dilluns, 15 de gener de 2018

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 42 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA GENER 2018 PÀG. 0 SUMARI

ATENCIÓ LECTORS REVISTA SKORPIO!!!  

S’ACAVA D’EDITAR LA REVISTA MENSUAL DIGITAL SKORPIO, LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME. Nº 42 GENER 2018.

DESDE EL 2009 LA PODEU GAUDIR EN EL SEU BLOG: 

escacseskorpio.blogspot.com                                                                   

EN EL VOSTRE MOVIL, GOOGLE I FACEBOOK.                                           

EL SUMARI ÉS EL SEGUENT:

PORTADA- NOMS I FOTOS COL-LABORADORS.                                          
1-              “ HABLEMOS- PARLEM “                               MAITE MASSONS.                 
2-             “ QUE NINGÚ M’ATURI “                JOSEP GARRIGA.                                            
3-             “ CERCLES “                                                    JOANA TORRES.                 4-          “ TORNEM A GUANYAR!!! “—“ PIOLÍN “  JOSEP GARRIGA.                                                                                                               
 5-            CONTUNDENT ARTICLE                                    COTARELO.                                                                                                       
 6-           “ ECONOMIA “ – “ VIVIENDA 2018 “                    LIZARRAGA.                                                   
 7-   “ CAS CASTOR “ – “ DONDE RESIDE LA DEMOCRACIA “                                                                                                          
 8-     “ VIOLENCIA “ --- “ YA ESTÁ BIEN “                          ANASAGASTI                 
 9-        LA CUINETA DE L’AVIA  “ MARMITAKO “          ROSA MUNUERA.    
10-       “ EL GOVERN ESPANYOL PUBLIQUE DADES INCORRECTES “                                           
11-       “ REIVINDICACIÓ ANIMAL “                                 GAVINA                                                           
12-       “ CUANDO ME AMÉ DE VERDAD “ Nº 9   CHARLES CHAPLIN                                               
13-       ART  “ LA REBOTIGA DE L’ÓPERA “                JOSEP GARRIGA.                                                      

14-       “ TELECINCO, VERGUNYÓS “                                                             
15-       “ INVESTIDURA “  --  “ SOCIOLOGÍA ELECTORAL “                         
   
 PER DESGRACIA CONTINUEM TENIN PRESOS POLÍTICS!!!                                                                                                                   

 “ LA JUSTICIA CONTINUA NO S’EN IGUAL PER TOTHOM “.

FINS QUAN?.

EL SISTEMA JUDICIAL, PER TANT, ESPECIALMENT ELS JUTJES, NO PODEN SER PARTIDISTES, NI SIMPATITSANTS, NI MILITANTS DE CAP PARTIT, NOMÉS TENEN QUE SER JUSTOS. 

ALGÚN DIA SERÀ POSIBLE?.                                                  


CREADOR I DIRECTOR  JOSEP GARRIGA                                         

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 42 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA GENER 2018 PORTADA NOMS I FOTOS COL-LABORADORS

PORTADA

REVISTA  SKORPIO Nº 42 GENER  2018.

PRIMERA REVISTA MENSUAL INDEPENDENT DEL MARESME.
AQUESTE REVISTA DIGITAL ES PUBLICA DESDE 2009.
AMB EL VOSTRE MOVIL LA PODREU GAUDIR.
I TAMBÉ PER EL GOOGLE I FACEBOOK.
LA TROVAREU EN EL SEU BLOG: 

escacseskorpio.blogspot.com                       

LES SEVES PLOMES SON:

MARIA TERESA MASSONS
ROSA MUNUERA
JOANA TORRES
GAVINA

JOSEP GARRIGA

AGRAIM A TOTS ELLS LA SEVA COL-LABORACIÓ TOTALMENT DES-INTERESSADA.
US DESITGEM :  “ QUE LA FELICITAT US PERSEGUEIXI “, PORO NINGÚ MÉS.               
US DESITJEM  UN VENTUROS 2018!!!


CREADOR I DIRECTOR  JOSEP GARRIGA






REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 42 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA GENER 2018 PÀG. 1 " HABLEMOS - PARLEM " MAITE MASSONS

HABLEMOS/PARLEM

Recordeu aquelles manifestacions a primers d’octubre a Madrid per demanar diàleg entre  l’Estat espanyol i Catalunya? Per uns dies va semblar que els espanyols volien diàleg per resoldre el problema català. Va ser quan semblava que la independència  de Catalunya els venia a sobre, que no tenia aturador. Però així que van posar  gent catalana innocent a la presó, ningú més va manifestar-se per demanar diàleg. Pel que  es veu, ja no cal. La repressió ja ha fet el fet, perquè amoïnar-se?

Esclar que el diàleg es demanava als catalans, però pressionar Rajoy i Cia.  perquè  dialoguin? I ara! També es ben cert que la demanda de diàleg, de tenir un referèndum acordat, de fer les coses pacíficament ha vingut sempre del mateix cantó, del nostre. És ben sabut que perquè dues parts es posin a parlamentar cal que ambdues pensin que tenen alguna cosa a guanyar dialogant i pel que fa a Catalunya i Espanya no és així.

Que podem guanyar nosaltres? La independència o, com a mínim, una autonomia on se’ns respecti, on  hi hagi una aportació econòmica justa, on el tema cultural quedi blindat (es a dir, ni imposar el castellà, ni acusar d’adoctrinament), on les nostres lleis  no siguin recorregudes sistemàticament al Constitucional, etc., és a dir, no viure amb un estat a la contra.

Que tenen a guanyar a Espanya? En primer lloc resoldre un problema que ja fa segles que dura i, sobretot, ser un país democràtic. Però malauradament per a nosaltres i per a Espanya també, encara que no es vulgui reconèixer, aquests són guanys que no interessen.  La única intenció que hi ha a Madrid és una victòria per 10 a 0. Dialogar de debò per a ells significa perdre-hi. Ni tan sols s’ho poden imaginar.

El Govern de l’Estat va dir que  volia dialogar. Ho recordeu? El diàleg va ser trobades  a Barcelona de la Vicepresidenta Sáenz Santamaría  amb els partits unionistes i una entrevista que no va reeixir amb el Vicepresident Junqueras, atès que la única intenció de la trobada  era que renunciéssim a la independència. Evidentment va ser debades.

Ara tenim un article 155 aplicat il·legalment que s’ha fet servir per arrasar tot el que han pogut i més i tenim també presos en funció de delictes imaginaris, no comesos i mig Govern a l’exili. Hem guanyat les eleccions (això que ho ha fet Ciutadans no és  exacte, Ciutadans ha estat el partit més votat perquè ha concentrat el vot espanyolista atesa la desfeta total del PP, però guanyar les eleccions vol dir poder formar  govern, que no és el cas).

El President Puigdemont ha dit que si el Govern de l’Estat respectava el resultat de les eleccions, que vol dir, que el Parlament pugui decidir lliurament qui ha de presidir Catalunya, tornarà. Però si triar el President Puigdemont implica que entri a la presó si torna, és no acceptar el resultat de les eleccions, no l’hem votat perquè el fiquin a la presó. Si no té garanties, no cal que torni. Farà més feina per Catalunya a Brussel·les que a la presó d’Estremera o d’Alcalá-Meco o qualsevol altra. A més que entri a la presó pel que fa a Europa serà notícia un dia i res més, a Brussel·les serà molt més visible, podrà denunciar l’autoritarisme espanyol amb eficàcia i de forma continuada, exactament el que ens cal.

Unes observacions finals
1.       El recurs a la justícia i a la presó té uns límits, continuarà sent un fracàs per al Sr. Rajoy, ha entrat en un carreró sense sortida. Quanta gent serà denunciada? 30, 40, 100, 300, 1.000? Deixarem de voler ser independents? Molt em penso que no.
2.       Les darreres eleccions han significat  més de 100.000 vots d’augment per a la independència. Atès que els independentistes s empre votaven, l’augment és  de  gent que fins ara no n’era d’independentista. Pel que fa als espanyolistes, l’augment  ve de la disminució de l’abstenció, d’espanyolistes que fins ara no havien votat, que passaven. Som nosaltres que per ara anem a més. I continuarem.
3.       Les manifestacions deien HABLEMOS/PARLEM, és a dir, eren en castellà/catanyol. En castel·là/català es diu HABLEMOS/PARLEM-NE. Malauradament ja estem fets  al maltractament de la nostra llengua, capgirar això serà un dels beneficis de la independència.

Maria Teresa Massons

Gener 2018

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 42 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA GENER 2018 PÀG. 2 " QUE NINGÚ M'ATURI " JOSEP GARRIGA

42 “ QUE NINGÚ M’ATURI “ DIARI MARESME.
Que ningú m’aturi
Per Josep Garriga, a FiccionsSanta Susanna13 de des. de 2017
Josep Garriga

Que ningú m’aturi.
De vegades, les paraules són insuficients
per expressar els nostres sentiments.
Hi ha moments
que els nostres cors
s’aturen en un impàs ansiós,
on les veus s’apaguen.
I els sentiments s’amaguen;
en lloc d’esclatar cantant,
la vida que brota dels ulls
i dels llavis musicant.
Són tan plens de felicitat
els nostres propòsits
que besen,
com rius a la mar.
.
Que ningú m’aturi.
Que ningú em reclami.
Que el firmament es pari
si no soc capàs d’estimar-te
fins més enllà de l’existència.
Fins on ningú hi arribat mai.
Quedant curt el punt més llunyà del espai,
on només s’arriba de la mà,
de l’amor etern.


Josep Garriga

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 42 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA GENER 2018 PÀG. 3 " CERCLES " JOANA TORRES

42 “ CERCLES “   JOANA TORRES

Cercles...

Hi ha una cosa que crec és ben significativa quan et fas gran, que no vella, vells els mobles i les sabates, aquesta cosa, per mi i al meu entendre, és que limites els teus cercles vitals.
Que són els cercles vitals?, les persones que t'envolten, les amistats que freqüentes, la gent amb qui penses i tens ganes d'estar i compartir.

Trobo que quan ets més jove, t'agrada conèixer molta gent, entrar i sortir amb tothom, la gresca sorollosa i ara, passats els cinquanta, doncs valoro unes altres coses i persones.
No vol dir que abans no les valorés, no pas, vull dir que gaudeixo amb altres coses i sobretot, en més "petit comitè".

Cada vegada gaudeixo més de la meva família, sempre ho he fet, ara és com una celebració cada trobada, amb aquests néts que no paren, i esgoten, però que sempre em treuen un somriure.
M'agraden els soparets petits, de poc soroll, on els i les assistents poden dir suaument què pensen o senten.

M'agraden els somriures sincers i compartits.
Les estones de conversa íntima i assossegada, sense estirabots.
El meu cercle s'ha reduït, ho reconec i accepto, no tinc necessitat de tenir moltes amistats, he de poder confiar en les que sé ho són de cor.

No suporto la hipocresia, les capelletes, el fet de xiuxiuejar per no ser escoltat.
Vull poder parlar clar i amb sinceritat, no vull freqüentar gent que ni m'aporta, ni hi confio.
Vull un cercle, estic gairebé obsessionada a tenir-lo, de confiança, d'amistat sincera, no cal que sigui diària, ni setmanal, ni tan sols mensual, ha de ser, senzillament, el meu cercle estimat.
No em calen sopars cars, ni grans despeses per compartir, per ser feliç i sentir-se estimat, no cal gastar diners. Podem passejar, mirar, parlar, caminar, sentir l’aire del mar...
Pocs però bons i bones.

No em demaneu falsedat, la meva cara paga, no vull que siguem cent, vull que els i les que siguem, ho siguem de cor.

Vaig pel bon camí.

Joana Torres




REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 42 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA GENER 2018 PÀG. 4 " EM TORNAT A GUANYAR !!! " -- " PIOLIN " JOSEP GARRIGA

“ PIOLIN “


Estancia de la Represió a Catalunya, investide de Piolin.

Ara després de 100 dies de fracàs per fi marchen als seus orígens, al País de "A por ellos".

100 Dies d'amanaça, física i mental de força beligerant de la policia antidisturbis i la Guàrdia Civil, intentant sembrar la por contre les papeletas i les urnes pacífiques del poble Català. L'article 155 implantat per el govern etjecutiu com a càstig per la voluntat i expressió de la ciutadania i el seu ideal justament expressat democraticament, com sempre, i totalment pacífica i em els braços alzats, sempre en pau!!!.

El Sr. Rajoi i el seu Règim no han sigut capaços d'eliminar la caminada Independentista, Poro si han aconseguit eliminar a Catalunya el seu partit, si, el PP. a Catalunya ha desaparegut gràcies a vustes.
Aquest cop el tret els hi ha sortit per la culata.

La falta d'intel·ligència, sentit democràtic, falta de respecte a tot un poble, que per sert, es el que més aporta econòmicament al Estat Espanyol, negació al dialèc com es necesari i d'esperar en qualsevol polític que s'aprecii, i de gestió, s'ha tornat a fer patent, un cop més en la seva legislatura.

"AIXI NO" Sr. Rajoi.

Ara que, Sr. Rajoi?.

Reflexionará sobre la seva desproporcionada acció contra Catalunya i els catalans?.

Demanarà perdó a les més de mil víctimes ferides per els seus etjecutors de la violència?.

Considerarà injust el cop d'estat etjecutat a la Generalitat i Govern llegitim de Catalunya elegit i votat per els catalans?.

Deixarà d'aplicar ja l'article 155?.

Dimitirá per la seva pesima gestió?.

Si, Sr. Rajoi plegui I deixi pas a la democràcia!!!.

O bé ens enviará l'etjercit?. Sr. Rajoi: Desde que les nacions europees van optar per la Democracia cap cap d'Estat ha actuat com vuste ho ha fet.

Mai es tart per rectificar.

Recordi q'un Savi un dia va dir amb seny, que: "Rectificar es de savis!!!.


Josep Garriga






REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 42 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA GENER 2018 PÀG. 5 CONTUNDENT ARTICLE DE COTARELO

Contundent article de'n Ramon Cotarelo.  (Politòleg, catedràtic i escriptor espanyol)

Desde mi más profundo desprecio

Parece que, por fin, se van ustedes. Usted, aferrado a la poltrona como una garrapata, resistiéndose con todas sus fuerzas y dispuesto a que el país se hunda antes que abandonar su puesto en La Moncloa, en el que no ha hecho usted más que daño a la inmensa mayoría de los españoles. Mentiroso, altivo, autoritario y servil con los de arriba, presunto corrupto y amparador de corruptos y ladrones, falso, inculto, vulgar y pretencioso, realmente es usted una vergüenza para cualquier país civilizado. Y la banda de ladrones a la que llama usted partido, cortada a su imagen y semejanza. O al revés, tanto da.

No han dejado ustedes un euro público sin metérselo en el bolsillo; han robado en prácticamente todos los cargos públicos que han ejercido. No hay más que ver Valencia. Han malversado, despilfarrado o simplemente trincado en todas las actividades de la administración pública, en las adjudicaciones, licitaciones, contratas, concesiones y subvenciones. Se han apropiado dineros públicos de todas partes, desde las instituciones más solemnes a los colegios de niños y los programas de solidaridad internacional, desde las dotaciones de infraestructuras hasta las contratas de suministros a los hospitales. No es que carezcan ustedes del mínimo sentido de la ley moral kantiana; es que son ustedes una banda de granujas.

Constituyó usted desde el pincipio un gobierno de analfabetos, imbéciles, psicópatas, corruptos, meapilas, cínicos sin escrúpulos, ultrarreaccionarios, aprovechados e inútiles, todos, claro está, muy atentos a lo que pudieran afanar y cómo podían amargar la vida a la gente despojándola de todo. Han provocado ustedes una involución democrática única, según sus cánones neofranquistas. Han reprimido los derechos y libertades, suprimido la democracia en los espacios públicos. Han esclavizado a los trabajadores, empobrecido a la gente y obligádola a emigrar, aumentado la cantidad de parados sin prestación, robado a los pensionistas, privado de ayudas a los dependientes y esquilmado el erario

Han corrompido el Estado de abajo arriba, han llenado la administración de funcionarios venales, parientes, enchufados, deudos, allegados o simples pelotas; han destruido la objetividad de los medios de comunicación públicos, empleados sistemáticamente como aparatos de agit/prop, de ese fascismo "amable" y sonriente que los caracteriza y que llaman ustedes "liberalismo"; tienen periodistas-provocadores directamente a sueldo de ls grandes empresas como el Corte Inglés (y a saber cuántas más), engañando a toda la ciudadanía, verdaderos esbirros como la colección de sinvergüenzas que según parece han cobrado sobresueldos o han estafado en Valencia, Galicia, Madrid, etc.

Y han destruido ustedes el país por su infinita codicia, mezclada con su incompetencia e irreductible estupidez. Los catalanes se van y hacen bien porque nadie con un ápice de dignidad puede soportar estar gobernado por un hatajo de sinvergüenzas, corruptos y ladrones.
Un desastre que durará muchos, muchos años y el principal responsable es usted, el de los sobresueldos. Váyanse ya rodeados todos del oprobio, el ludibrio y el desprecio de sus conciudadanos. Pasen antes por caja, devuelvan lo afanado y preséntense al juez.