concesiones  al Estado, que tendrá que hacerse cargo de la deuda de estas infrastructuras en incumplimiento de la llamada responsabilidad patrimonial de las administraciones.
¿ Qué empresas ganaron el concurso para construir estas autopistas?
Eran uniones temporales de empresa (UTE), osea Constructoras, grandes constructoras y bancos.
Hay que tener en cuenta que el negocio de las autopistas de peaje aporta un 50% de margen, osea, una vez que ya has cubierto la inversión, el 50% de lo que facturas va al bolsillo, un buen negocio.
¿Pero aquí?  ¿En este tipo de negocios quien asume riesgos?, ¿La concesionaria?, ¿La constructora?, ¿La administración?, Nó, solo el contribuyente. Sí, amigos mios, como siempre el contribuyente és el que lo tiene que rescatar todo!!!.

Josep Garriga