dimecres, 28 de juny de 2017

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 36 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JUNY 2017 PÀG. 00 SUMARI

ATENCIÓ!!! LECTORS REVISTA SKORPIO:
S’ACAVA D’EDITAR LA REVISTA DIGITAL SKORPIO Nº 36 JUNY 17 GUARDONADA EN POESIA!. DESDE 2009 ES LA PRIMERA REVISTA MENSUAL INDEPENDENT! Q’ES PUBLICA A S. SUSANNA PINEDA, CALELLA SANT POL I ARREU DEL MARESME. EN EL SEU BLOG:escacseskorpio.blogspot.com LA PODEU GAUDIR AMB EL VOSTRE MOVIL I AL GOOGLE I FACEBOOK EL SUMARI ES EL SEGUENT:            --SUMARI.                                                                      --ÚLTIMA HORA:—RECTA FINAL?          MARIA TERESA MASSONS
1- FOTOS I NOMS PLOMES COL-LABORADORES.                                 2- ATENCIÓ! 5-7 PRESENTACIÓ “PASSIONS” BIBLIOTECA CALELLA    3 “ ALCOR ” 3º CAPITOL NO TE MUERAS TONTO DR. SERRABONA                                                                                                   4- SENDERISME “ VIA DEL NICOLAU ” (AMB FOTOS)  GAVINA    GA            5-         “ VINCLES “                                                      JOANA TORRES                                                                                                      6-         “ ELS REIS CATOLICS I EL FALS MITE “         JOSEP GARRIGA                                                                                                                                      7-         “  CATALUNYA INDEPENDENT “                                                                                                         8-         “ MALLORCA ILLA DELS CICLISTES “             GAVINA                                                                                                    9-   “CUANDO ME AMÉ DE VERDAD” 4ª PARTE CHARLES CHAPLIN                                                           10       “ ESSENCIA DE L’INJUSTICIA “                       JOSEP GARRIGA                                                                                                   11- CUINA DE L’AVIA “CIGRONS AMB TARONJA“ ROSA MUNUERA  12-   “ PIRÁMIDES EN LA ANTÁRTIDA “                    GAVINA                                                                                                                13-       “ SEXE ENMIG D’UN AVIÓ “                                                    14- ATENCIÓ!!! TROBADA A CÁCERES PARROQUIA DE CALELLA                                           15-  CURIOSIDADES: SAHARA—HORMIGAS—EN EL ESPACIO                                                                                                           16- ACUDITS  EL SR. JOSEP—GRIPE—DOS TONTOS--CARABELAS                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                             
CREADOR I DIRECTOR      JOSEP GARRIGA        TEL/ 663 552 830

QUE LA FELICITAT US PERSEGUEIXI!!!.

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 36 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JUNY 2017 PÀG. ÚLTIMA HORA " RECTA FINAL? " MARIA TERESA MASSONS

RECTA FINAL?

Queden menys de 100 dies per a l’1 d’octubre, cent dies que seran una carrera d’obstacles i en comptes de recta final un camí ple de giragonses.

Algú coneix una empresa que sabent que si obté  una comanda,  cobrarà segur i no s’escarrassi a aconseguir la comanda i especialment quan és important? Doncs resulta que les empreses que havien de fer les urnes no  s’han espavilat per tenir els requisits legals per tenir la comanda. Dit d’altra manera, si obtenien la comanda cobrarien, però la multa que els hi posaria l’estat espanyol les podia arruïnar.

Això és la democràcia a l’espanyola, que no fa més que repetir que democràcia és respectar la llei, encara que la llei no s’adapti al que volen els ciutadans.

Sí, arreu s’obeeix la llei, no hi ha altra manera de viure i conviure, però una llei democràtica s’adapta a la demanda, no s’imposa peti qui peti. Segurament a l’Iran (on la població vota regularment) deuen dir que tenen democràcia islàmica i que les lleis s’han de complir, que això és la democràcia.

Espanya vol i vol, vol construir una Espanya en funció de les elits de Madrid, dels seus interessos particulars i la resta del país ja s’ho farà. I com que Catalunya  es resisteix amb tota la raó, parlen de problema català i volen resoldre’l a cop de bastó, perquè de pastanagues si en tenen no les ensenyen.

El problema és Espanya, aquesta Espanya construïda per la cort de Madrid. Una Espanya que vol construir una terminal marítima a Ciudad Real (400 Km. terra endins) que ha de ser el més gran d’Europa i que combinarà amb el corredor “madriterrani” a través del port de València. Si Catalunya queda arruïnada, per a ells ha acabat el problema català. Són així.

Els negocis de l’elit madrilenya són indescriptibles, per dir-ho suau. Per exemple, quan es va construir la línia de l’AVE Madrid Barcelona, l’estació de Guadalajara es va construir a 13 Km. del nucli urbà, al municipi de Yebes (217 habitants). Això va fer que l’estació  es construís a uns terrenys propietat del marit de  Esperanza Aguirre (presidenta de la Comunitat de Madrid pel PP). Per fer l’estació es va pagar una molt cara expropiació, es va desviar el traçat original del tren 60 Km. Fent-lo passar per una zona molt més muntanyosa i, de pas, els terrenys van esdevenir urbans per fer una urbanització de luxe per a unes 35.000 persones. És a dir, la malversació de l’AVE s’ha fet a benefici d’interessos particulars (empreses constructores dels amics i revalorització molt alta de terrenys de certes persones)

Sabeu que us dic? Cal fer el referèndum i marxar. Que a Catalunya hi ha lladres, sí, com a tot arreu. Però entre pagar els xoriços d’aquí i els d’allà, jo en tinc prou amb els d’aquí i un país petit és mes fàcil de controlar.

Ho torno a dir: no veig el moment de marxar.



Maria Teresa Massons

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 36 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JUNY 2017 PÀG. 1 PORTADA TEXTE I FOTOS COL-LABORADORS

PORTADA

REVISTA SKORPIO JUNY 2017.
PRIMERA REVISTA MENSUAL INDEPENDENT DEL MARESME.

AQUESTE REVISTA DIGITAL ES PUBLICA DESDE 2009.
AMB EL VOSTRE MOVIL LA PODREU GAUDIR.
I TAMBÉ PER EL GOOGLE I FACEBOOK. LA TROVAREU EN EL SEU BLOG: 

escacseskorpio.blogspot.com                       









LES SEVES PLOMES SON:
MARIA TERESA MASSONS
ROSA MUNUERA
JOANA TORRES
JOSEP PONS TOLL
JOSEP PONS PUIGDEFÀBREGAS
GAVINA
DR. SERRABONA
JOSEP GARRIGA

AGRAIM A TOTS ELLS LA SEVA COL-LABORACIÓ TOTALMENT DES-INTERESSADA.
US DESITGEM :  “ QUE LA FELICITAT US PERSEGUEIXI “


CREADOR I DIRECTOR  JOSEP GARRIGA

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 36 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JUNY 2017 PÀG. 2 PRESENTACIÓ DE "PASSIONS" EL DIA 5-7 A LES 19H. A LA BIBLIOTECA DE CALELLA

08  36 ATENCIÓ!!! PRESENTACIÓ DE “ PASSIONS “

El proper 5 de juliol a les 19h. a la Biblioteca de Calella és ferà la presentació de l’últim llibre d’en Josep Garriga dedicat a la poesía catalana “ Passions “

Esteu tots invitats.


En l’acte i en molt de carinyu l’autor us el dedicarà.

LLIBRERIES    ON TROVAREU
“ PASSIONS “  D’EN JOSEP GARRIGA :
L’última de les seves obres dedicada a la poesia catalana.

-SANTA SUSANNA:   ESTANC NOGUERAS    
-PINEDA DE MAR:  L’ARBRE VERD    I    ANA.
-CALELLA:   LA LLOPA.
-MALGRAT:   LA PILONA.
-CANET DE  MAR:   TRAÇOS.
-ARENYS DE MAR:   EL SET CIÈNCIES.
-MATARÓ:   DORIA        I        MARESME.
-BADALONA:   EL FULL.
-BLANES:    SANT JORDI.
-SANT CUGAT: ALEXANDRIA   I   EL CELLER
-CERDANYOLA: L'ARANYA.

dimarts, 27 de juny de 2017

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 36 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JUNY 2017 PÁG. 3 EDITORIAL " ALCOR " 3º CAPITOL DE "NO TE MUERAS TONTO" DR. SERRABONA

ALCOR
De pequeño yo era monaguillo. Pero se tardaba demasiado en subir el escalafón y
lo dejé. Era la época en que los curas sabían latín. Hoy en día, aparte de algunos
cuantos, normalmente empleados del Vaticano, ya no saben latín. Y los chavales
como yo, entre liturgias y colegios (el latín era obligatorio), bastante aprendimos de
esa lengua, que era viva hasta que la echaron del culto católico.
Saber algo de latín me ha servido bastante para ir cursando Derecho.
Especialmente Derecho Romano. Es por ese motivo que, una frase, se me quedó
grabada. “Consensus facit nupcias”. “El consenso crea el matrimonio”. Así de fácil.
Nadie podía intervenir en el pacto matrimonial, porque lo consideraban un acto
personalísimo, en el que nadie tenía derecho a intervenir. Sea para aprobarlo o
reprobarlo.
La unión era libre, y la disolución también. Nadie podía casar ni descasar. Si
meditáis un momento, comprobaréis que, hace casi 25 siglos, existía mucha mayor
libertad personal, que hoy en día. La causa es que, en un momento dado,
religiones, y después los estados, han querido sancionar tanto el matrimonio como
los divorcios.
Sancionar matrimonios y divorcios, es toda una industria. Da trabajo a
funcionarios y a todo lo que cuelga de ello. La boda se convierte en un show alegre,
que cuesta mucho dinero. Y el divorcio, en una batalla que engorda abogados y
demás funcionarios públicos. En definitiva, hemos de pedir permiso, tanto para
casarnos como para descasarnos.
Y, la pregunta racional, es: ¿Quién es, alguien o algo, para darnos permiso para
ser felices amando y sintiéndonos amados? ¿Es que alguien es tan prepotente como
para creerse que tiene autoridad para darnos licencia de ir a la cama con quien
queramos? Y, posteriormente, al divorciarnos, para decir que ya no debemos ir a
esa cama.
¡Hasta qué punto te están manipulando! Fíjate en que toda tu vida está
teledirigida. Los demás, los que no son tú, te dicen lo que tienes y no tienes qué
hacer. Llegado ese punto, y principiando el siglo XXI, estarás de acuerdo conmigo
en que: “libera matrimonia esse antiquitas placuit”. Que lo podríamos traducir por:
“matrimonios libres, como querían en la antigüedad”.
No quiero cambiar tus convicciones, tan sólo hacerte reflexionar, para que no te
mueras tonto del todo. Y para que no te quedes tan preocupado, te recordaré aquel
axioma de Grouxo Marx: “el matrimonio es la primera causa de divorcios”. Lo
ves, como saber latín da para mucho…

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 36 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JUNY 2017 PÀG. 4 SENDERISME " VIA DEL NICOLAU " AMB FOTOS GAVINA

SENDERISME VIA DEL NICOLAU

Caminada entre Guardiola de Berguedà, Bagà i Sant Joan d’Avellanet.
Sortirem de les Cases Noves del Collet, poc abans de Guardiola, per arribar-nos fins a Guardiola, on esmorzarem.

El camí discorre al costat del Llobregat, i podrem admirar les boniques formacions que fa i l’aiguabarreig d’aquest riu amb el Bastareny.

Després pujarem al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, del segle X, on hi farem una visita guiada, inclosa al preu de l’excursió.( + 2 euros)

Continuarem pujant per pista, i després la seguirem força de pla amb molt bones vistes sobre la vall del Bastareny i les muntanyes del Moixeró.

Pel camí trobarem fonts que ens permetran descansar i refer-nos. Arribarem a l’Ecomuseu de Sant Joan d’Avellanet, inaugurat ja fa anys, però que no ha entrat mai en funcionament.

A sobre hi ha l’ermita de Sant Joan d’Avellanet, romànica del segle X i al costat una àrea de pícnic, on podrem dinar.

La tornada la farem tota en baixada suau i ombrívola seguint la Via del Nicolau,
un ferrocarril de transport de fusta, construït fa just cent anys, abandonat i recuperat fa pocs anys com a camí de passejada.

És un itinerari atractiu i divertit.
Sortida a les 7:30 h al lloc habitual.
Unes 5 hores de caminada real

Arribada a Sant Cugat a les 19:00 aproximadament
fàcil
19 km
300 m de desnivell Esmorzar al començar i dinar de carmañola.












Gavina

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 36 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA. JUNY 2017 PÀG. 5 " VINCLES " JOANA TORRES

Vincles...

Sovint dic que les relacions, del tipus que siguin, s'han de cuidar.

Les amistats, per poc que ens veiem, conservem l'afecte, però sense aquell soparet de tant en tant, aquell missatge de mòbil amb algunes lletres afectuoses, les trucades als aniversaris... són moments, per petits i espaiats que siguin, que donen caliu a les relacions.

Establim vincles amb persones, de vegades, ben diferents de nosaltres, de caràcter, de pensament i tot, però pel motiu que sigui creix l'afecte, la relació creua lligams i de vegades per poc temps, però tenim amistats arrelades a les nostres vides, que formen part de nosaltres.

Les parelles, aquí sempre dic que això és com l'hortet, si no es rega, a poder ser sovint, les flors es marceixen, la falta de tacte, de pell, de tendresa, acaba amb la relació més estable.

El principi de qualsevol relació és passional, molt, si fos sempre així, no hi hauria cos que aguantés....
De mica en mica, les coses es normalitzen, vivim el dia a dia, impliquem els fills i filles i si va bé, i en sabem, en saben, creem una relació estable, una relació per anys, i panys.

Però... aquesta mena de comoditat del dia a dia, aquest acostumar-se a estar junts no ha d'implicar perdre aquests moments especials, s'han de saber tenir, de saber buscar, amb ganes i molta constància, es pot aconseguir, ja ho crec.

No deixem que la mandra, el costum, el pas del temps, apagui, ofegui, limiti, la nostra passió, la il·lusió de veure arribar la persona estimada, de cuinar per ell o ella aquell plat que el va encaterinar, aquell somriure que tant li agrada, aquella carícia, tendresa i com no, atac de passió general, que faci, també sovint, que perdem el senderi.

Gaudim, creem i cultivem vincles i sobre tot això, estimem. Ens pot donar grans instants a les nostres vides.

Jo he estat, exactament deu anys, amb les portes tancades, i un dia vaig pensar…. I si fos possible?, vés per on, abans ho dic i abans passa.

Visqueu aquest estiu de manera diferent, allibereu els vostres esperits, sortiu, prengueu alguna copeta i sobretot, gaudiu, de qui teniu a prop i de qui conegueu, passa, tot, massa ràpid.

Joana Torres